23 de gener de 2013
Hola! Quants dies, no? Sabeu què? Avui tinc bones notícies
per donar-vos.
Sabeu que l’últim dia us vaig explicar que em van fer unes
proves i que després em vaig passar tota la tarda vomitant? Doncs ja sabem els
resultats d’aquestes proves. La meva medul.la està neta de malaltia i plena de
cèl.lules bones. I el líquid encefaloraquídic també està ben net. Tot i així
continuaran fent-me unes sessions més de químio per assegurar-se que no quedi
ni una cèl.lula dolenta amagada!
Els papes diuen que això són molt bones notícies però que
encara no es pot cantar victòria. Encara queda molt camí…
Dimarts al matí vaig anar amb el cotxe del papa cap a
l’hospital. Em van fer l’analítica i van veure que les plaquetes i els meus
leucos havien baixat molt. La doctora va dir que era normal i que per això
aquesta setmana no em baixaria la medicació. A veure la setmana que ve… I és
que aquests xaropets, a part del mal a la panxulina, m’han fet inflar molt i em
surten uns pèls a la cara… i tinc una ansietat per menjar… però no em deixen
menjar gaire perquè diuen que tinc els budells immadurs i no els puc forçar. És
trist això de tenir gana i no poder menjar tant com vulguis…
De mica en mica vaig adaptant-me a casona. Encara no vull
seure a terra ni gatejar però heu de saber que tinc unes ganes de caminar… em
passo tot el dia dreta i passejant per tota la casa amb l’ajuda dels papes o
avis. Això de gatejar és per nens petits!!
Estic molt més tranquil.leta però de dormir… és que
acostumada a dormir sempre amb els papes… ara a casa tinc la meva habitació,
amb el meu llitet i quan em desperto i no els veig … doncs em poso a plorar i els
faig llevar un munt de vegades. Pobres… fan una cara de son…
Apa, vaig a dormir que ja és hora.
Una petarrufa,
Abril
