13 de gener de 2017
Ara sí!! Ja tenim un 7 a 0! Set mesos sense cap limfòcits B. Una primera victòria perquè, segons ens va dir dijous la doctora, ja hem passat els sis mesos de més alt risc. Ara toca continuar sumant dies i setmanes, mesos.... i esperem que anys!!!
Com a totes les cases, els reis també em van venir a portar regals. De fet, un dels regals més bonics que em van fer va ser la sorpresa de venir-me a veure a mi i a l'Alba mentres estàvem sopant! Sabeu què és que vingui Melcior, Gaspar i Baltasar amb els seus tres patges a veure'm personalment? Ufff no tinc paraules!!
Mentres l'Alba se'ls mirava amb una cara d'esporuguida, jo estava d'allò més contenta i feliç. Fixeu-se si ho saben tot els reis, que ja sabien que era la fan número 1 de la Frozen i que interpreto la cançó de Let it Go d'allò més bé. Doncs en Melcior em va demanar que els interpretés la cançó allà mateix. En directe!! Com us ho podeu imaginar, a mi no em va costar gens fer-ho. Suposo perquè sabia el què m'hi jugava!!! Volia tenir-los ben contents perquè a la nit descarreguessin molt a casa!!
I així va ser. Com que durant aquest any tan difícil per a mi, m'he portat molt bé i, sobretot, he estat molt i molt valenta, no s'ho van pensar gaire en deixar-me uns molts bons regals.
Ara bé, el regal més important de tots ens el va portar dijous el rei despistat a l'hospital. La meva analítica estava súper bé. Leucos, limfos, plaquetes, hemoglobina ... esperem que aguanti així ja per sempre!!!
La doctora estava contenta, però nosaltres.... encara més!! Ara bé, hem après que cal ser cautelosos. Que podem estar contents però no cantar victòria abans d'hora. Avui l'analítica està molt bé. Ara esperem a finals de mes que tot continuiï igual.
Tornem a la rutina. Llevar-nos d'hora, escola, extraescolars... no sabeu com ens agrada a casa aquest estress...
Una petarrufa,
Abril
