Ahir tocava hospital i, ja ho veieu, fins avui a la nit no he pogut escriure. És que no paro. Ara que em trobo bé només tinc ganes de jugar al jardí i fer moltes coses.
Però comencem pel més important. Després de passar-nos un munt d’hores a l’hospital perquè semblava que els resultats de les meves analítiques no volien sortir, l’espera va valdre la pena. Les analítiques estaven molt bé. Tant que només prendré cortisona un parell de dies a la setmana i, atenció, d’aquí a un mes comencem les VACUNES!!!! Sí, sí. Ho heu llegit bé! Això vol dir que ben aviat podré començar a fer vida “normal” si no hi ha cap sorpresa d’última hora. Podré jugar amb nens i no caldrà veure’ls des de darrere el vidre de casa!!! Estem tan contents…
Esperem que la baixada de cortisona no faci despertar el ditxós EICH. De moment, a part de sortir-me una mena de caspa que sembla la crosta làctea dels nadons i tenir uns cabells molt fins, dèbils i esclarissats, sembla que aquest es queda quietó. Que duri que ja m’ha fet prou la guitza!!
Els avis, els meus padrins, també em van regalar dues mones de Pàsqua!!! Uix que n’eren de bones! Però no us penseu, jo també en vaig fer una. I de xocolata!!! Fins i tot hi vaig posar un ou, lacasitos i un munt de plumes de colors!! Aquesta vegada el joc de cuinetes que tan m’agrada anava de debò!!!
A part d’això ja podem començar a sortir una miqueta sempre i quan no anem en llocs tancats i, sobretot, la gent no m’agafi ni em toqui. Ja hem fet alguna passejada i… estic descobrint tantes coses… Com m’agrada sortir a passejar… I quin dia tan bonic el de Sant Jordi, eh? Roses i llibres!!! El Sant del papa i el meu!!! Vaig sortir a passejar amb els papes i el papa em va regalar una rosa i dos llibres. M’agraden tant els contes… i és que amb la mama ens passem tardes senceres explicant un conte i un altre… mai me’n canso!
Ja ho veieu, sembla que, finalment, anem per bon camí. Ja cal que descansi perquè aquest estiu no hi haurà qui em pari!
Una petarrufa,
Abril