Dia +30 Dia de visites!!

29 de desembre de 2012

Aquesta nit he dormit com un angelet. Un angelet com els que em va regalar la meva amiga Vinyet. Estava tan tranquil.leta.... Si em despertava, el papa em donava la maneta, jo tancava els ullets i tornava als meus dolços somnis. I ja no he tingut febre!!
Ara toca esforçar-me a menjar. Però sabeu què? Amb el menjar d'aquí em costarà una miqueta. Una cosa és menjar poquet per fer treballar la panxulina, i l'altre és atipar-me... Si la mama em pogués portar el seu menjar... Ja veurien!!! Però avui he menjat força. I he provat una cosa nova. Una cosa vermella que en dieun gelatina i m’ha agradat moltíssim!!

Ha vingut el doctor de la tripulació i m’ha dit que la infecció ja havia baixat molt però que havíem d’esperar uns dies més perquè els xaropets fossin efectius. I els leucos… avui han baixat força… ara estem a 3000 però a veure si aquesta nit fem una remuntada!!!

El dia d’avui ha estat un dia de visites. Primer ha vingut la tieta Anna i el tiet Xavier amb les seves ganes incansables d’explicar-me contes. Després el tiet Josep Maria, la Tieta Lourdes i la meva cosineta Núria amb el cosinet Eduard. Pobres… els he cansat més… M’han portat uns titelles tan xulos que els he donat feina perquè els volia veure tots. Per la finestra del meu camerot ha sortit la caputxeta vermella, la iaia, el caçador… i fins i tot un llop!!! Uix!! I amb una llengua que treia… que es volia menjar el dit de la meva cosineta Núria i jo li deia nooooo!! I després una tortuga que feia una música… Un petonet ben fort pels meus tiets i cosinets!! Quina paciència que heu tingut!!

Després ha vingut la isabel, el Pep, el Pau Alexandre, l’Ester, el Sebas, l’Aleix, la Marta, l’Edu i l’Arlet i la Bruna que, encara que no treguin el cap, segur que quan han vist tan moviment no han parat de moure’s. I… sabeu què? Doncs que he tingut la meva segona sessió de titelles!! Que si un pop, que si un ruc, un sol… aquí la feina l’ha tingut el Pau i l’Aleix… Ui quan estigui bona i l’Arlet i la Bruna siguin més grans… que es preparin els nostres papes que farem una pandilla…

Ens han fet arribar un escrit molt bonic que a la mama li han fet saltar les llàgrimes i tot. I és que cadascuna de les paraules té tant sentit per mi? Voleu que us el digui?

A de alegre, d’àngel de la guarda, d’amor, d’amic, d’apassionada i audaç
B de batec, de bessonada, de bonica, de bressolar, de bruixeta i de bufar
R de recuperar-se, de regal, de ritme, de riure, de riquesa i de rumb
I de il.luminar i imaginar, infermera, iogurt, intrèpida i invencible
L de leucòcit, llavor i llàgrimes, de llenguda, lliure i de llum

Gràcies per a fer la mama tan feliç en aquests moments!!!

I a la tarda… El tiet Albert i la tieta Carme!!! Uau! Vinga a fer bestieses perquè passi una bona tarda…

Quin munt de gent, oi? I és que el meu camerot és el més divertit. I és que és el que té més visites, el més alegre… us estimo molt a tots!!
Després d’aquest dia tan complert, espero descansar molt i molt i que els meus leucos recuperin el temps perdut.

Una petarrufa,

Abril

Dia + 29 Quina nit!!! I quin matí!!

28 de desembre de 2012

I quin vespre i nit el d’ahir… quan va venir la mama ja tenia febre una altra vegada. I ha pujat, pujat… i no em baixava de cap de les maneres. I jo només volia estar als braços de la mama i gemegava i gemegava. Fins i tot ha vingut una doctora de la tripulació, m’han tret més sang i han vist que la febre venia d’una infecció. Però a on? Han dit que havíem d’esperar els resultats del cultiu d’ahir per saber a on era. Quins nervis els papes… Després m’han canviat la medicació. Al final, al cap de moltes hores, m’ha anat baixant i després jo m’he animat i volia jugar. Quasi era la 1 de la matinada i jo li deia a la mama que no volia dormir.

Només despertar-me al matí ja han tornat a punxar-me el dit per una prova que em fan. Després li han dit a la mama que ja tenien els resultats i que l’infecció venia del catéter. Quina sort!!! Com que han dit que ja estic força bé i com que m’havien tret aquell menjar tan estrany… doncs que em treien els catéters del coll i ara em passarien els xaropets pel port-a-cath, una mena de capsuleta que tinc a sota a la pell del pit, i que porto des que tenia 5 mesos. Uff! Quin fart de plorar que m’he fet quan m’han tret els catéters i m’han punxat al pit… I mira que sóc valenta! Però he quedat tan esgotada que quan ha vingut el papa, després del bany, m’he posat bé als seus braços i he fet una bona dormida.

Ara ja no porto aquell gorret de grumet. Ara més aviat semblo un petit buda simpàtic. Però espereu que d’aquí a uns mesos em sortiran unes melenes que ningú em coneixerà!!

Aquest matí l’hem salvat, però, amb un bon esmorzar. Una tassa de llet amb galetes de xocolata!!! No les havia provat mai i m’han agradat molt! Ja era hora que em portessin una cosa bona… La mama me les sucava a la llet i jo me les menjava amb un gust… després volia que mengés maries! Si home! Jo volia les de xocolata!! M’han quedat uns morritos…

Al matí m’ha vingut a veure l’Àngel, la Gemma i la Marta. La mama ha estat molt contenta. Se m’ha girat una feina ara… he de pescar un munt de peixos que m’han portat amb una canya!! A veure si me’n surto, ja us ho explicaré.

A la tarda ha vingut una altra amiga de la mama, l’Elena, amb els seus dos nens que ja són molt grans. El Pol i la Cèlia. Sabeu què m’han fet? Dues llufes!!! I me les han penjat a la finestra del camerot. I sabeu què més? M’han fet un concert tan bonic… el Pol tocava l’ukelele súper bé i la Cèlia cantava amb una veueta tan fina… ui com m’ha agradat… els he aplaudit i tot i jo no parava d’assenyalar l’ukelele perquè em cantessin més cançons. La mama m’ha dit que toquen tan bé el contrabaix i el trombó!! Ja tinc ganes de sentir-los!!! També m'han portat una capseta de "leucoenergia" que ni a les farmàcies es troba. De ben segur que ara els leucos pujaran amunt, amunt...

I després… han vingut els millors avis del món. Uix… com me’ls estimo…

Ah! I al llarg de tot el dia he tingut unes dècimes de febre i prou. Esperem que amb el xaropet que em donen aquesta febreta marxi aviat…

Avui sí que vaig a dormir d’horeta que estic cansada de totes les coses que m’ha fet aquesta tripulació. Espero que aquesta nit sigui més tranquil.la.

Una petarrufa,

Abril

Dia +28 I torna la febre....

27 de desembre de 2012

Mecatxis...!!! Tan bé que estava aquests dies... I aquesta nit, dormint tan tranquil.leta i de cop el papa m'ha notat molt calenta i...he agafat molta febre 39!!! I després un munt de tripulació de bata blanca al meu camerot treient-me sang de totes les vies, punxant-me a la maneta, al peu, al cap per treure'm encara més sang, bosseta per anàlisi del pipí... Uff!! Sort que després he dormit als braços del papa...
Ara que m’havien tret aquell munt de xaropets… au doncs! Ja me’ls tornen a donar!

A mig matí han tornat a passar la tripulació de bata blanca amb la capitana al davant i m'han dit que havíem d'esperar els resultats del cultiu d'aquesta matinada per saber d'on venia aquesta febrada. Tot i així els resultats de l'analítica han dit que estaven molt bé. 3400 leucos!!
I aquesta tarda ja m'han tret l'alimentació per aquella mena de tubet. Ara sí que m'hauré d'esforçar de valent a menjar. Però el menjar d'aquí és tan soso... Sempre em donen el mateix: caldo soso i triturat soso. I el dia que tinc un extra tinc un panet o un palito!!! Ja em direu… No saben pas què és el pa amb tomàquet i pernil em sembla....

Aquesta tarda he dormit molt i molt, cosa estranya en mi. Estava tan xafadeta…

Entre dormida i dormida m’ha vingut a veure la meva amiga Vinyet amb els seus papes. Llàstima que no m’han pogut veure en acció avui… M’han portat un regal molt especial. 4 angelets tan bonics… un és pel papa, un per la mama, un per a mi i un pel meu àngel de la guarda americà. M’han dit que són perquè em facin companyia, perquè m’ajudin a tirar endavant, m’ajudin a realitzar els meus somnis… Oi que és bonic? Doncs la mama ja els té ben guardats esperant penjar-los a l’arbre quan fem el nostre Nadal!

Jo a la Vinyet li he ensenyat el meu cançoner, la meva corona… em sembla que és tan o més bitxo que jo. No parava!! Crec que serem molt bones amigues quan la tripulació de bata blanca em deixi jugar amb nens. Les nostres mames diuen que jo, la Vinyet i l’Aina serem une bones merderes. No sé pas per què ho diuen…

Me’n torno a dormir a veure si demà estic una miqueta millor. Ah! Un dia + i, esperem, leucos +!!

Una petarrufa angelical,

Abril

Dia +27 Dia de Sant Esteve

26 de desembre de 2012


Ostres… em sembla que el tió em va cagar tants leucos a la nit de Nadal que, pobret, ahir només me’n va cagar 100… i és que estava molt ben acostumada jo… però ara ja en tenim 3000!! I la doctora que ha passat avui ha dit que la majoria són defenses o sigui que, cada dia és més difícil que agafi infeccions. Tot i així continuem amb els xaropets i xaropets….

Aquest matí he tingut una visita que m’ha posat de molt bon humor tot el dia. Ha vingut a veure’m la tieta Margaret i els cosinets Roger i Eva amb les seves nenes. La Berta i l’Anna!!!

La tieta Margaret feia molts i molts dies que tenia ganes de venir-me a veure i avui ha pogut venir. Que bé!! M’ha agradat molt veure-la!

I sabeu què? La Berta i l’Anna, m’han fet uns titelles del MIC! Cada vegada que mirava per la finestra del camerot apareixien diferents personatges: el MIC, el Cinc segons, el cargol… que bé que m’ho han fet passar… I m’han portat dos llibres!! Un del MIC i un del mar!!! Gràcies Berta i Anna!! Tinc unes ganes d’empaitar-vos pel jardí de casa… però em sembla que haurem d’esperar força encara…

Ah!! I la Berta m’ha fet un regalet tan bonic… amb la seva preciosa i dolça veu m’ha cantat una cançó de bressol que m’ha fet adormir a braços del papa. He dormit una hora!! Berta, no saps pas quins somnis tan dolços que m’has fet tenir…

Avui els papes han tingut un regalet de Sant Esteve. Han pogut tornar a estar una bona estona junts. Però jo m’ho he passat molt bé sense ells, eh? Sabeu qui ha vingut al camerot a jugar amb mi? Doncs avui la iaia Dolors. Hem rigut tant... hem cantat, explicat contes… i el pobre avi a fora!!! Pobret… un altre dia entrarà ell i m’explicarà contes que m’ha dit la mama que en sap un munt!!

M’he cansat tant que me’n vaig a dormir ben d’hora avui. A veure si demà els leucos van a +!!!

Una petarrufa MIC MIC!

Abril

Dia +26 El dia de Nadal

25 de desembre de 2012

Avui els papes m'han explicat que fa justament un any van arribar a casa com els papes més feliços del món. Ho feien per primera vegada amb mi. La mama encara recorda cada minut d'aquella arribada on van recórrer tota la casa amb mi en braços i amb una felicitat immensa.
Aquell dinar de Nadal i aquelles festes van ser, de bon tros, les millors festes de Nadal que han passat mai.

Les festes d'aquest any són molt diferents. Ni a casa, ni els tres junts... Però també m'han dit que ara fa 7 mesos ja hi haguéssin firmat passar-les així!!
Tal i com li va dir una amiga a la mama, potser estarem sols físicament aquestes festes, però de pensament serem presents a més d'una casa i els desitjos d'any nou segur que molts també van per a mi. Perquè tinc molta sort. Perquè tinc uns papes que m'estimen molt i sense ells no estaria tan bé, perquè tinc uns avis que es desviuen per mi, uns tiets i una família que és fantàstica. Perquè tinc uns amics que quan em coneguin bé.... Perquè els papes tenen uns amics i companys de feina que els han fet costat en tot moment.
Quina sort que tinc!!!!

La mama tenia raó!!! El tió és màgic!!! I és que a moltes de les vostres llars que aquesta nit ha cagat el tió, entre turrons i turrons hi havia un munt de leucos per a mi!!! Aquesta nit de Nadal 800 leucos!!! Ja en tenim 2900!!!! I espereu! Quan la tripulacio titular de bata blanca arribi dijous d'aquestes festes no s'ho creuran!!! A veure si els tions que han cagat avui també són tan generosos amb mi...

Aquest matí, mentre la mama m'explicava un conte, sabeu qui m'ha vingut a veure a la finestra del camerot? Un home vell, amb una barba blanca i un vestit vermell. Sí, sí, era l'home del sac. Bé la mama m'ha dit que molts nens li diuen el Pare Nadal però que a casa n'hi diem l'home del sac!! I m'ha portat un regalet per a mi. Moltes gràcies !!! Però... jo prefereixo el tió i aquells reis que vénen de tan lluny i que, per cert, aviat hem de fer la carta!!!

Al final el dia de Nadal els papes sols, sols tampoc hi han estat. Ells també han tingut un gran regal. Les infermeres de la tripulació ens han dit que, com que era Nadal, aquesta tarda ens deixaven estar una estona tots tres junts al camerot. El papa, la mama i jo!!!! I com m'ha agradat...

I sabeu què? També han pogut estar una bona estona solets. Feia quasi un mes i mig que no ho podien fer. Avui han dinat junts!!! I és que com que ja estic una mica més bé, la iaia Rosa ha entrat al camerot a jugar amb mi una bona estona, així els papes han pogut parlar i dinar junts. Que bé.... Estic contenta per ells. Ja s'ho mereixien...

I a la tarda ha vingut l'avi Xavier i la iaia Dolors, el tiet Albert i la tieta Carme, el tiet David i la tieta i el tiet de lluny des de l'skipe!!!! I és que no es volen perdre un Nadal sense mi...
Per cert, un dia us explicaré un secret d'aquesta tieta de lluny. Shht! Oi que no li direu que us ho he dit?
Sabeu què? allà on viu la tieta de lluny, a Birmingham, el tió avui també hi ha cagat. I un regal per a mi!!! Unes campanetes que sonen tan bé... I és perquè els papes em comencin a ensenyar música!!! Els tiets i avis han fet un concert a fora del camerot que em sembla que s'ho han passat molt bé, sobretot l'avi!!!
El que no entenc és com ha arribat aquí el tió de Birmingham....

Apa, vaig a fer nonetes que he d'agafar forces pels leucos de demà!! Vinga, vinga tions! A cagar fort!!!

Una petarrufa,

Abril

Dia +25 Bon Nadal

24 de desembre de 2012

Amunt, amunt... Van els meus leucos!! Sabeu quants en porto ja? Doncs 2100!!! I 1000 són de defenses!!! I com van pujant....
La doctora de la tripulació ha dit que dijous em faran una prova que es diu quimera. És per a saber si aquests leucos són dels bons, de la meva nova medul.la que treballa bé. A veure, a veure...
Ah!! I sabeu què? Una cosa molt important! Ja m'han tret alguns antibiòtics. Me n'han deixat un perquè no agafi fongs i un altre perquè no agafi virus perquè es veu que això podria ser molt dolent per a mi...
I... Sabeu aquella mena de menjar que em passen per un tubet i que no té gust de res ni s'ha de mastegar? Doncs ja m'han baixat les calories… i a veure si aviat m'abaixen la quantitat i fins i tot me'l treuen...Això vol dir que cada dia estic més aprop d'estar bé. I que ja començo a menjar més!!!

Aquest matí han passat uns amics dels papes i m'han deixat un dibuix molt bonic d'un pastís amb una espelma!!! I un altre de preciós pels papes. Llàstima que jo no els he pogut donar les gràcies i llençar-los petonets dels meus perquè estava endormiscada als braços dels papes...
Ah! I a la tarda també ha passat el meu tiet David a desitjar-me un bon Nadal. Sort que quan ha vingut ja m'havia menjat les galetes del berenar perquè si no.... Amb ell ens hem fet un fart de jugar a cuit i amagar amb el tió independentista que em va regalar. Com hem rigut…

Voleu saber una cosa? Shhhht! No ho digueu a ningú, eh? Si un dia em veniu a veure i em pregunteu :
- Abril, fins a on n’estàs de les infermeres?
Sabeu què faig jo? Doncs em poso les dues mans al cap! I és que n’estic fins al gorro!! Sempre molestant-me quan estic jugant o dormint….

Avui us vull desitjar a tots els que esteu molt a prop meu i dels papes que tingueu un molt Bon Nadal. Avui o demà segur que fareu cagar el tió. Entre tots els turrons espero que cada tió també cagui uns quants leucos dels bons per a mi. La mama diu que el tió és un tronc màgic... Doncs que m'ho demostri!!
Els papes m'han dit que quan jo arribi a caseta també faré cagar el tió. Els avis diuen que ja fa dies que el tenen ben tapadet perquè no agafi fred i que ja li comencen a donar menjar.

Una dolça petarrufa,

Abril

Dia + 24 L'energia d'ahir amb els leucos!!!

23 de desembre de 2012

Uff! Quin dia el d'ahir... Em sembla que el portaré al cor sempre més. Que maco va ser tenir-vos tots aquí! I els que no van poder venir, els papes m'han dit que d'alguna manera també hi eren perquè tots van pensar en mi i em van fer arribar les seves felicitacions. Gràcies a tots per estimar-me tant!

Porto unes nits tan dolentes... No puc dormir tranquil.leta. No sé què em passa. I com que no puc parlar... Els papes estan ben amoinats perquè no descanso prou. Em costa molt adormir-me, dormo a estonetes curtes. Em moc moltíssim, em poso a plorar de sobte... estan ben preocupats! No saben si és per la cortisona que em donen al vespre, si és la meva panxulina que em fa la punyeta, les dents i queixals que m'estan sortint, malsons, el síndrome d'hospital que en deien a Sant Joan de Déu... La qüestió és que porto quatre nits dormint malament i cansant molt als papes.
I durant el dia… estic molt animada, amb molta energia i amb moltes ganes de jugar i aprendre coses perquè, sabeu? Ahir em van regalar uns llibres que m'agraden molt i que estic aprenent un munt de coses!!! Els papes m'ho expliquen tan bé i jo els escolto tant...
Però avui els papes diuen que he anat com una moto tot el dia. No sé pas què volen dir amb això… Es veu que he estat molt nerviosa, em cansava de tot, plorava per res, ara dreta, ara braços, ara volia gatejar, ara un joc, ara no volia res, … fins i tot el papa m’ha posat les sabates i m’ha fet caminar per terra a veure si em cansava una mica. Què va!! Els papes he esgotat!!!
Les infermeres diuen que segurament aquest neguit me’l dóna la cortisona. Bufff! I jo penso també que una mica és perquè ja estic cansada d’estar aquí tancada i tan lligada!! Si això dura gaire no sé pas com acabarem!!

Però sabeu què? Ja començo a tenir més gana. Per berenar m’he menjat dues compotes de fruita!! Quan el papa li ha dit a la mama ella no s’ho creia!!!

Ah!! Avui la mama ha demanat si podia entrar al camerot un regal que ahir em va fer la iaia Rosa. La mama ahir ja el va ben rentar i avui l'han desinfectat. El meu amic MIC!!! He posat una cara d'alegria quan l'he vist... No l'he deixat en tot el dia i fins i tot ha fet la MICdiada amb mi!!!

Avui és diumenge i només ha passat una doctora de la tripulació. Ha dit que tot segueix igual i ens ha donat una molt bona notícia!!! Aquesta nit els meus leucos han pujat, pujat... Fins arribar a 1700!!! Ja us vaig dir que si ahir vaig anar enrere era per agafar una forta embranzida. I mireu!!! Ah! I segur que cada felicitació que ahir vaig rebre anava acompanyada d'un bon grapat de leucos.

Aquest matí sabeu qui m'ha vingut a veure? Un nen guapíssim acompanyat dels seus pares. Es diu Cassià i viu en un poblet molt a prop de casa nostra, a Callús. Ell sí que és un nen valent, valent... Quan era petitet com jo també estava molt malalt i també va haver de fer un viatge molt i molt llarg en un vaixell com el meu. Ho va fer tan bé... que ara el trobo el nen més maco del món. I m'ha regalat un joc molt bonic per dins el vaixell que ja hi he jugat tota la tarda amb el papa. El Cassià m'ha explicat que quan ell va fer el seu viatge també el tenia i s'hi va distreure un munt d'hores. Ha pensat que potser a mi també m'aniria bé i per això ha volgut regalar-me'l. Ah!! i també m’ha regalat un dibuix súper xulo fet amb aquarel.les!!! Ostres... En sap tant de dibuixar... És que ja té 4 anys!!!! Que gran que és!!! Jo encara no sé fer 4 amb els ditets... És molt difícil!!! Gràcies Cassià pel regal i el dibuix. El penjarem al meu camerot. I gràcies papes per fer costat als meus papes. Han estat molt contents.

A veure si avui que dormo acompanyada del MIC estic més tranquil.leta, descanso més i els leucos no paren d'anar a +!!!

Una petarrufa MIC MIC,

Abril