Dia +261

16 d’agost de 2013

La nit passada la vaig passar  malament. Bé, això ha dit la mama. Estava molt nerviosa, no parava de donar voltes i jo m’empipava i plorava. La mama m’havia d’agafar a braços o estirar-se al meu costat. Vaja, que jo no he descansat i la mama no ha aclucat l’ull!! Potser és que ja em temia la prova del matí…

A primera hora del matí els papes m’han ben rentat i m’han posat un d’aquells pijames d’aquí a l’hospital que són tan lletjos i que em van tan grans. I, juntament amb el MIC, m’han portat d’excursió cap  a quiròfans on m’han donat aquell xaropet per adormir-me. M’han fet la laringoscòpia. El doctor ha dit als papes que ho veia millor tot i que encara hi veia una cicatriu a sota la corda vocal paralitzada.

Encara no saben ben bé el què. Segurament és una suma de moltes coses. Per això la setmana vinent em faran una fibroscòpia. Aquesta prova em molestaran molt. Em passaran un tubet pel nas fins a la tràquea i sense adormir-me gens!!! És per a veure tot l’aparell fonador en funcionament. A partir d’aquí faran una valoració de tot plegat.

Quan m’he despertat me n’he adonat que m’han posat una altra via al braç. Ostres… ahir em van treure la que portava perquè em feia mal i avui una altra!! I és que amb una mà no puc jugar!!! Després de la prova he arribat a l’habitació molt tranquil.leta i amb molta gana. Quan m’han deixat menjar, sabeu què m’ha vingut de gust? Doncs… uns bons fideuets!!! Després hem jugat una bona estona i fins i tot he pintat un dels dibuixos que l’Ona, la meva companya de batalles, m’ha fet per a mi.

Al vespre estava calenteta i… febre!!! Ostres… Ara que les analítiques pujaven… la doctora de la nit ha dit que aquesta febre podria ser deguda a la intervenció. Aix… esperem que sigui per això… Més no…

A veure si demà estic millor. Ara que començava a tenir ganes de jugar…

Una petarrufa,

Abril

Dia +260

15 d'agost de 2013

Avui estic rendida. Molt cansada. He caigut rodona de seguida. Després de tantes setmanes sense jugar avui me n'he fet un tip.
Al llarg del dia la meva habitació s'ha convertit en una cuina. No he parat de fer menjar per tothom. Bé, tothom no. Ni metges ni infermeres. Però els papes i els avis els he ben atipat i els he ben curat perquè, com ja us vaig dir, m'estic convertint en una molt bona doctora.
I sabeu què? He menjat més.... Evidentment, a les nou del matí, ja estava menjant caldo amb fideuets.

Al final no m'han fet la prova avui. Ahir a les tres de la matinada una infermera li va dir al papa que no me la farien fins divendres. No sabem què passa aquí, però últimament hi ha un descontrol... Esperem que sigui perquè estem a l'agost i molts metges i infermes estan de vacances i els que hi són estan pensant en les vacances.

Amb el que m'agradaria a mi anar de vacances a casa meva... Les meves vacances d'estiu sempre són en aquesta mena d'hotels plens de doctors de bates blanques. A mi m'agradaria veure la platja de l'Aloma, els castells de sorra amb petxines d'en Guim i en Bernat... Anar a veure les vaques passejant pels prats... Olorar el mar, la muntanya... Espero que aquests somnis que tinc ben aviat els pugui complir amb els papes.

Parlant de somnis. La meva cosina Eva, la mama de la Berta i l'Anna, avui m'ha dit que somniar que s'està mirant una aurora boreal és un indicador d'èxit, salut i nous principis. Espero i desitjo que aquestes nits pugui sommiar en aurores boreals i m'omplin d'energia. Tan de bo tots els qui m'estimeu tingueu aquestes imatges en els vostres somnis.

Una dolça petarrufa,

Abril

Dia +259

14 d’agost de 2013

Avui no us explicaré massa coses. Estic molt cansada. Però avui cansada de jugar.

No sé si pels fideuets o per què, que avui m’he sentit més valenta i, tot i els meus moments crítics de mal humor,  “agobio”, enfadamenta, tristor… n’he tingut alguns de bons.

Al matí he hagut de curar un munt de vegades al papa. Tenia mal a la maneta i, és clar, jo que ja en sé un munt, l’havia de curar. Que si la gasseta, una punxada, la bena… i és que el papa ha plorat una mica però jo li deia que no feia malet. 
Al final ho ha fet molt bé i l’he pogut curar del tot. També hem jugat amb el meu súper cançoner i he fet ballar un munt de cançons.

A la tarda, i després de la migdiada, no he parat de cuinar amb la meva cuineta. Els avis m’han portat la cafetera i les meves pastetes i no he parat de fer menjars i cafès als avis i tiets. I sabeu què? Entraven les infermeres i em demanaven un cafè!!! I jo que no els en volia fer cap ! Només en veure-les ja els feia que NO amb la maneta. Què s’han pensat? Després de la pupa que em fan ara volen un cafè dels meus?

Avui a la tarda, entre joc i joc, m’han passat plaquetes. Al final demà em donaran aquell xaropet per dormir, em portaran a quiròfan i em faran una laringoscòpia per veure bé com tinc l’aparell respiratori. Havia de ser divendres i al final m’ho faran demà... si no hi ha cap urgència...

Quan em passaven les plaquetes m’ha fet molt mal la via que em van posar a la mà. I és que fa dies que la porto i m’hi han passat tanta medicació forta que aquesta ja diu prou. Aquesta nit me la vindran a mirar per veure si m’aguanta o me n’han de punxar una altra…. Ai que em vindrà just… esperem que demà o dijous ja poguem fer servir de nou el port-a-cath. Voldrà dir que el bitxet l’he vençut del tot.

Esperem que demà la prova vagi molt bé i ens puguin donar bones notícies. Ja tocarien, no?

Una petarrufa,

Abril

Dia +258

13 d'agost de 2013

Finalment, i després d'una setmana, avui ha passat l'otorrino. S'havia mirat la ressonància i, tot i la quantitat de cortisona, la cosa estava molt igual a la primera que em van fer. Creu que, entre altres coses, tinc algun problema a la meva tràquea. Cal estudiar quin és i les possibles solucions. De moment em continuaran baixant cortisona i, si poden, me la trauran. Volen que em desinfli totes les galtes i papada que faig per a veure si així m'ajuda una mica més a respirar. Ara bé, la tràqueo em sembla que la portaré molt de temps... Avui ja han ensenyat als papes a fer-me les cures... 
No prendran cap decisió fins que el meu otorrino, el que em va posar la tràqueo, torni de vacances.
Si no hi ha cap urgència quirúrgica, divendres em tornaran a adormir i em faran una laringeoscòpia per tal d'estudiar bé tot el meu aparell fonador i, la setmana vinent, una fibroscòpia... Uff...
Aix... I per què m'ha de passar a mi això també????

Pel que fa al tema hematològic, del diumenge a avui m'han pujat molt els leucos. Les plaquetes i la hemoglobina, però, encara força baixeta. Suposem que el bitxet que tenia a la sang l'hem vençut i per això la meva analítica es va recuperant....

Continuo menjant caldo amb fideuets a tota hora però el meu estat d'ànim és molt variable. De sobte em poso molt irritable i neguitosa i no hi ha res ni ningú que em calmi. Després em vénen més moquets, em poso més nerviosa. És tan pesat per a mi i pels papes.... Però també he tingut alguna estoneta més bona. Hem jugat a amagar el meu conillet Tabalet i he cuinat pels meus ninos i fins i tot he fet un cafè sense sucre pel papa. Però em canso molt i molt.
Sort que cada tarda em vénen a veure els avis i em fan passar una bona tarda... Així els papes poden sopar tranquils i agafar forces perquè això es preveu llarg.

Una petarrufa,

Abril

Dia +257

12 d’agost de 2013

 

Avui hem fet uns petits passets endavant tot i que encara estem esperant que passi el doctor que ens ha d’explicar com està la meva inflamació i si ja sap quan em podrà treure el trasto del coll. Mira que es fa esperar…

Un primer passet, i important, ha estat baixar-me la cortisona a la dosis que ja em prenia a casa, que no és poca, però molt menys que la que em donaven ara fa tres setmanes. Ah! I ja me la donen amb xaropet!!

Una altra bona  notícia és que ja m’han tret els antibiòtics. Suposem que és perquè el bitxet de la sang ja l’he vençut.

Un altre passet és que ja no vaig conectada a res, excepte la mica d’oxigen que m’ajuda a estar millor. Fins i tot m’han tret el suero. I és que han vist que si continuo menjant així ni aquest necessitaré. Només em conectaran a la bomba quan em surti la tensió alta.

Avui també he tingut el mono dels fideuets. Fins i tot les infermeres riuen… No sé per què… Si tinc gana… Si no menjo, perquè no menjo. Si menjo, perquè menjo… Els grans… no hi ha qui els entengui!! Mira, no sé què els hi trobo a aquests fideuets, però em vénen molt de gust. Fins i tot per esmorzar!!!

Avui m’ha vingut a veure el Cassià i els seus pares. Bé, com que no puc rebre visites, m’han vist de lluny.  En Cassià és un nen tan valent com jo. Pobret, quan era petit també va estar molt malaltó… també va fer un viatge en un camerot com jo. M’ha portat un llibre d’animals preciós. Ara la meva habitació ja quasi sembla una biblioteca!!

I és que hi ha tanta gent que em vol venir a veure… l’altre dia va venir la Berta, els papes m’ho van dir, però jo no la vaig poder veure…  Tinc unes ganes de poder jugar amb ella i l’Anna i que m’ensenyin aquells ballets tan bonics que saben fer…

 

Bé, esperem que demà ens vingui a veure l’otorrino i ens digui si s’ha mirat les fotos de la ressonància i a veure com ho veu.

 

Una petarrufa,

 

Abril

Dia +256

11 d'agost de 2013

Cap de setmana tranquil.let. Bé, amb les cures diàries que encara no m'hi acostumo.
Encara amb el port-a-cath sense poder-lo utilitzar per culpa de la infecció, amb una miqueta d'oxigen connectat a la tràqueo que fa que m'entri millor l'aire, amb un munt d'antibiòtics, però... Cada vegada menjant una miqueta més.
Si fa uns dies els papes em donaven petites miques de lleteta amb una xeringa avui no sé què m'ha agafat amb el caldo amb fideuets que en demano a tota hora. Fins i tot per esmorzar!!!! La qüestió és que mengi, diuen els papes... Avui caldo a tots els àpats!!! Em sembla que ja no em posaran aquell menjar que em passaven per un tubet...
Els papes diuen que aquesta ansietat que tinc per menjar caldo és pel munt de cortisona que em donen, tot i que ja me l'han abaixat una miqueta i, demà, segurament me l'abaixaran una miqueta més.

També he tingut alguna estoneta una mica més activa. He jugat a fer puzzles amb l'ipad, hem llegit contes amb la mama i hem jugat amb el tiet David i la Júlia amb un conillet que m'han portat. Ara bé, em canso de seguida i necessito estirar-me.

Les meves analítiques continuen baixant. Aquest xafament, entre altres coses, és perquè la meva hemoglobina està molt baixeta. Aquesta setmana m'hauran de passar sang. A veure si m'hi conec una mica ...
Estem pendents que demà passi l'otorrino i ens digui si s'ha pogut mirar la ressonància i quins són els plans d'aquesta setmana. A veure si la inflamació ha baixat i em poden treure el trasto del coll ben aviat...

Una petarrufa molt cansadeta,

Abril