Benvinguts al meu restaurant

7 de juny de 2016 

Avui hem començat el nou i, esperem, últim bloc de químio. Cal fer lloc a les cèl.lules poderoses que han arribat de Philadelphia. 

La meva doctora m'ha trobat d'allò més bé. I la bona notícia és que la mínima residual és negativa. Vol dir que ni al microscopi es veuen bitxets!! Ara bé, també podria ser que n'hi haguessin alguns amb ganes de jugar a cuit i amagar i que ni els microscopis els veiessin, tal i com em va passar quan vaig recaure. És per això que em cal aquesta sang carregada de poders màgics per poder fer fora tots els bitxets dolents que es vulguin acostar a la meva sang. 

Al final avui han estat quasi deu hores de tractament. Però prou bé ho he portat. A part de fer cine, i escriure una miqueta, he muntat un restaurant al meu box. No us penseu que era un restaurant qualsevol, no... Un restaurant de tres estrelles!!! He cuinat per a tothom. Infermeres, voluntaris, papes... Tothom que entrava li passava la carta i un cop apuntat el què volien, em posava a preparar uns menjars que devien ser boníssims perquè a la tarda hi ha hagut una estona que era un no parar. Al final he hagut de demanar a la mama que m'ajudés perquè se n'acumula en les comandes. Ah! I no us penseu... Al final els passava la nota !!! Gràcies Aina i Gemma!!! 

Ara a veure com tolero les dues químios d'avui i demà... El mateix! Ànims que no queda res!!! 

Una petarrufa, 

Abril

Ara sí. Compte enrere

6 de juny de 2016

  

Comencem nova setmana.

Ara sí que ja podem fer el compte enrere. Aquesta setmana que avui hem començat torna a tocar passar-me hores i hores a l'hospital. Tornen els xaropets de químio que em fan vomitar. Si tot va bé, però, seran els meus quatre últims dies de químio. De dimarts a divendres serà un no parar. La meva sang ha de fer lloc perquè hi càpiguen les cèl.lules màgiques. Això ja ho tenim aquí. Dilluns vinent a aquesta hora ja les tindré dins meu. Igual que l'Elsa de la Frozen hauré d'anar a la muntanya del nord i m'hauré de separar de la meva germaneta Alba. Amb la diferència que aquesta muntanya té vistes al mar. Aquesta separació serà per anar a millor. Per a poder estar sempre més juntes. Aquests dies a la gran muntanya hauré d'aprendre a controlar els poders com l'Elsa. He d'aprendre a fer que aquestes cèl.lules màgiques facin fora a tots els bitxets. I que no en quedi ni un i, així, poder eliminar la malaltia per sempre més. Ja em toca, no creieu?

Sort que aquesta setmana sense anar a l'hospital he agafat moltes forces. La veritat és que tenia més energia jo que no pas el papa i la mama junts. No he parat. He tingut temps per tot. Estar amb l'Alba, jugar, fer feina d'escola... Fins i tot ha vingut la Gemma de la classe de les escaroles i l'Aina a fer-me una classe de ioga al jardí!!  M'ha agradat tant... Hem fet ioga amb unes estrelles brillants que segur que m'ajuden en els moments més foscos i difícils. Elles brillaran per a fer el camí més planer, n'estic segura. M'ho he passat tan bé...

Ah! I no us penseu. L'Anna, la meva mestra, ha vingut a casa a passar-me unes proves que han fet els nens de la meva classe. Els papes li van demanar. Com que jo faig l'escola a casa... Doncs els papes tenen por que no aprengui tot el que he de fer... Aixxx aquests papes...

I avui a dormir d'hora perquè demà m'esperen nou hores de tractament!!

Una petarrufa,

Abril

Pinta la vida de color

5 de juny de 2016

  

Avui vull donar les gràcies a l'escola Dr. Ferrer d'Artés. La meva escola. L'escola de la mama.

A tots els mestres, AMPA, pares, nens i sobretot, als nens i nenes de sisè per fer una gran campanya de donació de sang. El dia de la festa de l'escola va ser un èxit. Hi va haver un munt d'herois que van anar a donar sang per a qui tan ho necessita. Ah! I també hi van haver súpers herois que es van animar a donar mèdul.la. Tan de bo algun dia els puguin trucar perquè puguin ser L'àngel de la guarda d'algú. Seria un gran regal. Regalar vida en VIDA!! No té preu. Si no fos pel meu donant ara jo no tindria una altra oportunitat per lluitar contra els meus bitxets dolents.

Saber que tants i tants mestres i pares van anar a donar sang, no té preu. I més per a mi que, si tot va bé, tota la vida hauré de dependre de la generositat d'aquests grans herois. Si tot va bé, un cop al mes m'hauran de passar gammaglobulines, uns anticossos que tothom té a la sang i que jo no en tindré mentres les meves cèl.lules màgiques facin de guardians perquè no vingui cap bitxet dolent. Aquestes s'han de treure dels donants de sang. D'aquests grans herois. Gràcies a tots per a posar-ho més fàcil i ajudar a viure a qui ho necessita! Gràcies als nens i nenes de sisè per a fer una campanya tan excepcional. Gràcies. És un gran REGAL.

També vull donar les gràcies a tots els mestres i nens i nenes de l'escola per pensar tant, tant en mi i regalar-me aquell súper vídeo. Ja ho sabíem que m'estimàveu molt però un gest com aquest fa que a la mama li vingui la plorera de cop. Ens feu sentir molt a prop i molt estimats. Tanta gent donant tanta energia no pot anar malament de cap de les maneres.

Quan els papes van obrir el vídeo i va començar a sonar la música i veure tots els mestres i companys de l'escola junts, alegres, ballant i enviant-me sacs i sacs d'energia em va encantar. El papa amb una cara d'agraiment.... I la mama eixugant-se les llàgrimes i jo preguntant-li per què plorava si ho feien tots súper bé.

Nosaltres sí que tenim un gran tresor. Uns grans companys, uns grans amics. La meva escola és molt més que el lloc de treball de la mama o allà on jugo i aprenc coses. La meva escola és molt més. Ens heu dit que ens hi espereu, oi? Doncs Prepareu-vos perquè estic preparada. Estic carregada d'energia. El dia 13 ja s'acosta. Una setmaneta per a fer el gran pas. No serà gens fàcil, passaré moments dolents. Però amb l'energia que em feu arribar tots, segur que tiraré endavant. Us ho dec!

Només us podem dir GRÀCIES!

Una petarrufa,

Abril