Finalment us escric.
Ahir no vaig poder fer-ho perquè tenia més mamitis del normal. Però no us preocupeu, estic bé. Només que em van posar més vacunes i, és clar, estava més toveta. Però els "mimos" de la mama ho curen tot i, avui, ja estic la mar de bé. Aquests efectes secundaris rai... Els de la químio i transplantament fan més la punyeta...
Doncs sí, vam anar a l'hospital a veure la meva doctora. Aquesta vegada amb el meu avi perquè el papa treballava i no va poder venir. Primer l'analítica . No vaig plorar gens ni mica. Al contrari, era jo qui els deia a les infermeres el que havien de fer.
Després vam anar a la plaça a esmorzar. Jo no vaig parar de córrer amunt i avall i donant menjar als coloms. Els cridava perquè vinguessin però ells s'escapaven...
Després no m'ho vaig passar tan bé. Després de fer una bona caminada a peu jo soleta, em van posar un munt de vacunes. Als dos braços i a una cuixa. Ja em podia abraçar i fer petonets la
mama... Que no van parar de punxar-me. I jo prou que deia prou mama, prou!!!
Sort que després vam anar a la sala de jocs de planta i vaig poder jugar amb aquella cuineta que tantes hores hi havia passat l'any passat .... Ah! I també vaig veure l'Ivet que, la pobre, encara està lluitant contra el seu exèrcit de bitxets....
I després d'esperar més de dues hores més la meva doctora em va visitar. Les meves analítiques continuen igual de bé. M'han baixat més la cortisona i m'han dit que el mes que ve puc anar a escoltar el papa com toca a la seva orquestra. Serà a l'aire lliure i així encara hi haurà menys perills. Mica en mica anem fent passets endavant!!! En tinc unes ganes....
I ara fins d'aquí a quatre setmanes que, a part de l'analítica, més vacunes i la visita amb la meva doctora, es veu que també em faran anar amb un altre metge que es diu endocrí per veure com va el meu creixement perquè els papes diuen que, tot i que sóc molt gran, sóc petitona... Vaja!! Serà que ells són els gegants del pi!!!!
Ah!! I no sé per què, totes les infermeres i doctores em deien que estic tan canviada. Em miraven i reien. Ara es veu que els faig gràcia.... És que ja faig cara de nena. No com fins ara que, pobreta de mi, entre que estava tan inflada, el pèl que em feia sortir la medicació... Ufff! I és que ara em trobo bé. Tan fàcil com això!!!
Apa, doncs, a aprofitar aquests dies de solet perquè vull anar a passejar, al parc.... Carai!! Em faltaran dies!
Una petarrufa,
Abril
Després vam anar a la plaça a esmorzar. Jo no vaig parar de córrer amunt i avall i donant menjar als coloms. Els cridava perquè vinguessin però ells s'escapaven...
Després no m'ho vaig passar tan bé. Després de fer una bona caminada a peu jo soleta, em van posar un munt de vacunes. Als dos braços i a una cuixa. Ja em podia abraçar i fer petonets la
I després d'esperar més de dues hores més la meva doctora em va visitar. Les meves analítiques continuen igual de bé. M'han baixat més la cortisona i m'han dit que el mes que ve puc anar a escoltar el papa com toca a la seva orquestra. Serà a l'aire lliure i així encara hi haurà menys perills. Mica en mica anem fent passets endavant!!! En tinc unes ganes....
I ara fins d'aquí a quatre setmanes que, a part de l'analítica, més vacunes i la visita amb la meva doctora, es veu que també em faran anar amb un altre metge que es diu endocrí per veure com va el meu creixement perquè els papes diuen que, tot i que sóc molt gran, sóc petitona... Vaja!! Serà que ells són els gegants del pi!!!!
Ah!! I no sé per què, totes les infermeres i doctores em deien que estic tan canviada. Em miraven i reien. Ara es veu que els faig gràcia.... És que ja faig cara de nena. No com fins ara que, pobreta de mi, entre que estava tan inflada, el pèl que em feia sortir la medicació... Ufff! I és que ara em trobo bé. Tan fàcil com això!!!
Apa, doncs, a aprofitar aquests dies de solet perquè vull anar a passejar, al parc.... Carai!! Em faltaran dies!
Una petarrufa,
Abril
