Dia +16 Posa't la gorra

15 de desembre de 2012

Els papes m'han dit que avui és un dia molt important. És el dia de la festa dels nens i nenes que tenim càncer. Avui totes les famílies que vulguin ajudar als nens malalts de càncer i als seus papes compren una gorra i van al zoo de Barcelona. Allà estarà ple de nens curats i altres de malalts, els seus papes, amics... I molta gent que els fa costat. Pallassos, actors... I tots els animals del zoo!!
Els diners que es facin serviran entre altres coses, per ajudar a pagar el manteniment de la casa dels Xuklis. Sí, una casa molt gran i xula que serveix d'acollida pels nens que s’estan recuperant d’un càncer i també per a les seves famílies que són de lluny. Els meus papes també hi van en aquesta casa i sort en tenen!!! Així poden descansar i estan molt a prop meu.
Jo, si estic bona, l'any que ve també em posaré la gorra i anirem al zoo a veure les girafes que tant m'agraden!! M'hi voldreu acompanyar? Com més serem a més nens podrem ajudar!!!

Sabeu què? Ja en tenim 200 més!!! Un total de 500!! I sembla ser que la febreta d’ahir era de la bona!! Sí, sí. A més a més, avui una de les doctores de la tripulació ja ho ha dit convençuda. Les meves noves llavors ja s’estan implantant!!! Aviat em sortiran aquelles ales que em deia la tieta Marta?
També m’ha dit que estaria cansadeta i… uix… he fet una dormida als braços del papa aquesta tarda… i mira que jo no sóc de fer nonetes, eh? El papa m'ha dit que mentrestant jo dormia m'han donat una altra bossa d'aquelles plena de sang.
La doctora també ha dit que és molt millor que els leucòcits vagin pujant a poc a poc, i que de vegades pugen i després baixen… però que és normal. Doncs… que vagin pujant però que no s’adormin, eh? La mama diu que encara que el viatge sigui més llarg, millor anar a poquet a poquet. Doncs… a esperar!!

Avui les infermeres de la tripulació m'han fet un mal ... I jo, com que tinc molt caràcter, m'he fet un fart de plorar per veure si les deixava ben sordes!!! I és que me n’han fet molt de mal. I és que em van posar al coll un catéter que és per allà om em posen totes aquelles xeringues plenes de medicaments, i cada quinze dies m'han de canviar les gases i els esparadraps. Em tiben la pell i com que la tinc tan fineta i la pell ara no se'm regenera... doncs que em fan unes pupes... Fins i tot m’han fet sang i m'hi ha posat una cosa vermella perquè no s'infecti... Ostres... Ja n'estic farta! Quan al camerot entren dues tripulants o més de bata blanca.... Tremola! Alguna cosa no gaire maca em vénen a fer!

Vaig a dormir i a carregar energia!

Una petarrufa,

Abril

Dia +15 Amunt, amunt…

14 de desembre de 2012

Continua la calma. Avui he tornat a estar molt tranquil.leta jugant i regalant somriures als papes, avis i a tothom qui entrava al meu camerot. I això sense calmants! Menys al vespre que començava a estar neguitosa i la mama m’ha notat calenta, m’ha posat el termòmetre i… febreta altre cop. Però… aquesta potser és de la bona!!! Perquè diuen que quan la medul.la comença a treballar pot donar febre!! Tan de bo sigui d’aquesta!!

A més a més… Avui 100 leucos més al pot!! Ja en portem 300!!

Pep! Potser sí que els minairons que ahir vas veure que baixaven de les muntanyes ja han arribat al meu vaixell i comencen a fer de les seves… Tan de bo….

La tripulació de bata blanca diu que encara ens toca esperar. I esperar una altra cosa que aquí la tripulació en diuen EICH o malaltia de "l’empelt contra l’hoste". Ja hi tornem amb els noms estranys!!! Doncs segons m’han explicat els papes, quan les noves llavors comecin a arrelar amb força atacaran a les cèl.lules del meu cos i em faran fer caques lletges, em vindran vòmits, em sortiran pupes a la pell, febre… però això és una cosa bona que es veu que ha de passar. Ostres… encara no n’hi ha prou? No he tingut prou pupes?

Doncs a esperar!! Me’n vaig a dormir perquè… com diu la Teresa, la nit és plena d’energia i l’he d’aprofitar al màxim!! Ah! I demà tornarà a sortir el sol i… un dia més!!

Una dolça petarrufa,

Abril

DIA +14 Un mes viatjant...

13 de desembre de 2012

Ja portem un mes dins del vaixell. Un mes viatjant on de moment ens hem trobat de tot: mar calmada, vent, tempesta... Ara sembla que ha tornat la calma però... Encara ens queda molt camí a fer. Tot i així, hagués pogut ser molt pitjor. Tant jo com el meu papa i la marona mariners fem molta pinya i junts tirarem endavant. Perquè... Per si no ho sabeu, sóc una grumet molt i molt valenta, amb unes ganes de veure món que no me les acabo. Prepareu-vos que quan arribi a terra ferma i pugui fer vida normal... Amb els papes recuperarem el temps perdut!!
Ningú ens va dir que seria un viatge fàcil...

Avui he dormit molt bé. Potser els minairons que coneix el Pep ja m'han començat a ajudar... Qui sap!!!

Els papes m'han explicat que els nens i nenes ja estan preparant el Nadal a les seves cases. Que fan uns pessebres molt i molt bonics, amb el naixement, els pastors, dimonis ... I el caganer!!! Jo també el faré. Més tard, però també tindré el meu pessebre. Aquest any serà més senzillet però, sabeu què? doncs que el pessebre que farem l'any que ve serà xulíssim. I és que tinc un tiet, el tiet Albert, que té unes idees de bombero.... Ah! I és que és un bomber de veritat!!! Doncs té moltes idees i en sap un munt de fer pessebres i ja m'ha dit que em prepari que l'any vinent farem un pessebre súper xulo. Ell ja hi està pensant.... Amb un salt d'aigua, amb llums... Vaja, que serà l'enveja de tots els nens!! Si voleu ja us el deixaré venir a veure....
En tinc unes ganes... Gràcies tiet!!!

Avui he passat un dia força tranquil.let. De fet, cada dia em trobo una miqueta millor. Amb els papes ens hem passat el dia jugant i cantant cançonetes perquè... Sabeu què? Jo encara no sé parlar, però si em demaneu que canti una cançó doncs... Jo us la canto!!
La tripulació de bata blanca continua dient que hem de tenir molta paciència i esperar. A mi em sembla que els meus leocòcits es deuen haver adormit perquè encara estan a 200... Quin remei... Doncs a esperar dies ++++ No tenim altra opció!!

A la tarda he tingut visites. I com m'agrada que em vinguin a veure... Així veig cares noves i em passen les hores més ràpides. Ha vingut altre cop el tiet David i també he tingut una visita que no me l'esperava. Quina sorpresa!!! La meva cosineta Xènia i els seus papes!!!! Uii que contenta m'he posat.... Sabeu? A la Xènia li feia molta il.lusió jugar amb mi, ensenyar-me coses perquè ella ja és molt gran!! Ja té 6 anys!!! Però no ho vam poder fer gaire perquè em vaig posar malaltona... I encara haurem d'esperar molt temps... Però avui m'ha vingut a veure i ens ho hem passat molt bé. De cop i volta a fora de la finestra del meu camerot s'ha convertit en una gran peixera de peixos de colors. Sí, sí, hi havia peixos taronges, roses, verds... Uixxx que bonic que era tot allò.... I tot ho ha fet la Xènia!! Sap tantes coses...I és que la Xènia m'ho ha fet passar tan bé... Me l'estimo tant...

I per avui res més. Me'n vaig a sommiar peixets de colors. Ahh! I a pensar en dies + i en leucocits +!!!!

Una petarrufa per a tots i una de molt especial per a la meva cosineta Xènia.

Abril

DIA +13 Els Minairons

12 de desembre de 2012

Uixx! I quina història tan bonica que m’ha explicat el Pep sobre els minairons… Sí, sí, aquests éssers fantàstics tan i tan petits que diu que viuen a les muntanyes del Pirineu i que són tan treballadors!! Avui ell els ha anat a veure i, sabeu què? Doncs que els ha demanat si m’ajudarien a fer molts i molts leucòcits dels bons. I han dit que sí que ho faran!!! Que bé!!! Moltes gràcies Pep!!! Espero que els altres nens que ho necessitin també els hi donin un cop de mà. Com que dius que són tan treballadors..

Avui la mar ha estat força calmada. Ja era hora després de l’onatge d’aquests dies…

He estat més eixerida i he fet una bona migdiada!! Fins i tot m’han deixat de donar alguns dels xaropets que em calmaven el malet… però encara trec una baba…

Aquí la tripulació de bata blanca han dit que els meus leucocits estan igual que ahir, 200. No expliquen massa res perquè diuen que encara és molt aviat. Que hem d’esperar més dies que aquestes coses que en diuen leucocits es multipliquin i així saber si anem per bon camí! Esperar, esperar i esperar!!! Buffff!!

Avui me’n vaig a dormir ben d’hora que vull sommiar amb els minairons que tant m’han d’ajudar.


Una petarrufa,

Abril

DIA +12 Bye, bye mucositis!!

11 de desembre de 2012


Sí, sí. Em sembla que això que aquí al vaixell en diuen mucositis, doncs que em sembla que a poc a poc l'estic fent fora!! De mica en mica em vaig trobant millor. Una altra batalla que estic guanyant!!! I mira que m'està costant aquesta...

I avui la tripulacio de bata blanca m'ha donat una bona notícia. Els meus leucocits han pujat una miqueta de res. He passat de tenir-ne 100 a 200!!! Uixxx ! Tornem-hi amb aquestes paraulotes estranyes que no sé pas què volen dir... Es veu que els leucocits són els glòbuls blancs que jo tenia malaltons. Doncs bé, amb aquells xaropets tan forts que em donaven (la químio) els mataven tots, els bons i els dolents, i un senyal de recuperació és que el meu cos torni a fer leucòcits d’aquests. I es veu que ja he començat... De moment el meu cos està treballant que és l’important. Ja ens han dit que seria molt i molt lent i que hi hauria pujades i baixades. Les llavors del meu àngel de la guarda són qui m'han d'ajudar a fer-ne molts i, sobretot, que siguin bons!!! Ara falta veure si aquests 100 leucocits ja els han fet les cèl.lules del meu donant… això no ho sabrem fins d’aquí a uns dies.

Aquesta tarda he tingut una visita molt especial, sobretot pel papa. Ha vingut un molt bon amic seu, l'Alexis. La mama m'ha explicat que viu molt lluny i que també li agrada molt la música. Toca el violí com el papa!!! Es veu que varen estudiar junts a Holanda i van tocar junts en un quartet de corda. Amb ell m’ho he passat molt bé. He rigut tant… i és que m’ha ensenyat a llençar els petons d’una manera tan xula que a mi em feia un riure… No ens coneixíem però em sembla que amb ell jugarem molt. Abans de marxar, l'Alexis, m'ha dit que quan estigui bona volen que vagi a Granada, allà on viu ell, a conèixer i a jugar amb la Blanca. Que bé!!! Una nova amigueta!!! Jo li he dit que també volia que vinguéssin a casa meva....

Ah! I també han vingut a veure’m els millors avis del món mundial. Sí! Pobres… ells no paren de venir-me a veure, encara que sigui darrere el vidre, es passen tardes i tardes cada setmana intentant distreure’m amb contes, titelles… me’ls estimo tant… No saben pas com m’estan ajudant a curar-me… i als papes també perquè veuen que no estan sols en aquest viatge tan difícil per a ells també.

Apa, me’n vaig a dormir que tantes visites m’han cansat una miqueta.

Ah! I ara m’heu d'ajudar tots a pensar en dies +++++ i leucos +++++!!!

Una petarrufa i una d'especial a l'amic del papa,

Abril

DIA +11 Esperant que arribi la calma

10 de desembre de 2012

Avui m’he trobat una mica millor. Potser ja comença a marxar una mica aquesta cosa que la tripulació en diuen mucositis? Espero que sí perquè ja porto massa dies amb pupes… Tot i així no m’han deixat de donar aquells xaropets màgics que em fan calmar una mica el mal. Però sabeu? Avui he jugat molta estona amb la mama i només feia que fer-li llengotes. I réiem…. Sí, i tots els de la tripulació que entraven al meu camerot també els treia la llengua. A la mama li ha anat molt bé per mirar-me la boqueta i per veure que totes les pupes que hi tenia sembla que ja s’estan curant. Que bé!!! Ara només falta que no tingui tanta baba, tants mocs al coll i que les llaguetes que tinc per dins també vagin marxant.

Com diuen els avis… poquet a poquet!!!

Aquesta matinada però, ha estat una mica rotllo. M’he posat de més mal humor… Primer he vomitat moc. Quan la mama m’ha canviat i he tornat a agafar el son, han vingut amb totes aquelles xeringues a treure’m sang, quan tornava a agafar el son, venien a mirar-me la pressió, quan tornava a agafar el son han vingut a punxar-me el taló… ufff! Així no hi ha qui dormi!!! I després diuen que no dormo prou… si no em deixen!!!

Encara em donen aquell menjar tan estrany que passa per un tubet dels molts que estic conectada. Tot i així, no deixo de menjar per boca. Diuen que millor que la meva panxulina no deixi de treballar. I tant que la faig treballar! Hi ha dies que menjo poquet però ara fa uns dies que tinc més gana. Avui fins i tot em volia menjar un entrepà!!!

Jo ja somnio amb el pa amb tomàquet i amb aquells menjars tan bons que em feia la mama. Uhmmmm….

Vaig a fer nones a veure si aquesta tripulació avui em deixa dormir i no m’enreda tant. I… Un dia +!!!

Una petarrufa i una llengota,

Abril

Dia +10 I ara.... les caques!!!

9 de desembre de 2012

Uixxx!! Com si no en tingués prou.... A sobre del mal a la boqueta... Ara mal de panxa i caques lletges!!! I és que... Què més em pot passar? Sort que tot entra dins els plans d'aquest viatge!!, però jo ja en tinc ben bé prou!! Vull que arribi la calma. Trepitjar terra ferma!!! Però que sigui ja!!!
Els papes em diuen que tots hem de tenir molta paciència, que més val estar més temps de viatge però arribar a bon port el màxim de bé!!

Ja fa dies que la mama em canta cançons de Nadal. M'agraden molt! Parlen de picar un tió, de la neu, de fred, de dimonis i pastorets, torrons... I d'un caganer!!! Mira que ensenyar-me la cançó del caganer avui... Però m'encanta aquesta cançó. La coneixeu? Em fa un riure... És d’un nen que sempre ensenya el culet i fa caques perquè és un golafre!!! Una mica com jo!!! Sabeu que ahir em vaig menjar quasi dues natilles?? Em sembla que amb això m’assemblo al tiet David i al tiet Xavier... És que ben fresquetes em baixaven tan bé... Ara, el triturat ja em costava més!!!

Aquest matí he tornat a regalar alguna rialla de les meves. El tiet Xavier i la tieta Anna han vingut a veure'm i he tornat a tenir una gran sessió de contes. Sí, m'han portat un conte on hi sortien cocodrils, piranyes, granotes, porcs senglars, camaleons... Uix!! m'ho han fet passar tan bé... És que aquí es tan avorrit...

La tarda me l’he passat jugant amb el meu trenet i la meva caseta amb el papa i, després, una bona dormideta als seus braços que tan bé s’hi està!

Us explicaré una coseta que jo, com que sóc encara petitona, no entenc. He sentit els papes que parlaven de retallades. Retallades???? No sé pas què són!!! I després deien que si tantes retallades hi havien doncs que em retallessin el pijama!!! I és que no tenen pijames per a nens tan petits com jo i el que m'han posat avui fins i tot a la mama li aniria bé!!! Feia un riure... Però a mi no m'anava bé perquè em molestava molt per jugar...

Ah! Ja tenim un dia més!!!
Una petarrufa,

Abril