20 de setembre de 2016
Ahir tocava control. La mama feia dies que em deia que tenia un bon pressentiment pel que fan a les meves analítiques. No sabia el per què, però creia que alguna cosa hauria fet despertar les meves plaquetes i neutròfils (defenses). I així va ser, després de l'analítica i un munt d'estona jugant a pirates amb els nous jocs de davant l'hospital, la doctora ens va donar els resultats. La meva analítica havia pujat considerablement els últims quinze dies. Ai les mames... Sempre tenen un no sé què que hi veuen més enllà. Per què serà?
A més a més ens van donar els resultats del recompte dels CARTS de la punció de feia quinze dies. Els meus CARTS en medul.la es veu que encara han baixat una miqueta més, però en sang perifèrica han augmentat una mica. Es veu que aquests poden anar oscil.lant. Segons diuen els experts de Philadelphia, mentres no ha hagi limfos B tot va bé. Això sí, com menys CARTS, més nervis, angoixa i patiment perquè no es perdin. És per això que em miraran molt més d'aprop. Més analítiques i, de moment, una punció al mes.
Ara només ens falta saber si en l'analítica d'ahir continuo sense rastre de limfos B.
I ara a dormir de pressa perquè demà serà un dia especial per a mi. Un regal del papa i la mama que no m'esperava. Un petit somni. Ja us ho explicaré en un altre moment perquè he d'estar molt descansada demà.
Una petarrufa,
Abril
