Dia + 303

27 de setembre de 2013

Ahir vaig tornar a l’hospital. Ens hi vam passar tot el matí, com sempre, però el més important és que a dormir ja érem els tres a casa.

Com cada vegada, primer em van fer la punxadeta al dit per a fer-me l’analítica. Bufff! Ens vam
haver d’esperar tanta estona… jo, mentrestant, vaig jugar a metges a la sala de jocs. Vaig curar a tres nines que, pobres, feien una mala cara…

Després de l’analítica vam anar a esmorzar i ens vam haver de tornar a esperar molta estona per la visita. Quan vaig entrar, vaig tornar a fer una bona llengota a la meva doctora. Aquesta vegada, però, no me la va tocar. Es veu que en els cultius que em va fer dilluns no ha sortit res, però la meva llaga és enorme. M’ocupa tota la punta de la llengua!! Segurament és una mena de fong que, gràcies als antibiòtics que prenc l’estic posant força a ratlla… La sorpresa va ser quan la doctora ens va dir que les meves analítiques s’havien mantingut des del dilluns. Que els leucos i l’hemoglobina es mantinguin, ja ho sabíem dels últims dies, però les plaquetes, que sempre em baixen… doncs aquesta vegada s’havien mantingut. Potser les meves analítiques volen fer un tomb i estabilitzar-se d’una vegada!!! Ja tocaria!!! I, si no hi ha res de nou, fins dijous no hi he de tornar! Ah!! I una altra bona notícia!! M’han tornat a baixar una mica la cortisona!!!

Doncs res més, una setmana sencera per jugar, moure’m i fer exercici, que diuen els papes que no paro quieta aquests últims dies. No volien això? Així, i amb l’ajuda de la Gemma, aviat se’m posaran les cames fortes i caminaré altra vegada.

Una petarrufa,


Abril

Dia +299

24 de setembre de 2013

Mecatxis… m’havien dit que tindria deu dies de festa sense anar a l’hospital i ahir… apa!! Els papes ja m’hi van tornar a portar.  

És que feia dies que tenia una llaga a la punta de la llengua. I Aquesta es va anar fent gran, gran… fins que ahir era tan grossa que m’ocupava quasi tota la punta de la llengua. Els papes diuen que fan tan mal les llagues petites a la boca, i aquesta és tan gran… Diuen que sóc una nena molt soferta. No sé pas què volen dir amb això… 

Els papes van trucar a l’hospital i, per quedar-se més tranquils, vam baixar a fer-me una analítica i una llengota a la doctora . I després em diran que quan sigui gran no es poden fer llengotes a la gent!!! Quan li vaig treure la llengua a la doctora ella va aprofitar per fregar-me la llagueta amb dos bastonets. Així veuran si surt algun virus, fong… esperem que no surti res… Ja n’hi ha prou, no trobeu? Però ara, a més a més dels meus 13 xaropets, m’he endut una crema per la llagueta que em fa venir uns fàstigs…

Així doncs, ahir ens vam passar tot el matí a l’hospital. 

Sort que a la sala de jocs vaig tenir temps de fer un bon caldo a la cuineta nova que uns papes han regalat a l’hospital perquè els nens malalts ens passi l’estona més ràpid…

Bé, i res més. 

Dijous hi hem de tornar. Però almenys a dormir som els tres a casa, que això ja és molt!! 

Ah! I sabeu què? Aquesta tarda vindrà la Gemma. Una físio que ve a casa a jugar amb mi perquè les meves cames es facin ben fortes. Em sembla que ens entendrem molt bé amb ella… 
I avui… Una forta petarrufa pel meu amic Max que comença una nova etapa molt i molt dura, per a la tieta Marta que necessita molta força i sort per a fer una prova molt i molt important amb la seva flauta i una altra per a l’Eva, la mama de la Berta i l’Anna.

Abril