Un mes atrafegat

22 de febrer de 2017 

Un mes a casa sense hospital i la quantitat de coses que he fet... Ja no sabia què era estar tants dies sense veure bates blanques, ni sentir punxades, ni paraules d'aquelles que fins i tot els papes els costa entendre... Paraules d'aquelles que, després de tan sentir-les, fins i tot jo les pronuncio bé i les tinc dins el meu vocabulari habitual. Gammaglobulines!! I mira que aquesta em va costar de pronunciar... Limfos B, heparina... i moltes altres... mira que qui es va inventar aquestes paraules... ho va posar 

ben difícil!!! 

Doncs sí, després d'un any just de la meva inesperada recaiguda, aquí estic. Al peu del canó, 

passant les meves revisions amb nota. La d'avui també molt bé. M'hi he passat el dia per les 

famoses gammaglobulines però m'ha passat volant perquè m'he ben endormiscat i ni per la visita 

de la doctora m'he despertat. M'ha trobat d'allò més forta. Analítiques molt bones i ni rastre de limfos B. Per tant, una petita victòria més. Ara, però, ens torna a tocar la punxadeta que ens marca el protocol. La punció dels nou mesos de tractament. Em trauran líquid de dins d'algun os de la pelvis i l'enviaran a Estats Units a veure si dins de la meva medul.la continuo estant sense cap limfòcit B i que les meves cèl.lules màgiques (CARTS) segueixen a tope!! És tanta la confiança que hem posat amb els CARTS... que ha de sortir bé per nassos. Aquesta vegada sí! 

Així doncs, el dia 8 de març, em tocarà anar en aquella mena de sala de cine que entro amb la 

mama i que no em deixen acabar de veure la pel.lícula perquè m'adormo amb un d'aquells 

xaropets que em donen. I després, a esperar! 15 dies de nervis perquè des dels Estats Units ens 

arribin les notícies desitjades. 

Però... deixem de parlar de coses serioses que us n'he d'explicar moltes de coses. 

Per començar, i després d'un any, la meva tieta Carme m'ha pogut fer la meva primera tallada de 

cabells. Us semblarà una tonteria. Però per a mi ha significat molt. Poder tallar-me els cabells!!! Només una miqueta, no us penseu... si vull ser ballarina els he de tenir llargs per a poder fer-me 

un d'aquells monyos tan xulos... 

Parlant de ballarines... em vaig estrenar per primera vegada al cine. Evidentment vaig anar a 

veure la pel.lícula de Ballarina i... uauuuuu.... com m'agradaria un dia arribar tan lluny com 

l'Àngela... Un dels seus desitjos es va complir.... Ser ballarina!!! Jo també ho vull ser, però encara 

tinc un desig que va abans i que em sembla que tots desitgem! Oblidar-me d'una vegada per 

sempre de la maleïda malaltia i fer net per sempre. Després d'aquest, en vindran molts i molts 

més! També he tingut la meva primera experiència a la neu. I amb l'Alba!!! Mare meva!! Que divertit!!! Pobres papes i tiets... els vam ben cansar tant tibar el trineu...

I el carnestoltes.... No vam parar!!! Evidentment jo havia d'anar de súper heroïna. Amb els poders 

que porto a dins... ho semblava ben bé. 

És que estic a tope. Em trobo bé i vull aprofitar cada moment al màxim. A l'escola, amb els papes, 

avis, tiets.... fins i tot amb la Berta!!! La pobre, ve a parlar anglès amb mi i... ja ho fem ja... però 

l'esgoto d'allò més perquè no paro de fer-li fer coses! Fins i tot la vaig fer disfressar!! M'ho passo 

tan bé jugant amb ella i, de passada, escoltant i parlant anglès.... 

Quin rotllo avui. Potser que pari perquè no us vull pas avorrir. Si us hagués d'explicar tot el que 

faig... ompliria pàgines i pàgines. 

Ara a disfrutar al màxim fins al dia 8 i esperar que aquest, podem celebrar una altra gran victòria.

Una petarrufa,

Abril