Dia + 464

7 de març de 2014

Uhmmm… ja oloro el bon temps. Solet, aire lliure… això és el que m’espera si tot segueix així!
 Sí, sí!! Ahir vaig anar a l’hospital a veure la doctora i ens va donar molt bones notícies! Tot i la baixada de cortisona les meves analítiques s’estan mantenint molt bé! Vam sortir tan contents de la visita…

Després de fer-me l’analítica, que per cert, aquesta vegada no vaig deixar anar ni una llàgrima, vam aprofitar molt bé el temps. Com que amb la mascareta a l'hospital em costa molt respirar i m’hi poso molt nerviosa, i a més a més feia molt bo, doncs els papes em van portar a veure el mar, els vaixells… Vam anar al port olímpic. Ara la doctora ja em deixa treure'm la mascareta a l'aire lliure sempre que no hi hagi molta gent. Sabeu qui em va acompanyar a veure el mar? Doncs la meva tieta de lluny que aquests dies ja no era tan lluny!! Sí, durant dos dies ha vingut a fer-me de tieta!! Ha estat curtet però intens. M’ha encantat jugar amb ella!!!

Ostres, i com m’agrada sortir a passejar, sentir l’aire que acarona la meva cara, sentir els ocells, les olors dels carrers, veure nens, gent enfeinada, gent que passeja… espero que aquesta primavera també ho pugui fer jo. Ara uns dies més a casona. A agafar forces, descansar, jugar…

I avui una forta petarrufa a l’Ivet. Una amigueta meva que està a punt de començar un viatge al seu camerot. Ella és una molt bona grumet, com jo. De ben segur que amb l’energia que tots li enviarem, arribarà a port ben aviat.


Abril

Dia +359

2 de març de 2014

Quins dies tan divertits!! I sense hospitals!!!
Aquests dies hem fet coses diferents i, la veritat, és que m’han agradat molt. Tot i que jo no he sortit de casa no me n’he perdut ni una festa. Ho hem celebrat tot.

Vam començar celebrant el dijous llarder com Déu mana. Vam fer el pa amb tomàquet i vam menjar la truita i la botifarra d’ou!! Això sí, ben calentets a casona, que amb el fred que feia…

I ahir… semblava que els de casa meva s’haguessin tornat bojos!! Només llevar-me de la migdiada el pare i la mare em van venir a buscar cantant i ben disfressats i, de seguida, em va posar la disfressa de marieta de l’ull viu que m’havia fet la meva àvia.

Ostres… i al cap d’una estoneta arribaven avis i tiets tots ben disfressats. Quina gresca que vam fer!! Al començament no em feia massa gràcia. És clar, jo no ho havia viscut mai tot això. L’any passat no em trobava massa bé i els papes no estaven per disfresses. Però aquest any vam fer una bona festa! Tot i que jo no pogués sortir, la festa ens la vam muntar a casa.
Fins i tot la meva tieta de lluny no s’ho va voler perdre i, darrere l’ordinador, també anava ben disfressada!!! Ulleres, barrets, màscares, música… i com m’agrada la gresca….
Això sí, al vespre en un tres i no res em vaig quedar adormida. Estava rendida.

I per la resta… continuo força bé. Ara bé, la baixada de cortisona ja comença a fer de les seves. M’ha sortit una granisa a la cara, tinc moltes picors, he perdut la gana… però bé, mentres no passi d’aquí ja anem bé. Com diu la meva doctora, tot això ja ho posa al manual. Si és així… endavant! Només espero que no em tornin els mals a la boca. Ho vaig passar tan malament…

Ah! i una novetat!!! I molt important!!!! Després de més de dos anys ja dormo unes hores seguides!!! És que fins ara dormia tan malament… tirades de dues hores com a molt! A veure si de mica en mica tot es va posant a lloc…. Que ja treu el cap la primavera i tinc moltes ganes de fer petites sortides i veure món!!!

I res més, ara a esperar dijous a veure com estan les meves analítiques! I avui una petarrufa molt especial a tots els companys de feina de la mama que tan pensen en nosaltres. Per una estoneta van fer sentir la mama molt feliç i afortunada.


Abril