22 de març de 2013
Aquesta setmana també Déu n'hi do, tot i que hagués pogut ser
molt pitjor.
Dilluns l’analítica va sortir força bé. Les plaquetes encara
baixen però més a poc a poc i no me’n van passar més.
Dimarts hi vam tornar i, aquesta vegada sí que em van passar
plaquetes ja que tocava examen. Sí, m’havien de fer aquella prova al moll d’os per
veure si queda malaltia i, de passada, posar-me químio dins la medul.la. Em van passar plaquetes perquè sempre que han d’operar o
punxar n’hi ha d’haver moltes perquè no hi hagi perill d’hemorràgia.
Un cop me les van haver passat, em van donar aquell xaropet
que em fa venir aquella soneta. Sort que quan em desperto tinc la mama i el
papa al meu costat perquè em desperto d’un mal humor… I és que em fan estar una
hora estirada sense moure’m i per a mi això és impossible. A més a més porto un
munt d’hores sense menjar res…
I aquesta setmana no hi hem tornat més. Encara no sabem el
resultat del famós virus però no m’han fet un nou tractament de moment perquè
el nivell havia baixat molt. Van dir que si tornava a sortir elevat ja ens
trucarien.
Tampoc sabem el resultat de la prova de la punció del moll
d’òs. Les altres vegades les doctores de la tripulació ens havien trucat a casa
però aquesta vegada no. Els papes estan una mica nerviosos. Diuen que fins que
no saben els resultats d’aquesta prova no estan tranquils. A veure si dilluns
ens donen bones notícies…
I res més,
dimarts al vespre vam
celebrar el dia del papa menjant crema i melindros. Ah! I li vaig donar un
regal al papa! El meu primer dibuix. Em sembla que li va agradar més…
Esperem tenir bones notícies de la prova…. Ara me’n vaig a
dormir perquè aquesta nit no he dormit gens bé. Em sembla que aquesta vegada
era pels dos queixals i les dues dents que m’estan sortint.
Una petarrufa,
Abril
