Ostres! Al final em faré avorrida i tot. Sempre amb la
mateixa cançoneta…
Avui hem anat altra vegada a l’hospital a veure les doctores
i, com sempre, diuen el mateix: PACIÈNCIA!!! Ai mare... d'això no en recepten o
què? Perquè a mi se m'està acabant. I mira que en prenc de xaropets... a veure
si aquests doctors tan espavilats inventen un xaropet que em carregui de
paciència també. Estaria bé, no? Em sembla que mentre espero que inventin
aquest xaropet m'hauré de conformar cantant la cançó de les meves amigues
formiguetes. Potser així m'arriben les grans dosis de paciència que elles
tenen... Com que la tieta de lluny em diu que jo també en sóc una de
formigueta...
Doncs el que us deia. Aquesta vegada les doctores m'han dit
que ni he pujat ni he baixat. M’he mantingut. Ara bé, continuo amb totes les
meves pupes a l’hora de menjar. Amb el que m’agradava a mi menjar… Ah! I ara
estic vermella, vermella com un pebrot. Sí, sí. Sembla que hagi anat a la platja
a prendre el sol però… res d’això. És EICH cutani. De fet jo no he vist mai la
platja… Bé, de lluny sí perquè quan era molt petitona i vaig estar sis mesos
ingressada a Sant Joan de Déu estava en una petita habitació amb vistes al
mar!! Però és clar, em quedava tan lluny… Els papes em diuen que un dia m’hi
portaran i veurem arribar els vaixells carregats de peixets… però primer m’he
de recuperar. De moment dimarts hem d'anar un altre cop a l’hospital. A veure
si ara que sembla que arriba la calor les plaquetes i els leucos es desperten i
espavilen una mica… No diuen que a l'estiu tota cuca viu? Doncs a veure si ho
senten les meves analítiques això!!
Per cert, que ja no sóc una nena tan petita, eh?? Dissabte
passat vaig fer 18 mesos!! I a més a més tinc moltes ganes de caminar i ja he
començat a fer algun passet tota sola. Ostres… ara que m’animo i perdo la por a
caminar sola ara els papes pateixen per si caic… I és que he sentit a dir als
papes que a l’estar baixeta de
plaquetes una caiguda podria ser molt perillosa perquè un copet de res em
podria suposar una hemorràgia interna!!! Aquests papes no estan mai contents…
Ja veuran quan m'escapi a córrer...
Apa, una dolça petarrufa.
Abril
