Prova superada!!

13 de juliol de 2016

Aquesta setmana he continuat molt animada i amb ganes de fer moltes coses. Com que jo no puc anar a la piscina, el papa m'ha muntat una piscina súper xula a casa. Això sí, de moment, només m'hi puc banyar a la tarda que hi toca l'ombra. Jo i el sol encara no podem ser amics...

M'encanta banyar-me a la piscina... I passejar l'Alba a la barca!!! Em sembla que a ella també li agrada molt. I per cert, Sabeu que ahir m'ho vaig passar genial? Però no us penseu... Vaig tenir molta feina ajudant els papes a preparar la festa del primer aniversari de l'Alba!!! Estava tan guapa... Quina sort hem tingut poder celebrar el seu primer anyet tots a casa... A casa es respirava olor a felicitat! Felicitat però amb la por sempre més amagada!

Però avui han arribat notícies de LA PROVA. Limfòcits B 0. O sigui, que algú se'ls està carregant ( esperem que les meves cèl.lules màgiques). I mínima residual negativa ( que no es perceb malaltia). Dues bones notícies pel dia +28. Ara falta que els doctors de la bata blanca de Philadelphia es mirin ben d'aprop aquestes cèl.lules màgiques (CARTS) i comprovin que estan ben alliçonades per a treballar bé.

Quins nervis que tindrem ara cada vegada que tingui analítica i/o punció... Haurem d'aprendre a viure amb ells i a tenir molta confiança en aquest tractament.

Una petarrufa,

Abril

La Prova

11 de juliol de 2016

Avui és un dia important. Bé, per a mi cada dia que passa és important. Però avui ho és una mica més. Avui fa 28 dies que porto dins meu aquelles cèl.lules màgiques en les quals tantes esperances tenim posades amb elles. Avui és el dia de la prova. La primera punció per tal que els entesos puguin veure amb certesa que la cosa rutlla i que a dins meu hi faig molta feina.

El matí avui ha començat molt d'hora. Massa. Tot just havia començat a sortir el sol que la veu de la mama ja m'ha despertat. Ben d'hora ja érem a l'hospital. Quina mandra... I quina son....!!! Sort que aquesta vegada ben poc ens hem hagut d'esperar. Ens han donat una habitació súper tranquil.la. Ben aïllats de tothom. M'han fet dues analítiques, m'han posat cremeta allà on m'havien de punxar... I cap a dins a dormir en una sala on hi feien cine. M'han deixat triar quins dibuixos volia veure i tot. Mentrestant les infermeres anaven fent de les seves i, a la vegada, jo les enamorava a totes amb les meves històries. Així m'ha passat millor l'estona. Fins que m'han posat el xaropet de dormir i la mama m'ha fet un petó i la doctora ha fet les punxades i coses que havia de fer.

Era tanta la son que tenia, que quan he sortit, i ja fora l'efecte de l'anestèssia, m'he fet un bon tip de dormir. Fins i tot ha passat la meva doctora i n'hi m'he assabentat que m'ha visitat.

Després m'han passat aquelles bombolletes (gammaglobulines) que em van dir els papes que m'hauran de posar un cop al mes per tal que es passegessin per la meva sang i evitin virus dolentots que vulguin fer-me la guitza. Diguem que seran les meves vacunes però mensuals. Durant quatre hores han anat entrant molt a poc a poc a dins meu per tal que pugui fer vida el més normal possible.

Però no us penseu que m'he avorrit molt... Entre fer cine i els Pallapupes ... Ah! I fins i tot hem convertit l'habitació en una disco i la Cristina, la meva infermera, s'ha atrevit a posar-se a ballar amb nosaltres!!!

I aquest ha estat un llarg dia. I ara caldrà esperar els resultats. Quins nervis... Però és tanta la feina que m'espera aquesta dies que... Esperem que els tinguem ben ràpids aquests resultats i que siguin el màxim de bons possible!

Una petarrufa,

Abril

Patufets, Monedes i Cols

11 de juliol de 2016

Avui els papes m'han passat un vídeo molt especial. M'ha agradat moltíssim! Ens ha agradat molt. Són d'aquelles coses que arriben tan endins del cor... D'aquelles coses que mai s'obliden i que fan sentir-te especial perquè saps que tanta gent pensa en tu. Fins i tot en els moments difícils!

La colla dels patufets, monedes i cols m'han volgut dir, una altra vegada, que al llarg d'aquests difícils mesos han estat i estan amb mi! Cada un d'ells m'ha enviat energia, força i... Ganes de tornar-me a disfressar amb ells el carnestoltes vinent!!!

Ep! Això està fet!!!! Ja hi podeu comptar!!

A més a més han tingut un gest molt bonic. No només pensen amb mi sinó amb tots els nens i nenes que, igual que jo, es posen tan malalts. Han fet un donatiu a l'AFANOC ( Associació de familiars de nens amb càncer) i un altre a la Fundació Carreras.

Gràcies, gràcies i gràcies!