27 de març de 2017
Tot i trobar-me bé, que les analítiques surtin bé... ai! També anàvem bé fa poc més d'un any...
En fi. Que això és el que els passa pel cap als papes que sempre pensen massa. Jo ni hi penso. Visc avui i, demà, ja vindrà. De moment a tope amb les meves coses!! Sort que els papes ja treballen tots dos perquè sinó... estarien insuportables! Tot i així, si la mama no em diu cinquanta vegades al dia si em trobo bé, si estic cansada, em toca per veure si tinc febre... no m'ho diu cap. Que pesada que és a vegades... Però que no ho veuen que no paro??
Fins i tot em diuen si vull deixar alguna de les extraescolars que faig. I jo els contesto amb un NOOOO! Rotund! Si és el que més m'agrada!!! Ballet, música, anglès!!! Ho vull fer tot! Em vull menjar el món ara que estic bé!!
Anar a ballet m'ha ajudat moltíssim. Expressar amb el cos i compartir el ball i la música amb les meves companyes m'agrada molt. A més a més m'ha anat molt bé perquè he guanyat moltíssim en agilitat i moviment, cosa que amb les meves darreres químios i cortisona havia quedat molt rovellada. A més a més... quan ballo em sento feliç. Lliure. I no penso en res del que hi ha dins meu. Crec que els CARTS m'ajuden a expressar-me ballant i el ball i la música els ajuda a voler-se quedar dins meu.
Ja fa quasi una setmana que vaig anar a l'hospital i fins avui no he dit res. Volia tenir tots els resultats
però, al pas que anem... aquests van venint en compta gotes. Dimecres em van fer l'analítica, la visita i em van passar les gammaglobulines que m'ajuden a no deixar entrar cap d'aquests virus que volten i que a mi em podrien fer massa la guitza. Qui sap com actuarien els meus carts davant un virus? Més val tenir-los a ratlla. Després de passar-me tot el matí a l'hospital tot aprofitant l'estona per fer les feinetes de l'escola i per jugar una estoneta sobre el llit, finalment la doctora va passar dient-nos que l'analítica estava molt bé. Ara bé, encara no tenia els resultats dels limfos B en sang, ni els resultats de la punció que vénen de Philadelphia i que esperem que ens diguin que els CARTS continuen dins meu amb força, ni el resultat d'aquella alteració que va sortir en l'última analítica ( resulta que va sortir l'hepatitis b positiva, però la meva doctora està segura que és per interferències de les gammaglobulines. Però fins que no tinguem els resultats.... a patir una miqueta més!). Fins dos dies després no vam saber que ni rastre de limfos B en sang! Bien! Un passet més. I que llargs que es fan aquests dos dies... sempre pendents del mòbil per veure si hi ha novetats... I ara, encara toca esperar els resultats americans. Esperem que sigui veritat allò que diuen els grans... "Lo bo es fa esperar!".
Quines paraules... Encara no ens hi hem acostumat amb els quasi cinc anys que portem dins d'aquesta batalla. Tampoc crec que ens hi acostumem mai... Després de la meva recaiguda tot es fa encara molt més llarg. Necessitem respostes immediates però sabem que no les podem tenir. Això fa que tot es faci més difícil de portar, tot i que tothom et digui que tot sortirà bé. La vida ja m'ha escarmentat prou i ara fa que tot sigui més fràgil i que tot el que ens diguin a l'hospital... ens ho agafem més amb pinces. M'enteneu, oi?
Tot i trobar-me bé, que les analítiques surtin bé... ai! També anàvem bé fa poc més d'un any...
En fi. Que això és el que els passa pel cap als papes que sempre pensen massa. Jo ni hi penso. Visc avui i, demà, ja vindrà. De moment a tope amb les meves coses!! Sort que els papes ja treballen tots dos perquè sinó... estarien insuportables! Tot i així, si la mama no em diu cinquanta vegades al dia si em trobo bé, si estic cansada, em toca per veure si tinc febre... no m'ho diu cap. Que pesada que és a vegades... Però que no ho veuen que no paro??
Fins i tot em diuen si vull deixar alguna de les extraescolars que faig. I jo els contesto amb un NOOOO! Rotund! Si és el que més m'agrada!!! Ballet, música, anglès!!! Ho vull fer tot! Em vull menjar el món ara que estic bé!!
Anar a ballet m'ha ajudat moltíssim. Expressar amb el cos i compartir el ball i la música amb les meves companyes m'agrada molt. A més a més m'ha anat molt bé perquè he guanyat moltíssim en agilitat i moviment, cosa que amb les meves darreres químios i cortisona havia quedat molt rovellada. A més a més... quan ballo em sento feliç. Lliure. I no penso en res del que hi ha dins meu. Crec que els CARTS m'ajuden a expressar-me ballant i el ball i la música els ajuda a voler-se quedar dins meu. 
Ja fa quasi una setmana que vaig anar a l'hospital i fins avui no he dit res. Volia tenir tots els resultats però, al pas que anem... aquests van venint en compta gotes. Dimecres em van fer l'analítica, la visita i em van passar les gammaglobulines que m'ajuden a no deixar entrar cap d'aquests virus que volten i que a mi em podrien fer massa la guitza. Qui sap com actuarien els meus carts davant un virus? Més val tenir-los a ratlla. Després de passar-me tot el matí a l'hospital tot aprofitant l'estona per fer les feinetes de l'escola i per jugar una estoneta sobre el llit, finalment la doctora va passar dient-nos que l'analítica estava molt bé. Ara bé, encara no tenia els resultats dels limfos B en sang, ni els resultats de la punció que vénen de Philadelphia i que esperem que ens diguin que els CARTS continuen dins meu amb força, ni el resultat d'aquella alteració que va sortir en l'última analítica ( resulta que va sortir l'hepatitis b positiva, però la meva doctora està segura que és per interferències de les gammaglobulines. Però fins que no tinguem els resultats.... a patir una miqueta més!). Fins dos dies després no vam saber que ni rastre de limfos B en sang! Bien! Un passet més. I que llargs que es fan aquests dos dies... sempre pendents del mòbil per veure si hi ha novetats... I ara, encara toca esperar els resultats americans. Esperem que sigui veritat allò que diuen els grans... "Lo bo es fa esperar!".
De moment aprofito per fer tot allò que fa un any no podia fer. Però sobretot, sobretot, per estar amb l'Alba que és el que més estimo i el que més trobo a faltar quan vaig a l'hospital.
Una petarrufa,
Abril
