9 de juliol de 2013
I per què no s’acaba tot això d’una vegada…. És molt injust
que els nens haguem de passar per tot això… perquè n’hi ha tants de nens
malalts com jo… Tothom hauria de passar una tarda per la planta d’oncologia
infantil i s’adonaria del que un té….
Leucèmia, limfoma, càncer infantil bufff! Són unes malalties
que no haurien d’existir per a ningú, però encara menys per als nens!!! I és
que quan un metge diu als papes que el seu nen o nena els passa això… no hi ha
paraules per descriure-ho. Als papes els ho van dir quan tan sols tenia cinc
mesos i un dia i mireu, encara estic lluitant. I el que em queda… i és que és
tan llarg el camí, i ple de pors, entrebancs, incerteses… Però no us penseu.
Per tossuda jo!!!
Divendres passat me’n vaig endur un munt de punxades de
l’hospital. Em sembla que ja no sabien on punxar-me més. Analítica al dit,
factor al braç ( sí, sí, aquell medicament per espavilar les defenses) i al pit
per a passar-me les plaquetes de la setmana…
Avui també m’hi he passat el dia a l’hospital. Primer analítica i
després m’han passat gammaglobulines. Quines paraules, eh? Jo encara no sé
parlar però en sé un munt de paraulotes d’aquestes. Voleu saber què són? Doncs
us ho explico. Són una mena de proteines que hi ha a la sang que porten molts
anticossos que serveixen per a detectar possibles bitxos i atacar-los. Com que
el famós EICH m’està deixant sense defenses i, amb el factor no n’hi ha prou,
doncs m’han posat això. Gammaglobulines. Ostres! Les han de passar tan a poc a
poc que triga quatre hores!!! I després, com no, més plaquetes!! Ja ho veieu.
M’he passat el dia a l’hospital. Sort que sóc espavilada i he aprofitat bé el
temps….
I dimarts… tornem a tenir examen. Sedació i extracció moll
d’os. Els metges volen descartar que torni
la malaltia. Esperem que aquesta vegada em vagi millor que l’última. Em vaig despertar amb molt mal i ni amb Nolotil em passava. I jo vinga cridar de mal. I els papes estaven amb una cara d’espantats….
la malaltia. Esperem que aquesta vegada em vagi millor que l’última. Em vaig despertar amb molt mal i ni amb Nolotil em passava. I jo vinga cridar de mal. I els papes estaven amb una cara d’espantats….
La cara que tenen ara els papes és de nervis. Fins que no
sapiguem els resultats… diuen que aquest control és molt pitjor que passar un
d’aquells examens de violí o de piano, o unes oposicions. I és que aquesta
prova és la més important de la
seva vida. I ens en queden tantes com aquesta… Però els tres fem pinya i
això s’ha de notar, no? I amb els avis, família i amics que tenim…
Bé, doncs una petarrufa i a aprofitar la setmaneta que em
queda, que dimarts serà un altre dia d’aquells que no haurien de passar els
nens. Ah! I si teniu temps i voleu ajudar i, a la vegada, sentir-vos bé… doncs doneu sang que ja veieu que
jo i molts nens en necessitem molta!!! I no diem si us feu donant de
medul.la!!!
Abril
