Celebrem la revetlla de Sant Joan i... alguna cosa més!

23 de juny de 2016

Heu vist aquesta imatge? Oi que diuen que una imatge val més que mil paraules? Doncs ja ho heu vist tot. Avui, després que els doctors de Sant Joan de Déu féssin una videoconferència amb els doctors de Philadelphia per parlar de mi, han vist que estava prou bé per deixar-me anar a casa i retrobar-me amb el que més m'estimo i he trobat a faltar, L'ALBA. Així doncs, avui, a CASA!! Això sí, prenent precaucions i sabent que dilluns em torna a tocar control a l'hospital.

Aquesta muntanya semblava tan difícil com les que puja el meu tiet Albert, però he fet el cim amb nota. Potser perquè portava un llarg i dur entrenament des del néixer...

De fet, ben bé el Cim es podria dir que encara no hi he arribat. El cim el farem quan em facin la punció del mes i puguem veure, amb seguretat, que els CARTS aguanten i fan la seva feina.

De moment, però, quins alegrois que hem fet amb l'Alba quan ens hem retrobat!!! No parava

d'abraçar-me i llençar-me petons. Com m'agrada tenir una germana... I com s'ha espavilat!!! Però si ja comença a fer algunes passes sola!!!

Esperem que ara que sóc a casa no surti la reacció i hàgim de baixar a urgències... Tants dies esperant que passés alguna cosa i ara que sóc a casa...

Aquests últims dies a l'hospital ja començava a estar una mica agobiada. I mira que de fer anar la imaginació en sé un munt. Ahir al vespre estava com una cabreta. Ja no sabia què fer. Total, que vaig transformar el meu llit primer en un tobogant i, després, en la muntanya del Nord. I, des d'allà, no parava de cantar ben fort la cançó de Let it Go de l'Elsa de la Frozen! Si ahir no em vaig despunxar de la via, va ser un miracle!

I avui, hem celebrat la revetlla a casa. Els quatre junts. Amb la tranquil.litat i la calma d'estar a casa. Diuen que la nit de Sant Joan és màgica. Per a nosaltres sí que ho ha estat. De fet, no valorem el que tenim fins que no ho tenim. Poder sopar els quatre junts sí que ha estat màgic!

La sorpresa ha estat quan el tiet David ha vingut al vespre i m'ha portat unes lluminetes i uns sortidors de foc. En una bona revetlla no hi poden faltar els petards. Doncs... sort del tiet, perquè nosaltres no hi comptàvem pas celebrar la revetlla avui...

Així doncs, ja he fet una passeta més. I molt important. Ara només cal esperar que tot vagi bé i les meves cèl.lules màgiques aguantin fortes i facin la seva feina durant molt i molt temps.

Una petarrufa,

Abril

Bones vacances Espinacs!

20 de juny de 2016

Avui els meus companys de classe m'han volgut fer un bonic regal. Tots ells, un per un, a través de l'ordinador, m'han volgut desitjar unes bones vacances. En un principi m'ha fet molta il.lusió però, a l'hora de la veritat, no els he fet massa cas. Em sap greu perquè tots ells eren a la biblioteca esperant que jo els expliqués coses del meu viatge, i al final els he dit hola i poca cosa més. M'he posat de mal humor.

Al vespre, però, parlant amb la mama m'ha anat sortint tot. I és que els he vist tots allà a punt de començar les vacances i jo només preguntava a la mama per què jo havia d'estar a l'hospital. D'alguna manera se m'ha fet evident que estava malalta. Jo també volia ser allà a la biblioteca. Respirant l'olor de final de curs. I em toca continuar lluitant. Però ho aconseguiré per poder sentir ben aviat l'olor de l'escola i veure els meus companys en directe. Poder-los tocar i jugar amb ells.

A part d'això jo continuo aquí tancada. Començo a estar una mica avorrida d'aquestes quatre parets. Sort que continuo trobant-me bé. Tinc ganes que em toqui l'aire, que em toqui el solet i olorar l'estiu que ja tenim aquí. Esperem que aviat pugui començar les vacances jo i deixar l'hospital només per a unes visites cada vegada més espaiades.

I poder jugar amb l'Alba. Que em desperti cada matí, que em prengui les joguines que tinc jo, que m'agafi el menjar del plat, que m'atrapi amb les curses de gateig, que aprengui les coses bones de mi... Aquests dies ens trobem molt a faltar. Els papes m'han dit que aquí a l'hospital ja la coneix tothom. Que està tan divertida i que ja comença a fer les primeres passes!!! Espera't Alba que et vull veure a caminar!!!

La bona notícia és que les meves analítiques van remuntant molt a poc a poc, com sempre faig jo. Com diu la tieta Marta, les petites formiguetes van fent camí molt lentament però amb pas ferm. I això és exactament el que faig jo. Mica en mica els meus neutròfils van sumant. Avui són 400, que són molt poquets, però aquests han vingut per quedar-s'hi. A poc a poc però sempre amunt!!!

I avui una petarrufa per a una companya de batalla que ens coneixem des de fa moooolt temps i que els bitxets també han decidit tornar-li a fer la punyeta. Avui la Martina li han posat la seva sang amb poders màgics.

Abril