28 d'abril de 2016
Esperar. Això és una cosa que als nens i nenes ens costa molt.
Sempre volem les coses ja. Al moment. Doncs jo n'he hagut d'aprendre molt
d'esperar. La meva vida sempre ha girat al voltant de l'espera. Esperar per fer
les analítiques, pels resultats, per les visites... Però no us penseu que
aquesta espera que estic parlant és de poquets estona, no... En moltes ocasions hores d'espera!! I amb mascareta!!
Aix... Com es nota que aquests metges no han d'estar tantes hores
amb mascareta. I és clar, a mi em vénen les calors, les picors, els mals
humors... I llavors arriba el moment "esperat" de la visita i encara
els has de posar bona cara!! Sort que els voluntaris intenten que, almenys dins
a l'hospital de dia, l'estona passi més agradable.
Aquesta setmana entre els
Pallapupes i les noies de musicoteràpia he passat alguna bona estona! És que de vegades per una petita estoneta de medicació em passo
quasi tot el dia a l'hospital! Sort dels dibuixos
i jocs de l'ipad, i dels vídeos que m'envia l'Emma i la Mariona que els miro i
els remiro fins que quasi me'ls sé de memòria... Ah! I de la meva amiga Zoe, un
ninot que hi ha en un vestíbul de l'hospital. De fet, ella ja em guarda la meva
cadira on m'hi espero tantes hores...
Avui he acabat un nou cicle de químio. Porto ja dues setmanes
seguides sense parar. I la veritat és que estic prou bé. Tot i així, la químio
ja fa de les seves i les meves analítiques van baixant, baixant. Avui m'han
hagut de donar un bon bistec de sang que, com diuen els papes, no sé pas què
portava perquè m'ha omplert d'energia a tope!! Al vespre em mirava als papes
sense gens de ganes de dormir i amb moltes ganes de fer "tonteries"
amb el papa i jo pensava que a ells també els aniria bé un bon "xute"
d'aquesta sang energètica. Els pobres em sembla que comencen a estar esgotats.
Jo deia que aquest bistec portava vi però la mama diu que potser cafè o red
Bull!!
Aquesta setmana també tocarà baixar dissabte. Les plaquetes les
hem de controlar de molt a prop perquè també estan al mínim.
I la setmana vinent tocarà repòs de químio però controls sovint
perquè estic de baixada. Això vol dir que els meus neutròfils que tant em van
costar pujar, em tornaran a baixar. I això vol dir perill d'infeccions. Aix
l'Alba!! Ja cal que li marxin de seguida els seus moquets!! Per molt que els
papes no ens deixin acostar ni em deixin tocar les seves joguines... Els moquets
són tan fàcils de passar... A veure si podem passar sense haver d'ingressar...
Per cert, avui he anat a buscar el meu premi del concurs de dibuix
de Sant Jordi!
Ha estat la primera vegada que he guanyat un premi. M'ha fet
moltíssima il.lusió.
I pel que fa a la meva germaneta, cada dia està més
"trasto". Però un "trasto" d'aquells macos. Ja us ho deia
jo que m'esperava a mi per gatejar. Doncs finalment, a la seva manera, ho ha
aconseguit. Fa molt riure perquè sembla en Cocoliso del Popeye, però ho volta tot i em
remena totes les meves coses. Jo m'enfado perquè és el que em toca com a
germana gran. Però, en el fons, m'agrada. Perquè me l'estimo. Perquè és la meva
germaneta. Perquè és el que ens ajuda a tirar endavant i a fer el cor fort sí o
sí!
Una setmana més i una setmana menys perquè arribin les meves
cèl.lules.
Una petarrufa,
Abril
