Dia + 127

5 d’abril de 2013

Després de força dies a casa, ahir vàrem tornar a l’hospital. Ens vàrem llevar molt d’hora perquè les meves analítiques sortissin les primeres i així la visita sigués el més d’hora possible.

Buf! Doncs Déu n'hi do el que ens vam haver d’esperar, tot el matí… Sort que jo, acompanyada d’una de les meves nines, vàrem fer una bona dormida al cotxet perquè amb la mascareta m’atabalo tant… i és que encara no hi ha hagut cap senyor que s’hagi inventat mascaretes per nens. Tan de bo els nens no es possessin malalts i no les haguessin de fer servir…

Els papes es pensaven que m’haurien de transfondre plaquetes. Doncs no ha estat així. Tot i que els leucos han baixat molt una altra vegada, potser degut al tractament del virus, la resta s’ha mantingut força bé. I m’han donat 10 dies més de festa a casa!! Fins el dilluns dia 15 no hi he de tornar!! Dilluns em miraran molt bé les plaquetes perquè el dimarts 16 em toca passar examen altra vegada. Punció al moll d’os i químio intratecal. Ostres… em deixaran altra vegada moltes hores sense menjar… i em desperto amb una mala lluna…

Parlant de menjar, m’agrada tant el menjar de la mama que ara, si algun dia em dóna “potitos” no en vull. I és que amb els queixals que m’han sortit, tinc ganes de  fer-los servir i mastegar. Tanta murga que m’han donat al sortir,  doncs ara  els vull utilitzar!!!

Els papes ja no m’han donat més lacasitos. Amb el que m’agradaven a mi! Em diuen que un cop oberts, a les 24 hores, jo ja no en puc menjar més. Com tot el que em donen… si no m’ho acabo al llarg del dia, doncs s’ho han d’acabar els papes. I ja veus els papes menjant “potitos”, triturats de verdura…

Ahir els papes menjaven uns macarrons que els havia fet l'àvia Rosa i feien una cara de ser tan bons… tampoc me n’han deixat menjar. La mama m’ha dit que un dia d’aquests me’n farà només per a mi i els provaré!

Aquests dies al gran finestral de casa meva m’han vingut a veure els meus cosins Núria i Eduard, la tieta Montse… ah! I fa uns dies també en Gabriel, l’Oriol, la Tina, la tieta Rosa, la tieta Maria, el tiet Josep Maria… i és que tothom vol veure la valenta que sóc!

Així doncs, deu dies més a casa jugant. Espero que em trobi tan bé com aquests dies, però que deixi dormir una mica més als papes. I és que entre el poc que m’agrada dormir, la cortisona que m’excita molt, els queixals que m’estan sortint, els mals de panxa pel rebuig… no dormo més de dues hores seguides!! I ja tens els papes a la meva habitació, mig adormits, intentant que em torni a dormir. Tot i així, les doctores encara no em volen abaixar la dosis de cortisona. Cada dia estic més inflada... al final semblaré un globus….

Espero que passeu molt bon cap de setmana.

Una petarrufa,

 Abril