Només portem dos dies de la setmana i m’he passat els matins
a l’hospital. Esperem que la setmana acabi millor.
Ahir em van fer una analítica al meu ditet. Ja sé tan bé com
funciona tot això… només entrar, tot plorant, ja els dóno un ditet perquè em
punxin i em treguin la sang.
L’analítica va sortir força bé. Al llarg dels deu dies havia
baixat només una miqueta de plaquetes. Si no fos perquè avui m’havien de fer
una altra punció, no m’haguessin pas passat més plaquetes. Així doncs, ahir
plaquetes i avui plaquetes, quimio intratecal i punció al moll d’os. Apa! Res
més?
Avui, després de passar-me les plaquetes, m’han donat aquell
xaropet que em fa adormir. Aquesta vegada, però, m’he adormit molt dolçament ja
que ho he fet tranquil.lament a braços de la mama mentre ella em cantava una
cançó. Quina sort adormir-se així! ha dit l’anestessista. Ara bé, quan m’he
començat a despertar i ha entrat la mama… buf! ha fet l’anestessista. Quina
nena tan enèrgica!! I mira que li he posat una mica més d’anestèssia però ja
està com una moto!!
I és que he tingut un mal despertar… i després m’han hagut
d’aguantar una hora estirada perquè la químio es repartís bé per tot el cos!!!
I sense menjar! Jo prou que
cridava, plorava i els assenyalava on era el microones però no sé si no
m’entenien o ho feien veure. Sort que per calmar-me el pare ha tret el seu
violí i, juntament amb la mama, m’han tocat i cantat dolces cançons. Era
l’enveja de tots els nens de l’hospital de dia. Ara bé, això m’ha calmat només
una estona perquè se m’escapava la gana de mala manera!!
Quan m’han deixat he menjat però jo no em trobava del tot
bé. Ha vingut la doctora i ens ha dit que era normal que fins demà estigués
xafadeta i amb mal estar. Això que et posin líquid al cap es veu que fa estar
malament. Jo només sé que estava fatal, no sabia pas el que em passava.
I ara a esperar que els resultats siguin bons. Si no ens
truquen al llarg d’aquesta setmana… bon senyal!!
Ara m’han donat una setmaneta de vacances. Dimarts, el dia
del sant del papa i el meu, he de tornar a fer una visita de control. A veure
si de regal em baixen la
cortisona…
Esperem que aquets dies a casa estigui tranquil.leta i la
medicació ens deixi dormir a mi i als papes.
Una petarrufa,
Abril
