24 de juny de 2016
“Vol volar, el deixo anar,
sóc part de la neu i el vent.
Vol volar, el deixo anar
ja he fet fora aquest turment!
Sóc aquí
i no em mouran,
deixa el vent cridar!”
- Let it go de l’Elsa, Frozen -
Avui ha estat un dia genial. Súper genial. Avui he somniat desperta! I el millor de tot és que no era un somni… o sí, però era un somni fet realitat, un somni d’aquells que es poden tocar…!
Casa meva avui s’ha convertit en l’Arandel de Catalunya, encara que a mi m’han dut ben enredada, no en sabia res! Al matí hem marxat a dinar a casa l’àvia. Ens hi hem estat una bona estona mirant els gegants i els caps grossos de la plaça des de darrere el vidre. M’ho he passat taaaan bé... Quan tornava a casa ja donava les gràcies a la mama per aquest dia tan genial que m’havia regalat ella, el papa, l’Alba i l’àvia. I això que encara no sabia el que m’esperava.... A la tarda, només arribar a casa meva, ha començat a sonar la cançó del Let it go de l’Elsa, s'han obert totes les persianes i a fora al jardí han aparegut tooots els personatges de Frozen amb una pancarta molt gran i xula de benvinguda! Era una festa sorpresa!! Una festa Frozen per a mi, per celebrar aquesta petita gran victòria, el retrobament amb l’Alba, el començament d’una nova etapa a la meva vida!!!!
La meva cara pagava, em deien. Al principi no entenia res, no sabia com reaccionar, em vaig quedar taaaan parada... Però no em va costar gens. De seguida vaig córrer cap a la iaia, la vaig ben abraçar i la vaig estirar ben fort perquè m’acompanyés corrents a conèixer en persona el meu amic Olaf. Era espectacular!!! En feia quasi dos com jo i semblava de veritat!!!!!! I, sabeu? M’havia dut un regal perquè deia que encara no hi érem ben bé tots. Als seus peus hi havia una caixa. La vam obrir i... Sorpresa!!! Era el vestit de l’Elsa!! Aquell vestit tan preciós que tan havia somiat tenir. I la seva trena també hi era!!! Així que el primer que vam fer va ser coronar-me Reina Elsa de Santpedor. Per tant, ara sí, ara ja puc dir que sóc la princesa de la trena visible!!!!! Quina alegria... Ja us podeu imaginar la cara de felicitat que vaig fer... Vaig estar radiant tota l’estona. Quina emoció!!! No vaig parar de cantar i representar la cançó de l’Elsa en tot el vespre. I mira que feia calor, eh? Però no em vaig treure ni el vestit ni la perruca fins a l’hora d’anar a dormir. Ah, i digueu-me tonta... vaig fer un gran ús de tooots els prínceps tan ben plantats que van venir a la festa tot seduint-los per a que em passegessin a braços per tot el jardí, un rere l’altre! I és que, amb la carona que feia, qui s’hi hauria pogut negar?
Els papes, avis i tiets diuen que jo vaig estar radiant tot el vespre, però s’haurien d’haver vist les seves cares amb els meus ulls! Tots van estar tan contents i emocionats de poder celebrar aquesta petita gran victòria... Tots em deien que em mereixia una festa així perquè he estat molt valenta. Però jo crec que la festa ens la mereixíem tots. Jo soleta no ho hagués pogut fer tan bé. I és que tinc tanta sort... Junts som imparables!! Us estimo tantíssim...!
La veritat és que no volia pas que aquesta nit tan màgica s’acabés, però els tiets i els avis havien de marxar... Així que al final vaig acceptar dir adéu a aquest dia tan genial amb una condició: Poder-me endur el meu amic Olaf a la meva habitació per tal que em fes companyia i em continués recordant totes les emocions i la felicitat viscuda avui!!! I és que m’encanta aquest Olaf... Quina feinada tieta Marta, tiet Albert, avi... És increïble!!! Cada vegada que l’Alba el veu no para de tirar-li petons. I amb raó. És preciós!!
Aquest va ser un dels dies més genials que recordo en molt de temps. Potser perquè, en el fons, feia molt que l’esperàvem i perquè, què coi, ens l’hem ben guanyat! I és que, tal i com vaig prometre a la família, als espinacs i als moltíssims amics i coneguts que m’acompanyeu cada dia, he estat, sóc i seré una nena mooolt forta i valenta. Sé que encara em queda camí per fer però també sé que és important celebrar aquestes petites grans victòries per agafar aire, agafar forces i seguir fent els passets de petita gran formigueta que tan bé sé fer. Però sóc conscient també que si avui hem pogut tenir aquest festa Frozen tan increïble i celebrar tot el que hem celebrat, ha estat també gràcies a tenir els millors “bata blanques” que un podria desitjar, a tenir la millor família del món mundial i a tenir-vos a tots vosaltres, l’infinit equip d’amics i coneguts, fent-me costat a mi i als meus al llarg d’aquests dos viatges tan difícils. M’hagués encantat tenir-vos-hi a tots a la festa Frozen... llàstima que logísticament fos com impossible i que jo encara no pugui estar en contacte directe amb gaires persones... Però bé, us prometo que seguiré lluitant i treballant dia rere dia perquè aviat puguem dir que m’he curat del tot i per sempre, poder tornar a l’escola amb els meus estimats Espinacs i, en definitiva, complir el meu somni de fer vida normal i no haver-me de separar mai més de la meva estimadíssima germaneta, l’Aba!!!
Una abraçada calorosa del meu amic Olaf!!!
Abril
PD: Per cert, em sembla que l’emoció de la Festa Frozen encara em dura, tant a mi com a les meves cèl·lules màgiques... I és que avui hem anat a l’hospital a fer analítica de control i aquesta ha sortit tan bé que ens volien donar una setmana de festa i tot! Hi haurem però de tornar a finals de setmana per protocol. De totes maneres, una altra analítica que supero amb nota!!! :-). Per cert, dels limfòcits B... De moment, ni rastre!!! I que sigui per molt temps!
