13 de desembre de 2013
Continuen els mals de boca i, ara, per si no en tingués prou, també mals de panxa, dècimes de febre i molt xafament.
Teníem quinze dies de festa d’hospital i mira, els papes ja no podien més i van trucar a la doctora si hi podíem baixar també aquesta setmana. I és que no els agradava aquestes dècimes diàries… La mama ja es temia el pitjor. Fins i tot va fer-me la maleta perquè es pensava que estaríem uns dies a l’hospital.
Però no va ser així. Després de fer-me l’analítica i de moltes hores d’esperar, la doctora em va visitar i va dir que tot el mal de boca, panxa, febrícula… era el mateix eich. Altra cop ens va dir que PACIÈNCIA!!
Uff! I si ja dormia poc… ni us explico com són les nits a casa nostra… despertar-me cridant de mal a la boca… sort que els papes sempre vénen amb els seus petons màgics. Sí, sí, aquells que curen i et deixen una mica relaxat…
Jo, la veritat, és que ja n’estic fins als nassos de tenir sempre pupes, d’estar-me a casa… tinc ganes que tot això s’acabi d’una punyetera vegada!! I anar a passejar, al parc, a jugar amb l’Aina, la Bruna, l’Arlet, la Vinyet…Ara, que si miro com estava fa un any… he fet molta feina des de llavors…
Una petarrufa molt especial per a la meva amiga Ivet, companya de batalla, a veure si li marxen aquests moquets dolentots que tant l’empipen.
Abril
