Dia + 656

15 de setembre de 2014

Il.lusió, emoció, por, alegria, nerviosisme...
Quantes emocions juntes hem viscut avui jo i els papes... Al llarg d'aquests dos anys i mig hi ha hagut tants moments que ens pensàvem que aquest dia no arribaria o, si arribava, seria tan endavant...

I el dia ha arribat. I més aviat del que ens pensàvem! Avui, amb unes ganes enormes, he anat a l'escola i no he plorat gens ni mica. Era tanta la il.lusió que tenia per estar envoltada de tants nens... Ara bé, d'aquí a uns dies ja ho veurem.

Avui també hem pensat molt en tots aquells nens que, per culpa d'aquesta maleïda malaltia o de tantes altres, no han pogut anar a l'escola i s'han hagut de quedar lligats en aquelles màquines dels hospitals. I també en totes aquelles estrelletes que des del cel brillen i brillen amb força perquè no ens oblidem que ells van lluitar d'allò més. 

A tots ells la meva petarrufa especial.


Abril

Dia + 655

14 de setembre de 2014
                                          

Ostres! Perdoneu-me. Fa dies que no us dic res. Tot va bé, el que passa és que portem uns dies que no parem. Que si fer excursions amb els papes, anar al parc, a casa dels avis, de compres amb la meva tieta de lluny que ja no és tan lluny, a jugar amb la Mar, el Lluc, la Xènia, el Bruno... La qüestió és no quedar-me a casa. Ja m'he passat massa temps tancada!

Ah!! I als matins ja no tinc la mama amb mi. Ja ha començat a treballar a l'escola. Pobre, em sembla que em troba tan a faltar... Quasi tres anys juntes sense separar-nos ni un moment!!! Sort que li faig unes rebudes que li fan canviar la cara!!!

La setmana passada vam anar a veure la meva doctora. Les meves analítiques continuen bé però encara m'he de prendre els meus deu xaropets diaris!!! Però bé, si em trobo bé, què més puc demanar? Ara, però, a la llista de medicaments hi he d'afegir un xaropet que la mama em posa al cap seguit d'un bon massatge. Això sí que m'agrada. I és que el coi d'EICH crònic ara em fa la punyeta al cap. Tinc molt pocs cabells perquè em cauen i, els que tinc, són molt dèbils i, a més a més, tinc tot el cap ple d'unes crostetes que em van caient. Però sabeu què? Aquest EICH rai... Em deixa fer de tot. Em trobo bé i a més a més he guanyat dos massatges al dia...

Divendres vaig anar amb una nova doctora que m'anirà controlant com vaig creixent. Sabeu què m'ha dit? Doncs que estic molt per sota de la talla que hauria de fer. Però no us penseu que això vol dir que sigui petita, eh? Perquè... Sabeu on aniré demà??? A un lloc on hi van els nens grans. Sí, sí, a l'escola !!! Tinc tantes ganes de jugar amb els nens... Ja ho va dir la meva doctora... He de començar a fer el que fan els nens i que els papes es comencin a treure les pors que porten a sobre. I com que a la meva doctora sempre se li ha de fer cas... Doncs apa! A l'escola s'ha dit!!! En tinc tantes ganes... I els papes tenen tanta por... Que si els bitxets que volten per la classe, que si estaré bé... I és clar que estaré bé!!! Ja conec a la meva mestra, la Sònia, i em va agradar molt. Segur que ens entendrem súper bé. I a més a més, com diu la mama de la Ivet, què és l'adaptació a l'escola comparat amb el què hem passat? No creieu que és pitjor l'adaptació a la UCI?

Doncs ja ho veieu, sembla que comencem una mica de normalitat.... 

Una petarrufa,

Abril