1 de març de 2013
Coi de virus… ahir vam anar a l’hospital i ens hi vam tornar
a passar un munt d’hores. Jo estava tan enrabiada i empipada… i els pobres
papes feien unes cares…
Les meves plaquetes tornaven a estar baixes i el virus havia
tornat a sortir positiu. Això volia dir tornar a fer aquell tractament tant
llarg i fort i passar-me plaquetes. I es veu que el més segur és que la setmana
que ve haguem de tornar a fer tot aquest tractament…I això vol dir més
cortisona!
Jo estava molt nerviosa i enrabiada perquè ja n’estic farta
d’hospitals, infermeres, punxades… i només plorava que volia marxar. I és clar,
em miraven la tensió i sortia al capdemunt. Els papes ja no sabien què fer per
entretenir-me. Sort de l’ipad… ah! I dels companys de feina de la mama que li
van enviar una bonica felicitació i que jo em vaig mirar un munt de vegades. No
sé per què, però vaig veure que a la mama se li escapava alguna llagrimeta… Em
sembla que li va agradar molt.
Quan a la tarda vaig arribar a casa, només volia els braços
de la mama. Estava cansada i, cosa estranya en mi, a les 9 del vespre ja era al
llit.
Com sempre, la nit ha estat mogudeta i quan m’he llevat la
mama m’ha trobat calenta i m’havia pujat la febre. Fins a 38!! Jo estava molt
cansadeta i només volia estar sobre la mama. Els papes els he vist molt
nerviosos. Ja es pensaven que ingressàvem de nou. Hem trucat a les doctores de
la tripulació i ens han dit que segurament era del tractament que ahir em van
donar pel virus. Que sense prendre’m res controléssim que no pugés més.
Efectivament, la febre ha anat baixant i després del dinar ja no en tenia.
Buff!! Menys mal… Imagineu-vos que en són de forts aquests medicaments que em
dónen…
Per cert, sabeu que ja he començat a menjar el menjar de la
mama? A part dels potitos hi ha més gustos i textures!!! He provat les
salsitxes de pollastre, i el pernil dolç!!! Ah! I he recuperat el bon gust de
les patates, la pastanaga… uhmmm… i un caldo amb estrelletes que no paro de
demanar-ne!! És que havia perdut una mica la gana i havia avorrit els
“potitos”.
A veure la setmana vinent. Em sembla que també serà tan
difícil com aquesta. Les infermeres ja els van dir als papes que molta
paciència que seria lent… doncs paciència. Què hi farem!!
Una petarrufa i que pugin les analítiques!!!!!
Abril
