Després d’estar quinze dies a casa sense veure bates blanques ahir va tocar anar a l’hospital i per partida doble. Quin matí que vaig passar…
Els papes aquests últims quinze dies cada dia han estat una mica més nerviosos. Els meus sorolls a la nit han augmentat molt. Semblava que no pogués respirar i que m’havia d’ofegar. Tenien por que em passés el mateix que a l’estiu. És per això que van posar-se en contacte amb la meva doctora perquè programés una visita d’urgència al meu otorrino. I així va ser. Ahir analítica, fibroscòpia de l’otorrino i visita amb la meva doctora.
L’otorrino em va passar aquell tubet pel nas i no em va agradar gens. De fet, ho vaig passar molt malament. Tot i així, les imatges no es van veure massa clares i va decidir que m’ho miraria un dia tranquil.lament a quiròfan amb un altre d’aquests aparells que et posen per la boca. Com que igualment hi he d’anar perquè em treguin el port-a-cath que el tinc amb bitxets… doncs un cop adormida aprofitaran i m’ho faran tot.
Mentrestant les meves analítiques estan força bé. Després de pensar-s’ho força, la meva doctora ha decidit provar de baixar una miqueta la cortisona. Aquestes dues últimes setmanes m’he inflat molt. Torno a tenir un pap…. I això podria ser part de la causa d’aquests sorolls al respirar… Ho provem i a veure si el famós EICH no em fa sortir aquelles pupes a la boca… i, mentrestant, em torno a desinflar… I si l’EICH es torna a despertar…. Doncs tornarem a pujar una mica més aquesta maleïda cortisona!!! 
I no us dic el que arribo a cuinar a la meva cuina!! Ara fins i tot m’he aficionat al sushi!! Mira que costa això d’agafar l’arròs i el peix amb els palets… però hi tinc una paciència que segur que ben aviat ho faré millor que la mama!!!
I avui una petarrufa molt forta als papes del Max perquè des d’avui al cel hi brillarà una bonica estrella més, i aquesta molt especial per a mi. T’estimo Max. Que descansis en pau.
Abril
Abril preciosa!!!!!
ResponEliminaQuan la tieta et veu tan bitxo li vénen unes ganes d'agafar el primer avió que passi i plantar-se a casa teva per fer-te de tieta de veritat... estàs taaaan preciosa...!!! aaaaiiiiii... encara haurem d'esperar una bona pila de dies, eh? :-/
Que bé que les analítiques vagin tan bé i que t'hagin abaixat la cortisona!!! No pateixis que les pupes no s'atreviran a venir, no... quan veuran com les gastes ara que et trobes bé sabran que tindran les de perdre!! jijiji
Ai Abril... avui la tieta també està tristeta per la notícia del teu amic Max... Saps? La tieta, sense conèixer-lo, també se l'estimava i li enviava forces cada dia... Els nens no s'haurien de convertir mai en estrelles!!!! Però és veritat el que diu la mama... ara en Max serà l'estrella més preciosa del cel, i des d'allà et donarà forces perquè tu segueixis fent els teus passets de formigueta seeeempre cap endavant i no deixarà que cap por ni bitxet dolent torni a fer-te la punyeta. I quan tinguis ganes de jugar amb ell o el trobis a faltar, obre la finestra i mira cap al cel, segur que trobaràs la seva estrella i t'hi sentiràs més a prop que mai ;-)
“- A la nit, miraràs les estrelles. La meva és massa petita perquè et pugui ensenyar on és. Val més així. Per tu la meva estrella serà una de les estrelles. Aleshores, t’agradarà mirar-te-les totes, les estrelles… totes seran amigues teves. I a més et faré un regal…
(...)
- La gent té estrelles que no són iguals. Per uns, els que viatgen, les estrelles són guies. Per altres només són llumets. Per altres, que són savis, són problemes. Pel meu home de negocis eren or. Però totes aquestes estrelles callen. Tu tindràs estrelles com no en té ningú…
- Què vols dir?
- Quan miris el cel, de nit, com que jo viuré en una de les estrelles, com que riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin. Tindràs estrelles que saben riure!
(...)
- I quan t’hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs content d’haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi.” - El Petit Príncep.
Milions de petonets, preciosa!! Per a tu i avui especialment també per al teu amic Max i els seus papes!!!
MuuUUUuuUuUUuuUuaaAAaAaa!!!
Cuca dolça!! Que bé que tot vagi bé, sempre endavant!! Ets una campiona!! Jo estic amb la tieta, de segur que les pupes no s'atreviran a venir.
ResponEliminaJo també tinc una nina de dos anys que cuina molt, un dia heu de fer cuinetes juntes... Li hauràs d'ensenyar a fer sushi!!!!
Molts petons, bonica!! per a tu i els pares!!!!
Hola petitona!
ResponEliminaOstres si en feia de temps que no t'espiava per aquí... Però això no vol dir que no pensi en aquesta cuca de llum que tan m'ha ensenyat, eh! Ni et passi pel cap, Abril! M'has ensenyat moltíssim... Em va agradar molt molt molt veure't el dia del teu debut com a concertista... Quin dia tan especial, oi? Em sembla que el recordaràs sempre... Saps? Em va fer una il·lusió que sapiguessis del conte que et vaig regalar! I tan de bo t'hagués pogut “atxutxar” com faig a tots els nens i nenes bonics com tu. Un dia, quan estiguis recuperada del tot, et podré fer una petarrufa d'aquestes que ens envies a tots tu, d'aquestes sorolloses, de les que fan pessigolles i que fan impossible no dibuixar un somriure enorme!
Recordes que un dia et vaig dir que hi ha una llum especial dins les persones especials? Doncs avui et regalo una cançó tan maca... Crec que parla dels teus ullets! http://www.youtube.com/watch?v=a502RejLz8s Perquè estic convençuda que aquests ullets tan lluminosos que tens són la porta al món d'algú que brilla amb força i plena de vida. Quin món ple de colorianes, històries, somnis i vivències ja tens dins, Abril! I el que t'espera... Segueix brillant ben fort cuca de llum! Una petarrufa per tu.
Bon dia princesa, ja fa dies que no et llegia, però el papa ja em va explicar com ho tenies tot plegat. Em sap molt greu lo del teu amic Max i desitjo que aquest estel tant brillant et continuï donant forces per lluitar. Els bitxets marxaran a un altre país, i podràs anar amunt i avall com una papallona lliure. Un petó enorme princesa i a veure si ens dones més notícies d'aquelles que ens agraden tant!
ResponElimina