31 de desembre de 2012
Per fi s’acaba l’any! A veure si aquest 2013 ens va més de cara. Ja ens toca, no? Van dient els papes…
Aquest matí he tingut dues visites. L’àvia del Teo que m’ha fet arribar uns titelles sol i lluna perquè quan vingui tempesta i mala mar almenys pugui veure el sol. Gràcies Víctor, gràcies Maria i gràcies Teo!
També ha vingut el cosinet Jordi amb la cosineta Anna i el seu nen, en Pol. Jo encara no els coneixia… el Pol és tan guapo… ja veureu com jugarem quan em posi bona…
Per curar-me del tot, les doctores de bata blanca m’han dit que m’havia de prendre uns nous xaropets. Avui me n’han començat a donar alguns per la boqueta. Volen veure si me’ls prenc bé. Ecs!!!! N’hi ha algun que és tan dolent… però si algun dia vull anar a casa... me’ls hauré de prendre i sense rondinar!
També han dit que els leucos tornen a recuperar lentament i que cada dia estic una miqueta millor. Uff! El que estic és cansada d’estar aquí tancada! I els papes ja no saben com distreure'm!
Avui els papes m’han explicat què es celebra aquesta nit. Que la gent fa una festa i, mentres es mengen 12 grans de raïm, demanen desitjos per l’any nou que començarem.
Jo passaré la nit al vaixell amb la mama i em sembla que de festa… res de res! I menys menjar raïm, perquè em tenen totalment prohibit menjar fruita fresca i tot el que sigui cru!
I el papa… aquesta nit la passarà ben solet. Bé, com sempre, estaran en contacte amb la mama a través del whats app!!
Com que nosaltres no podrem menjar els 12 grans de raïm hem pensat que faríem una altra cosa. Pensarem 12 desitjos per aquest any nou i els posarem a la capsa màgica dels angelets de la Vinyet. I totes les coses dolentes d’aquest any les embolicarem i les cremarem ben cremades. No en volem saber res més!
Tot i aquest any tan i tan dolent, penso que també hi ha hagut coses bones. He pogut disfrutar de la companyia del papa i la mama en tot moment. No he estat mai sola.
Amb els papes hem pogut veure que no hem estat mai sols en aquest llarg viatge que fa més de set mesos que vam començar. Que la família que tenim és fantàstica i que ens han ajudat molt en tot moment. Que amics i companys ens han tingut sempre presents. Sense tots ells el viatge hagués estat molt més dur encara.
És per això que jo i el papa i la mama us desitgem un molt bon any nou. Sobretot que sigui ben ple de salut.
I un molt bon any 2013 ple de salut també pels nens que hem anat coneixent i que com jo, estem lluitant per curar-nos del tot: pel Max, pel Cassià, pel Daniel, per la Lúa, per la Clàudia, pel Fernando…
I per tota la família i, especialment pel Teti, que aquest any el començarà d’una manera una mica difícil. Molts ànims i a lluitar!! T’estimem molt!
Una petarrufa,
Abril
dilluns, 31 de desembre del 2012
diumenge, 30 de desembre del 2012
Dia + 31 Carta als Reis mags
30 de desembre de 2012
Estimats Reis mags,
Jo sóc molt petiteta i és la primera vegada que us escric la carta. L’any passat tot just tenia quinze dies. M’han dit que sou uns reis mags i que porteu coses als nens i nenes que han fet bondat. Jo n’he fet molta i només us vull demanar tres coses:
Que els nens i nenes no agafin malaties dolentes i hagin d’estar tancats als hospitals molts dies. Amb constipats ja n’hi ha prou.
Que porteu una medul.la a tots els nens i nenes que la necessiten. Que sigui bona i molt compatible. I que els ajudi a posar-se bons.
I per a mi, el vostre regal ja em va arribar fa uns dies. Que aquesta nova medul.la que em vau regalar però, arreli fort al meu petit cos i faci fora per sempre més tota la malaltia.
I pels meus papes i pels que m’estimen, molta energia i il.lusió per veure’m créixer feliç i sana del tot.
Una petarrufa,
Abril
Estimats Reis mags,
Jo sóc molt petiteta i és la primera vegada que us escric la carta. L’any passat tot just tenia quinze dies. M’han dit que sou uns reis mags i que porteu coses als nens i nenes que han fet bondat. Jo n’he fet molta i només us vull demanar tres coses:Que els nens i nenes no agafin malaties dolentes i hagin d’estar tancats als hospitals molts dies. Amb constipats ja n’hi ha prou.
Que porteu una medul.la a tots els nens i nenes que la necessiten. Que sigui bona i molt compatible. I que els ajudi a posar-se bons.
I per a mi, el vostre regal ja em va arribar fa uns dies. Que aquesta nova medul.la que em vau regalar però, arreli fort al meu petit cos i faci fora per sempre més tota la malaltia.
I pels meus papes i pels que m’estimen, molta energia i il.lusió per veure’m créixer feliç i sana del tot.
Una petarrufa,
Abril
dissabte, 29 de desembre del 2012
Dia +30 Dia de visites!!
29 de desembre de 2012
Aquesta nit he dormit com un angelet. Un angelet com els que em va regalar la meva amiga Vinyet. Estava tan tranquil.leta.... Si em despertava, el papa em donava la maneta, jo tancava els ullets i tornava als meus dolços somnis. I ja no he tingut febre!!
Ara toca esforçar-me a menjar. Però sabeu què? Amb el menjar d'aquí em costarà una miqueta. Una cosa és menjar poquet per fer treballar la panxulina, i l'altre és atipar-me... Si la mama em pogués portar el seu menjar... Ja veurien!!! Però avui he menjat força. I he provat una cosa nova. Una cosa vermella que en dieun gelatina i m’ha agradat moltíssim!!
Ha vingut el doctor de la tripulació i m’ha dit que la infecció ja havia baixat molt però que havíem d’esperar uns dies més perquè els xaropets fossin efectius. I els leucos… avui han baixat força… ara estem a 3000 però a veure si aquesta nit fem una remuntada!!!
El dia d’avui ha estat un dia de visites. Primer ha vingut la tieta Anna i el tiet Xavier amb les seves ganes incansables d’explicar-me contes. Després el tiet Josep Maria, la Tieta Lourdes i la meva cosineta Núria amb el cosinet Eduard. Pobres… els he cansat més… M’han portat uns titelles tan xulos que els he donat feina perquè els volia veure tots. Per la finestra del meu camerot ha sortit la caputxeta vermella, la iaia, el caçador… i fins i tot un llop!!! Uix!! I amb una llengua que treia… que es volia menjar el dit de la meva cosineta Núria i jo li deia nooooo!! I després una tortuga que feia una música… Un petonet ben fort pels meus tiets i cosinets!! Quina paciència que heu tingut!!
Després ha vingut la isabel, el Pep, el Pau Alexandre, l’Ester, el Sebas, l’Aleix, la Marta, l’Edu i l’Arlet i la Bruna que, encara que no treguin el cap, segur que quan han vist tan moviment no han parat de moure’s. I… sabeu què? Doncs que he tingut la meva segona sessió de titelles!! Que si un pop, que si un ruc, un sol… aquí la feina l’ha tingut el Pau i l’Aleix… Ui quan estigui bona i l’Arlet i la Bruna siguin més grans… que es preparin els nostres papes que farem una pandilla…
Ens han fet arribar un escrit molt bonic que a la mama li han fet saltar les llàgrimes i tot. I és que cadascuna de les paraules té tant sentit per mi? Voleu que us el digui?
A de alegre, d’àngel de la guarda, d’amor, d’amic, d’apassionada i audaç
B de batec, de bessonada, de bonica, de bressolar, de bruixeta i de bufar
R de recuperar-se, de regal, de ritme, de riure, de riquesa i de rumb
I de il.luminar i imaginar, infermera, iogurt, intrèpida i invencible
L de leucòcit, llavor i llàgrimes, de llenguda, lliure i de llum
Gràcies per a fer la mama tan feliç en aquests moments!!!
I a la tarda… El tiet Albert i la tieta Carme!!! Uau! Vinga a fer bestieses perquè passi una bona tarda…
Quin munt de gent, oi? I és que el meu camerot és el més divertit. I és que és el que té més visites, el més alegre… us estimo molt a tots!!
Després d’aquest dia tan complert, espero descansar molt i molt i que els meus leucos recuperin el temps perdut.
Una petarrufa,
Abril
Aquesta nit he dormit com un angelet. Un angelet com els que em va regalar la meva amiga Vinyet. Estava tan tranquil.leta.... Si em despertava, el papa em donava la maneta, jo tancava els ullets i tornava als meus dolços somnis. I ja no he tingut febre!!
Ara toca esforçar-me a menjar. Però sabeu què? Amb el menjar d'aquí em costarà una miqueta. Una cosa és menjar poquet per fer treballar la panxulina, i l'altre és atipar-me... Si la mama em pogués portar el seu menjar... Ja veurien!!! Però avui he menjat força. I he provat una cosa nova. Una cosa vermella que en dieun gelatina i m’ha agradat moltíssim!!
Ha vingut el doctor de la tripulació i m’ha dit que la infecció ja havia baixat molt però que havíem d’esperar uns dies més perquè els xaropets fossin efectius. I els leucos… avui han baixat força… ara estem a 3000 però a veure si aquesta nit fem una remuntada!!!
El dia d’avui ha estat un dia de visites. Primer ha vingut la tieta Anna i el tiet Xavier amb les seves ganes incansables d’explicar-me contes. Després el tiet Josep Maria, la Tieta Lourdes i la meva cosineta Núria amb el cosinet Eduard. Pobres… els he cansat més… M’han portat uns titelles tan xulos que els he donat feina perquè els volia veure tots. Per la finestra del meu camerot ha sortit la caputxeta vermella, la iaia, el caçador… i fins i tot un llop!!! Uix!! I amb una llengua que treia… que es volia menjar el dit de la meva cosineta Núria i jo li deia nooooo!! I després una tortuga que feia una música… Un petonet ben fort pels meus tiets i cosinets!! Quina paciència que heu tingut!!
Després ha vingut la isabel, el Pep, el Pau Alexandre, l’Ester, el Sebas, l’Aleix, la Marta, l’Edu i l’Arlet i la Bruna que, encara que no treguin el cap, segur que quan han vist tan moviment no han parat de moure’s. I… sabeu què? Doncs que he tingut la meva segona sessió de titelles!! Que si un pop, que si un ruc, un sol… aquí la feina l’ha tingut el Pau i l’Aleix… Ui quan estigui bona i l’Arlet i la Bruna siguin més grans… que es preparin els nostres papes que farem una pandilla…
Ens han fet arribar un escrit molt bonic que a la mama li han fet saltar les llàgrimes i tot. I és que cadascuna de les paraules té tant sentit per mi? Voleu que us el digui?A de alegre, d’àngel de la guarda, d’amor, d’amic, d’apassionada i audaç
B de batec, de bessonada, de bonica, de bressolar, de bruixeta i de bufar
R de recuperar-se, de regal, de ritme, de riure, de riquesa i de rumb
I de il.luminar i imaginar, infermera, iogurt, intrèpida i invencible
L de leucòcit, llavor i llàgrimes, de llenguda, lliure i de llum
Gràcies per a fer la mama tan feliç en aquests moments!!!
I a la tarda… El tiet Albert i la tieta Carme!!! Uau! Vinga a fer bestieses perquè passi una bona tarda…
Quin munt de gent, oi? I és que el meu camerot és el més divertit. I és que és el que té més visites, el més alegre… us estimo molt a tots!!
Després d’aquest dia tan complert, espero descansar molt i molt i que els meus leucos recuperin el temps perdut.
Una petarrufa,
Abril
divendres, 28 de desembre del 2012
Dia + 29 Quina nit!!! I quin matí!!
28 de desembre de 2012
I quin vespre i nit el d’ahir… quan va venir la mama ja tenia febre una altra vegada. I ha pujat, pujat… i no em baixava de cap de les maneres. I jo només volia estar als braços de la mama i gemegava i gemegava. Fins i tot ha vingut una doctora de la tripulació, m’han tret més sang i han vist que la febre venia d’una infecció. Però a on? Han dit que havíem d’esperar els resultats del cultiu d’ahir per saber a on era. Quins nervis els papes… Després m’han canviat la medicació. Al final, al cap de moltes hores, m’ha anat baixant i després jo m’he animat i volia jugar. Quasi era la 1 de la matinada i jo li deia a la mama que no volia dormir.
Només despertar-me al matí ja han tornat a punxar-me el dit per una prova que em fan. Després li han dit a la mama que ja tenien els resultats i que l’infecció venia del catéter. Quina sort!!! Com que han dit que ja estic força bé i com que m’havien tret aquell menjar tan estrany… doncs que em treien els catéters del coll i ara em passarien els xaropets pel port-a-cath, una mena de capsuleta que tinc a sota a la pell del pit, i que porto des que tenia 5 mesos. Uff! Quin fart de plorar que m’he fet quan m’han tret els catéters i m’han punxat al pit… I mira que sóc valenta! Però he quedat tan esgotada que quan ha vingut el papa, després del bany, m’he posat bé als seus braços i he fet una bona dormida.
Ara ja no porto aquell gorret de grumet. Ara més aviat semblo un petit buda simpàtic. Però espereu que d’aquí a uns mesos em sortiran unes melenes que ningú em coneixerà!!
Aquest matí l’hem salvat, però, amb un bon esmorzar. Una tassa de llet amb galetes de xocolata!!! No les havia provat mai i m’han agradat molt! Ja era hora que em portessin una cosa bona… La mama me les sucava a la llet i jo me les menjava amb un gust… després volia que mengés maries! Si home! Jo volia les de xocolata!! M’han quedat uns morritos…
Al matí m’ha vingut a veure l’Àngel, la Gemma i la Marta. La mama ha estat molt contenta. Se m’ha girat una feina ara… he de pescar un munt de peixos que m’han portat amb una canya!! A veure si me’n surto, ja us ho explicaré.
A la tarda ha vingut una altra amiga de la mama, l’Elena, amb els seus dos nens que ja són molt grans. El Pol i la Cèlia. Sabeu què m’han fet? Dues llufes!!! I me les han penjat a la finestra del camerot. I sabeu què més? M’han fet un concert tan bonic… el Pol tocava l’ukelele súper bé i la Cèlia cantava amb una veueta tan fina… ui com m’ha agradat… els he aplaudit i tot i jo no parava d’assenyalar l’ukelele perquè em cantessin més cançons. La mama m’ha dit que toquen tan bé el contrabaix i el trombó!! Ja tinc ganes de sentir-los!!! També m'han portat una capseta de "leucoenergia" que ni a les farmàcies es troba. De ben segur que ara els leucos pujaran amunt, amunt...
I després… han vingut els millors avis del món. Uix… com me’ls estimo…
Ah! I al llarg de tot el dia he tingut unes dècimes de febre i prou. Esperem que amb el xaropet que em donen aquesta febreta marxi aviat…
Avui sí que vaig a dormir d’horeta que estic cansada de totes les coses que m’ha fet aquesta tripulació. Espero que aquesta nit sigui més tranquil.la.
Una petarrufa,
Abril
I quin vespre i nit el d’ahir… quan va venir la mama ja tenia febre una altra vegada. I ha pujat, pujat… i no em baixava de cap de les maneres. I jo només volia estar als braços de la mama i gemegava i gemegava. Fins i tot ha vingut una doctora de la tripulació, m’han tret més sang i han vist que la febre venia d’una infecció. Però a on? Han dit que havíem d’esperar els resultats del cultiu d’ahir per saber a on era. Quins nervis els papes… Després m’han canviat la medicació. Al final, al cap de moltes hores, m’ha anat baixant i després jo m’he animat i volia jugar. Quasi era la 1 de la matinada i jo li deia a la mama que no volia dormir.Només despertar-me al matí ja han tornat a punxar-me el dit per una prova que em fan. Després li han dit a la mama que ja tenien els resultats i que l’infecció venia del catéter. Quina sort!!! Com que han dit que ja estic força bé i com que m’havien tret aquell menjar tan estrany… doncs que em treien els catéters del coll i ara em passarien els xaropets pel port-a-cath, una mena de capsuleta que tinc a sota a la pell del pit, i que porto des que tenia 5 mesos. Uff! Quin fart de plorar que m’he fet quan m’han tret els catéters i m’han punxat al pit… I mira que sóc valenta! Però he quedat tan esgotada que quan ha vingut el papa, després del bany, m’he posat bé als seus braços i he fet una bona dormida.
Ara ja no porto aquell gorret de grumet. Ara més aviat semblo un petit buda simpàtic. Però espereu que d’aquí a uns mesos em sortiran unes melenes que ningú em coneixerà!!
Aquest matí l’hem salvat, però, amb un bon esmorzar. Una tassa de llet amb galetes de xocolata!!! No les havia provat mai i m’han agradat molt! Ja era hora que em portessin una cosa bona… La mama me les sucava a la llet i jo me les menjava amb un gust… després volia que mengés maries! Si home! Jo volia les de xocolata!! M’han quedat uns morritos…
Al matí m’ha vingut a veure l’Àngel, la Gemma i la Marta. La mama ha estat molt contenta. Se m’ha girat una feina ara… he de pescar un munt de peixos que m’han portat amb una canya!! A veure si me’n surto, ja us ho explicaré.
A la tarda ha vingut una altra amiga de la mama, l’Elena, amb els seus dos nens que ja són molt grans. El Pol i la Cèlia. Sabeu què m’han fet? Dues llufes!!! I me les han penjat a la finestra del camerot. I sabeu què més? M’han fet un concert tan bonic… el Pol tocava l’ukelele súper bé i la Cèlia cantava amb una veueta tan fina… ui com m’ha agradat… els he aplaudit i tot i jo no parava d’assenyalar l’ukelele perquè em cantessin més cançons. La mama m’ha dit que toquen tan bé el contrabaix i el trombó!! Ja tinc ganes de sentir-los!!! També m'han portat una capseta de "leucoenergia" que ni a les farmàcies es troba. De ben segur que ara els leucos pujaran amunt, amunt...
I després… han vingut els millors avis del món. Uix… com me’ls estimo…
Ah! I al llarg de tot el dia he tingut unes dècimes de febre i prou. Esperem que amb el xaropet que em donen aquesta febreta marxi aviat…
Avui sí que vaig a dormir d’horeta que estic cansada de totes les coses que m’ha fet aquesta tripulació. Espero que aquesta nit sigui més tranquil.la.
Una petarrufa,
Abril
Dia +28 I torna la febre....
27 de desembre de 2012
Mecatxis...!!! Tan bé que estava aquests dies... I aquesta nit, dormint tan tranquil.leta i de cop el papa m'ha notat molt calenta i...he agafat molta febre 39!!! I després un munt de tripulació de bata blanca al meu camerot treient-me sang de totes les vies, punxant-me a la maneta, al peu, al cap per treure'm encara més sang, bosseta per anàlisi del pipí... Uff!! Sort que després he dormit als braços del papa...
Ara que m’havien tret aquell munt de xaropets… au doncs! Ja me’ls tornen a donar!
A mig matí han tornat a passar la tripulació de bata blanca amb la capitana al davant i m'han dit que havíem d'esperar els resultats del cultiu d'aquesta matinada per saber d'on venia aquesta febrada. Tot i així els resultats de l'analítica han dit que estaven molt bé. 3400 leucos!!
I aquesta tarda ja m'han tret l'alimentació per aquella mena de tubet. Ara sí que m'hauré d'esforçar de valent a menjar. Però el menjar d'aquí és tan soso... Sempre em donen el mateix: caldo soso i triturat soso. I el dia que tinc un extra tinc un panet o un palito!!! Ja em direu… No saben pas què és el pa amb tomàquet i pernil em sembla....
Aquesta tarda he dormit molt i molt, cosa estranya en mi. Estava tan xafadeta…
Entre dormida i dormida m’ha vingut a veure la meva amiga Vinyet amb els seus papes. Llàstima que no m’han pogut veure en acció avui… M’han portat un regal molt especial. 4 angelets tan bonics… un és pel papa, un per la mama, un per a mi i un pel meu àngel de la guarda americà. M’han dit que són perquè em facin companyia, perquè m’ajudin a tirar endavant, m’ajudin a realitzar els meus somnis… Oi que és bonic? Doncs la mama ja els té ben guardats esperant penjar-los a l’arbre quan fem el nostre Nadal!
Jo a la Vinyet li he ensenyat el meu cançoner, la meva corona… em sembla que és tan o més bitxo que jo. No parava!! Crec que serem molt bones amigues quan la tripulació de bata blanca em deixi jugar amb nens. Les nostres mames diuen que jo, la Vinyet i l’Aina serem une bones merderes. No sé pas per què ho diuen…
Me’n torno a dormir a veure si demà estic una miqueta millor. Ah! Un dia + i, esperem, leucos +!!
Una petarrufa angelical,
Abril
Mecatxis...!!! Tan bé que estava aquests dies... I aquesta nit, dormint tan tranquil.leta i de cop el papa m'ha notat molt calenta i...he agafat molta febre 39!!! I després un munt de tripulació de bata blanca al meu camerot treient-me sang de totes les vies, punxant-me a la maneta, al peu, al cap per treure'm encara més sang, bosseta per anàlisi del pipí... Uff!! Sort que després he dormit als braços del papa...Ara que m’havien tret aquell munt de xaropets… au doncs! Ja me’ls tornen a donar!
A mig matí han tornat a passar la tripulació de bata blanca amb la capitana al davant i m'han dit que havíem d'esperar els resultats del cultiu d'aquesta matinada per saber d'on venia aquesta febrada. Tot i així els resultats de l'analítica han dit que estaven molt bé. 3400 leucos!!
I aquesta tarda ja m'han tret l'alimentació per aquella mena de tubet. Ara sí que m'hauré d'esforçar de valent a menjar. Però el menjar d'aquí és tan soso... Sempre em donen el mateix: caldo soso i triturat soso. I el dia que tinc un extra tinc un panet o un palito!!! Ja em direu… No saben pas què és el pa amb tomàquet i pernil em sembla....
Aquesta tarda he dormit molt i molt, cosa estranya en mi. Estava tan xafadeta…
Entre dormida i dormida m’ha vingut a veure la meva amiga Vinyet amb els seus papes. Llàstima que no m’han pogut veure en acció avui… M’han portat un regal molt especial. 4 angelets tan bonics… un és pel papa, un per la mama, un per a mi i un pel meu àngel de la guarda americà. M’han dit que són perquè em facin companyia, perquè m’ajudin a tirar endavant, m’ajudin a realitzar els meus somnis… Oi que és bonic? Doncs la mama ja els té ben guardats esperant penjar-los a l’arbre quan fem el nostre Nadal!
Jo a la Vinyet li he ensenyat el meu cançoner, la meva corona… em sembla que és tan o més bitxo que jo. No parava!! Crec que serem molt bones amigues quan la tripulació de bata blanca em deixi jugar amb nens. Les nostres mames diuen que jo, la Vinyet i l’Aina serem une bones merderes. No sé pas per què ho diuen…
Me’n torno a dormir a veure si demà estic una miqueta millor. Ah! Un dia + i, esperem, leucos +!!
Una petarrufa angelical,
Abril
dimecres, 26 de desembre del 2012
Dia +27 Dia de Sant Esteve
26 de desembre de 2012
Ostres… em sembla que el tió em va cagar tants leucos a la nit de Nadal que, pobret, ahir només me’n va cagar 100… i és que estava molt ben acostumada jo… però ara ja en tenim 3000!! I la doctora que ha passat avui ha dit que la majoria són defenses o sigui que, cada dia és més difícil que agafi infeccions. Tot i així continuem amb els xaropets i xaropets….
Aquest matí he tingut una visita que m’ha posat de molt bon humor tot el dia. Ha vingut a veure’m la tieta Margaret i els cosinets Roger i Eva amb les seves nenes. La Berta i l’Anna!!!
La tieta Margaret feia molts i molts dies que tenia ganes de venir-me a veure i avui ha pogut venir. Que bé!! M’ha agradat molt veure-la!
I sabeu què? La Berta i l’Anna, m’han fet uns titelles del MIC! Cada vegada que mirava per la finestra del camerot apareixien diferents personatges: el MIC, el Cinc segons, el cargol… que bé que m’ho han fet passar… I m’han portat dos llibres!! Un del MIC i un del mar!!! Gràcies Berta i Anna!! Tinc unes ganes d’empaitar-vos pel jardí de casa… però em sembla que haurem d’esperar força encara…
Ah!! I la Berta m’ha fet un regalet tan bonic… amb la seva preciosa i dolça veu m’ha cantat una cançó de bressol que m’ha fet adormir a braços del papa. He dormit una hora!! Berta, no saps pas quins somnis tan dolços que m’has fet tenir…
Avui els papes han tingut un regalet de Sant Esteve. Han pogut tornar a estar una bona estona junts. Però jo m’ho he passat molt bé sense ells, eh? Sabeu qui ha vingut al camerot a jugar amb mi? Doncs avui la iaia Dolors. Hem rigut tant... hem cantat, explicat contes… i el pobre avi a fora!!! Pobret… un altre dia entrarà ell i m’explicarà contes que m’ha dit la mama que en sap un munt!!
M’he cansat tant que me’n vaig a dormir ben d’hora avui. A veure si demà els leucos van a +!!!
Una petarrufa MIC MIC!
Abril
Ostres… em sembla que el tió em va cagar tants leucos a la nit de Nadal que, pobret, ahir només me’n va cagar 100… i és que estava molt ben acostumada jo… però ara ja en tenim 3000!! I la doctora que ha passat avui ha dit que la majoria són defenses o sigui que, cada dia és més difícil que agafi infeccions. Tot i així continuem amb els xaropets i xaropets….
Aquest matí he tingut una visita que m’ha posat de molt bon humor tot el dia. Ha vingut a veure’m la tieta Margaret i els cosinets Roger i Eva amb les seves nenes. La Berta i l’Anna!!! La tieta Margaret feia molts i molts dies que tenia ganes de venir-me a veure i avui ha pogut venir. Que bé!! M’ha agradat molt veure-la!
I sabeu què? La Berta i l’Anna, m’han fet uns titelles del MIC! Cada vegada que mirava per la finestra del camerot apareixien diferents personatges: el MIC, el Cinc segons, el cargol… que bé que m’ho han fet passar… I m’han portat dos llibres!! Un del MIC i un del mar!!! Gràcies Berta i Anna!! Tinc unes ganes d’empaitar-vos pel jardí de casa… però em sembla que haurem d’esperar força encara…Ah!! I la Berta m’ha fet un regalet tan bonic… amb la seva preciosa i dolça veu m’ha cantat una cançó de bressol que m’ha fet adormir a braços del papa. He dormit una hora!! Berta, no saps pas quins somnis tan dolços que m’has fet tenir…
Avui els papes han tingut un regalet de Sant Esteve. Han pogut tornar a estar una bona estona junts. Però jo m’ho he passat molt bé sense ells, eh? Sabeu qui ha vingut al camerot a jugar amb mi? Doncs avui la iaia Dolors. Hem rigut tant... hem cantat, explicat contes… i el pobre avi a fora!!! Pobret… un altre dia entrarà ell i m’explicarà contes que m’ha dit la mama que en sap un munt!!
M’he cansat tant que me’n vaig a dormir ben d’hora avui. A veure si demà els leucos van a +!!!
Una petarrufa MIC MIC!
Abril
dimarts, 25 de desembre del 2012
Dia +26 El dia de Nadal
25 de desembre de 2012
Avui els papes m'han explicat que fa justament un any van arribar a casa com els papes més feliços del món. Ho feien per primera vegada amb mi. La mama encara recorda cada minut d'aquella arribada on van recórrer tota la casa amb mi en braços i amb una felicitat immensa.
Aquell dinar de Nadal i aquelles festes van ser, de bon tros, les millors festes de Nadal que han passat mai.
Les festes d'aquest any són molt diferents. Ni a casa, ni els tres junts... Però també m'han dit que ara fa 7 mesos ja hi haguéssin firmat passar-les així!!
Tal i com li va dir una amiga a la mama, potser estarem sols físicament aquestes festes, però de pensament serem presents a més d'una casa i els desitjos d'any nou segur que molts també van per a mi. Perquè tinc molta sort. Perquè tinc uns papes que m'estimen molt i sense ells no estaria tan bé, perquè tinc uns avis que es desviuen per mi, uns tiets i una família que és fantàstica. Perquè tinc uns amics que quan em coneguin bé.... Perquè els papes tenen uns amics i companys de feina que els han fet costat en tot moment.
Quina sort que tinc!!!!
La mama tenia raó!!! El tió és màgic!!! I és que a moltes de les vostres llars que aquesta nit ha cagat el tió, entre turrons i turrons hi havia un munt de leucos per a mi!!! Aquesta nit de Nadal 800 leucos!!! Ja en tenim 2900!!!! I espereu! Quan la tripulacio titular de bata blanca arribi dijous d'aquestes festes no s'ho creuran!!! A veure si els tions que han cagat avui també són tan generosos amb mi...
Aquest matí, mentre la mama m'explicava un conte, sabeu qui m'ha vingut a veure a la finestra del camerot? Un home vell, amb una barba blanca i un vestit vermell. Sí, sí, era l'home del sac. Bé la mama m'ha dit que molts nens li diuen el Pare Nadal però que a casa n'hi diem l'home del sac!! I m'ha portat un regalet per a mi. Moltes gràcies !!! Però... jo prefereixo el tió i aquells reis que vénen de tan lluny i que, per cert, aviat hem de fer la carta!!!
Al final el dia de Nadal els papes sols, sols tampoc hi han estat. Ells també han tingut un gran regal. Les infermeres de la tripulació ens han dit que, com que era Nadal, aquesta tarda ens deixaven estar una estona tots tres junts al camerot. El papa, la mama i jo!!!! I com m'ha agradat...
I sabeu què? També han pogut estar una bona estona solets. Feia quasi un mes i mig que no ho podien fer. Avui han dinat junts!!! I és que com que ja estic una mica més bé, la iaia Rosa ha entrat al camerot a jugar amb mi una bona estona, així els papes han pogut parlar i dinar junts. Que bé.... Estic contenta per ells. Ja s'ho mereixien...
I a la tarda ha vingut l'avi Xavier i la iaia Dolors, el tiet Albert i la tieta Carme, el tiet David i la tieta i el tiet de lluny des de l'skipe!!!! I és que no es volen perdre un Nadal sense mi...
Per cert, un dia us explicaré un secret d'aquesta tieta de lluny. Shht! Oi que no li direu que us ho he dit?
Sabeu què? allà on viu la tieta de lluny, a Birmingham, el tió avui també hi ha cagat. I un regal per a mi!!! Unes campanetes que sonen tan bé... I és perquè els papes em comencin a ensenyar música!!! Els tiets i avis han fet un concert a fora del camerot que em sembla que s'ho han passat molt bé, sobretot l'avi!!!
El que no entenc és com ha arribat aquí el tió de Birmingham....
Apa, vaig a fer nonetes que he d'agafar forces pels leucos de demà!! Vinga, vinga tions! A cagar fort!!!
Una petarrufa,
Abril
Avui els papes m'han explicat que fa justament un any van arribar a casa com els papes més feliços del món. Ho feien per primera vegada amb mi. La mama encara recorda cada minut d'aquella arribada on van recórrer tota la casa amb mi en braços i amb una felicitat immensa.
Aquell dinar de Nadal i aquelles festes van ser, de bon tros, les millors festes de Nadal que han passat mai.
Les festes d'aquest any són molt diferents. Ni a casa, ni els tres junts... Però també m'han dit que ara fa 7 mesos ja hi haguéssin firmat passar-les així!!
Tal i com li va dir una amiga a la mama, potser estarem sols físicament aquestes festes, però de pensament serem presents a més d'una casa i els desitjos d'any nou segur que molts també van per a mi. Perquè tinc molta sort. Perquè tinc uns papes que m'estimen molt i sense ells no estaria tan bé, perquè tinc uns avis que es desviuen per mi, uns tiets i una família que és fantàstica. Perquè tinc uns amics que quan em coneguin bé.... Perquè els papes tenen uns amics i companys de feina que els han fet costat en tot moment.
Quina sort que tinc!!!!
La mama tenia raó!!! El tió és màgic!!! I és que a moltes de les vostres llars que aquesta nit ha cagat el tió, entre turrons i turrons hi havia un munt de leucos per a mi!!! Aquesta nit de Nadal 800 leucos!!! Ja en tenim 2900!!!! I espereu! Quan la tripulacio titular de bata blanca arribi dijous d'aquestes festes no s'ho creuran!!! A veure si els tions que han cagat avui també són tan generosos amb mi...
Aquest matí, mentre la mama m'explicava un conte, sabeu qui m'ha vingut a veure a la finestra del camerot? Un home vell, amb una barba blanca i un vestit vermell. Sí, sí, era l'home del sac. Bé la mama m'ha dit que molts nens li diuen el Pare Nadal però que a casa n'hi diem l'home del sac!! I m'ha portat un regalet per a mi. Moltes gràcies !!! Però... jo prefereixo el tió i aquells reis que vénen de tan lluny i que, per cert, aviat hem de fer la carta!!!Al final el dia de Nadal els papes sols, sols tampoc hi han estat. Ells també han tingut un gran regal. Les infermeres de la tripulació ens han dit que, com que era Nadal, aquesta tarda ens deixaven estar una estona tots tres junts al camerot. El papa, la mama i jo!!!! I com m'ha agradat...
I sabeu què? També han pogut estar una bona estona solets. Feia quasi un mes i mig que no ho podien fer. Avui han dinat junts!!! I és que com que ja estic una mica més bé, la iaia Rosa ha entrat al camerot a jugar amb mi una bona estona, així els papes han pogut parlar i dinar junts. Que bé.... Estic contenta per ells. Ja s'ho mereixien...
I a la tarda ha vingut l'avi Xavier i la iaia Dolors, el tiet Albert i la tieta Carme, el tiet David i la tieta i el tiet de lluny des de l'skipe!!!! I és que no es volen perdre un Nadal sense mi...
Per cert, un dia us explicaré un secret d'aquesta tieta de lluny. Shht! Oi que no li direu que us ho he dit?
Sabeu què? allà on viu la tieta de lluny, a Birmingham, el tió avui també hi ha cagat. I un regal per a mi!!! Unes campanetes que sonen tan bé... I és perquè els papes em comencin a ensenyar música!!! Els tiets i avis han fet un concert a fora del camerot que em sembla que s'ho han passat molt bé, sobretot l'avi!!!
El que no entenc és com ha arribat aquí el tió de Birmingham....
Apa, vaig a fer nonetes que he d'agafar forces pels leucos de demà!! Vinga, vinga tions! A cagar fort!!!
Una petarrufa,
Abril
dilluns, 24 de desembre del 2012
Dia +25 Bon Nadal
24 de desembre de 2012
Amunt, amunt... Van els meus leucos!! Sabeu quants en porto ja? Doncs 2100!!! I 1000 són de defenses!!! I com van pujant....
La doctora de la tripulació ha dit que dijous em faran una prova que es diu quimera. És per a saber si aquests leucos són dels bons, de la meva nova medul.la que treballa bé. A veure, a veure...
Ah!! I sabeu què? Una cosa molt important! Ja m'han tret alguns antibiòtics. Me n'han deixat un perquè no agafi fongs i un altre perquè no agafi virus perquè es veu que això podria ser molt dolent per a mi...
I... Sabeu aquella mena de menjar que em passen per un tubet i que no té gust de res ni s'ha de mastegar? Doncs ja m'han baixat les calories… i a veure si aviat m'abaixen la quantitat i fins i tot me'l treuen...Això vol dir que cada dia estic més aprop d'estar bé. I que ja començo a menjar més!!!
Aquest matí han passat uns amics dels papes i m'han deixat un dibuix molt bonic d'un pastís amb una espelma!!! I un altre de preciós pels papes. Llàstima que jo no els he pogut donar les gràcies i llençar-los petonets dels meus perquè estava endormiscada als braços dels papes...
Ah! I a la tarda també ha passat el meu tiet David a desitjar-me un bon Nadal. Sort que quan ha vingut ja m'havia menjat les galetes del berenar perquè si no.... Amb ell ens hem fet un fart de jugar a cuit i amagar amb el tió independentista que em va regalar. Com hem rigut…
Voleu saber una cosa? Shhhht! No ho digueu a ningú, eh? Si un dia em veniu a veure i em pregunteu :
- Abril, fins a on n’estàs de les infermeres?
Sabeu què faig jo? Doncs em poso les dues mans al cap! I és que n’estic fins al gorro!! Sempre molestant-me quan estic jugant o dormint….
Avui us vull desitjar a tots els que esteu molt a prop meu i dels papes que tingueu un molt Bon Nadal. Avui o demà segur que fareu cagar el tió. Entre tots els turrons espero que cada tió també cagui uns quants leucos dels bons per a mi. La mama diu que el tió és un tronc màgic... Doncs que m'ho demostri!!
Els papes m'han dit que quan jo arribi a caseta també faré cagar el tió. Els avis diuen que ja fa dies que el tenen ben tapadet perquè no agafi fred i que ja li comencen a donar menjar.
Una dolça petarrufa,
Abril
Amunt, amunt... Van els meus leucos!! Sabeu quants en porto ja? Doncs 2100!!! I 1000 són de defenses!!! I com van pujant....
La doctora de la tripulació ha dit que dijous em faran una prova que es diu quimera. És per a saber si aquests leucos són dels bons, de la meva nova medul.la que treballa bé. A veure, a veure...
Ah!! I sabeu què? Una cosa molt important! Ja m'han tret alguns antibiòtics. Me n'han deixat un perquè no agafi fongs i un altre perquè no agafi virus perquè es veu que això podria ser molt dolent per a mi...
I... Sabeu aquella mena de menjar que em passen per un tubet i que no té gust de res ni s'ha de mastegar? Doncs ja m'han baixat les calories… i a veure si aviat m'abaixen la quantitat i fins i tot me'l treuen...Això vol dir que cada dia estic més aprop d'estar bé. I que ja començo a menjar més!!!
Aquest matí han passat uns amics dels papes i m'han deixat un dibuix molt bonic d'un pastís amb una espelma!!! I un altre de preciós pels papes. Llàstima que jo no els he pogut donar les gràcies i llençar-los petonets dels meus perquè estava endormiscada als braços dels papes...Ah! I a la tarda també ha passat el meu tiet David a desitjar-me un bon Nadal. Sort que quan ha vingut ja m'havia menjat les galetes del berenar perquè si no.... Amb ell ens hem fet un fart de jugar a cuit i amagar amb el tió independentista que em va regalar. Com hem rigut…
Voleu saber una cosa? Shhhht! No ho digueu a ningú, eh? Si un dia em veniu a veure i em pregunteu :
- Abril, fins a on n’estàs de les infermeres?
Sabeu què faig jo? Doncs em poso les dues mans al cap! I és que n’estic fins al gorro!! Sempre molestant-me quan estic jugant o dormint….
Avui us vull desitjar a tots els que esteu molt a prop meu i dels papes que tingueu un molt Bon Nadal. Avui o demà segur que fareu cagar el tió. Entre tots els turrons espero que cada tió també cagui uns quants leucos dels bons per a mi. La mama diu que el tió és un tronc màgic... Doncs que m'ho demostri!!
Els papes m'han dit que quan jo arribi a caseta també faré cagar el tió. Els avis diuen que ja fa dies que el tenen ben tapadet perquè no agafi fred i que ja li comencen a donar menjar.
Una dolça petarrufa,
Abril
diumenge, 23 de desembre del 2012
Dia + 24 L'energia d'ahir amb els leucos!!!
23 de desembre de 2012
Uff! Quin dia el d'ahir... Em sembla que el portaré al cor sempre més. Que maco va ser tenir-vos tots aquí! I els que no van poder venir, els papes m'han dit que d'alguna manera també hi eren perquè tots van pensar en mi i em van fer arribar les seves felicitacions. Gràcies a tots per estimar-me tant!
Porto unes nits tan dolentes... No puc dormir tranquil.leta. No sé què em passa. I com que no puc parlar... Els papes estan ben amoinats perquè no descanso prou. Em costa molt adormir-me, dormo a estonetes curtes. Em moc moltíssim, em poso a plorar de sobte... estan ben preocupats! No saben si és per la cortisona que em donen al vespre, si és la meva panxulina que em fa la punyeta, les dents i queixals que m'estan sortint, malsons, el síndrome d'hospital que en deien a Sant Joan de Déu... La qüestió és que porto quatre nits dormint malament i cansant molt als papes.
I durant el dia… estic molt animada, amb molta energia i amb moltes ganes de jugar i aprendre coses perquè, sabeu? Ahir em van regalar uns llibres que m'agraden molt i que estic aprenent un munt de coses!!! Els papes m'ho expliquen tan bé i jo els escolto tant...
Però avui els papes diuen que he anat com una moto tot el dia. No sé pas què volen dir amb això… Es veu que he estat molt nerviosa, em cansava de tot, plorava per res, ara dreta, ara braços, ara volia gatejar, ara un joc, ara no volia res, … fins i tot el papa m’ha posat les sabates i m’ha fet caminar per terra a veure si em cansava una mica. Què va!! Els papes he esgotat!!!
Les infermeres diuen que segurament aquest neguit me’l dóna la cortisona. Bufff! I jo penso també que una mica és perquè ja estic cansada d’estar aquí tancada i tan lligada!! Si això dura gaire no sé pas com acabarem!!
Però sabeu què? Ja començo a tenir més gana. Per berenar m’he menjat dues compotes de fruita!! Quan el papa li ha dit a la mama ella no s’ho creia!!!
Ah!! Avui la mama ha demanat si podia entrar al camerot un regal que ahir em va fer la iaia Rosa. La mama ahir ja el va ben rentar i avui l'han desinfectat. El meu amic MIC!!! He posat una cara d'alegria quan l'he vist... No l'he deixat en tot el dia i fins i tot ha fet la MICdiada amb mi!!!
Avui és diumenge i només ha passat una doctora de la tripulació. Ha dit que tot segueix igual i ens ha donat una molt bona notícia!!! Aquesta nit els meus leucos han pujat, pujat... Fins arribar a 1700!!! Ja us vaig dir que si ahir vaig anar enrere era per agafar una forta embranzida. I mireu!!! Ah! I segur que cada felicitació que ahir vaig rebre anava acompanyada d'un bon grapat de leucos.
Aquest matí sabeu qui m'ha vingut a veure? Un nen guapíssim acompanyat dels seus pares. Es diu Cassià i viu en un poblet molt a prop de casa nostra, a Callús. Ell sí que és un nen valent, valent... Quan era petitet com jo també estava molt malalt i també va haver de fer un viatge molt i molt llarg en un vaixell com el meu. Ho va fer tan bé... que ara el trobo el nen més maco del món. I m'ha regalat un joc molt bonic per dins el vaixell que ja hi he jugat tota la tarda amb el papa. El Cassià m'ha explicat que quan ell va fer el seu viatge també el tenia i s'hi va distreure un munt d'hores. Ha pensat que potser a mi també m'aniria bé i per això ha volgut regalar-me'l. Ah!! i també m’ha regalat un dibuix súper xulo fet amb aquarel.les!!! Ostres... En sap tant de dibuixar... És que ja té 4 anys!!!! Que gran que és!!! Jo encara no sé fer 4 amb els ditets... És molt difícil!!! Gràcies Cassià pel regal i el dibuix. El penjarem al meu camerot. I gràcies papes per fer costat als meus papes. Han estat molt contents.
A veure si avui que dormo acompanyada del MIC estic més tranquil.leta, descanso més i els leucos no paren d'anar a +!!!
Una petarrufa MIC MIC,
Abril
Uff! Quin dia el d'ahir... Em sembla que el portaré al cor sempre més. Que maco va ser tenir-vos tots aquí! I els que no van poder venir, els papes m'han dit que d'alguna manera també hi eren perquè tots van pensar en mi i em van fer arribar les seves felicitacions. Gràcies a tots per estimar-me tant!
Porto unes nits tan dolentes... No puc dormir tranquil.leta. No sé què em passa. I com que no puc parlar... Els papes estan ben amoinats perquè no descanso prou. Em costa molt adormir-me, dormo a estonetes curtes. Em moc moltíssim, em poso a plorar de sobte... estan ben preocupats! No saben si és per la cortisona que em donen al vespre, si és la meva panxulina que em fa la punyeta, les dents i queixals que m'estan sortint, malsons, el síndrome d'hospital que en deien a Sant Joan de Déu... La qüestió és que porto quatre nits dormint malament i cansant molt als papes.
I durant el dia… estic molt animada, amb molta energia i amb moltes ganes de jugar i aprendre coses perquè, sabeu? Ahir em van regalar uns llibres que m'agraden molt i que estic aprenent un munt de coses!!! Els papes m'ho expliquen tan bé i jo els escolto tant...
Però avui els papes diuen que he anat com una moto tot el dia. No sé pas què volen dir amb això… Es veu que he estat molt nerviosa, em cansava de tot, plorava per res, ara dreta, ara braços, ara volia gatejar, ara un joc, ara no volia res, … fins i tot el papa m’ha posat les sabates i m’ha fet caminar per terra a veure si em cansava una mica. Què va!! Els papes he esgotat!!!
Les infermeres diuen que segurament aquest neguit me’l dóna la cortisona. Bufff! I jo penso també que una mica és perquè ja estic cansada d’estar aquí tancada i tan lligada!! Si això dura gaire no sé pas com acabarem!!
Però sabeu què? Ja començo a tenir més gana. Per berenar m’he menjat dues compotes de fruita!! Quan el papa li ha dit a la mama ella no s’ho creia!!!
Ah!! Avui la mama ha demanat si podia entrar al camerot un regal que ahir em va fer la iaia Rosa. La mama ahir ja el va ben rentar i avui l'han desinfectat. El meu amic MIC!!! He posat una cara d'alegria quan l'he vist... No l'he deixat en tot el dia i fins i tot ha fet la MICdiada amb mi!!!Avui és diumenge i només ha passat una doctora de la tripulació. Ha dit que tot segueix igual i ens ha donat una molt bona notícia!!! Aquesta nit els meus leucos han pujat, pujat... Fins arribar a 1700!!! Ja us vaig dir que si ahir vaig anar enrere era per agafar una forta embranzida. I mireu!!! Ah! I segur que cada felicitació que ahir vaig rebre anava acompanyada d'un bon grapat de leucos.
Aquest matí sabeu qui m'ha vingut a veure? Un nen guapíssim acompanyat dels seus pares. Es diu Cassià i viu en un poblet molt a prop de casa nostra, a Callús. Ell sí que és un nen valent, valent... Quan era petitet com jo també estava molt malalt i també va haver de fer un viatge molt i molt llarg en un vaixell com el meu. Ho va fer tan bé... que ara el trobo el nen més maco del món. I m'ha regalat un joc molt bonic per dins el vaixell que ja hi he jugat tota la tarda amb el papa. El Cassià m'ha explicat que quan ell va fer el seu viatge també el tenia i s'hi va distreure un munt d'hores. Ha pensat que potser a mi també m'aniria bé i per això ha volgut regalar-me'l. Ah!! i també m’ha regalat un dibuix súper xulo fet amb aquarel.les!!! Ostres... En sap tant de dibuixar... És que ja té 4 anys!!!! Que gran que és!!! Jo encara no sé fer 4 amb els ditets... És molt difícil!!! Gràcies Cassià pel regal i el dibuix. El penjarem al meu camerot. I gràcies papes per fer costat als meus papes. Han estat molt contents.A veure si avui que dormo acompanyada del MIC estic més tranquil.leta, descanso més i els leucos no paren d'anar a +!!!
Una petarrufa MIC MIC,
Abril
dissabte, 22 de desembre del 2012
DIA +23 Ja tinc 1 any!!
22 de desembre de 2012
Avui ha estat un gran dia. Un dia molt especial. Jo encara no ho he entès bé, però si sempre sóc el centre d'atenció, avui més.La mama m'ho ha explicat aquest matí. Es veu que avui fa un any vaig sortir de la seva panxulina i vaig fer molt feliç a tota la família. Tots tenien unes ganes de veure'm la cara... I es veu que jo no volia pas sortir. Era molt i molt tard a la nit i encara no havia sortit. Els papes van estar moltes hores esperant que tragués el cap, però m’hi resistia. Amb lo bé que s'estava dins de la panxulina de la mama... Allà no hi havia els tripulants de bata blanca!!! I és que em sembla que si no volia sortir era perquè ja sabia el que m'esperava a fora....doncs jo que no volia sortir!! Per molt poquet que no neixo el dia 23!!! Al final perquè em van haver tibar perquè si no... Allà em quedava!!! Pobre mama... des de la matinada que ja es pensava que sortia...
Per a celebrar que de tot això ja fa un any, aquest matí, només despertar-me, la mare m’ha omplert de petons, m’ha cantat una cançó d’aniversari i m’ha posat una corona molt xula al cap!!! I després hem tingut una sorpresa. Ha vingut un munt de gent a la finestra del meu camerot… La iaia Rosa, l’avi Xavier, la iaia Dolors, els tiets i tietes… fins i tot hi havia la tieta de lluny des de l’ordinador, que em sembla que s’ha hagut de llevar molt d’hora perquè feia una cara d’adormida…
Tots eren allà per a felicitar-me!!! Fins i tot han penjat un pastís, globus… quina festa…. Jo tenia unes ganes de sortir i apuntar-me a la gresca…
Fins i tot han preparat un pastís que, mentre em banyaven, els papes han bufat l’espelma per mi!
M’han regalat un munt de coses… però jo en tenir-los allà ja en tenia prou. Me’ls estimo tant… Però, sabeu què? No ho digueu a ningú, eh? La mama s’ha emocionat molt i molt. No s’ho esperava. Pensava que el dia seria com un dia qualsevol al camerot i no ha estat així. Pobreta, estava tan emocionada… i el papa també feia una carona… és que un any no es fan sempre, eh? I més aquest any que ha estat tan mogudet…
He quedat tan cansada després de la festa que he dormit dues hores als braços del papa!! Ah! I he menjat molt avui. I tenia moltes ganes de riure, de parlar… els papes no m’havien vist mai tan animada!
Després ha vingut una doctora de la tripulació de bata blanca i, com sempre, m’han dit que tot anava molt bé. I els leucos… doncs que aquesta nit en comptes de sumar n’hem restat 100. Es veu que és normal. Però si han baixat és per agafar una bona embranzida per a fer una forta pujada aquesta setmana vinent, no us penseu que s’han adormit, eh?
I a la tarda m’he fet un tip de riure amb un llibre que m’han regalat els papes. I mentre l’estàvem mirant… doncs he tingut una visita que m’ha agradat moltíssim! M’ha vingut a veure l’Àngels, una amiga de la mama que, ara fa un any, la va ajudar molt i molt perquè jo nasqués molt bé. M’ha donat molts petons dels seus nens, el Pol i la Paula que es veu que ja m’estimen molt. S’hi ha passat tota la tarda i m’he distret molt. Ah! I també m’han fet un regal preciós!! Gràcies Àngels, Pol i Paula!!
Uff! I un munt d’amics i familiars que m’han felicitat… Quina sort que tinc de tenir aquesta família…
Ostres, i res més. He acabat el dia rendida. Ja tenim un dia més!!! Esperem que ara que ja sóc gran els leucos pugin amb més força!!
Una petarrufa,
Abril
divendres, 21 de desembre del 2012
Dia +22 Els manairons d’en Martí
21 de desembre de 2012
El viatge continua en calma. Aquí els dies són molt iguals. Ara punxadeta, ara bany, ara a jugar amb la mama, visita doctores, dinar, jugar amb el papa... I contínuament passant-me xaropets i xaropets!! Sempre igual. I avui em pensava que no tindria visites, però sí!! Primer m’ha vingut a saludar un nen de 4 anys molt i molt valent, que té el seu germanet aquí en un camerot. Sabeu per què és tan valent? Doncs perquè ell ha salvat al seu germà gran. És el seu àngel de la guarda!!!! Li ha donat part de les seves llavors perquè es curi!! Que maco i valent que és...
Després de dinar he fet una bona migdiada i quan la mama ha pujat la cortina del meu camerot… Sorpresa!! Sabeu qui m’ha vingut a veure? La Teresa i el Pep!! Encara no m’havien vist mai i de seguida ens hem fet bons amics i m’han fet riure molt. La Teresa diu que ja s’hagués posat ella una d’aquestes bates verdes que els papes es posen i hagués entrat a jugar amb mi!! Ja ho faré ja de jugar amb el Pep i la Teresa perquè quan estigui bona i el papa tingui concert amb l’orquestra, jo i la mama també hi anirem, i jo seré la fan núm 1 de l’orquestra! Perquè m’agrada molt la música i ja coneixo alguns instruments!!
I sabeu què? M’han portat uns regals molt bonics per aprendre els colors… i el Pep m’ha portat un llibre dels manairons!!! És clar, com que ell sempre m’explica les seves boniques històries… doncs ara els tindré ben a prop. Però sabeu quin és el regal que m’ha agradat més, més? Doncs el dibuix que m’ha fet el Martí, el fill d’en Pep. Hi surt el sol solet, i un munt de manairons cagant el tió. És preciós. Me l’he mirat molta estona. La mama diu que me’l penjarà. A veure si un dia puc conèixer en Martí. Ah! I la Rita que és la seva germaneta petita i que encara és més petita que jo…
Sort que els papes s'esforcen molt per a fer-me riure i jugar i fer d'aquest viatge el més normal possible per a una nena de la meva edat... Em sembla que és el camerot més animat de tot el vaixell. En els altres no se sent res, i en el nostre sempre hi ha gresca. Música, Cançons, titelles, rialles... Tot i així em sembla que els papes fan grans esforços perquè jo ja els veig molt cansats, però davant meu treuen una energia... Pobres, i jo no paro, no paro... I els deixo ben esgotats. Però l'endemà tornen carregats d'energia i amb ganes de fer-m'ho passar el millor possible!!! I així cada dia.
Tots plegats tenim unes ganes d'arribar a terra ferma... I és que fa 5 setmanes que vam emprendre aquest viatge al vaixell... I és que el papa i la mama només poden estar junts 20 minuts al dia... I a mi m'agrada que estiguem tots tres junts!!!!
Com cada dia ha passat la tripulació de bata blanca. No parlen massa. Això sí, els papes sempre els fan un munt de preguntes! Sempre diuen el mateix: tot va com ha d'anar i ara toca esperar!!! Doncs vinga, a esperar s'ha dit!!
I avui...1200 leucos!!! I es veu que les meves defenses estan força bé també!!! Visca! Ahir van descansar per avui regalar-nos 200 leucos de cop!!!
Res més, me'n vaig a descansar que els papes m'han dit que demà serà un gran dia. Faré un anyet!!! Ja seré gran!!! Espero que cada felicitació que rebi es converteixi en cents de leucòcits dels bons!!
Una petarrufa,
Abril
El viatge continua en calma. Aquí els dies són molt iguals. Ara punxadeta, ara bany, ara a jugar amb la mama, visita doctores, dinar, jugar amb el papa... I contínuament passant-me xaropets i xaropets!! Sempre igual. I avui em pensava que no tindria visites, però sí!! Primer m’ha vingut a saludar un nen de 4 anys molt i molt valent, que té el seu germanet aquí en un camerot. Sabeu per què és tan valent? Doncs perquè ell ha salvat al seu germà gran. És el seu àngel de la guarda!!!! Li ha donat part de les seves llavors perquè es curi!! Que maco i valent que és...
Després de dinar he fet una bona migdiada i quan la mama ha pujat la cortina del meu camerot… Sorpresa!! Sabeu qui m’ha vingut a veure? La Teresa i el Pep!! Encara no m’havien vist mai i de seguida ens hem fet bons amics i m’han fet riure molt. La Teresa diu que ja s’hagués posat ella una d’aquestes bates verdes que els papes es posen i hagués entrat a jugar amb mi!! Ja ho faré ja de jugar amb el Pep i la Teresa perquè quan estigui bona i el papa tingui concert amb l’orquestra, jo i la mama també hi anirem, i jo seré la fan núm 1 de l’orquestra! Perquè m’agrada molt la música i ja coneixo alguns instruments!!
Sort que els papes s'esforcen molt per a fer-me riure i jugar i fer d'aquest viatge el més normal possible per a una nena de la meva edat... Em sembla que és el camerot més animat de tot el vaixell. En els altres no se sent res, i en el nostre sempre hi ha gresca. Música, Cançons, titelles, rialles... Tot i així em sembla que els papes fan grans esforços perquè jo ja els veig molt cansats, però davant meu treuen una energia... Pobres, i jo no paro, no paro... I els deixo ben esgotats. Però l'endemà tornen carregats d'energia i amb ganes de fer-m'ho passar el millor possible!!! I així cada dia.
Tots plegats tenim unes ganes d'arribar a terra ferma... I és que fa 5 setmanes que vam emprendre aquest viatge al vaixell... I és que el papa i la mama només poden estar junts 20 minuts al dia... I a mi m'agrada que estiguem tots tres junts!!!!
Com cada dia ha passat la tripulació de bata blanca. No parlen massa. Això sí, els papes sempre els fan un munt de preguntes! Sempre diuen el mateix: tot va com ha d'anar i ara toca esperar!!! Doncs vinga, a esperar s'ha dit!!
I avui...1200 leucos!!! I es veu que les meves defenses estan força bé també!!! Visca! Ahir van descansar per avui regalar-nos 200 leucos de cop!!!
Res més, me'n vaig a descansar que els papes m'han dit que demà serà un gran dia. Faré un anyet!!! Ja seré gran!!! Espero que cada felicitació que rebi es converteixi en cents de leucòcits dels bons!!
Una petarrufa,
Abril
dijous, 20 de desembre del 2012
DIA +21 Continua la calma
20 de desembre de 2012
Aquesta nit el meu petit cos devia estar cansat de tant treballar. Ens hem quedat amb els 1000 leucòcits d’ahir. Però no us penseu, eh? Segur que he parat per agafar molta, molta energia per a fabricar-ne molts aquests dies que vénen. Sé que hi haurà molts dies de festa, però jo no pararé de treballar!
Els papes estan contents perquè, tot i que un dels grans perills que tinc és que agafi alguna infecció que pot ser molt i molt dolenta en la meva situació, de moment, res! Clar que... amb els litres i litres de xaropets antibiòtics que em posen… però també perquè sóc molt forta!
Porto dos dies que no paro de cantar. El papa diu que sembla que canti flamenc. I la mama es fa un tip de riure però a la vegada em va donant més cançons perquè les canti. Fins i tot hem fet algun duet i tot!
No sé, els grans diuen que qui canta els mals espanta, no? Doncs jo per si de cas… me’n faré un tip de cantar!!
Sabeu què? Els papes diuen que estic com una moto. No paro quieta en cap moment. No vull dormir. Només tinc ganes d’aixecar-me, de jugar, estar dreta…. I quan algú de la tripulació de bata blanca obre la porta, em llenço de cop sobre el papa o la mama. Diuen que ara sóc un perill i tenen una por que m’arrenqui el catèter… i és que què voleu que us digui, em trobo bé i tinc ganes de gresca!! I de gatejar per casa meva!!!!
Els pobres em sembla que arriben al vespre ben esgotats i fins que no m’adormo, que és molt tard, no descansen gens. Això si no els toca quedar-se a dormir amb mi al vaixell!!!
Ah!! Us he d’explicar una coseta. He après a llençar petons amb la maneta i ara no paro de fer petons a tothom qui passa pel meu camerot.
Va, vaig a intentar dormir perquè els papes puguin descansar i perquè jo agafi molta energia per veure si demà tenim una sorpresa i tenim més leucos. M’ajudareu? Tots a pensar leucos + i dies +!!!
Una petarrufa i un petonet,
Abril
Aquesta nit el meu petit cos devia estar cansat de tant treballar. Ens hem quedat amb els 1000 leucòcits d’ahir. Però no us penseu, eh? Segur que he parat per agafar molta, molta energia per a fabricar-ne molts aquests dies que vénen. Sé que hi haurà molts dies de festa, però jo no pararé de treballar!
Els papes estan contents perquè, tot i que un dels grans perills que tinc és que agafi alguna infecció que pot ser molt i molt dolenta en la meva situació, de moment, res! Clar que... amb els litres i litres de xaropets antibiòtics que em posen… però també perquè sóc molt forta!
Porto dos dies que no paro de cantar. El papa diu que sembla que canti flamenc. I la mama es fa un tip de riure però a la vegada em va donant més cançons perquè les canti. Fins i tot hem fet algun duet i tot!
No sé, els grans diuen que qui canta els mals espanta, no? Doncs jo per si de cas… me’n faré un tip de cantar!!
Sabeu què? Els papes diuen que estic com una moto. No paro quieta en cap moment. No vull dormir. Només tinc ganes d’aixecar-me, de jugar, estar dreta…. I quan algú de la tripulació de bata blanca obre la porta, em llenço de cop sobre el papa o la mama. Diuen que ara sóc un perill i tenen una por que m’arrenqui el catèter… i és que què voleu que us digui, em trobo bé i tinc ganes de gresca!! I de gatejar per casa meva!!!!
Els pobres em sembla que arriben al vespre ben esgotats i fins que no m’adormo, que és molt tard, no descansen gens. Això si no els toca quedar-se a dormir amb mi al vaixell!!!
Ah!! Us he d’explicar una coseta. He après a llençar petons amb la maneta i ara no paro de fer petons a tothom qui passa pel meu camerot.
Va, vaig a intentar dormir perquè els papes puguin descansar i perquè jo agafi molta energia per veure si demà tenim una sorpresa i tenim més leucos. M’ajudareu? Tots a pensar leucos + i dies +!!!
Una petarrufa i un petonet,
Abril
dimecres, 19 de desembre del 2012
Dia +20 Visites sorpresa!
19 de desembre de 2012
Un dia més, avui també d'aquells dels bons!
Avui les doctores de la tripulació m'han vist molt bé. Aquesta nit he fet 200 leucos més!! Tot i que em sembla que de descansar no ho he fet gaire perquè he tingut uns malsons... em despertava i plorava i plorava... No volia estirar-me al llit. Sabeu? això em passa moltes vegades. No em vull estirar ni per dormir, ni per canviar-me el bolquer... només ploro. I és que em penso que algú de la tripulació de bata blanca m'ha de fer alguna cosa. M'agrada més estar als braços del papa o de la mama.
El que us deia, avui 200 leucos més i.... ja en porto 1000! D'aquests 300 són neutròfils. ja hi tornem amb aquestes paraulotes! Els papes m'han explicat que els neutròfils són l'exèrcit que actua davant qualsevol situació adversa. O sigui, són les defenses.
M'han sortit una mena de piguetes vermelletes molt petitones a la cara, al pit... La capitana del vaixell s'ho ha mirat bé i ha decidit que ja em donarien aquella medicina que quan era petitona em va inflar com un globus. Es veu que és per a controlar que el rebuig no es dispari. Amb el tipet que tenia ara... entre el xaropet dels pèls negres i el xaropet que m'inflarà... semblaré un d'aquells dibuixos que surten a la tele!! però bé, no passa res. La mama diu que seré la nena més maca del món igualment i que de seguida que em vagi recuperant els deixaré de prendre i tot passarà. La qüestió és que em trobi bé.
Avui també m'han tornat a passar una d'aquelles bosses plenes de plaquetes.
Per variar, avui també he tingut visites. De bon matí, quan feia poquet que m'havia despertat, el papa ha aixecat la cortina de la finestra del meu camerot i sabeu qui hi havia? Doncs el meu tiet Josep Maria, la tieta Montse i la iaia Rosa!!! Quina il.lusió que m'ha fet veure'ls!!! S'hi han quedat una bona estona distreient-me i m'han fet fotos i tot. I sabeu què han dit? que em veuen molt espavilada!!
Després de dinar he fet una migdiada i quan la mama ha aixecat la cortina... una altra visita!!! El Toni Albà i un jugador del Barça!!!
La mama m'ha explicat que el Toni Albà surt a la tele i fa molt riure. Diu que jo quan moc la mà per dir adéu ho faig com ell quan imita al rei. El Toni m'ha fet riure una bona estoneta i jo li he tret la meva llengua perquè també rigués una mica.
El jugador del Barça no sabem pas qui era. No deu jugar amb el Barça del Messi que a mi m'agrada perquè, sabeu? jo sóc molt del barça! Tinc uns peücs i un pitet del Barça, eh?
I m'han regalat un braçalet i un llibre del barça!!!!
També ha vingut a veure'm la Cris. Una infermera molt maca que alguna vegada m'havia cuidat a Sant Joan de Déu. M'ha donat molts records de totes les infermeres d'allà. Em sembla que em troben a faltar. Hi vaig estar tants mesos.... Però em van cuidar molt i molt bé.
No tinc gens de soneta però me'n vaig a dormir. Esperem que aquesta nit somii amb els angelets que m'ha regalat la meva amiga Vinyet.
Una dolça petarrufa,
Abril
Un dia més, avui també d'aquells dels bons!
Avui les doctores de la tripulació m'han vist molt bé. Aquesta nit he fet 200 leucos més!! Tot i que em sembla que de descansar no ho he fet gaire perquè he tingut uns malsons... em despertava i plorava i plorava... No volia estirar-me al llit. Sabeu? això em passa moltes vegades. No em vull estirar ni per dormir, ni per canviar-me el bolquer... només ploro. I és que em penso que algú de la tripulació de bata blanca m'ha de fer alguna cosa. M'agrada més estar als braços del papa o de la mama.
El que us deia, avui 200 leucos més i.... ja en porto 1000! D'aquests 300 són neutròfils. ja hi tornem amb aquestes paraulotes! Els papes m'han explicat que els neutròfils són l'exèrcit que actua davant qualsevol situació adversa. O sigui, són les defenses.
M'han sortit una mena de piguetes vermelletes molt petitones a la cara, al pit... La capitana del vaixell s'ho ha mirat bé i ha decidit que ja em donarien aquella medicina que quan era petitona em va inflar com un globus. Es veu que és per a controlar que el rebuig no es dispari. Amb el tipet que tenia ara... entre el xaropet dels pèls negres i el xaropet que m'inflarà... semblaré un d'aquells dibuixos que surten a la tele!! però bé, no passa res. La mama diu que seré la nena més maca del món igualment i que de seguida que em vagi recuperant els deixaré de prendre i tot passarà. La qüestió és que em trobi bé.
Avui també m'han tornat a passar una d'aquelles bosses plenes de plaquetes.
Per variar, avui també he tingut visites. De bon matí, quan feia poquet que m'havia despertat, el papa ha aixecat la cortina de la finestra del meu camerot i sabeu qui hi havia? Doncs el meu tiet Josep Maria, la tieta Montse i la iaia Rosa!!! Quina il.lusió que m'ha fet veure'ls!!! S'hi han quedat una bona estona distreient-me i m'han fet fotos i tot. I sabeu què han dit? que em veuen molt espavilada!!
Després de dinar he fet una migdiada i quan la mama ha aixecat la cortina... una altra visita!!! El Toni Albà i un jugador del Barça!!!
La mama m'ha explicat que el Toni Albà surt a la tele i fa molt riure. Diu que jo quan moc la mà per dir adéu ho faig com ell quan imita al rei. El Toni m'ha fet riure una bona estoneta i jo li he tret la meva llengua perquè també rigués una mica.
El jugador del Barça no sabem pas qui era. No deu jugar amb el Barça del Messi que a mi m'agrada perquè, sabeu? jo sóc molt del barça! Tinc uns peücs i un pitet del Barça, eh?
I m'han regalat un braçalet i un llibre del barça!!!!
També ha vingut a veure'm la Cris. Una infermera molt maca que alguna vegada m'havia cuidat a Sant Joan de Déu. M'ha donat molts records de totes les infermeres d'allà. Em sembla que em troben a faltar. Hi vaig estar tants mesos.... Però em van cuidar molt i molt bé.
No tinc gens de soneta però me'n vaig a dormir. Esperem que aquesta nit somii amb els angelets que m'ha regalat la meva amiga Vinyet.
Una dolça petarrufa,
Abril
Dia +19 Mar tranquil.la
18 de desembre de 2012
Avui ha sortit el sol. La mar està calmada i jo disfrutant de cada minut que m’ha regalat el dia d’avui.
I és que avui em trobo molt bé. Tinc moltes ganes de jugar, de riure, de gatejar, d'aixecar-me dreta... Llàstima que estic lligada per totes bandes i no em puc moure gaire. Si no, avui m'escaparia corrents. I gens de ganes de dormir! Ja torno a ser jo!!
Avui regalo rialles a tothom. M'agrada això de no tenir malet. Feia tant temps que no em sentia així... Fins i tot quan aquesta tarda han vingut els avis m'han dit que feia molt bona cara i que em veien més gran i tot. Avis, avis... Que no sabeu que dissabte ja faré 1 anyet... I és clar que sóc més gran!!!
Tot i trobant-me tant bé, els papes estan preocupats igualment. No hi ha qui els entengui!! Estan preocupats perquè el famós eich es veu poquet. De fet, quasi ni es veu. Com que els han dit que perquè tot vagi bé hi ha de ser... doncs ara esperen que em trobi malament!! Us ho podeu creure???
Com que estaven tan preocupats quan ha vingut la tripulació de bata blanca el papa els ho ha preguntat i els han dit que ja sortiria. Segurament serà quan tingui més leucos. Per cert, avui 100 més. Ja en portem 800!! A poquet a poquet com li agrada a la capitana del meu vaixell. Ells han dit que tot era dins la normalitat.
Papes, ho veieu com no heu de patir tant? Deixeu-me disfrutar d'aquests dies bons...
Avui us vull explicar més cosetes. Sabeu per què aquesta tarda estava tan animada? Doncs… potser perquè m’ha arribat molta energia dels molts nens i nenes del Conservatori de Manresa que avui m’han dedicat tot un concert. Sí, sí! Tot un concert ple de cançons de les que a mi m’agraden! Amb l’orquestra que porta el papa!! Es veu que fins i tot m’han dedicat unes paraules ! Moltes gràcies a tots!! L’any que ve jo també hi seré i qui sap… potser algun dia també hi cantaré… Com m’agradaria…
Ah!! I també us vull explicar una cosa molt i molt bonica que han fet tots els nens de l’escola de la mama juntament amb l’AMPA i que ha fet emocionar molt a la meva mama. Quan ho llegia em sembla que li queia alguna llagrimeta i tot. Dissabte van fer la festa de Nadal de l’escola i els nens van fer “La mà dels desitjos” on tots els nens i nenes van dibuixar la seva mà en uns papers de colors i hi van escriure el seu desig i ho van penjar a la reixa de l’escola perquè el vent ho fes voleiar. Es veu que molts nens i nenes van pensar en mi i el desig que van escriure era que em posés bona ben aviat. Mireu quines fotos tan xules que m’han enviat perquè ho pogués veure!!
Tinc unes ganes de conèixer aquests nens i nenes tan macos que fan aquestes coses tan boniques per mi… I gràcies també als papes d’aquests nens per pensar en mi i animar al meu papa i a la meva mama. De ben segur que ben aviat em veureu córrer per aquesta escola tan bonica que ha quedat!!Uff! Quantes coses avui, no? Apa, vaig a dormir i carregar energia per a fer més leucos! Un dia + i 100 leucos +!!!
Una petarrufa carinyosa i petonets de colorins com els que m’envien els nens de l’escola de la mama.
Abril
dilluns, 17 de desembre del 2012
Dia +18 El tió i el pessebre al meu vaixell
17 de desembre de 2012
Continuo aquí esperant, esperant. A veure si aquest EICH va sortint però es pot anar controlant. Si es fa molt fort m'hauran de posar aquella medicació que quan era més petita me'n van haver de donar tanta i em vaig inflar com un globus.
Avui l'EICH ha continuat com ahir però se m'ha inflat més la cara. He fet una caca tan lletja… fins i tot n’han posat una mica en un potet per analitzar-la!!
Han passat les doctores de la tripulació de bata blanca i han dit que tinc 100 leucos més. Diuen que a poquet a poquet però que ja vaig pujant. També han dit que tot està dins la normalitat. Doncs vinga! A esperar encara més!!!
Mentre les doctores de la tripulació em miraven les pupes de la pell, sabeu qui ha vingut a la finestra del meu camerot a fer-me una sorpresa? Doncs el tió! Sí, sí! Unes senyores l'han picat i picat i ell m'ha cagat un regalet. Com que no podem entrar res de fora me l'han guardat i la mama l'obrirà i el desinfectarà bé perquè hi pugui jugar. Què deu ser?? És ben estrany això del tió…
I avui he jugat amb un joc nou. El meu primer puzzle!! És una tortuga. Uix! És molt difícil, eh? Té 4 peces que s'han d'encaixar!!! Però amb l'ajuda dels papes d'aquí a quatre dies ja ho sabré fer soleta.
Avui he tornat a tenir visites. De bon matí m'ha tornat a venir a veure la Queralt. Una amiga del papa que de música en sap un munt. A la tarda han vingut el tiet Albert i la tieta Carme amb moltes ganes de fer-me passar una bona estona amb els seus jocs. Em fan tan riure.... S'amaguen, tornen a sortir.... I jo ric i els trec la llengua!! És que m'agraden tant les bestieses... I sabeu què m'han portat? Doncs un pessebre!!! Diuen que no pot ser que aquests dies em quedi sense i per això me n'han portat un i me l'han penjat a la finestra del meu camerot. Ara, ja m'han dit que aquest pessebre no té res a veure amb el que farem l'any que ve!!!
Avui us vull explicar una coseta. Jo encara no parlo però ho entenc tot. Bé, tot, tot... Diguem que tot el que em diuen el papa i la mama, els avi, tiets... Però és que en aquest vaixell, quasi tots els de la tripulació de bata blanca volen ser simpàtics amb mi i em diuen coses, em canten però... Jo no entenc res de res del què em diuen. I mira que els avis diuen que sóc espavilada però... No entenc res de res. Parlen més estrany... De vegades els papes també hi parlen així, i quan ho fa la mama fa un riure... Més val que parli com sempre!!! Jo no ho entenc perquè aquí no poden parlar tots com els papes, avis... Ja veig que m'he de fer gran per entendre-ho... Eh!! Però ja en sóc una mica de gran, eh? És que aviat faré un any!!! I si no parlo... És perquè no vull. Si em faig entendre... Doncs perquè gastar energia! Més val que la guardi per fabricar leucòcits, no?
Demà us explico més cosetes que ara ve la mama i em cantarà la cançoneta d'anar a dormir.
Una dolça petarrufa,
Abril
Continuo aquí esperant, esperant. A veure si aquest EICH va sortint però es pot anar controlant. Si es fa molt fort m'hauran de posar aquella medicació que quan era més petita me'n van haver de donar tanta i em vaig inflar com un globus.
Avui l'EICH ha continuat com ahir però se m'ha inflat més la cara. He fet una caca tan lletja… fins i tot n’han posat una mica en un potet per analitzar-la!!
Han passat les doctores de la tripulació de bata blanca i han dit que tinc 100 leucos més. Diuen que a poquet a poquet però que ja vaig pujant. També han dit que tot està dins la normalitat. Doncs vinga! A esperar encara més!!!
Mentre les doctores de la tripulació em miraven les pupes de la pell, sabeu qui ha vingut a la finestra del meu camerot a fer-me una sorpresa? Doncs el tió! Sí, sí! Unes senyores l'han picat i picat i ell m'ha cagat un regalet. Com que no podem entrar res de fora me l'han guardat i la mama l'obrirà i el desinfectarà bé perquè hi pugui jugar. Què deu ser?? És ben estrany això del tió…
I avui he jugat amb un joc nou. El meu primer puzzle!! És una tortuga. Uix! És molt difícil, eh? Té 4 peces que s'han d'encaixar!!! Però amb l'ajuda dels papes d'aquí a quatre dies ja ho sabré fer soleta.Avui he tornat a tenir visites. De bon matí m'ha tornat a venir a veure la Queralt. Una amiga del papa que de música en sap un munt. A la tarda han vingut el tiet Albert i la tieta Carme amb moltes ganes de fer-me passar una bona estona amb els seus jocs. Em fan tan riure.... S'amaguen, tornen a sortir.... I jo ric i els trec la llengua!! És que m'agraden tant les bestieses... I sabeu què m'han portat? Doncs un pessebre!!! Diuen que no pot ser que aquests dies em quedi sense i per això me n'han portat un i me l'han penjat a la finestra del meu camerot. Ara, ja m'han dit que aquest pessebre no té res a veure amb el que farem l'any que ve!!!
Avui us vull explicar una coseta. Jo encara no parlo però ho entenc tot. Bé, tot, tot... Diguem que tot el que em diuen el papa i la mama, els avi, tiets... Però és que en aquest vaixell, quasi tots els de la tripulació de bata blanca volen ser simpàtics amb mi i em diuen coses, em canten però... Jo no entenc res de res del què em diuen. I mira que els avis diuen que sóc espavilada però... No entenc res de res. Parlen més estrany... De vegades els papes també hi parlen així, i quan ho fa la mama fa un riure... Més val que parli com sempre!!! Jo no ho entenc perquè aquí no poden parlar tots com els papes, avis... Ja veig que m'he de fer gran per entendre-ho... Eh!! Però ja en sóc una mica de gran, eh? És que aviat faré un any!!! I si no parlo... És perquè no vull. Si em faig entendre... Doncs perquè gastar energia! Més val que la guardi per fabricar leucòcits, no?
Demà us explico més cosetes que ara ve la mama i em cantarà la cançoneta d'anar a dormir.
Una dolça petarrufa,
Abril
diumenge, 16 de desembre del 2012
Dia +17 En el dia de La Marató
16 de desembre de 2012
La grumet del camerot número 6 continua navegant dins la ruta establerta.
Avui a la televisió tot el dia han parlat del càncer. Els papes m’han explicat que és per a recollir diners perquè uns senyors puguin estudiar com curar aquesta malaltia tan lletja. Ostres… estaria bé que amb un xaropet s’acabés tot aquest rotllo, no? És que és tan llarg i difícil curar-se…
Es veu que a la tele han sortit alguns dels meus companys de cambres i altres que estan a la casa dels Xuklis amb els papes. A veure si aconsegueixen molts diners!!!
Jo continuo avorrida dins el camerot. Sort que al matí he tingut una altra vegada sessió de conta-contes i a la tarda titelles amb els avis…
No tinc gana, tot i que quan veig el menjar se m’obren uns ulls… però a l’hora de la veritat poca cosa em baixa. Una miqueta de caldo soso i prou. Però no passa res, eh? Encara tinc el menú penjat d’aquella bossa groga que me’l canvien cada dia segons les meves necessitats i me’l passen per una d’aquelles vies que em té lligada i em deixa moure ben poc.
Ah!! L’altre dia vaig descobrir els “palitos” i em van agradar molt. Llàstima que després vagi vomitar…
El famós EICH que us vaig explicar ja comença a treure el cap. De cop i volta em poso vermella, vermella… Tinc febreta, m’ha sortit unes pupes sota les aixelles i sota la barbeta que em fan un mal… i com que només m’hi poden posar micromina… veig les estrelles!!! He fet una súper caca lletja, lletja. Estic molt cansadeta i xafada i a les nits estic molt intranquil.la i neguitosa i m’han de donar un xaropets d’aquells que em calmen.
Totes aquestes coses dolentes que em passen els papes diuen que no són tan dolentes. És perquè el meu cos està treballant de valent! Perquè avui sumem 100 leucos més. Ja en portem 600!!! Són molt poquets però la tripulació de bata blanca diu que és molt millor que vagin pujant a poc a poc.
Avui m’han hagut de tornar a passar una bossa d’aquelles que porten plaquetes. Quan no són plaquetes és sang… buff!
Vaig a dormir que demà serà un dia +!!!
Una petarrufa,
Abril
La grumet del camerot número 6 continua navegant dins la ruta establerta.
Avui a la televisió tot el dia han parlat del càncer. Els papes m’han explicat que és per a recollir diners perquè uns senyors puguin estudiar com curar aquesta malaltia tan lletja. Ostres… estaria bé que amb un xaropet s’acabés tot aquest rotllo, no? És que és tan llarg i difícil curar-se…
Es veu que a la tele han sortit alguns dels meus companys de cambres i altres que estan a la casa dels Xuklis amb els papes. A veure si aconsegueixen molts diners!!!
Jo continuo avorrida dins el camerot. Sort que al matí he tingut una altra vegada sessió de conta-contes i a la tarda titelles amb els avis…
No tinc gana, tot i que quan veig el menjar se m’obren uns ulls… però a l’hora de la veritat poca cosa em baixa. Una miqueta de caldo soso i prou. Però no passa res, eh? Encara tinc el menú penjat d’aquella bossa groga que me’l canvien cada dia segons les meves necessitats i me’l passen per una d’aquelles vies que em té lligada i em deixa moure ben poc.Ah!! L’altre dia vaig descobrir els “palitos” i em van agradar molt. Llàstima que després vagi vomitar…
El famós EICH que us vaig explicar ja comença a treure el cap. De cop i volta em poso vermella, vermella… Tinc febreta, m’ha sortit unes pupes sota les aixelles i sota la barbeta que em fan un mal… i com que només m’hi poden posar micromina… veig les estrelles!!! He fet una súper caca lletja, lletja. Estic molt cansadeta i xafada i a les nits estic molt intranquil.la i neguitosa i m’han de donar un xaropets d’aquells que em calmen.
Totes aquestes coses dolentes que em passen els papes diuen que no són tan dolentes. És perquè el meu cos està treballant de valent! Perquè avui sumem 100 leucos més. Ja en portem 600!!! Són molt poquets però la tripulació de bata blanca diu que és molt millor que vagin pujant a poc a poc.
Avui m’han hagut de tornar a passar una bossa d’aquelles que porten plaquetes. Quan no són plaquetes és sang… buff!
Vaig a dormir que demà serà un dia +!!!
Una petarrufa,
Abril
dissabte, 15 de desembre del 2012
Dia +16 Posa't la gorra
15 de desembre de 2012
Els papes m'han dit que avui és un dia molt important. És el dia de la festa dels nens i nenes que tenim càncer. Avui totes les famílies que vulguin ajudar als nens malalts de càncer i als seus papes compren una gorra i van al zoo de Barcelona. Allà estarà ple de nens curats i altres de malalts, els seus papes, amics... I molta gent que els fa costat. Pallassos, actors... I tots els animals del zoo!!
Els diners que es facin serviran entre altres coses, per ajudar a pagar el manteniment de la casa dels Xuklis. Sí, una casa molt gran i xula que serveix d'acollida pels nens que s’estan recuperant d’un càncer i també per a les seves famílies que són de lluny. Els meus papes també hi van en aquesta casa i sort en tenen!!! Així poden descansar i estan molt a prop meu.
Jo, si estic bona, l'any que ve també em posaré la gorra i anirem al zoo a veure les girafes que tant m'agraden!! M'hi voldreu acompanyar? Com més serem a més nens podrem ajudar!!!
Sabeu què? Ja en tenim 200 més!!! Un total de 500!! I sembla ser que la febreta d’ahir era de la bona!! Sí, sí. A més a més, avui una de les doctores de la tripulació ja ho ha dit convençuda. Les meves noves llavors ja s’estan implantant!!! Aviat em sortiran aquelles ales que em deia la tieta Marta?
També m’ha dit que estaria cansadeta i… uix… he fet una dormida als braços del papa aquesta tarda… i mira que jo no sóc de fer nonetes, eh? El papa m'ha dit que mentrestant jo dormia m'han donat una altra bossa d'aquelles plena de sang.
La doctora també ha dit que és molt millor que els leucòcits vagin pujant a poc a poc, i que de vegades pugen i després baixen… però que és normal. Doncs… que vagin pujant però que no s’adormin, eh? La mama diu que encara que el viatge sigui més llarg, millor anar a poquet a poquet. Doncs… a esperar!!
Avui les infermeres de la tripulació m'han fet un mal ... I jo, com que tinc molt caràcter, m'he fet un fart de plorar per veure si les deixava ben sordes!!! I és que me n’han fet molt de mal. I és que em van posar al coll un catéter que és per allà om em posen totes aquelles xeringues plenes de medicaments, i cada quinze dies m'han de canviar les gases i els esparadraps. Em tiben la pell i com que la tinc tan fineta i la pell ara no se'm regenera... doncs que em fan unes pupes... Fins i tot m’han fet sang i m'hi ha posat una cosa vermella perquè no s'infecti... Ostres... Ja n'estic farta! Quan al camerot entren dues tripulants o més de bata blanca.... Tremola! Alguna cosa no gaire maca em vénen a fer!
Vaig a dormir i a carregar energia!
Una petarrufa,
Abril
divendres, 14 de desembre del 2012
Dia +15 Amunt, amunt…
14 de desembre de 2012
Continua la calma. Avui he tornat a estar molt tranquil.leta jugant i regalant somriures als papes, avis i a tothom qui entrava al meu camerot. I això sense calmants! Menys al vespre que començava a estar neguitosa i la mama m’ha notat calenta, m’ha posat el termòmetre i… febreta altre cop. Però… aquesta potser és de la bona!!! Perquè diuen que quan la medul.la comença a treballar pot donar febre!! Tan de bo sigui d’aquesta!!
A més a més… Avui 100 leucos més al pot!! Ja en portem 300!!
Pep! Potser sí que els minairons que ahir vas veure que baixaven de les muntanyes ja han arribat al meu vaixell i comencen a fer de les seves… Tan de bo….
La tripulació de bata blanca diu que encara ens toca esperar. I esperar una altra cosa que aquí la tripulació en diuen EICH o malaltia de "l’empelt contra l’hoste". Ja hi tornem amb els noms estranys!!! Doncs segons m’han explicat els papes, quan les noves llavors comecin a arrelar amb força atacaran a les cèl.lules del meu cos i em faran fer caques lletges, em vindran vòmits, em sortiran pupes a la pell, febre… però això és una cosa bona que es veu que ha de passar. Ostres… encara no n’hi ha prou? No he tingut prou pupes?
Doncs a esperar!! Me’n vaig a dormir perquè… com diu la Teresa, la nit és plena d’energia i l’he d’aprofitar al màxim!! Ah! I demà tornarà a sortir el sol i… un dia més!!
Una dolça petarrufa,
Abril
Continua la calma. Avui he tornat a estar molt tranquil.leta jugant i regalant somriures als papes, avis i a tothom qui entrava al meu camerot. I això sense calmants! Menys al vespre que començava a estar neguitosa i la mama m’ha notat calenta, m’ha posat el termòmetre i… febreta altre cop. Però… aquesta potser és de la bona!!! Perquè diuen que quan la medul.la comença a treballar pot donar febre!! Tan de bo sigui d’aquesta!!
A més a més… Avui 100 leucos més al pot!! Ja en portem 300!!
Pep! Potser sí que els minairons que ahir vas veure que baixaven de les muntanyes ja han arribat al meu vaixell i comencen a fer de les seves… Tan de bo….
La tripulació de bata blanca diu que encara ens toca esperar. I esperar una altra cosa que aquí la tripulació en diuen EICH o malaltia de "l’empelt contra l’hoste". Ja hi tornem amb els noms estranys!!! Doncs segons m’han explicat els papes, quan les noves llavors comecin a arrelar amb força atacaran a les cèl.lules del meu cos i em faran fer caques lletges, em vindran vòmits, em sortiran pupes a la pell, febre… però això és una cosa bona que es veu que ha de passar. Ostres… encara no n’hi ha prou? No he tingut prou pupes?
Doncs a esperar!! Me’n vaig a dormir perquè… com diu la Teresa, la nit és plena d’energia i l’he d’aprofitar al màxim!! Ah! I demà tornarà a sortir el sol i… un dia més!!
Una dolça petarrufa,
Abril
dijous, 13 de desembre del 2012
DIA +14 Un mes viatjant...
13 de desembre de 2012
Ja portem un mes dins del vaixell. Un mes viatjant on de moment ens hem trobat de tot: mar calmada, vent, tempesta... Ara sembla que ha tornat la calma però... Encara ens queda molt camí a fer. Tot i així, hagués pogut ser molt pitjor. Tant jo com el meu papa i la marona mariners fem molta pinya i junts tirarem endavant. Perquè... Per si no ho sabeu, sóc una grumet molt i molt valenta, amb unes ganes de veure món que no me les acabo. Prepareu-vos que quan arribi a terra ferma i pugui fer vida normal... Amb els papes recuperarem el temps perdut!!
Ningú ens va dir que seria un viatge fàcil...
Avui he dormit molt bé. Potser els minairons que coneix el Pep ja m'han començat a ajudar... Qui sap!!!
Els papes m'han explicat que els nens i nenes ja estan preparant el Nadal a les seves cases. Que fan uns pessebres molt i molt bonics, amb el naixement, els pastors, dimonis ... I el caganer!!! Jo també el faré. Més tard, però també tindré el meu pessebre. Aquest any serà més senzillet però, sabeu què? doncs que el pessebre que farem l'any que ve serà xulíssim. I és que tinc un tiet, el tiet Albert, que té unes idees de bombero.... Ah! I és que és un bomber de veritat!!! Doncs té moltes idees i en sap un munt de fer pessebres i ja m'ha dit que em prepari que l'any vinent farem un pessebre súper xulo. Ell ja hi està pensant.... Amb un salt d'aigua, amb llums... Vaja, que serà l'enveja de tots els nens!! Si voleu ja us el deixaré venir a veure....
En tinc unes ganes... Gràcies tiet!!!
Avui he passat un dia força tranquil.let. De fet, cada dia em trobo una miqueta millor. Amb els papes ens hem passat el dia jugant i cantant cançonetes perquè... Sabeu què? Jo encara no sé parlar, però si em demaneu que canti una cançó doncs... Jo us la canto!!
La tripulació de bata blanca continua dient que hem de tenir molta paciència i esperar. A mi em sembla que els meus leocòcits es deuen haver adormit perquè encara estan a 200... Quin remei... Doncs a esperar dies ++++ No tenim altra opció!!
A la tarda he tingut visites. I com m'agrada que em vinguin a veure... Així veig cares noves i em passen les hores més ràpides. Ha vingut altre cop el tiet David i també he tingut una visita que no me l'esperava. Quina sorpresa!!! La meva cosineta Xènia i els seus papes!!!! Uii que contenta m'he posat.... Sabeu? A la Xènia li feia molta il.lusió jugar amb mi, ensenyar-me coses perquè ella ja és molt gran!! Ja té 6 anys!!! Però no ho vam poder fer gaire perquè em vaig posar malaltona... I encara haurem d'esperar molt temps... Però avui m'ha vingut a veure i ens ho hem passat molt bé. De cop i volta a fora de la finestra del meu camerot s'ha convertit en una gran peixera de peixos de colors. Sí, sí, hi havia peixos taronges, roses, verds... Uixxx que bonic que era tot allò.... I tot ho ha fet la Xènia!! Sap tantes coses...I és que la Xènia m'ho ha fet passar tan bé... Me l'estimo tant...
I per avui res més. Me'n vaig a sommiar peixets de colors. Ahh! I a pensar en dies + i en leucocits +!!!!
Una petarrufa per a tots i una de molt especial per a la meva cosineta Xènia.
Abril
Ja portem un mes dins del vaixell. Un mes viatjant on de moment ens hem trobat de tot: mar calmada, vent, tempesta... Ara sembla que ha tornat la calma però... Encara ens queda molt camí a fer. Tot i així, hagués pogut ser molt pitjor. Tant jo com el meu papa i la marona mariners fem molta pinya i junts tirarem endavant. Perquè... Per si no ho sabeu, sóc una grumet molt i molt valenta, amb unes ganes de veure món que no me les acabo. Prepareu-vos que quan arribi a terra ferma i pugui fer vida normal... Amb els papes recuperarem el temps perdut!!
Ningú ens va dir que seria un viatge fàcil...
Avui he dormit molt bé. Potser els minairons que coneix el Pep ja m'han començat a ajudar... Qui sap!!!
Els papes m'han explicat que els nens i nenes ja estan preparant el Nadal a les seves cases. Que fan uns pessebres molt i molt bonics, amb el naixement, els pastors, dimonis ... I el caganer!!! Jo també el faré. Més tard, però també tindré el meu pessebre. Aquest any serà més senzillet però, sabeu què? doncs que el pessebre que farem l'any que ve serà xulíssim. I és que tinc un tiet, el tiet Albert, que té unes idees de bombero.... Ah! I és que és un bomber de veritat!!! Doncs té moltes idees i en sap un munt de fer pessebres i ja m'ha dit que em prepari que l'any vinent farem un pessebre súper xulo. Ell ja hi està pensant.... Amb un salt d'aigua, amb llums... Vaja, que serà l'enveja de tots els nens!! Si voleu ja us el deixaré venir a veure....
En tinc unes ganes... Gràcies tiet!!!
Avui he passat un dia força tranquil.let. De fet, cada dia em trobo una miqueta millor. Amb els papes ens hem passat el dia jugant i cantant cançonetes perquè... Sabeu què? Jo encara no sé parlar, però si em demaneu que canti una cançó doncs... Jo us la canto!!
La tripulació de bata blanca continua dient que hem de tenir molta paciència i esperar. A mi em sembla que els meus leocòcits es deuen haver adormit perquè encara estan a 200... Quin remei... Doncs a esperar dies ++++ No tenim altra opció!!
A la tarda he tingut visites. I com m'agrada que em vinguin a veure... Així veig cares noves i em passen les hores més ràpides. Ha vingut altre cop el tiet David i també he tingut una visita que no me l'esperava. Quina sorpresa!!! La meva cosineta Xènia i els seus papes!!!! Uii que contenta m'he posat.... Sabeu? A la Xènia li feia molta il.lusió jugar amb mi, ensenyar-me coses perquè ella ja és molt gran!! Ja té 6 anys!!! Però no ho vam poder fer gaire perquè em vaig posar malaltona... I encara haurem d'esperar molt temps... Però avui m'ha vingut a veure i ens ho hem passat molt bé. De cop i volta a fora de la finestra del meu camerot s'ha convertit en una gran peixera de peixos de colors. Sí, sí, hi havia peixos taronges, roses, verds... Uixxx que bonic que era tot allò.... I tot ho ha fet la Xènia!! Sap tantes coses...I és que la Xènia m'ho ha fet passar tan bé... Me l'estimo tant...I per avui res més. Me'n vaig a sommiar peixets de colors. Ahh! I a pensar en dies + i en leucocits +!!!!
Una petarrufa per a tots i una de molt especial per a la meva cosineta Xènia.
Abril
dimecres, 12 de desembre del 2012
DIA +13 Els Minairons
12 de desembre de 2012
Uixx! I quina història tan bonica que m’ha explicat el Pep sobre els minairons… Sí, sí, aquests éssers fantàstics tan i tan petits que diu que viuen a les muntanyes del Pirineu i que són tan treballadors!! Avui ell els ha anat a veure i, sabeu què? Doncs que els ha demanat si m’ajudarien a fer molts i molts leucòcits dels bons. I han dit que sí que ho faran!!! Que bé!!! Moltes gràcies Pep!!! Espero que els altres nens que ho necessitin també els hi donin un cop de mà. Com que dius que són tan treballadors..
Avui la mar ha estat força calmada. Ja era hora després de l’onatge d’aquests dies…
He estat més eixerida i he fet una bona migdiada!! Fins i tot m’han deixat de donar alguns dels xaropets que em calmaven el malet… però encara trec una baba…
Aquí la tripulació de bata blanca han dit que els meus leucocits estan igual que ahir, 200. No expliquen massa res perquè diuen que encara és molt aviat. Que hem d’esperar més dies que aquestes coses que en diuen leucocits es multipliquin i així saber si anem per bon camí! Esperar, esperar i esperar!!! Buffff!!
Avui me’n vaig a dormir ben d’hora que vull sommiar amb els minairons que tant m’han d’ajudar.
Una petarrufa,
Abril
Avui la mar ha estat força calmada. Ja era hora després de l’onatge d’aquests dies…
He estat més eixerida i he fet una bona migdiada!! Fins i tot m’han deixat de donar alguns dels xaropets que em calmaven el malet… però encara trec una baba…
Aquí la tripulació de bata blanca han dit que els meus leucocits estan igual que ahir, 200. No expliquen massa res perquè diuen que encara és molt aviat. Que hem d’esperar més dies que aquestes coses que en diuen leucocits es multipliquin i així saber si anem per bon camí! Esperar, esperar i esperar!!! Buffff!!
Avui me’n vaig a dormir ben d’hora que vull sommiar amb els minairons que tant m’han d’ajudar.
Una petarrufa,
Abril
dimarts, 11 de desembre del 2012
DIA +12 Bye, bye mucositis!!
11 de desembre de 2012
Sí, sí. Em sembla que això que aquí al vaixell en diuen mucositis, doncs que em sembla que a poc a poc l'estic fent fora!! De mica en mica em vaig trobant millor. Una altra batalla que estic guanyant!!! I mira que m'està costant aquesta...
I avui la tripulacio de bata blanca m'ha donat una bona notícia. Els meus leucocits han pujat una miqueta de res. He passat de tenir-ne 100 a 200!!! Uixxx ! Tornem-hi amb aquestes paraulotes estranyes que no sé pas què volen dir... Es veu que els leucocits són els glòbuls blancs que jo tenia malaltons. Doncs bé, amb aquells xaropets tan forts que em donaven (la químio) els mataven tots, els bons i els dolents, i un senyal de recuperació és que el meu cos torni a fer leucòcits d’aquests. I es veu que ja he començat... De moment el meu cos està treballant que és l’important. Ja ens han dit que seria molt i molt lent i que hi hauria pujades i baixades. Les llavors del meu àngel de la guarda són qui m'han d'ajudar a fer-ne molts i, sobretot, que siguin bons!!! Ara falta veure si aquests 100 leucocits ja els han fet les cèl.lules del meu donant… això no ho sabrem fins d’aquí a uns dies.
Aquesta tarda he tingut una visita molt especial, sobretot pel papa. Ha vingut un molt bon amic seu, l'Alexis. La mama m'ha explicat que viu molt lluny i que també li agrada molt la música. Toca el violí com el papa!!! Es veu que varen estudiar junts a Holanda i van tocar junts en un quartet de corda. Amb ell m’ho he passat molt bé. He rigut tant… i és que m’ha ensenyat a llençar els petons d’una manera tan xula que a mi em feia un riure… No ens coneixíem però em sembla que amb ell jugarem molt. Abans de marxar, l'Alexis, m'ha dit que quan estigui bona volen que vagi a Granada, allà on viu ell, a conèixer i a jugar amb la Blanca. Que bé!!! Una nova amigueta!!! Jo li he dit que també volia que vinguéssin a casa meva....
Ah! I també han vingut a veure’m els millors avis del món mundial. Sí! Pobres… ells no paren de venir-me a veure, encara que sigui darrere el vidre, es passen tardes i tardes cada setmana intentant distreure’m amb contes, titelles… me’ls estimo tant… No saben pas com m’estan ajudant a curar-me… i als papes també perquè veuen que no estan sols en aquest viatge tan difícil per a ells també.
Apa, me’n vaig a dormir que tantes visites m’han cansat una miqueta.
Ah! I ara m’heu d'ajudar tots a pensar en dies +++++ i leucos +++++!!!
Una petarrufa i una d'especial a l'amic del papa,
Abril
Sí, sí. Em sembla que això que aquí al vaixell en diuen mucositis, doncs que em sembla que a poc a poc l'estic fent fora!! De mica en mica em vaig trobant millor. Una altra batalla que estic guanyant!!! I mira que m'està costant aquesta...
I avui la tripulacio de bata blanca m'ha donat una bona notícia. Els meus leucocits han pujat una miqueta de res. He passat de tenir-ne 100 a 200!!! Uixxx ! Tornem-hi amb aquestes paraulotes estranyes que no sé pas què volen dir... Es veu que els leucocits són els glòbuls blancs que jo tenia malaltons. Doncs bé, amb aquells xaropets tan forts que em donaven (la químio) els mataven tots, els bons i els dolents, i un senyal de recuperació és que el meu cos torni a fer leucòcits d’aquests. I es veu que ja he començat... De moment el meu cos està treballant que és l’important. Ja ens han dit que seria molt i molt lent i que hi hauria pujades i baixades. Les llavors del meu àngel de la guarda són qui m'han d'ajudar a fer-ne molts i, sobretot, que siguin bons!!! Ara falta veure si aquests 100 leucocits ja els han fet les cèl.lules del meu donant… això no ho sabrem fins d’aquí a uns dies.
Aquesta tarda he tingut una visita molt especial, sobretot pel papa. Ha vingut un molt bon amic seu, l'Alexis. La mama m'ha explicat que viu molt lluny i que també li agrada molt la música. Toca el violí com el papa!!! Es veu que varen estudiar junts a Holanda i van tocar junts en un quartet de corda. Amb ell m’ho he passat molt bé. He rigut tant… i és que m’ha ensenyat a llençar els petons d’una manera tan xula que a mi em feia un riure… No ens coneixíem però em sembla que amb ell jugarem molt. Abans de marxar, l'Alexis, m'ha dit que quan estigui bona volen que vagi a Granada, allà on viu ell, a conèixer i a jugar amb la Blanca. Que bé!!! Una nova amigueta!!! Jo li he dit que també volia que vinguéssin a casa meva....
Ah! I també han vingut a veure’m els millors avis del món mundial. Sí! Pobres… ells no paren de venir-me a veure, encara que sigui darrere el vidre, es passen tardes i tardes cada setmana intentant distreure’m amb contes, titelles… me’ls estimo tant… No saben pas com m’estan ajudant a curar-me… i als papes també perquè veuen que no estan sols en aquest viatge tan difícil per a ells també.
Apa, me’n vaig a dormir que tantes visites m’han cansat una miqueta.
Ah! I ara m’heu d'ajudar tots a pensar en dies +++++ i leucos +++++!!!
Una petarrufa i una d'especial a l'amic del papa,
Abril
DIA +11 Esperant que arribi la calma
10 de desembre de 2012
Avui m’he trobat una mica millor. Potser ja comença a marxar una mica aquesta cosa que la tripulació en diuen mucositis? Espero que sí perquè ja porto massa dies amb pupes… Tot i així no m’han deixat de donar aquells xaropets màgics que em fan calmar una mica el mal. Però sabeu? Avui he jugat molta estona amb la mama i només feia que fer-li llengotes. I réiem…. Sí, i tots els de la tripulació que entraven al meu camerot també els treia la llengua. A la mama li ha anat molt bé per mirar-me la boqueta i per veure que totes les pupes que hi tenia sembla que ja s’estan curant. Que bé!!! Ara només falta que no tingui tanta baba, tants mocs al coll i que les llaguetes que tinc per dins també vagin marxant.
Com diuen els avis… poquet a poquet!!!
Aquesta matinada però, ha estat una mica rotllo. M’he posat de més mal humor… Primer he vomitat moc. Quan la mama m’ha canviat i he tornat a agafar el son, han vingut amb totes aquelles xeringues a treure’m sang, quan tornava a agafar el son, venien a mirar-me la pressió, quan tornava a agafar el son han vingut a punxar-me el taló… ufff! Així no hi ha qui dormi!!! I després diuen que no dormo prou… si no em deixen!!!
Encara em donen aquell menjar tan estrany que passa per un tubet dels molts que estic conectada. Tot i així, no deixo de menjar per boca. Diuen que millor que la meva panxulina no deixi de treballar. I tant que la faig treballar! Hi ha dies que menjo poquet però ara fa uns dies que tinc més gana. Avui fins i tot em volia menjar un entrepà!!!
Jo ja somnio amb el pa amb tomàquet i amb aquells menjars tan bons que em feia la mama. Uhmmmm….
Vaig a fer nones a veure si aquesta tripulació avui em deixa dormir i no m’enreda tant. I… Un dia +!!!
Una petarrufa i una llengota,
Abril
Avui m’he trobat una mica millor. Potser ja comença a marxar una mica aquesta cosa que la tripulació en diuen mucositis? Espero que sí perquè ja porto massa dies amb pupes… Tot i així no m’han deixat de donar aquells xaropets màgics que em fan calmar una mica el mal. Però sabeu? Avui he jugat molta estona amb la mama i només feia que fer-li llengotes. I réiem…. Sí, i tots els de la tripulació que entraven al meu camerot també els treia la llengua. A la mama li ha anat molt bé per mirar-me la boqueta i per veure que totes les pupes que hi tenia sembla que ja s’estan curant. Que bé!!! Ara només falta que no tingui tanta baba, tants mocs al coll i que les llaguetes que tinc per dins també vagin marxant.
Com diuen els avis… poquet a poquet!!!
Aquesta matinada però, ha estat una mica rotllo. M’he posat de més mal humor… Primer he vomitat moc. Quan la mama m’ha canviat i he tornat a agafar el son, han vingut amb totes aquelles xeringues a treure’m sang, quan tornava a agafar el son, venien a mirar-me la pressió, quan tornava a agafar el son han vingut a punxar-me el taló… ufff! Així no hi ha qui dormi!!! I després diuen que no dormo prou… si no em deixen!!!
Encara em donen aquell menjar tan estrany que passa per un tubet dels molts que estic conectada. Tot i així, no deixo de menjar per boca. Diuen que millor que la meva panxulina no deixi de treballar. I tant que la faig treballar! Hi ha dies que menjo poquet però ara fa uns dies que tinc més gana. Avui fins i tot em volia menjar un entrepà!!!
Jo ja somnio amb el pa amb tomàquet i amb aquells menjars tan bons que em feia la mama. Uhmmmm….
Vaig a fer nones a veure si aquesta tripulació avui em deixa dormir i no m’enreda tant. I… Un dia +!!!
Una petarrufa i una llengota,
Abril
diumenge, 9 de desembre del 2012
Dia +10 I ara.... les caques!!!
9 de desembre de 2012
Uixxx!! Com si no en tingués prou.... A sobre del mal a la boqueta... Ara mal de panxa i caques lletges!!! I és que... Què més em pot passar? Sort que tot entra dins els plans d'aquest viatge!!, però jo ja en tinc ben bé prou!! Vull que arribi la calma. Trepitjar terra ferma!!! Però que sigui ja!!!
Els papes em diuen que tots hem de tenir molta paciència, que més val estar més temps de viatge però arribar a bon port el màxim de bé!!
Ja fa dies que la mama em canta cançons de Nadal. M'agraden molt! Parlen de picar un tió, de la neu, de fred, de dimonis i pastorets, torrons... I d'un caganer!!! Mira que ensenyar-me la cançó del caganer avui... Però m'encanta aquesta cançó. La coneixeu? Em fa un riure... És d’un nen que sempre ensenya el culet i fa caques perquè és un golafre!!! Una mica com jo!!! Sabeu que ahir em vaig menjar quasi dues natilles?? Em sembla que amb això m’assemblo al tiet David i al tiet Xavier... És que ben fresquetes em baixaven tan bé... Ara, el triturat ja em costava més!!!
Aquest matí he tornat a regalar alguna rialla de les meves. El tiet Xavier i la tieta Anna han vingut a veure'm i he tornat a tenir una gran sessió de contes. Sí, m'han portat un conte on hi sortien cocodrils, piranyes, granotes, porcs senglars, camaleons... Uix!! m'ho han fet passar tan bé... És que aquí es tan avorrit...
La tarda me l’he passat jugant amb el meu trenet i la meva caseta amb el papa i, després, una bona dormideta als seus braços que tan bé s’hi està!
Us explicaré una coseta que jo, com que sóc encara petitona, no entenc. He sentit els papes que parlaven de retallades. Retallades???? No sé pas què són!!! I després deien que si tantes retallades hi havien doncs que em retallessin el pijama!!! I és que no tenen pijames per a nens tan petits com jo i el que m'han posat avui fins i tot a la mama li aniria bé!!! Feia un riure... Però a mi no m'anava bé perquè em molestava molt per jugar...
Ah! Ja tenim un dia més!!!
Una petarrufa,
Abril
Uixxx!! Com si no en tingués prou.... A sobre del mal a la boqueta... Ara mal de panxa i caques lletges!!! I és que... Què més em pot passar? Sort que tot entra dins els plans d'aquest viatge!!, però jo ja en tinc ben bé prou!! Vull que arribi la calma. Trepitjar terra ferma!!! Però que sigui ja!!!
Els papes em diuen que tots hem de tenir molta paciència, que més val estar més temps de viatge però arribar a bon port el màxim de bé!!
Ja fa dies que la mama em canta cançons de Nadal. M'agraden molt! Parlen de picar un tió, de la neu, de fred, de dimonis i pastorets, torrons... I d'un caganer!!! Mira que ensenyar-me la cançó del caganer avui... Però m'encanta aquesta cançó. La coneixeu? Em fa un riure... És d’un nen que sempre ensenya el culet i fa caques perquè és un golafre!!! Una mica com jo!!! Sabeu que ahir em vaig menjar quasi dues natilles?? Em sembla que amb això m’assemblo al tiet David i al tiet Xavier... És que ben fresquetes em baixaven tan bé... Ara, el triturat ja em costava més!!!
Aquest matí he tornat a regalar alguna rialla de les meves. El tiet Xavier i la tieta Anna han vingut a veure'm i he tornat a tenir una gran sessió de contes. Sí, m'han portat un conte on hi sortien cocodrils, piranyes, granotes, porcs senglars, camaleons... Uix!! m'ho han fet passar tan bé... És que aquí es tan avorrit...
La tarda me l’he passat jugant amb el meu trenet i la meva caseta amb el papa i, després, una bona dormideta als seus braços que tan bé s’hi està!
Us explicaré una coseta que jo, com que sóc encara petitona, no entenc. He sentit els papes que parlaven de retallades. Retallades???? No sé pas què són!!! I després deien que si tantes retallades hi havien doncs que em retallessin el pijama!!! I és que no tenen pijames per a nens tan petits com jo i el que m'han posat avui fins i tot a la mama li aniria bé!!! Feia un riure... Però a mi no m'anava bé perquè em molestava molt per jugar...Ah! Ja tenim un dia més!!!
Una petarrufa,
Abril
dissabte, 8 de desembre del 2012
DIA +9 Una visita molt especial
8 de desembre de 2012
El vaixell encara es mou molt i molt i a mi no hi ha manera que em marxin aquestes pupes que tinc per tota la boca… es veu que és normal però… quan em marxaran?
Ara ja em donen els xaropets màgics sense parar però tot i així hi ha moments que no em trobo gens bé.
Aquesta nit, quan plorava perquè no em trobava bé, la mama em gronxava als seus braços, m’omplia de petons i em deia ben fluixet que li donés tot el malet a ella. Com es pot fer això? No ho entenc pas…
Aquesta tarda m’he eixerit una miqueta perquè he tingut una sorpresa. Una visita molt especial. Sí. Ha vingut a veure’m l’Aina i el Pau!!! I els seus papes. M’han fet passar una molt bona estona. M’han cantat cançons, explicat contes, han fet titelles… i fins i tot han fet sortir un sol i una lluna preciosos!! M’ho han fet passar tan bé… fins i tot els he regalat alguna rialla!
La mama m’ha explicat que quan érem molt petitons, abans que em posés malaltona, l’Aina, el Pau, jo i les nostres mames anàvem a passejar junts pel bosc. Ens penjaven a la motxilla… i estàvem la mar de bé. Tinc unes ganes de tornar-ho a fer… però em sembla que haurem d’esperar molt i molt temps… El meu viatge és molt i molt llarg.
Però com diu el papa… ja queda menys. Un dia més!!! I sabeu què? Els papes sempre tenen raó…
Me’n vaig a fer nonetes que amb la sorpresa d’avui estic ben cansadeta.
Una petarrufa de coloraines
Abril
El vaixell encara es mou molt i molt i a mi no hi ha manera que em marxin aquestes pupes que tinc per tota la boca… es veu que és normal però… quan em marxaran?
Ara ja em donen els xaropets màgics sense parar però tot i així hi ha moments que no em trobo gens bé.
Aquesta nit, quan plorava perquè no em trobava bé, la mama em gronxava als seus braços, m’omplia de petons i em deia ben fluixet que li donés tot el malet a ella. Com es pot fer això? No ho entenc pas…
Aquesta tarda m’he eixerit una miqueta perquè he tingut una sorpresa. Una visita molt especial. Sí. Ha vingut a veure’m l’Aina i el Pau!!! I els seus papes. M’han fet passar una molt bona estona. M’han cantat cançons, explicat contes, han fet titelles… i fins i tot han fet sortir un sol i una lluna preciosos!! M’ho han fet passar tan bé… fins i tot els he regalat alguna rialla!
La mama m’ha explicat que quan érem molt petitons, abans que em posés malaltona, l’Aina, el Pau, jo i les nostres mames anàvem a passejar junts pel bosc. Ens penjaven a la motxilla… i estàvem la mar de bé. Tinc unes ganes de tornar-ho a fer… però em sembla que haurem d’esperar molt i molt temps… El meu viatge és molt i molt llarg.
Però com diu el papa… ja queda menys. Un dia més!!! I sabeu què? Els papes sempre tenen raó…
Me’n vaig a fer nonetes que amb la sorpresa d’avui estic ben cansadeta.
Una petarrufa de coloraines
Abril
divendres, 7 de desembre del 2012
Dia +8 Plena tempesta
7 de desembre de 2012
El vaixell està enmig de la tempesta. Tinc ganes que surti el sol, acaronar aire fresc… i arribar a terra ferma!!
Avui no us explicaré massa coses. Estic cansada de tenir tan mal. Cada vegada em fa més mal a la boqueta i, encara que vull menjar una mica, ni que sigui caldo, no em puc empassar res. Tinc llagues per tot arreu…
Sort que no paren de donar-me aquells xaropets que em calmen una miqueta el mal… però tot i així, avui no em trobo gens bé i només tinc ganes de plorar. Avui, ni les cançons de la mare em calmen.
Si us plau, penseu en dies +++++!!!!
Una petarrufa ploranera,
Abril
El vaixell està enmig de la tempesta. Tinc ganes que surti el sol, acaronar aire fresc… i arribar a terra ferma!!
Avui no us explicaré massa coses. Estic cansada de tenir tan mal. Cada vegada em fa més mal a la boqueta i, encara que vull menjar una mica, ni que sigui caldo, no em puc empassar res. Tinc llagues per tot arreu…
Sort que no paren de donar-me aquells xaropets que em calmen una miqueta el mal… però tot i així, avui no em trobo gens bé i només tinc ganes de plorar. Avui, ni les cançons de la mare em calmen.
Si us plau, penseu en dies +++++!!!!
Una petarrufa ploranera,
Abril
dijous, 6 de desembre del 2012
DIA +7 Mala mar
6 de desembre de 2012
Aquesta nit el vaixell ha entrat de ple a la tempesta. Hem entrat a mala mar…
La nit passada m’he trobat més malament… No sabia pas què em passava. M’he despertat molts cops amb ganes de vomitar. La mare m’aixecava però només vomitava moquets. I al final moquets i sang. La mama s’ha espantat una miqueta perquè he deixat uns llençols… i això de vomitar sang no és gens agradable. I em feia un mal a la boqueta i a tot arreu…
La tripulació de bata blanca ha dit que era per aquella paraulota que en diuen MUCOSITIS. Jo no sé per què era, però ho he passat molt malament.
He sentit que deien a la mama que devia tenir tot el tub digestiu amb llaguetes. Des de la boca fins al culet. I com que tinc les plaquetes baixes… doncs per això sagno… I per això aquest matí han corregut a posar-me plaquetes. Uff!! No sé pas què volen dir amb això. Només sé que he estat tot el dia força malament. Sort que em donaven aquells xaropets màgics que em feien calmar les pupes una estoneta…
Aquesta tarda, mentre el xaropet màgic em feia efecte, he passat una estona molt divertida. Sabeu què ha passat? Doncs des de fora el camerot m’han fet una sessió de titelles!!! Sí, m’han vingut a veure els meus titelles preferits. Sabeu? Eren a casa i es veu que ja em trobaven a faltar… Els avis els han portat i amb el tiet David han fet una mica de teatre. He passat una molt bona estona. He rigut i tot!!!
També m’ha vingut a veure en Fernando. És un nen de Bilbao molt maco que té 18 mesos i que quan era petit com jo també va estar al camerot i va fer el mateix viatge. Li va costar més trobar el seu àngel de la guarda… però al final el va trobar! Ara li ha sortit una pupa a la boca i està uns dies a l’hospital. M’ha agradat molt veure un nen… Espero que es curi aviat!!
Ah! Sabeu què? Avui ja fa una setmana que em van posar aquelles llavors del meu àngel de la guarda. Potser aviat veurem alguna coseta…
Me’n vaig a dormir que m’han tornat a donar el xaropet màgic perquè em calmi el malet i pugui dormir tranquil.leta.
Una petarrufa amb pupa,
Abril
Aquesta nit el vaixell ha entrat de ple a la tempesta. Hem entrat a mala mar…
La nit passada m’he trobat més malament… No sabia pas què em passava. M’he despertat molts cops amb ganes de vomitar. La mare m’aixecava però només vomitava moquets. I al final moquets i sang. La mama s’ha espantat una miqueta perquè he deixat uns llençols… i això de vomitar sang no és gens agradable. I em feia un mal a la boqueta i a tot arreu…
La tripulació de bata blanca ha dit que era per aquella paraulota que en diuen MUCOSITIS. Jo no sé per què era, però ho he passat molt malament.
He sentit que deien a la mama que devia tenir tot el tub digestiu amb llaguetes. Des de la boca fins al culet. I com que tinc les plaquetes baixes… doncs per això sagno… I per això aquest matí han corregut a posar-me plaquetes. Uff!! No sé pas què volen dir amb això. Només sé que he estat tot el dia força malament. Sort que em donaven aquells xaropets màgics que em feien calmar les pupes una estoneta…
Aquesta tarda, mentre el xaropet màgic em feia efecte, he passat una estona molt divertida. Sabeu què ha passat? Doncs des de fora el camerot m’han fet una sessió de titelles!!! Sí, m’han vingut a veure els meus titelles preferits. Sabeu? Eren a casa i es veu que ja em trobaven a faltar… Els avis els han portat i amb el tiet David han fet una mica de teatre. He passat una molt bona estona. He rigut i tot!!!
També m’ha vingut a veure en Fernando. És un nen de Bilbao molt maco que té 18 mesos i que quan era petit com jo també va estar al camerot i va fer el mateix viatge. Li va costar més trobar el seu àngel de la guarda… però al final el va trobar! Ara li ha sortit una pupa a la boca i està uns dies a l’hospital. M’ha agradat molt veure un nen… Espero que es curi aviat!!
Ah! Sabeu què? Avui ja fa una setmana que em van posar aquelles llavors del meu àngel de la guarda. Potser aviat veurem alguna coseta…
Me’n vaig a dormir que m’han tornat a donar el xaropet màgic perquè em calmi el malet i pugui dormir tranquil.leta.
Una petarrufa amb pupa,
Abril
dimecres, 5 de desembre del 2012
DIA +6 Pessigolles de colors!!
5 de desembre de 2012
Avui he passat més bona nit, tot i que quan entra algú de la tripulació de bata blanca em desperta dels meus bonics somnis i, és clar, em poso a plorar!!!
Sabeu què he sommiat aquesta nit? Doncs que jo era la nena de la cançó aquella que tant m'agrada que em canti la mama. Sí, la d'en "Puff, el drac màgic". Era jo qui m'enfilava a la seva cua i passàvem unes aventures... Uff! També venien tempestes però ho guanyàvem tot!! Però jo no el deixava mai en Puff, perquè era la seva amiga. Fins que... Apa!! Ja m'han despertat per treure'm xeringues i xeringues de sang... Quin rotllo!!! Tan bé que m'ho estava passant...
A mi també m'agradaria tenir un Puff en el meu viatge, i poder jugar...I que amb la seva màgia em fes passar totes les pupes que tinc, les babes... i em fes marxar les ganes de plorar, i junts passéssim unes aventures genials...
Aquí al vaixell hi ha altres grumets com jo. L'Adam, la Carla, la Darko, la Solomia, ... Tots ells fan el mateix viatge que jo. Però no podem jugar... No ens deixen sortir del camerot...
Jo tinc unes ganes de veure altres nens i anar a jugar... Pau, Aina, Abril, Arnau, Emma, Laia, Arnauet, Gal.la, Genís, Lluc, Clara, Aleix, Pau A., Aina, Vinyet, Bruna, Arlet!!!! Prepareu-vos que quan estigui bona no pararem!! Oi que aprofitarem el temps perdut? Pel petita que sóc... Quants amics, oi?
Avui la mama ha passat una mica de vergonya. Sabeu per què? Doncs perquè quan han vingut a veure'm tota la tripulació del vaixell ens han trobat a mi i a la mama estirades a sobre el llit rient i fent-nos pessigolles. Sí, sí, aquelles pessigolles de colors que m'envia l'Aina. Fan tan riure... I la mama me les sap trobar tan bé... I és que aquest matí estava una mica xafadeta, m'han donat un xaropet d'aquells màgics i m'he trobat molt millor i he pogut jugar amb el meu súper tren, amb el cançoner...
A la tarda he estat més xafadeta i cansada. Em feia mal la boca. Tenia una mena de mal estar…No sé què em passa! Només tenia ganes de plorar i que els papes m’agafessin a braços!!
La capitana d'aquest vaixell, que m'estima molt, ha dit que sóc una grumet molt valenta. Que havia aguantat aquesta setmana prou bé. Però que encara ens queda com a mínim una o dues setmanes duretes. Però com molt bé diu el papa... Tot això que tenim ja!!!
Tot i així cada dia em donen alguna coseta per estar més forta: abans d’ahir sang, ahir plaquetes, avui gammaglobulina… ufff! Doncs jo cada dia em trobo més malament. Voleu dir que va bé això???
Vaig a dormir que estic molt cansada. Avui amb la mama! Ah! I... Sabeu què? Un dia més!!!
Una petarrufa amb pessigolles de colors,
Abril
Avui he passat més bona nit, tot i que quan entra algú de la tripulació de bata blanca em desperta dels meus bonics somnis i, és clar, em poso a plorar!!!Sabeu què he sommiat aquesta nit? Doncs que jo era la nena de la cançó aquella que tant m'agrada que em canti la mama. Sí, la d'en "Puff, el drac màgic". Era jo qui m'enfilava a la seva cua i passàvem unes aventures... Uff! També venien tempestes però ho guanyàvem tot!! Però jo no el deixava mai en Puff, perquè era la seva amiga. Fins que... Apa!! Ja m'han despertat per treure'm xeringues i xeringues de sang... Quin rotllo!!! Tan bé que m'ho estava passant...
A mi també m'agradaria tenir un Puff en el meu viatge, i poder jugar...I que amb la seva màgia em fes passar totes les pupes que tinc, les babes... i em fes marxar les ganes de plorar, i junts passéssim unes aventures genials...
Aquí al vaixell hi ha altres grumets com jo. L'Adam, la Carla, la Darko, la Solomia, ... Tots ells fan el mateix viatge que jo. Però no podem jugar... No ens deixen sortir del camerot...
Jo tinc unes ganes de veure altres nens i anar a jugar... Pau, Aina, Abril, Arnau, Emma, Laia, Arnauet, Gal.la, Genís, Lluc, Clara, Aleix, Pau A., Aina, Vinyet, Bruna, Arlet!!!! Prepareu-vos que quan estigui bona no pararem!! Oi que aprofitarem el temps perdut? Pel petita que sóc... Quants amics, oi?
Avui la mama ha passat una mica de vergonya. Sabeu per què? Doncs perquè quan han vingut a veure'm tota la tripulació del vaixell ens han trobat a mi i a la mama estirades a sobre el llit rient i fent-nos pessigolles. Sí, sí, aquelles pessigolles de colors que m'envia l'Aina. Fan tan riure... I la mama me les sap trobar tan bé... I és que aquest matí estava una mica xafadeta, m'han donat un xaropet d'aquells màgics i m'he trobat molt millor i he pogut jugar amb el meu súper tren, amb el cançoner...
A la tarda he estat més xafadeta i cansada. Em feia mal la boca. Tenia una mena de mal estar…No sé què em passa! Només tenia ganes de plorar i que els papes m’agafessin a braços!!
La capitana d'aquest vaixell, que m'estima molt, ha dit que sóc una grumet molt valenta. Que havia aguantat aquesta setmana prou bé. Però que encara ens queda com a mínim una o dues setmanes duretes. Però com molt bé diu el papa... Tot això que tenim ja!!!
Tot i així cada dia em donen alguna coseta per estar més forta: abans d’ahir sang, ahir plaquetes, avui gammaglobulina… ufff! Doncs jo cada dia em trobo més malament. Voleu dir que va bé això???
Vaig a dormir que estic molt cansada. Avui amb la mama! Ah! I... Sabeu què? Un dia més!!!
Una petarrufa amb pessigolles de colors,
Abril
dimarts, 4 de desembre del 2012
Dia +5 Apropant-nos a la tempesta
4 de desembre de 2012
Avui no hi ha hagut molts canvis al vaixell. Tot i que la tripulació de bata blanca diu que tot està sobre el previst, jo no em trobo massa bé.
La tempesta de moment està controlada tot i que comença a atacar a la boca. No puc amb la meva baba. Trec més baba que el cargol treu banya!! A la nit fins i tot m’ennuego i no em deixa descansar!! A més a més m’hi estan sortint unes pupes que fan molt mal i em fan estar de molt mala lluna. Els papes ja me la netegen bé la boqueta amb una cosa molt dolenta, però fins i tot així aquestes pupes volen sortir!!
Cada dia em canso més. Jugo una estoneta petita i després ja vull estar als braços del papa o de la mama. Tinc moltes ganes de plorar. I m’han dit que això no és res… que després vindran les caques lletges, mals de panxulina… ufff!! Quin viatge tan llarg… I per què m’han de pasar a mi aquestes coses? Si encara sóc molt xicarrona… bé, molt no, eh? Que aviat faré un anyet!!!!
Per avui res més que ara tinc una mica de febre i he d’anar a dormir. Espero no trobar-me gaire malament demà… però sabeu què… Un dia més!!!!
Una petarrufa cansadeta,
Abril
Avui no hi ha hagut molts canvis al vaixell. Tot i que la tripulació de bata blanca diu que tot està sobre el previst, jo no em trobo massa bé.
La tempesta de moment està controlada tot i que comença a atacar a la boca. No puc amb la meva baba. Trec més baba que el cargol treu banya!! A la nit fins i tot m’ennuego i no em deixa descansar!! A més a més m’hi estan sortint unes pupes que fan molt mal i em fan estar de molt mala lluna. Els papes ja me la netegen bé la boqueta amb una cosa molt dolenta, però fins i tot així aquestes pupes volen sortir!!
Cada dia em canso més. Jugo una estoneta petita i després ja vull estar als braços del papa o de la mama. Tinc moltes ganes de plorar. I m’han dit que això no és res… que després vindran les caques lletges, mals de panxulina… ufff!! Quin viatge tan llarg… I per què m’han de pasar a mi aquestes coses? Si encara sóc molt xicarrona… bé, molt no, eh? Que aviat faré un anyet!!!!
Per avui res més que ara tinc una mica de febre i he d’anar a dormir. Espero no trobar-me gaire malament demà… però sabeu què… Un dia més!!!!
Una petarrufa cansadeta,
Abril
dilluns, 3 de desembre del 2012
DIA +4 Ja arriba la tempesta ja….i promet!!!
3 de desembre de 2012
Quina nit que li he donat al papa...
Amb lo cansadeta que jo estava. Tenia una soneta... Només volia dormir però és que cada vegada que feia un pipí... Em feia molt mal el culet. I el papa corria a canviar-me i netejar-me bé. Sort que després venien els seus braços i les seves dolces paraules i cançons que em calmaven...
No sé per què, però cada vegada que algú de la tripulació entra al meu camerot em miren i es posen a riure. Té coses ben estranyes aquesta tripulació! Sabeu què em diuen? Doncs que semblo la Heidy!! La mama m'ha explicat qui és i diu que m'ho diuen perquè tinc les galtes molt i molt vermelles. Fins i tot pelades. Sembla que hagi anat a les muntanyes suisses de la Heidy i que el sol i el vent me les hagi ben tallat !!!! ... Què més voldria!!! I això que no m'he mogut d'aquesta mena de gàbia... Es veu que això que em passa a les galtones és per aquella medicació que fa dies em va fer agafar tanta febre. Mireu si en són de forts aquests medicaments!!!
Avui he jugat matí i tarda amb una joguina nova. Un preciós trenet de fusta. M'hi he passat una bona estona carregant els vagons, descarregant-los, anant amunt i avall del llit... I és que les hores aquí en aquest vaixell són tan lentes ... I el viatge és llarguíssim!!! Sembla que no arribem mai a port!!
La mama m'ha explicat que aquest trenet és un dels molts regals que m'han fet els mestres de la seva escola. Em sembla que ens estimen tant a mi i als papes... I això que no em coneixen gaire a mi... Tinc ganes de curar-me per anar-los a veure i fer-los una petarrufa a cadascun d'ells!!!
De moment no he fet més febre i tot i tenir aquella mena de menjar tan estrany que no té gust de res i que em passen per una via, tant ahir com avui he anat menjant miquetes de caldo, tot i que em costa molt empassar-lo. Què voleu que us digui, m'agrada molt menjar i ni que sigui una miqueta... Doncs ho vull provar!!!
I és que tinc un malestar… Em fa mal el culet, m’està sortint molta pupa a la boca i no para de caure’m la baba, i no serà pas d’emoció!!! Sinó perquè em sortirà un malet… jo ja tremolo!!! I per si això no fos prou, d’aquí a uns dies, quan la mucositis encara no hagi passat i la meva medul.la comenci a treballar, es veu que em vindran unes caques lletges, mals de panxa, febre… ui, ui, ui…. Quan s’acabarà tot això… Per què ens ha de passar això als nens?
Sort que els bons mariners diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma…. Jo espero que arribi ben aviat!!!
I ara me'n vaig a dormir. Aquesta nit amb la meva marona. A veure si les pupes del culet em deixen descansar.
Una petarrufa ben grossa i ben especial a l’avi Xavier i al tiet Xavier que avui és el seu Sant i no els puc abraçar ni treure’ls la llengua.
Abril
Quina nit que li he donat al papa...
Amb lo cansadeta que jo estava. Tenia una soneta... Només volia dormir però és que cada vegada que feia un pipí... Em feia molt mal el culet. I el papa corria a canviar-me i netejar-me bé. Sort que després venien els seus braços i les seves dolces paraules i cançons que em calmaven...
No sé per què, però cada vegada que algú de la tripulació entra al meu camerot em miren i es posen a riure. Té coses ben estranyes aquesta tripulació! Sabeu què em diuen? Doncs que semblo la Heidy!! La mama m'ha explicat qui és i diu que m'ho diuen perquè tinc les galtes molt i molt vermelles. Fins i tot pelades. Sembla que hagi anat a les muntanyes suisses de la Heidy i que el sol i el vent me les hagi ben tallat !!!! ... Què més voldria!!! I això que no m'he mogut d'aquesta mena de gàbia... Es veu que això que em passa a les galtones és per aquella medicació que fa dies em va fer agafar tanta febre. Mireu si en són de forts aquests medicaments!!!
Avui he jugat matí i tarda amb una joguina nova. Un preciós trenet de fusta. M'hi he passat una bona estona carregant els vagons, descarregant-los, anant amunt i avall del llit... I és que les hores aquí en aquest vaixell són tan lentes ... I el viatge és llarguíssim!!! Sembla que no arribem mai a port!!La mama m'ha explicat que aquest trenet és un dels molts regals que m'han fet els mestres de la seva escola. Em sembla que ens estimen tant a mi i als papes... I això que no em coneixen gaire a mi... Tinc ganes de curar-me per anar-los a veure i fer-los una petarrufa a cadascun d'ells!!!
De moment no he fet més febre i tot i tenir aquella mena de menjar tan estrany que no té gust de res i que em passen per una via, tant ahir com avui he anat menjant miquetes de caldo, tot i que em costa molt empassar-lo. Què voleu que us digui, m'agrada molt menjar i ni que sigui una miqueta... Doncs ho vull provar!!!
I és que tinc un malestar… Em fa mal el culet, m’està sortint molta pupa a la boca i no para de caure’m la baba, i no serà pas d’emoció!!! Sinó perquè em sortirà un malet… jo ja tremolo!!! I per si això no fos prou, d’aquí a uns dies, quan la mucositis encara no hagi passat i la meva medul.la comenci a treballar, es veu que em vindran unes caques lletges, mals de panxa, febre… ui, ui, ui…. Quan s’acabarà tot això… Per què ens ha de passar això als nens?
Sort que els bons mariners diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma…. Jo espero que arribi ben aviat!!!
I ara me'n vaig a dormir. Aquesta nit amb la meva marona. A veure si les pupes del culet em deixen descansar.
Una petarrufa ben grossa i ben especial a l’avi Xavier i al tiet Xavier que avui és el seu Sant i no els puc abraçar ni treure’ls la llengua.
Abril
diumenge, 2 de desembre del 2012
DIA +3 Mucositis a la vista!!!
2 de desembre de 2012
Avui he estat força tranquil.la. Els pares diuen que hem salvat un dia més.
Em sembla, però, que les pupes d'això que en diuen mucositis estan a punt de sortir. El culet va fent, i la boqueta… em comença a molestar. Tinc molta baba i m’empipa una mica. Això és perquè estan a punt de sortir-me llagues i, per si no en tingués prou, m’estan sortint dents i queixals!!! Se m’ajunta tot!!
Avui us vull explicar un moment del dia que m’agrada molt. L’hora de l’spa. Sí, sí! Entra una tripulant de bata blanca amb una palangana i em banya cada dia. M’hi fica a dins! I a mi, que m’agrada molt l’aigua, m’ho passo molt bé. Hi poso les meves joguines i jugo dins l’aigua. Llàstima que el papa i la mama no ho vegin… Perquè, sabeu? Aquest moment ells no hi poden ser. Ho fan les infermeres perquè m’han de controlar totes les possibles reaccions dels medicaments a la pell i a més, tinc tot de catéters penjant del cap. Aquesta és l’única estoneta que els papes poden estar junts. Pobrets… a mi m’agrada tenir-los a tots dos… em sembla que no ho porten gaire bé això de no poder estar junts…
Me’n vaig a dormir que estic molt cansadeta. Aquesta tarda han vingut els avis i m’he cansat un munt. Pobres… baixen tants dies per ajudar a distreure’m… i no els puc ni fer un petonet!!!
Ah!! La iaia Rosa m’ha arreglat uns pijames nous. A veure si les infermeres me’ls deixen posar! És que els que tenen aquí… em van quatre talles grans!!!
A veure si això de la mucositis es pot esperar uns dies més a arribar…
Una petarrufa amb baba
Abril
Avui he estat força tranquil.la. Els pares diuen que hem salvat un dia més.
Em sembla, però, que les pupes d'això que en diuen mucositis estan a punt de sortir. El culet va fent, i la boqueta… em comença a molestar. Tinc molta baba i m’empipa una mica. Això és perquè estan a punt de sortir-me llagues i, per si no en tingués prou, m’estan sortint dents i queixals!!! Se m’ajunta tot!!
Avui us vull explicar un moment del dia que m’agrada molt. L’hora de l’spa. Sí, sí! Entra una tripulant de bata blanca amb una palangana i em banya cada dia. M’hi fica a dins! I a mi, que m’agrada molt l’aigua, m’ho passo molt bé. Hi poso les meves joguines i jugo dins l’aigua. Llàstima que el papa i la mama no ho vegin… Perquè, sabeu? Aquest moment ells no hi poden ser. Ho fan les infermeres perquè m’han de controlar totes les possibles reaccions dels medicaments a la pell i a més, tinc tot de catéters penjant del cap. Aquesta és l’única estoneta que els papes poden estar junts. Pobrets… a mi m’agrada tenir-los a tots dos… em sembla que no ho porten gaire bé això de no poder estar junts…Me’n vaig a dormir que estic molt cansadeta. Aquesta tarda han vingut els avis i m’he cansat un munt. Pobres… baixen tants dies per ajudar a distreure’m… i no els puc ni fer un petonet!!!
Ah!! La iaia Rosa m’ha arreglat uns pijames nous. A veure si les infermeres me’ls deixen posar! És que els que tenen aquí… em van quatre talles grans!!!
A veure si això de la mucositis es pot esperar uns dies més a arribar…
Una petarrufa amb baba
Abril
dissabte, 1 de desembre del 2012
DIA +2 Un menjar ben estrany!!!!
1 de desembre de 1012
Aquesta nit he dormit molt. Els papes diuen que mai havia dormit tantes hores seguides. És que aquests medicaments que em donen em fan cansar molt i molt. També em diuen que és tan important el descansar com les medicines. A veure...
Torno a tenir el culet molt vermell. Els papes tenen por que em surtin aquelles pupes que tant em fan patir... Pero no m'hi deixen posar res perquè no agafi fongs. Només aigua estèril i oli d'ametlles!! Estic tan delicada ara... Avui m'han hagut de passar una bossa de plaquetes!!!
Fa molts dies que no tinc gens de gana. He estat 4 dies sense menjar. Si bebia una mica de llet la vomitava tota. Amb la gana que tenia...
I ara m'han donat un menjar ben estrany! Aquest baixa encara que no tingui gana i tampoc el vomito. I és que em passa per una d'aquestes vies que em tenen ben lligada i no em deixen gatejar... No trobo ni el gust que té.... Tenen coses ben estranyes els tripulants de bata blanca d'aquest vaixell...
Avui estic una mica més eixerida. Quin canvi amb el d'aquests últims dies!!! Llàstima que els metges diuen que durarà poc... D'aquí un parell de dies tornaré a passar-ho malament. I que estaré així força dies....
Aquest matí m'ho he passat molt bé i he rigut molt. I m'han passat les hores volant. I és que m'ha vingut a veure el tiet Xavier i la tieta Anna!!!!! M'han fet un munt de pallassades darrera el vidre... I jo no he parat de treure'ls la llengua!!! Però el que més m'ha agradat és que m'han explicat un conte que parlava de sota el mar. D'un peixet que es deia Taronget i que trobava un tauró, un cranc, un pop.... Ui... N'hi passaven de coses...
A mi m'agraden molt els contes. Ja tinc ganes d'estar a casa amb l'avi perquè la mama m'ha dit que de contes en sap un munt!!!
Ahir la meva amigueta Clara, que encara no la conec però sé que serem molt bones amigues i que pensa molt en mi, em va dedicar una lletra d'una preciosa cançó que els seus papes sempre li canten. La mama me la va llegir i ens va agradar molt. Mira que en sap la mama de cançons, però aquesta no la coneix i li va encantar. Em va dir que si la trobava també me la cantaria.
Avui jo també li vull dedicar una cançó molt bonica. A ella, a tots els meus amiguets i a tothom qui pensa en mi. La mama i el papa me la posaven quan encara era dins a la panxulina. Em relaxava (així potser li anirà bé a la Bruna i a l'Arlet!!!).
"Songs my mother taught me" A. Dvorak
Ah! Sabeu qui m'ha escrit al blog? El rei Melcior!!! Es veu que ja comencen a treure el nas. Sabeu què m'ha dit? Doncs que potser l'any vinent vindran a veure'm a casa!!! Que contenta que estic!! Deu ser perquè m'he portat molt bé.
Una petarrufa ben dolça,
Abril
Aquesta nit he dormit molt. Els papes diuen que mai havia dormit tantes hores seguides. És que aquests medicaments que em donen em fan cansar molt i molt. També em diuen que és tan important el descansar com les medicines. A veure...
Torno a tenir el culet molt vermell. Els papes tenen por que em surtin aquelles pupes que tant em fan patir... Pero no m'hi deixen posar res perquè no agafi fongs. Només aigua estèril i oli d'ametlles!! Estic tan delicada ara... Avui m'han hagut de passar una bossa de plaquetes!!!
Fa molts dies que no tinc gens de gana. He estat 4 dies sense menjar. Si bebia una mica de llet la vomitava tota. Amb la gana que tenia...
I ara m'han donat un menjar ben estrany! Aquest baixa encara que no tingui gana i tampoc el vomito. I és que em passa per una d'aquestes vies que em tenen ben lligada i no em deixen gatejar... No trobo ni el gust que té.... Tenen coses ben estranyes els tripulants de bata blanca d'aquest vaixell...
Avui estic una mica més eixerida. Quin canvi amb el d'aquests últims dies!!! Llàstima que els metges diuen que durarà poc... D'aquí un parell de dies tornaré a passar-ho malament. I que estaré així força dies....
Aquest matí m'ho he passat molt bé i he rigut molt. I m'han passat les hores volant. I és que m'ha vingut a veure el tiet Xavier i la tieta Anna!!!!! M'han fet un munt de pallassades darrera el vidre... I jo no he parat de treure'ls la llengua!!! Però el que més m'ha agradat és que m'han explicat un conte que parlava de sota el mar. D'un peixet que es deia Taronget i que trobava un tauró, un cranc, un pop.... Ui... N'hi passaven de coses...
A mi m'agraden molt els contes. Ja tinc ganes d'estar a casa amb l'avi perquè la mama m'ha dit que de contes en sap un munt!!!
Ahir la meva amigueta Clara, que encara no la conec però sé que serem molt bones amigues i que pensa molt en mi, em va dedicar una lletra d'una preciosa cançó que els seus papes sempre li canten. La mama me la va llegir i ens va agradar molt. Mira que en sap la mama de cançons, però aquesta no la coneix i li va encantar. Em va dir que si la trobava també me la cantaria.
Avui jo també li vull dedicar una cançó molt bonica. A ella, a tots els meus amiguets i a tothom qui pensa en mi. La mama i el papa me la posaven quan encara era dins a la panxulina. Em relaxava (així potser li anirà bé a la Bruna i a l'Arlet!!!).
"Songs my mother taught me" A. Dvorak
Ah! Sabeu qui m'ha escrit al blog? El rei Melcior!!! Es veu que ja comencen a treure el nas. Sabeu què m'ha dit? Doncs que potser l'any vinent vindran a veure'm a casa!!! Que contenta que estic!! Deu ser perquè m'he portat molt bé.
Una petarrufa ben dolça,
Abril
divendres, 30 de novembre del 2012
DIA +1 Primer dia superat!!
30 de novembre de 2012
Els qui tripulen la nau pirata
han de ser homes ben barbuts
…..
Coneixeu aquesta cançó?
Doncs... es veu que per tripular aquest vaixell hi ha d'haver pèl!! I mira que sóc pelona jo!! Doncs fa dos dies que m'han començat a donar una medicació per ajudar a evitar el rebuig que es veu que fa sortir un pèls molt lletjos. Però no al cap, sinó a la cara!!! Ai mare meva... I me l'hauré de prendre durant molt temps... I probablement també hagi de repetir aquell medicament que vaig prendre tant temps i que em va deixar inflada com un globus... Ara que havia recuperat el meu tipet... Però diuen que quan els deixi de prendre tot tornarà a la normalitat. Buff!! Jo no vull ser com els tripulants de la nau pirata.... Quina por!!!
Aquesta tarda he estat un xic millor. Ja no he tingut febre i no he vomitat com al matí. Tot i que m’he cansat de seguida, he jugat una bona estona amb els cubs del meu amic MIC. Els tripulants de bata blanca diuen que tot està dins de la normalitat. Ara ja estic a zero defenses i molt baixeta de glòbuls vermells i plaquetes… això vol dir que els medicaments fan la seva feina… És per això que aquesta tarda m’han passat un bon bistec!! Sí, sí, una bossa d’aquelles plena de sang que tantes i tantes vegades m’han donat i que em fa agafar un coloret…
Apa, una petarrufa que tinc molta soneta.
Abril
Els qui tripulen la nau pirata
han de ser homes ben barbuts
…..
Coneixeu aquesta cançó?
Doncs... es veu que per tripular aquest vaixell hi ha d'haver pèl!! I mira que sóc pelona jo!! Doncs fa dos dies que m'han començat a donar una medicació per ajudar a evitar el rebuig que es veu que fa sortir un pèls molt lletjos. Però no al cap, sinó a la cara!!! Ai mare meva... I me l'hauré de prendre durant molt temps... I probablement també hagi de repetir aquell medicament que vaig prendre tant temps i que em va deixar inflada com un globus... Ara que havia recuperat el meu tipet... Però diuen que quan els deixi de prendre tot tornarà a la normalitat. Buff!! Jo no vull ser com els tripulants de la nau pirata.... Quina por!!!
Apa, una petarrufa que tinc molta soneta.
Abril
Subscriure's a:
Missatges (Atom)