5 d'octubre de 2016
La sorpresa que els papes tenien per mi. Ni una joguina, ni una excursió ni res de tot això. Una de les coses que més desitjava feta realitat: ja sóc una ballarina!!
Sí, sí. Com ho sentiu. Tinc el meu tutú, les meves sabatilles... I la meva professora de ballet! Era tanta la il·lusió que tenia per a fer ballet clàssic que, tot i no poder estar amb nens, els papes, que tenen solucions per tot, n'han trobat una de genial. M'han trobat una professora i una escola de ballet per a mi soleta! I jo... Emocionadíssima podent fer una cosa diferent. A fora de casa. Primera posició, Pliée... Desitjo que arribi els dimecres per a ballar amb la Raquel!
Ja ho veieu, una cosa com fer una extraescolar, que tot nen fa, per a mi es converteix en un gran REGAL. Amb tot això que estic passant... Les petites coses es converteixen en GRANS.
Però ara anem al gra! Avui dia llarg. Molt llarg. Després de passar una mala nit per uns simples vòmits, l'acabem molt bé i amb bones notícies.
Encara era fosc i ja anàvem camí a l'hospital. Analítica i espera't tres hores llargues per a la punció. I jo amb estómac buit des de no sé quantes hores perquè amb el vòmit no em quedava res del que havia menjat el dia anterior! I ja us podeu imaginar el malhumor que portava jo... Sort que ha vingut l'avi quan el papa ha hagut de marxar i l'he fet cansar una mica llegint, jugant a cuinetes... Perquè em sembla que els avis els esgoto una mica massa... Però bé, és el que toca. I ells contents.
I la doctora contenta de saber els bons resultats. I no diguem els papes!!! Em sembla que els ha marxat de cop el nus que tenien a l'estómac...Les meves analítiques han sortit perfectes. I de limfos B en sang... Ni rastre!!!! Crec que l'energia que poso en el ballet clàssic les ha fet disparar i ara no hi haurà qui les pari!!
I sabeu què vol dir això? La doctora ho té clar. Els papes no tant perquè són una mica porucs. Vol dir que si les analítiques continuen així... Ben aviat podré anar a l'escola. Farigoles, que vinc!!!!
Però no cridem victòria abans d'hora. Encara ens falta els resultats de la medul.la i pregar, desitjar... Que els CARTS continuïn dins meu i no s'escapin per molt i molt temps. D'aquí 15 dies sabrem el que diuen els de Philadelphia....
De moment som al mes 4. I anem sumant.
Una gran petarrufa plena d'energia,
Abril