2 de juliol de 2013
Avui de l’hospital me n’he endut tres punxades. Una al ditet
per l’analítica, una al port-a-cath per passar les plaquetes i l’altre al braç
per posar-me l’injecció per veure si s’espavilen les meves defenses. Mira que
en sóc de valenta, eh? Però encara hi ha punxades que no m’hi acostumo. La punxadeta del dit per a fer-me
l’analítica, encara. Ja no ploro i fins i tot els dic a les infermeres el què
han de fer. Amb gestos, és clar! Però això que em punxin al port-a-cath que
porto al pit… buf! No ho acabo de portar gens bé. I l’injecció del braç… ahh!!
Quina pupa que fa!!! A la mama li han dit que els nens grans es queixen molt
del mal que fa.
Doncs ja ho veieu. Avui estava més baixeta que mai. Com diu
la meva tieta de lluny… a veure quin metge de la bata blanca inventa el xaropet
de la paciència!!! Jo en tinc molta però ja se m’està acabant! Esperem, però,
que aquesta paciència serveixi per a fer net del tot.
Divendres les doctores em volen tornar a veure. Tan de bo
les plaquetes i els leucos arrenquin d’una vegada!!!
La resta dels dies a casa han estat tranquil.lets tot i els
meus mals de panxa i de boca. Em passo els dies jugant i aprenent moltes coses.
Dissabte em va venir a veure el tiet David i la Júlia. Amb
ells vaig jugar a la cuineta i els vaig preparar un bon cafè. També em va
visitar el tiet Josep Maria de Santpedor i la Maria. Em van veure tan canviada…
ah! I em van portar un gosset que fa tan riure… Li apretes un botó i canta i
balla i mou les orelles!!! Quan
tinc pupes o estic trista, els papes el posen en marxa i m’hi faig uns bons
farts de riure. Ah! I sabeu què? El tiet em va dir que quan em posi bona,
juntament amb la Jana, la meva nova cosineta, anirem al Camp del Barça!!! Ja en
tinc unes ganes…
I avui a Barcelona ens hem trobat a la Núria, una amiga dels
papes. M’ha regalat una pila de cubs amb animalons. M’ha agradat molt i, com
que ens hem hagut d’esperar tanta estona a l’hospital de dia, doncs hi he jugat
molta estona i m’ho he passat d’allò més bé! Gràcies Núria!!
I res més. A esperar que les plaquetes i els leucos es
despertin i pugin, i pugin….
I avui, una petarrufa molt dolça i especial per a la meva nova
cosineta Jana. Shhht! Que no es desperti…..
Abril
