11 de desembre de 2012
Sí, sí. Em sembla que això que aquí al vaixell en diuen mucositis, doncs que em sembla que a poc a poc l'estic fent fora!! De mica en mica em vaig trobant millor. Una altra batalla que estic guanyant!!! I mira que m'està costant aquesta...
I avui la tripulacio de bata blanca m'ha donat una bona notícia. Els meus leucocits han pujat una miqueta de res. He passat de tenir-ne 100 a 200!!! Uixxx ! Tornem-hi amb aquestes paraulotes estranyes que no sé pas què volen dir... Es veu que els leucocits són els glòbuls blancs que jo tenia malaltons. Doncs bé, amb aquells xaropets tan forts que em donaven (la químio) els mataven tots, els bons i els dolents, i un senyal de recuperació és que el meu cos torni a fer leucòcits d’aquests. I es veu que ja he començat... De moment el meu cos està treballant que és l’important. Ja ens han dit que seria molt i molt lent i que hi hauria pujades i baixades. Les llavors del meu àngel de la guarda són qui m'han d'ajudar a fer-ne molts i, sobretot, que siguin bons!!! Ara falta veure si aquests 100 leucocits ja els han fet les cèl.lules del meu donant… això no ho sabrem fins d’aquí a uns dies.
Aquesta tarda he tingut una visita molt especial, sobretot pel papa. Ha vingut un molt bon amic seu, l'Alexis. La mama m'ha explicat que viu molt lluny i que també li agrada molt la música. Toca el violí com el papa!!! Es veu que varen estudiar junts a Holanda i van tocar junts en un quartet de corda. Amb ell m’ho he passat molt bé. He rigut tant… i és que m’ha ensenyat a llençar els petons d’una manera tan xula que a mi em feia un riure… No ens coneixíem però em sembla que amb ell jugarem molt. Abans de marxar, l'Alexis, m'ha dit que quan estigui bona volen que vagi a Granada, allà on viu ell, a conèixer i a jugar amb la Blanca. Que bé!!! Una nova amigueta!!! Jo li he dit que també volia que vinguéssin a casa meva....
Ah! I també han vingut a veure’m els millors avis del món mundial. Sí! Pobres… ells no paren de venir-me a veure, encara que sigui darrere el vidre, es passen tardes i tardes cada setmana intentant distreure’m amb contes, titelles… me’ls estimo tant… No saben pas com m’estan ajudant a curar-me… i als papes també perquè veuen que no estan sols en aquest viatge tan difícil per a ells també.
Apa, me’n vaig a dormir que tantes visites m’han cansat una miqueta.
Ah! I ara m’heu d'ajudar tots a pensar en dies +++++ i leucos +++++!!!
Una petarrufa i una d'especial a l'amic del papa,
Abril
Bon dia princesa!!!
ResponEliminaAvui ens hem llevat i el dia és gris però al llegir el teu blog ha canviat de color i m'he enrecordat d'una cançó molt maca que li canto a l'Arnau i que et vull dedicar: www.youtube.com/watch?v=FI6tygu7Px0
Ja veuràs com ara a poc a poc, com diuen els avis, arribarà la calama que tant desitgem i que tant et mereixes i els leucocits s'aniran duplicant i duplicant...
Ets una princesa molt forta i molt valenta, continua així petita!!!
Tinc moltes ganes de veure't i menjar-te a petons i de fer-li una forta abraçada amb molts petonets a la teva mare que, com tu, és molt forta i molt valenta. Ànims
Bon dia Abril! estem molt contents amb les notícies de la tripulació. Ja tens el doble de leucocits!! i la mucositis ja quasi ha marxat! això és fantàstic.
ResponEliminaSaps que hem fet avui? hem anat a veure els minairons. Són uns éssers fantàstics molt i molt petits que viuen a les muntanyes del Pirineu.
La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya i que quan el destapes surten hi diuen "què farem? què direm?". Són molt treballadors i divertits!!
Aquest matí quan han sortit i ens han preguntat: què farem? què direm? els hem explicat que t'havien d'ajudar a fer molts i molts leucocits dels bons. i saps què? ens han dit que ho faran!
Una nit, quan tot estigui en calma, apareixeran i t'ajudaran tot el temps que faci falta.. són molt divertits ja ho veuràs!i saps què diran? que si ho desitjes molt els somnis sempre és fan realitat!
Fins demà
(Pep, Txell, Martí i Rita)