Dia +437

 8 de febrer de 2014

Després d’estar quinze dies a casa sense veure bates blanques ahir va tocar anar a l’hospital i per partida doble. Quin matí que vaig passar…

Els papes aquests últims quinze dies cada dia han estat una mica més nerviosos. Els meus sorolls a la nit han augmentat molt. Semblava que no pogués respirar i que m’havia d’ofegar. Tenien por que em passés el mateix que a l’estiu. És per això que van posar-se en contacte amb la meva doctora perquè programés una visita d’urgència al meu otorrino. I així va ser. Ahir analítica, fibroscòpia de l’otorrino i visita amb la meva doctora.
L’otorrino em va passar aquell tubet pel nas i no em va agradar gens. De fet, ho vaig passar molt malament. Tot i així, les imatges no es van veure massa clares i va decidir que m’ho miraria un dia tranquil.lament a quiròfan amb un altre d’aquests aparells que et posen per la boca. Com que igualment hi he d’anar perquè em treguin el port-a-cath que el tinc amb bitxets… doncs un cop adormida aprofitaran i m’ho faran tot.

Mentrestant les meves analítiques estan força bé. Després de pensar-s’ho força, la meva doctora ha decidit provar de baixar una miqueta la cortisona. Aquestes dues últimes setmanes m’he inflat molt. Torno a tenir un pap…. I això podria ser part de la causa d’aquests sorolls al respirar… Ho provem i a veure si el famós EICH no em fa sortir aquelles pupes a la boca… i, mentrestant, em torno a desinflar… I si l’EICH es torna a despertar…. Doncs tornarem a pujar una mica més aquesta maleïda cortisona!!!

A part de tot això jo no paro. Estic recuperant el temps perdut. Faig coses que havia de fer fa mesos i que, degut a la medicació i que no em trobava bé, no podia fer. A part de parlar, he anat molt de pressa en caminar. De fet no vull que m’agafin en cap moment. He passat de fer els primers passos a gairebé córrer. I és clar, això ha fet que m’endugués alguna patacada. Però bé, això ja forma part de l’aprenentatge de caminar, no? però en el meu cas els papes estan més preocupats perquè un cop gaire fort amb plaquetes baixes… podria ser molt perillós!
I no us dic el que arribo a cuinar a la meva cuina!! Ara fins i tot m’he aficionat al sushi!! Mira que costa això d’agafar l’arròs i el peix amb els palets… però hi tinc una paciència que segur que ben aviat ho faré millor que la mama!!!

I avui una petarrufa molt forta als papes del Max perquè des d’avui al cel hi brillarà una bonica estrella més, i aquesta molt especial per a mi. T’estimo Max. Que descansis en pau.

Abril