10 de gener de 2014
I el dia tan esperat per mi i pels papes finalment va arribar: El concert que els papes es van prometre que faríem a l’hospital pels nens malalts si jo sortia de Sant Joan de Déu!!
Quins nervis. Quina emoció!!! Papes, tiets i un munt de músics de la Camerata Bacasis van voler fer realitat aquest projecte acompanyat d’uns quants nens solistes. Tres de nosaltres havíem passat molts i molts mesos a l’hospital.
El meu primer concert va ser un èxit. Només ser allà, a l’hospital, i sentir les primeres notes de l’orquestra ja va ser meravellós. Una sensació difícil de descriure. Un pessigolleig per tot el cos... I jo allà, mirant al papa com dirigia, enmig dels músics, dels tiets tocant, a sobre la falda de la mama que, per cert, la notava una mica emocionada… uff… no sé ni com explicar-vos-ho…
Hi va haver un munt de gent que va venir expressament per sentir-me a debutar com a solista a l'orquestra!! Els avis, la Maria, el Bernat i la seva mama, la M. Àngels, la Núria, l’Efrem i el seu amic… fins i tot els metges que m’havien salvat la vida en aquell mateix hospital van voler-hi ser!!! Em van veure tan canviada… I jo feliç. De ser allà, fent música pels nens malats i donant-los energia per seguir lluitant tal i com ho faig jo.
Quina tarda més bonica vam passar. Jo m’ho vaig passar pipa tota concentrada mirant al papa i al costat de la meva amigueta Vinyet!!
Després, per grupets, els músics van anar per les plantes dels nens ingressats per fer-los un petit concert i fer-los participar tocant les joguines. Em sembla que xics i grans s’ho van passar molt i molt bé. I quan van haver fet, vam anar a la casa dels Xuklis i vam repetir el concert. Aquest cop, però, pels nens malalts d’allà. Jo ja estava molt cansada. Penseu que només surto de casa per anar a l’hospital i aquell dia… dos concerts!! Doncs tot i així encara vaig fer el concert i fins i tot, quan no tocava, em vaig girar cap als músics i els vaig dirigir. Sort en van tenir…
I sabeu què? Aquests concerts els vaig dedicar al meu amic Max que avui ja està en el seu dia +2! Segur que entre tots vam aconseguir enviar-li molta energia per tal que la seva nova medul·la li doni la segona oportunitat de viure que tant es mereix!
Ah, però com que aquest concert no l'hauríem pogut fer sense els nens i nenes que em van acompanyar fent de solistes, avui volia donar-los les gràcies a tots ells: La Marta, en Cassià, la Vinyet i la Clara que no va poder venir perquè es va posar malaltona. Però que no pateixi gens que em sembla que com que ho vam fer tan bé ens sortirà algun altre “bolo” ben aviat!!
A part del concert, ahir vam anar a l’hospital a fer un control. Les analítiques estaven força bé i, com que em trobo bé, doncs m’han tornat a baixar la cortisona i m’han donat quinze dies de vacances. Tot i així em sembla que aquesta vegada trigaran més a treure-me-la. Portaré poca cortisona però durant més temps per tal d’evitar que l’EICH em torni a fer la punyeta!!
Una perarrufa,
Abril
