4 d’abril de 2018
Fa dies que havia d’escriure. Ho sé. Però la rutina del dia a dia fa que tot passi molt ràpid. Bé, molt ràpid menys les hores d’hospital que se’m fan eternes. Però com diuen els papes... què són set hores comparat amb dies, setmanes i mesos sense sortir d’una habitació d’hospital?
Això rai. Mentres sortim carregats amb un bon sac de bones notícies que ens ajudin a passar un mes més...
Aquestes hores sobre el llit de l’hospital me les passo rondinant per tot però també fent feines d’escola que els meus companys faran a classe, jugant amb jocs de taula, rient dels Pallapupes que em vénen a veure, mirant dibuixos...
Però què voleu que us digui. Prefereixo anar a l’escola o, encara molt millor, anar a la platja i omplir-me els pulmons d’aire sa, d’energia, de salut... que m’ajudi a enfortir-me del tot i a valorar l’important que és VIURE.
Quines ganes que arribi la primavera de debò... que faci solet, que m’ajudi a carregar-me, encara més, d’energia, fer aquelles sortidetes que tant m’agraden amb els papes, anar al parc, passar-me hores al jardí i respirar l’olor de la gespa acabada de tallar... VIURE. Disfrutar d’aquests petits plaers que ens regala la VIDA i que de vegades ens costen tan de valorar.
I així ha estat un mes més al sac. I ja en portem 22 de mesos des de que em van posar les cèl.lules màgiques. Esperem que hagin tingut temps de fer net del tot. De moment hem de suposar que encara en queda alguna que va fent de Roomba dins la meva sang tot carregant-se alguns limfos B. Aquesta vegada han pujat al 10% però es resisteixen a pujar. La resta d’analítica està molt bé. O sigui, anar sumant. Que no ens n’adonarem i els dos anys de CARTS seran aquí. I amb ells... una nova punxideta a l’esquena per analitzar bé la meva fàbrica de sang. Per assegurar-nos que la malaltia ha fugit del tot. Dos anys ja són importants... ho haurem de celebrar, no?
I avui vull enviar una forta petarrufa a la iaia d’unes meves amigues que ara li ha tocat a ella lluitar contra aquest monstre de la sang. Sé que lluitarà de valent perquè ben aviat pugui tornar a llegir-los contes a casa.
Abril
