DIA +9 Una visita molt especial

8 de desembre de 2012

El vaixell encara es mou molt i molt i a mi no hi ha manera que em marxin aquestes pupes que tinc per tota la boca… es veu que és normal però… quan em marxaran?

Ara ja em donen els xaropets màgics sense parar però tot i així hi ha moments que no em trobo gens bé.

Aquesta nit, quan plorava perquè no em trobava bé, la mama em gronxava als seus braços, m’omplia de petons i em deia ben fluixet que li donés tot el malet a ella. Com es pot fer això? No ho entenc pas…

Aquesta tarda m’he eixerit una miqueta perquè he tingut una sorpresa. Una visita molt especial. Sí. Ha vingut a veure’m l’Aina i el Pau!!! I els seus papes. M’han fet passar una molt bona estona. M’han cantat cançons, explicat contes, han fet titelles… i fins i tot han fet sortir un sol i una lluna preciosos!! M’ho han fet passar tan bé… fins i tot els he regalat alguna rialla!

La mama m’ha explicat que quan érem molt petitons, abans que em posés malaltona, l’Aina, el Pau, jo i les nostres mames anàvem a passejar junts pel bosc. Ens penjaven a la motxilla… i estàvem la mar de bé. Tinc unes ganes de tornar-ho a fer… però em sembla que haurem d’esperar molt i molt temps… El meu viatge és molt i molt llarg.

Però com diu el papa… ja queda menys. Un dia més!!! I sabeu què? Els papes sempre tenen raó…

Me’n vaig a fer nonetes que amb la sorpresa d’avui estic ben cansadeta.

Una petarrufa de coloraines

Abril

Dia +8 Plena tempesta

7 de desembre de 2012

El vaixell està enmig de la tempesta. Tinc ganes que surti el sol, acaronar aire fresc… i arribar a terra ferma!!

Avui no us explicaré massa coses. Estic cansada de tenir tan mal. Cada vegada em fa més mal a la boqueta i, encara que vull menjar una mica, ni que sigui caldo, no em puc empassar res. Tinc llagues per tot arreu…

Sort que no paren de donar-me aquells xaropets que em calmen una miqueta el mal… però tot i així, avui no em trobo gens bé i només tinc ganes de plorar. Avui, ni les cançons de la mare em calmen.

Si us plau, penseu en dies +++++!!!!
Una petarrufa ploranera,

Abril

DIA +7 Mala mar

6 de desembre de 2012

Aquesta nit el vaixell ha entrat de ple a la tempesta. Hem entrat a mala mar…

La nit passada m’he trobat més malament… No sabia pas què em passava. M’he despertat molts cops amb ganes de vomitar. La mare m’aixecava però només vomitava moquets. I al final moquets i sang. La mama s’ha espantat una miqueta perquè he deixat uns llençols… i això de vomitar sang no és gens agradable. I em feia un mal a la boqueta i a tot arreu…

La tripulació de bata blanca ha dit que era per aquella paraulota que en diuen MUCOSITIS. Jo no sé per què era, però ho he passat molt malament.

He sentit que deien a la mama que devia tenir tot el tub digestiu amb llaguetes. Des de la boca fins al culet. I com que tinc les plaquetes baixes… doncs per això sagno… I per això aquest matí han corregut a posar-me plaquetes. Uff!! No sé pas què volen dir amb això. Només sé que he estat tot el dia força malament. Sort que em donaven aquells xaropets màgics que em feien calmar les pupes una estoneta…

Aquesta tarda, mentre el xaropet màgic em feia efecte, he passat una estona molt divertida. Sabeu què ha passat? Doncs des de fora el camerot m’han fet una sessió de titelles!!! Sí, m’han vingut a veure els meus titelles preferits. Sabeu? Eren a casa i es veu que ja em trobaven a faltar… Els avis els han portat i amb el tiet David han fet una mica de teatre. He passat una molt bona estona. He rigut i tot!!!

També m’ha vingut a veure en Fernando. És un nen de Bilbao molt maco que té 18 mesos i que quan era petit com jo també va estar al camerot i va fer el mateix viatge. Li va costar més trobar el seu àngel de la guarda… però al final el va trobar! Ara li ha sortit una pupa a la boca i està uns dies a l’hospital. M’ha agradat molt veure un nen… Espero que es curi aviat!!

Ah! Sabeu què? Avui ja fa una setmana que em van posar aquelles llavors del meu àngel de la guarda. Potser aviat veurem alguna coseta…

Me’n vaig a dormir que m’han tornat a donar el xaropet màgic perquè em calmi el malet i pugui dormir tranquil.leta.

Una petarrufa amb pupa,

Abril

                                                                       

DIA +6 Pessigolles de colors!!

5 de desembre de 2012

Avui he passat més bona nit, tot i que quan entra algú de la tripulació de bata blanca em desperta dels meus bonics somnis i, és clar, em poso a plorar!!!
Sabeu què he sommiat aquesta nit? Doncs que jo era la nena de la cançó aquella que tant m'agrada que em canti la mama. Sí, la d'en "Puff, el drac màgic". Era jo qui m'enfilava a la seva cua i passàvem unes aventures... Uff! També venien tempestes però ho guanyàvem tot!! Però jo no el deixava mai en Puff, perquè era la seva amiga. Fins que... Apa!! Ja m'han despertat per treure'm xeringues i xeringues de sang... Quin rotllo!!! Tan bé que m'ho estava passant...
A mi també m'agradaria tenir un Puff en el meu viatge, i poder jugar...I que amb la seva màgia em fes passar totes les pupes que tinc, les babes... i em fes marxar les ganes de plorar, i junts passéssim unes aventures genials...
Aquí al vaixell hi ha altres grumets com jo. L'Adam, la Carla, la Darko, la Solomia, ... Tots ells fan el mateix viatge que jo. Però no podem jugar... No ens deixen sortir del camerot...
Jo tinc unes ganes de veure altres nens i anar a jugar... Pau, Aina, Abril, Arnau, Emma, Laia, Arnauet, Gal.la, Genís, Lluc, Clara, Aleix, Pau A., Aina, Vinyet, Bruna, Arlet!!!! Prepareu-vos que quan estigui bona no pararem!! Oi que aprofitarem el temps perdut? Pel petita que sóc... Quants amics, oi?

Avui la mama ha passat una mica de vergonya. Sabeu per què? Doncs perquè quan han vingut a veure'm tota la tripulació del vaixell ens han trobat a mi i a la mama estirades a sobre el llit rient i fent-nos pessigolles. Sí, sí, aquelles pessigolles de colors que m'envia l'Aina. Fan tan riure... I la mama me les sap trobar tan bé... I és que aquest matí estava una mica xafadeta, m'han donat un xaropet d'aquells màgics i m'he trobat molt millor i he pogut jugar amb el meu súper tren, amb el cançoner...
A la tarda he estat més xafadeta i cansada. Em feia mal la boca. Tenia una mena de mal estar…No sé què em passa! Només tenia ganes de plorar i que els papes m’agafessin a braços!!

La capitana d'aquest vaixell, que m'estima molt, ha dit que sóc una grumet molt valenta. Que havia aguantat aquesta setmana prou bé. Però que encara ens queda com a mínim una o dues setmanes duretes. Però com molt bé diu el papa... Tot això que tenim ja!!!
Tot i així cada dia em donen alguna coseta per estar més forta: abans d’ahir sang, ahir plaquetes, avui gammaglobulina… ufff! Doncs jo cada dia em trobo més malament. Voleu dir que va bé això???

Vaig a dormir que estic molt cansada. Avui amb la mama! Ah! I... Sabeu què? Un dia més!!!

Una petarrufa amb pessigolles de colors,

Abril

Dia +5 Apropant-nos a la tempesta

4 de desembre de 2012

Avui no hi ha hagut molts canvis al vaixell. Tot i que la tripulació de bata blanca diu que tot està sobre el previst, jo no em trobo massa bé.

La tempesta de moment està controlada tot i que comença a atacar a la boca. No puc amb la meva baba. Trec més baba que el cargol treu banya!! A la nit fins i tot m’ennuego i no em deixa descansar!! A més a més m’hi estan sortint unes pupes que fan molt mal i em fan estar de molt mala lluna. Els papes ja me la netegen bé la boqueta amb una cosa molt dolenta, però fins i tot així aquestes pupes volen sortir!!

Cada dia em canso més. Jugo una estoneta petita i després ja vull estar als braços del papa o de la mama. Tinc moltes ganes de plorar. I m’han dit que això no és res… que després vindran les caques lletges, mals de panxulina… ufff!! Quin viatge tan llarg… I per què m’han de pasar a mi aquestes coses? Si encara sóc molt xicarrona… bé, molt no, eh? Que aviat faré un anyet!!!!

Per avui res més que ara tinc una mica de febre i he d’anar a dormir. Espero no trobar-me gaire malament demà… però sabeu què… Un dia més!!!!

Una petarrufa cansadeta,


Abril
                                                      

DIA +4 Ja arriba la tempesta ja….i promet!!!

3 de desembre de 2012

Quina nit que li he donat al papa...
Amb lo cansadeta que jo estava. Tenia una soneta... Només volia dormir però és que cada vegada que feia un pipí... Em feia molt mal el culet. I el papa corria a canviar-me i netejar-me bé. Sort que després venien els seus braços i les seves dolces paraules i cançons que em calmaven...

No sé per què, però cada vegada que algú de la tripulació entra al meu camerot em miren i es posen a riure. Té coses ben estranyes aquesta tripulació! Sabeu què em diuen? Doncs que semblo la Heidy!! La mama m'ha explicat qui és i diu que m'ho diuen perquè tinc les galtes molt i molt vermelles. Fins i tot pelades. Sembla que hagi anat a les muntanyes suisses de la Heidy i que el sol i el vent me les hagi ben tallat !!!! ... Què més voldria!!! I això que no m'he mogut d'aquesta mena de gàbia... Es veu que això que em passa a les galtones és per aquella medicació que fa dies em va fer agafar tanta febre. Mireu si en són de forts aquests medicaments!!!

Avui he jugat matí i tarda amb una joguina nova. Un preciós trenet de fusta. M'hi he passat una bona estona carregant els vagons, descarregant-los, anant amunt i avall del llit... I és que les hores aquí en aquest vaixell són tan lentes ... I el viatge és llarguíssim!!! Sembla que no arribem mai a port!!
La mama m'ha explicat que aquest trenet és un dels molts regals que m'han fet els mestres de la seva escola. Em sembla que ens estimen tant a mi i als papes... I això que no em coneixen gaire a mi... Tinc ganes de curar-me per anar-los a veure i fer-los una petarrufa a cadascun d'ells!!!
De moment no he fet més febre i tot i tenir aquella mena de menjar tan estrany que no té gust de res i que em passen per una via, tant ahir com avui he anat menjant miquetes de caldo, tot i que em costa molt empassar-lo. Què voleu que us digui, m'agrada molt menjar i ni que sigui una miqueta... Doncs ho vull provar!!!

I és que tinc un malestar… Em fa mal el culet, m’està sortint molta pupa a la boca i no para de caure’m la baba, i no serà pas d’emoció!!! Sinó perquè em sortirà un malet… jo ja tremolo!!! I per si això no fos prou, d’aquí a uns dies, quan la mucositis encara no hagi passat i la meva medul.la comenci a treballar, es veu que em vindran unes caques lletges, mals de panxa, febre… ui, ui, ui…. Quan s’acabarà tot això… Per què ens ha de passar això als nens?
Sort que els bons mariners diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma…. Jo espero que arribi ben aviat!!!

I ara me'n vaig a dormir. Aquesta nit amb la meva marona. A veure si les pupes del culet em deixen descansar.

Una petarrufa ben grossa i ben especial a l’avi Xavier i al tiet Xavier que avui és el seu Sant i no els puc abraçar ni treure’ls la llengua.

Abril

DIA +3 Mucositis a la vista!!!

2 de desembre de 2012

Avui he estat força tranquil.la. Els pares diuen que hem salvat un dia més.

Em sembla, però, que les pupes d'això que en diuen mucositis estan a punt de sortir. El culet va fent, i la boqueta… em comença a molestar. Tinc molta baba i m’empipa una mica. Això és perquè estan a punt de sortir-me llagues i, per si no en tingués prou, m’estan sortint dents i queixals!!! Se m’ajunta tot!!

Avui us vull explicar un moment del dia que m’agrada molt. L’hora de l’spa. Sí, sí! Entra una tripulant de bata blanca amb una palangana i em banya cada dia. M’hi fica a dins! I a mi, que m’agrada molt l’aigua, m’ho passo molt bé. Hi poso les meves joguines i jugo dins l’aigua. Llàstima que el papa i la mama no ho vegin… Perquè, sabeu? Aquest moment ells no hi poden ser. Ho fan les infermeres perquè m’han de controlar totes les possibles reaccions dels medicaments a la pell i a més, tinc tot de catéters penjant del cap. Aquesta és l’única estoneta que els papes poden estar junts. Pobrets… a mi m’agrada tenir-los a tots dos… em sembla que no ho porten gaire bé això de no poder estar junts…

Me’n vaig a dormir que estic molt cansadeta. Aquesta tarda han vingut els avis i m’he cansat un munt. Pobres… baixen tants dies per ajudar a distreure’m… i no els puc ni fer un petonet!!!

Ah!! La iaia Rosa m’ha arreglat uns pijames nous. A veure si les infermeres me’ls deixen posar! És que els que tenen aquí… em van quatre talles grans!!!

A veure si això de la mucositis es pot esperar uns dies més a arribar…

Una petarrufa amb baba


Abril