Dia 0 Una data molt assenyalada

29 de novembre de 2012

Avui devia ser un dia important. De bon matí avis, tiets… tots junts a fora el vaixell mirant-me i fent-me pallassades. Jo encara estava xafadeta i amb poques ganes de jugar. Pobres, mira que s’hi esforçaven…
Després del meu bany habitual, ha entrat la mama i no parava d’explicar-me coses i fer-me petonets. La veritat és que m’ha atabalat una mica. Jo només volia dormir tranquil.la!!!
I al migdia han aparegut al meu camerot un munt de tripulants de bata blanca. Han portat una bossa d’un color ataronjat. Aquestes devien ser aquelles llavors que fa dies que em diuen que em sortiran unes ales per volar o no sé què em diuen…
Primer m’he posat a plorar però després els he fet treballar a tots més del compte. Tots tenien feina a cantar-me les cançons del meu cançoner. Ara, potser són molt bons metges, però de cantar…. Ho fan millor els papes…
Quan ha pogut entrar la mama, els metges l’estaven esperant fora. Volien parlar amb ella. La mama ja estava blanca, blanca… I res, només li volien dir que tot havia anat molt bé però que aquella tripulació havia treballat com mai. Que s’ho havien passat molt bé. Encara no s’hi havien trobat mai!!! Ja ho diu la mama que sóc un grumet especial… espereu-vos que em coneguin bé!!

Quan m’estaven passant aquelles cèl.lules del meu àngel de la guarda, he tancat els ullats. I sabeu què? Doncs tenia el papa i la mama donant-me les manetes. També els avis, els tiets, tooota la família. Però… encara hi havia més gent!! Feien una cadena humana llarguíssima!!! Hi havia els meus amiguets: l’Aina, el Pau, el Lluc, el Genís, la Vinyet, l’altre Aina, la Clara, l’Arnauet, l’Arnau, l’Abril, l’Emma, la Gal.la, la Laia, El Pau Alexandre, l’Aleix … Ah!! Fins i tot he vist unes bessones que encara no han sortit de la panxulina de la Seva mama: la Bruna i l’Arlet!! Uix!!! I els papes dels meus amics, i l’Àngels, la Rosa de ioga…i els amics de la mama i el papa… i… també molts nens i nenes que no coneixia i que al pati de l’escola han fet la figura d’un llaç. Era molt bonic. La mama m’ha explicat que eren tots els mestres i nens i nenes de la Seva escola. M’ha agradat tant… Voleu veure la foto? I ho han fet perquè pensaven en mi!!!!
Amb tanta gent que m’estima i pensant en mi, quan tancava els ulls sentia unes pessigolles… que em feia estar molt bé i molt tranquil.leta.
Moltes gràcies a tots per per ajudar-me a passar una molt bona estona. Ara els dies ja els sumarem!! Ara toca esperar que les llavors americanes arrelin bé. Ja queda menys, com diu el papa! Avui hem fet un pas important!

I ara intentaré dormir perquè estic cansadeta. Torno a tenir febre i això és un rotllo! I fa quatre dies que no menjo res! Amb la gana que tenia…

Una petarrufa cansadeta,

Abril