Quants dies sense explicar-vos res, eh?
És que he tingut molta, molta feina. Quinze dies a casa dónen per molt!!!
Però de cop i volta m’han portat dos dies seguits a l’hospital.
Ahir a veure les hematòlogues. I… oh sorpresa!!
Després de molts i molts mesos les meves analítiques no només s’han estabilitzat sinó que les plaquetes sembla que s’han espavilat! Han pujat força!! Encara ho han de fer molt més, però, de moment, anem per bon camí! I la resta d’analítica també està força bé. Per tant, hem baixat encara una mica més la cortisona.
Al baixar la cortisona fa que no tingui gana i que, sovint, després de fer l’esforç de menjar, ho vomiti. Les doctores diuen que és normal i que hem de tenir paciència. Ja hi tornem amb la PACIÈNCIA…. Encara no sé com no se m’ha acabat…
Ah!!! I al baixar-la també fa que em desinfi. A veure si de mica en mica tornaré a tenir aquella cara de nena que fa tants mesos es va anar transformant...
Avui ha tocat anar a veure el meu otorrino. Aix…. Ja ha tornat a venir amb aquella maleta que a mi no m’agrada gens… Mira que és simpàtic el senyor, però quan el veig caminar amb la maleta… és que ja tremolo…
Els papes no estan traquils perquè a la nit no paro de fer aquells sorollets tan escandalosos i tenen por que torni a passar tot el malson de l’estiu . Per això el doctor ha tret d’aquell maletí aquells tubs i me’ls ha posat pel nas fins a veure les meves cordes i l’aparell fonador. Uff! I que malament que ho passo aquella estona…
El doctor ha tornat a dir que, tot i tenir part del pas d’aire obstruit per una corda vocal, tinc espai suficient per respirar. El que passa és que tot el to muscular de l’aparell és tan flonjo que, quan em relaxo a la nit, faig uns sorollets que espanten una mica. Tot i així em farà una altra prova a quiròfan per tal d’assegurar-se’n del tot.
I ara tinc tres setmanes de festa!!! Mai havíem tingut tants dies!!! Bé, encara no és segur del tot. Ens han de trucar perquè m’han de fer una prova. LA PROVA. El meu examen. Ja toca la punció de medul·la òssea de l’any! Fins que no tinguem els resultats els papes no respiraran una mica…Mentrestant jo continuaré jugant a casa i aprenent moltes coses. Aquests dies no he parat. A part de jugar, ens hem fet un tip de cantar cançons de la tardor, he experimentat amb gelatina, he pintat…
Que, per cert, la mama em va fer pintar amb els dits i no em va agradar gaire això d’embrutar-me tant. No ho entenc. No em deixen posar res a la boca, sempre em desinfecten les mans i ara me les fa embrutar amb pintura!!! Quan em va embrutar les mans amb pintura jo feia una mala cara… només demanava el líquid desinfectant… No hi ha qui els entengui…
Una petarrufa molt especial al meu company de viatge Max que ja és tot un homenet.
Abril
