Quinze dies a casa, anem a l’hospital, i la mama ja ha de fer la maleta perquè no les tenia totes. Ja es veia passant uns dies a l’hospital. Aquestes mames…
És que aquests dies a casa no són gens fàcils. A part de totes les grans llagues a la boca tinc un mal general a tota la boca. I mira que els papes me l’han mirat del dret i del revés… però no hi veuen res més que les llagues. Però com que jo també em queixo de mal a llocs on no n’hi tinc cap… ja no saben el què. Però em fa tan mal… Crido de mal quan jugo, quan menjo, quan dormo… Només tinc ganes d’estar a braços de la mama i que amb els seus petons, que són màgics, em calmin una mica aquest malet punyetero!! Ah!! Però sabeu què? Shhht! No ho digueu, eh? Jo me n’aprofito una mica de la situació perquè … com els petons de la mama no hi ha res!!
Fins i tot m’ha canviat l’humor… Ah! I el que va alertar més als papes va ser les dècimes que agafo els vespres. És que tan sols amb unes dècimes ja es disparen totes les alarmes i pors dels papes. Pobres… sempre hauran de conviure amb aquestes pors…
Ahir vam anar a veure les meves doctores de bata blanca. Les meves analítiques han tornat a remuntar. Així doncs… a veure si les llagues van a menys!!!
Pel que fa a la resta de mal a la boca i per la gran coïssor que em fan ulls i nas creuen que és una mica d’EICH. Recordeu aquesta paraulota tan lletja? Sí, era aquella mica de rebuig que ja era bo que hi sigués sempre i quan estigués controlat. Doncs al deixar la cortisona forta que, junt amb un altre medicament era qui em controlava aquest EICH, aquest ha tornat a rebrotar una mica i aquesta vegada m’ha agafat a la boca, al nas i als ulls. I què hem de fer? Doncs PACIÈNCIA. Com sempre. I miques d’apiretals, neteges bucals i dels ulls molt estrictes per evitar sobreinfeccions… i si la cosa va a més… doncs haurem de tornar a l’altra cortisona… Aix… espero que no perquè ara que m’està quedant un tipet de nena maca.. em tornaria a inflar com un globus!!!
Em sembla que al tió i als reis els hauré de demanar un sac ple de paciència!!!!
Ostres, sabeu què? Ahir a l’hospital, mentres m’esperava per la visita, a part de fer un munt de puzzles a la sala de jocs, vaig veure que hi havia molts arbres de Nadal. A casa se’ns gira feina aquests dies!!! Avui posarem l’arbre de Nadal. Però sabeu què? Ja fa un munt de dies que el meu tiet Albert està complint una promesa que em va fer l’any passat quan estava a cambres. M’està fent un pessebre tan gran i tan xulo… si el poguessin veure els altres nens seria l’enveja de tothom!!! Bé, de fet, ell el fa però jo l’ajudo, eh? De moment li dic a on ha de posar més muntanyes i, aviat, l’hauré de pintar. Ja ho veieu, ha de marxar aquest malet de la boca que em fa estar de tan mal humor perquè tinc massa feina. Així doncs, a esperar quinze dies i a veure què hi diuen les meves doctores! Una petarrufa a la meva amiga Esperança i als seus Cacaus, a la tieta Margaret i també a la meva fisio Gemma. Gràcies!!
Abril
