21 d'agost de 2016
Ja vaig tard. Fa dies que havia d'escriure-us però la veritat és que he estat força enfeinada.
Dijous vaig tenir control a l'hospital. Com que la meva doctora està de vacances em va visitar un metge que em coneix prou bé. Quan tenia cinc mesos ja m'havia deixat el seu fonendo i, el dijous, també me'l va deixar per tal que escoltés la meva Banyetes.
Què dir-vos? Doncs que segueixo baixeta. Les meves plaquetes estan estancades. Estan baixetes. Ni pugen ni baixen. I els meus neutròfils (defenses) han baixat. Hem de tenir paciència. Després del transplantament i tanta canya que he donat a la meva medul.la, aquesta ha quedat pobre i per això costa tant recuperar-se. Fins divendres no vam saber si tenia limfòcits B en sang. Finalment i després de passar un dia de nervis, vam sentir la bona notícia. 0 limfòcits B. Ufff. Ara a patir per la següent analítica i pels resultats que encara esperem de Philadelphia. Farà ja quinze dies que els esperem i es fan eterns. Els d'EEUU ens han de dir com estan els CARTS.
A casa només esperem que aquests no hagin baixat molt i desitgem que s'hagin reproduït. Aquesta seria la millor notícia que ens podrien donar ara mateix. Seria importantíssim per a poder respirar una mica de tranquil.litat a casa perquè, la veritat, a casa es respira nervis per a tot arreu. Em mereixo viure tranquil.la i començar de nou altra vegada i reemprendre de nou tot allò que vaig deixar enrere el dia 25 de febrer...
Mentrestant a casa no he parat. És que l'Alba em dona tanta feina... Està feta una bona trapella però a mi ja m'agrada. M'hi enfado però me la menjo a petons.
Aquests dies fins i tot he pintat un quadre amb aquarel·la.les amb el papa. M'ha ensenyat molts trucs per a pintar bé. A mi encara em falta practicar molt però em sembla que poc a poc vaig millorant.
Per cert, l'altre dia em va venir a veure la meva cosineta Xènia que va anar al país de la Frozen i em va portar les sabates de taló de la princesa Elsa. Em va fer tanta il.lusió... Que tot el dia vaig amunt i avall amb els meus talonets.
Ah! I també vaig rebre una Rosa xulíssims de la meva amiga Emma. Com la trobo a faltar... No hi ha hagut setmana que no ens enviéssim algun vídeo on ens expliquem les nostres aventures. Farà sis mesos que no estem juntes però estem més juntes que mai. Emma... Jo també t'estic preparant una sorpresa...
I per cert, com us deia al començament, m'estic fent gran!!!! El que sentiu, amb només quatre anys i ja m'ha caigut la meva primera dent!! Quina emoció això de que et caigui la dent, la guardis sota el coixí i... SORPRESA!!! Ah! I ara ja se'm mou una altra!!! Ja ho dic jo que amb quatre anys n'he fet molta de feina jo... I la que he de fer!!! Com diu la meva tieta Marta... Passet a passet com les bones formiguetes.
I ara em toca descansar d'hospital uns dies. Fer alguna excursioneta per desconnectar i agafar forces perquè el dia 5 tornem a tenir una d'aquelles proves importants. Punció lumbar i medul.lar. I recompte de CARTS altra vegada. Així doncs a agafar aire i energia.
Mentrestant esperar amb aquells nervis a la panxulina els resultats de Philadelphia que esperem que arribin aquesta setmana i que siguin bons o molt bons. Tan de bo...
Quin patir constant... Encara no n'hem après....
Una petarrufa,
Abril
