La nau espacial

25 de maig de 2016

Ahir vaig anar a l'hospital i, després de fer-me l'analítica de rutina, vaig emprendre un viatge. Curt però intens. Tant intens que em vaig ben marejar i els maleïts vòmits es van tornar apoderar de mi.

Amb la mama vam entrar en una nau espacial que hi havia dins de l'hospital. Ens van posar vestits d'astronauta i tot! I mira que pesaven aquests vestits... La mama es va quedar dreta però jo, que era l'encarregada de pilotar aquesta nau, anava ben estirada i havia d'estar molt i molt quieta. Abans, però, em van passar un xaropet pel tubet del port-a-cath que em va deixar ben grogui...

Mentre fèiem aquest viatge, una màquina m'anava tirant unes fotos màgiques. Màgiques perquè les fotos podien veure el meu coll per dins.

Després vam parlar amb la meva doctora. Resulta que avui havíem de començar la químio prèvia per l'infusió de les cèl.lules màgiques, però al final tornem al pla inicial. No serà el dia 31. Potser el dia 6 de juny tot i que no és segur. Sabeu per què? Doncs perquè el papa i la mama tenien raó. Faig aquests sorollets a la nit per alguna cosa. Tot i que el meu otorrino insistia que si només els feia de nit no hi havia problema, doncs en aquest viatge (TAC) han vist que tenia les parets de la laringe molt gruixuda i, que per precaució, volien mirar-ho bé fent-me una laringoscòpia. Mira que els ha costat decidir-se per fer aquesta prova que tantes setmanes els papes estaven demanant...

I és que han de veure que el pas d'aire és suficient per si, al llarg del tractament, m'haguessin d'intubar. D'entrada ens vam quedar tots força decaiguts però, de mica en mica, hem anat veient que val la pena tenir-ho tot controlat per tal d'evitar riscos.

Així doncs, divendres m'adormiran i em faran punció medular, químio intratecal i l'endoscòpia al coll. Esperem que ho vegin clar i puguem reemprendre l'agenda prevista i no surti cap més entrebanc.

Una petarrufa,

Abril

Compte enrere

22 de maig de 2016

Finalment aquesta setmana m'han pogut tornar a passar aquells xaropets que posen a ratlla els bitxets

de la meva sang ja que les meves analítiques, a poc a poc, s'han anat recuperant. Han estat quatre dies d'hospital i químio sense parar. Ara bé, aquesta vegada m'ha volgut acompanyar la meva tieta de lluny. Una setmaneta que estava aquí i l'ha volgut aprofitar a “tope“ fent de tieta. I jo encantada! Fins i tot hem pogut fer algun pícnic entre les esperes interminables de l'hospital

Aquesta vegada, però, la quimioteràpia no se m'ha posat gaire bé comparat amb les últimes tandes. A estones he estat força marejada i els vòmits han tornat. I la gana.... No sé pas a on trobar-la. No he deixat de menjar però ben poca cosa m'entra.

A part d'això m'han programat bé tota la feina que em queda per fer, que no és poca. Tinc l'agenda ben apretada. Si tot surt com ha d'anar, a partir de dimarts és un no parar!!

Primer de tot el que ha de sortir bé és el TAC que m'han de fer al coll. Els sorollets a la nit continuen i els papes i la meva doctora volen veure que no hi hagi res que ens faci variar els plans previstos. Si això surt bé... Comença el compte enrere!!

Així és. El compte enrere per posar fi als bitxos dolents de la meva sang. El dia que em posaran les meves cèl.lules modificades als EEUU. On aquestes portaran una poció màgica que em donarà poders per a fer nèt. Si tot va bé, d'aquí a deu dies tot començarà.

Quan arribi aquest dia, igual quer l'Elsa i l'Anna de la Frozen, jo i l'Alba haurem de separar-nos de nou. I tot perquè em curi tal i com va fer l'Elsa. L'Elsa havia d'aprendre a controlar els seus poders, i jo hauré de netejar la meva sang. Hauré d'aprendre a cuidar aquestes cèl.lules màgiques perquè es quedin amb mi per sempre i així poder complir el meu desig d'estar per sempre més al costat de l'Alba. Sé que no serà fàcil. Que hi haurà dies dolents i dies molt dolents. Haurem de passar una tempesta que ens fa molta, moltíssima por. Però hi he de passar. Però al costat dels papes, tota la meva família i la meva vareta màgica, segur que aquesta por la transformaré en una oportunitat per VIURE.

Així doncs, si el TAC surt bé, m'espera una setmana amb químios llargues cada dia i entrar a quiròfan per fer-me una punció i una possible endoscòpia al coll. I ja estaré a punt per a rebre les cèl.lules màgiques!!!

És per això que aquests dies intento aprofitar-los tant com puc. La meva prioritat és jugar amb l'Alba i

jugar al jardí de casa. Aquests dies a casa amb l'Alba n'hi he pogut ensenyar tantes de coses... No només li he ensenyat a gatejar sinó que ja vol caminar i fins i tot parlar!! No es vol quedar enrere i, d'una manera o altra, em vol dir que m'espavili a posar-me bé perquè ella m'ha de donar molta guerra.

La tieta de lluny ja ha marxat. Fins i tot la vam ajudar a fer la maleta! Que divertit que és tenir-la a prop... Aviat, molt aviat la tornaré a tenir aquí per veure com lluito per a fer fora els bitxets dolents de la meva sang.

I ara aprofitar fins dimarts les hores d'Alba, de casa i jardí. El gran dia ja s'acosta. I jo, he d'estar ben valenta.

Una petarrufa ben especial per a la Núria i l'Eduard que avui viuran un dia molt especial per a ells. Felicitats! M'hagués agradat molt compartir aquest dia amb vosaltres. Però no ha pogut ser.

Abril