24 de desembre de 2014
Ja tenim resultats!!!
Després que la mama es passés tot el matí d'ahir trucant, avui ha trucat una doctora a casa per donar-nos la notícia. La medul.la òssia ha sortit neta. Tot és normal.
La mama s'ha fet un tip de plorar. Jo me la mirava amb una cara... Però m'he quedat tranquil·la perquè m'ha dit que les seves llàgrimes eren de felicitat. És que aquesta prova era molt important. Dos anys de transplantament i neta!!! Esperem que sigui la fi d'una llarga i dura etapa.
I ara a celebrar-ho bé aquestes festes. Quines festes!!! Ja ens ha arribat la loteria, regal de tió, reis... Tot!! Tenim el millor regal que podíem desitjar!
Només desitjar-vos a tots unes Bones Festes i que el 2015 encara sigui millor que aquest!!
Una petarrufa,
Abril
divendres, 26 de desembre del 2014
Dia + 754
22 de desembre de 2014
JA SÓC GRAN. TINC 3 ANYS!!!
Sí, sí!! Avui faig 3 anys!!! I quins anys que he passat.... Però no hi pensem en això ara... Avui en faig 3 i estic molt bé!!! I per a celebrar-ho... Sabeu a on he anat avui? A l'hospital!!!
Però no us preocupeu. Estic bé.
He anat a veure un doctor que no coneixia i m'ha mirat totes aquelles pupes que m'han sortit a cames, braços, panxa, coll.... De fet, m'han mirat dos metges diferents. És que amb nens transplantats tot s'ho miren amb més ulls. Els dos han coincidit que és una simple reacció a la pell que encara no saben ben bé per què és. Segurament pel fred. Com que a mi mai a la vida m'havia tocat el fred... Però bé, el més important és que no és EICH ni cap complicació. Tornem a la cortisona, ara amb crema, i un munt de gels i cremes que valen un munt de diners!!!
Pel què fa a la punció medul·lar, encara esperem notícies. A veure si demà ens diuen alguna cosa...
Quan he arribat a casa, l'Àvia m'havia preparat un gran dinar i un pastís amb les meves tres espelmes d'aniversari. A la tarda, he estat molt enfeinada amb el tió... que no para de menjar! Ara ja espero la festa d'aniversari de dissabte. Hi vindran avis, tiets i la Xènia!!
Una petarrufa,
Abril
JA SÓC GRAN. TINC 3 ANYS!!!
Sí, sí!! Avui faig 3 anys!!! I quins anys que he passat.... Però no hi pensem en això ara... Avui en faig 3 i estic molt bé!!! I per a celebrar-ho... Sabeu a on he anat avui? A l'hospital!!!
Però no us preocupeu. Estic bé.
Pel què fa a la punció medul·lar, encara esperem notícies. A veure si demà ens diuen alguna cosa...
Quan he arribat a casa, l'Àvia m'havia preparat un gran dinar i un pastís amb les meves tres espelmes d'aniversari. A la tarda, he estat molt enfeinada amb el tió... que no para de menjar! Ara ja espero la festa d'aniversari de dissabte. Hi vindran avis, tiets i la Xènia!!
Una petarrufa,
Abril
Dia +750
18 de desembre de 2014
Avui no us explicaré coses tan xules com el dia anterior...el dia d'avui no m'ha agradat gens. Per començar els papes m'han hagut de despertar molt i molt d'hora. Tant que encara no havia sortit el sol solet. Sense deixar-me beure ni un glop de llet hem anat a l'hospital. Jo només deia que no volia vacunes!!! Els papes prou em deien que no, però es miraven amb una cara...
No, no. Vacunes no, però quan hem entrat a l'hospital de dia per a fer-me l'analítica jo ja he vist que la cosa no era com sempre. M'han estirat en un llit i m'han punxat a la mà per posar-me una via. Prou em queixava, prou... Però les infermeres no han parat fins que m'han deixat un braç....
I després d'una estona, m'han portat en una sala on m'han posat un xaropet que m'ha fet adormir una estoneta. Això sí, a braços de la mama.
Avui no us explicaré coses tan xules com el dia anterior...el dia d'avui no m'ha agradat gens. Per començar els papes m'han hagut de despertar molt i molt d'hora. Tant que encara no havia sortit el sol solet. Sense deixar-me beure ni un glop de llet hem anat a l'hospital. Jo només deia que no volia vacunes!!! Els papes prou em deien que no, però es miraven amb una cara...
No, no. Vacunes no, però quan hem entrat a l'hospital de dia per a fer-me l'analítica jo ja he vist que la cosa no era com sempre. M'han estirat en un llit i m'han punxat a la mà per posar-me una via. Prou em queixava, prou... Però les infermeres no han parat fins que m'han deixat un braç....
I després d'una estona, m'han portat en una sala on m'han posat un xaropet que m'ha fet adormir una estoneta. Això sí, a braços de la mama.
Quan m'he despertat la mama no hi era però jo he cridat fins que l'han deixat entrar. Finalment tenia els papes amb mi.
I és que mentres dormia m'han fet dues punxades molt importants. Aquesta era aquella prova que els papesi les doctores en diuen punció, i que és per analitzar el líquid de la meva medul.la per a veure si hi ha quedat malaltia o continua neta.
Ara tocarà esperar uns dies per a saber els resultats. Seran uns dies de nervis però esperem poder celebrar-ho bé aquestes festes.
Després d'aquesta prova la meva doctora m'ha vingut a veure. Ostres... Em volia reduir la medicació perquè les meves analítiques continuaven igual de bé, però al veure que m'havien sortit altra vegada com una mena d'èczema molt exagerat a la pell... Doncs es volia curar amb salut i que em veiés un dermatòleg per a descartar possibles complicacions. Així doncs, a esperar resultats i la visita del dermatòleg.
Quan he arribat a casa m'esperava el meu tiet Albert per acabar el súper pessebre que hem fet. Quan
era petita i estava a cambres em va prometre que si tirava endavant cada any faríem el pessebre els dos junts. I així ha estat. És tan gran i xulo.... Gràcies tiet!!!
Una petarrufa,
Abril
I és que mentres dormia m'han fet dues punxades molt importants. Aquesta era aquella prova que els papesi les doctores en diuen punció, i que és per analitzar el líquid de la meva medul.la per a veure si hi ha quedat malaltia o continua neta.
Ara tocarà esperar uns dies per a saber els resultats. Seran uns dies de nervis però esperem poder celebrar-ho bé aquestes festes.
Després d'aquesta prova la meva doctora m'ha vingut a veure. Ostres... Em volia reduir la medicació perquè les meves analítiques continuaven igual de bé, però al veure que m'havien sortit altra vegada com una mena d'èczema molt exagerat a la pell... Doncs es volia curar amb salut i que em veiés un dermatòleg per a descartar possibles complicacions. Així doncs, a esperar resultats i la visita del dermatòleg.
Quan he arribat a casa m'esperava el meu tiet Albert per acabar el súper pessebre que hem fet. Quanera petita i estava a cambres em va prometre que si tirava endavant cada any faríem el pessebre els dos junts. I així ha estat. És tan gran i xulo.... Gràcies tiet!!!
Una petarrufa,
Abril
Dia + 745
13 de desembre de 2014
FESTA DE POSA'T LA GORRA
Tal i com sempre dic jo.... Quina festa tan xula, xula, xula!!!
Cada any fèiem propaganda d'aquesta festa però mai hi havíem pogut anar perquè les meves doctores no em deixaven sortir de casa. Aquest any, però, ja ha estat diferent. En teníem tantes ganes... Ha estat un dia molt especial. Un dia ple d'emocions. A part de poder veure d'aprop tots aquells animals que sols els havia vist als contes, també ens vam retrobar amb una colla de nens i nenes que, igual que jo, hem lluitat contra una maleïda malaltia i allí estàvem, per demostrar al món sencer i als animalons que, per forts, nosaltres!!!!
Un dia tan especial el vam voler compartir amb els meus avis que, sense perdre mai l'esperança, al llarg d'aquests dos anys i mig m'han ensenyat que sempre havia de lluitar i tirar endavant. Ells tenien molt clar que me'n sortiria i, suposo, que la seva gran energia i esperança ha estat bàsic per a la meva recuperació. I la gran dosis de paciència que sempre han tingut amb mi?? Contes, jocs, cançons... Ai... Quins grans avis que tinc... I sense oblidar el meu GRAN avi que tinc al cel que, de ben segur, m'ha donat un bon cop de mà i ha parlat amb el qui sigui per tal que avui estigui aquí! GRÀCIES AVIS!!
I res més, animar a tothom perquè l'any que ve tothom participi en aquesta festa tan especial. Si més no per ajudar a l'AFANOC. L'associació de famílies de nens amb càncer que tant i tant m'han ajudat a mi i als papes.
Una petarrufa molt especial a tots els nens i nenes que l'any vinent podran disfrutar d'aquesta festa lluny de l'hospital.
Abril
Cada any fèiem propaganda d'aquesta festa però mai hi havíem pogut anar perquè les meves doctores no em deixaven sortir de casa. Aquest any, però, ja ha estat diferent. En teníem tantes ganes... Ha estat un dia molt especial. Un dia ple d'emocions. A part de poder veure d'aprop tots aquells animals que sols els havia vist als contes, també ens vam retrobar amb una colla de nens i nenes que, igual que jo, hem lluitat contra una maleïda malaltia i allí estàvem, per demostrar al món sencer i als animalons que, per forts, nosaltres!!!!
Un dia tan especial el vam voler compartir amb els meus avis que, sense perdre mai l'esperança, al llarg d'aquests dos anys i mig m'han ensenyat que sempre havia de lluitar i tirar endavant. Ells tenien molt clar que me'n sortiria i, suposo, que la seva gran energia i esperança ha estat bàsic per a la meva recuperació. I la gran dosis de paciència que sempre han tingut amb mi?? Contes, jocs, cançons... Ai... Quins grans avis que tinc... I sense oblidar el meu GRAN avi que tinc al cel que, de ben segur, m'ha donat un bon cop de mà i ha parlat amb el qui sigui per tal que avui estigui aquí! GRÀCIES AVIS!!I res més, animar a tothom perquè l'any que ve tothom participi en aquesta festa tan especial. Si més no per ajudar a l'AFANOC. L'associació de famílies de nens amb càncer que tant i tant m'han ajudat a mi i als papes.
Una petarrufa molt especial a tots els nens i nenes que l'any vinent podran disfrutar d'aquesta festa lluny de l'hospital.
Abril
dilluns, 1 de desembre del 2014
Dia +731
29 de novembre de 2014
DOS ANYS del transplantament de medul·la!!!
DOS ANYS que tinc l'oportunitat de disfrutar, ara sí, a tope, de la meva gran família i de la vida!
DOS ANYS que em van regalar la meva segona oportunitat de viure!
DOS ANYS que el meu àngel de la guarda, de manera altruista, em va donar cèl.lules mare de la seva sang per poder viure.
DOS ANYS plens d'entrebancs, pors, però ara també alegries.
Gràcies a tota la meva gran família i amics. Junts no ens guanya ningú!
I ara encara em queda acabar el meu calendari de vacunes i, sobretot, la punció medul·lar del dia 18. La punció dels DOS ANYS del transplantament. Una prova important perquè ens diguin que continuo neta del tot i sense rastre de malaltia.
Una petarrufa,
Abril
DOS ANYS que tinc l'oportunitat de disfrutar, ara sí, a tope, de la meva gran família i de la vida!
DOS ANYS que em van regalar la meva segona oportunitat de viure!
DOS ANYS que el meu àngel de la guarda, de manera altruista, em va donar cèl.lules mare de la seva sang per poder viure.
DOS ANYS plens d'entrebancs, pors, però ara també alegries.
Gràcies a tota la meva gran família i amics. Junts no ens guanya ningú!I ara encara em queda acabar el meu calendari de vacunes i, sobretot, la punció medul·lar del dia 18. La punció dels DOS ANYS del transplantament. Una prova important perquè ens diguin que continuo neta del tot i sense rastre de malaltia.
Una petarrufa,
Abril
dilluns, 17 de novembre del 2014
Dia +717
15 de novembre de 2014
Avui fa dos anys que vam entrar en el meu petit vaixell que em portaria a un llarg viatge on la marea ha fet de les seves.
I aquí estic, poquet a poquet, arribant a terra ferma.
Una petarrufa de bombolles de sabó,
Abril
Avui fa dos anys que vam entrar en el meu petit vaixell que em portaria a un llarg viatge on la marea ha fet de les seves.I aquí estic, poquet a poquet, arribant a terra ferma.
Una petarrufa de bombolles de sabó,
Abril
dissabte, 1 de novembre del 2014
dilluns, 20 d’octubre del 2014
Dia +690
19 d'octubre de 2014
Que bé que s'està quan et trobes bé... I quantes coses que es poden fer!!!
Faig tantes coses que podria escriure un llibre sencer i, al final, us avorriria i tot!! Estic descobrint tantes coses a la vegada, que cada dia és una sorpresa.
M'encanta anar a l'escola. He fet un munt d'amics i estic aprenent tantes coses... Cançons, contes, jocs, pintar, cantar, ioga... Tot m'agrada tant.... I m'hi he adaptat tan bé... Hi vaig només als matins perquè la meva doctora i els papes diuen que he d'anar a poc a poc. Massa coses noves de cop però, que no ho veuen que sóc tan feliç a l'escola!!! Ai els papes... Sempre amb la por al cos... Suposo que és inevitable.
Arribo tant cansada que molts dies ja m'adormo al cotxe i, els altres, estic tan excitada que no vull pas fer migdiada. Vull jugar i sortir a passejar tota la tarda!!! Això sí, els dies que no he fet migdiada, als vespres estic rebentada i la soneta em ve tan de pressa als meus ullets... I això és tan estrany amb mi...
I els caps de setmana tampoc paro a casa, no us penseu. Ja he estat prou temps tancada!! Que si música amb altres nens, al parc, a jugar amb la meva súper cosineta Xènia... I sabeu què? Vaig anar a Andorra amb els papes i vaig anar a dos concerts i part d'un assaig!! Sí, sí, i ho vaig aguantar súper bé!!!
Ah!! I amb els papes també he fet la meva primera gravació per una cançoneta per a la meva classe. La classe dels picapolls!!!
Però també us he de dir que els papes em diuen que estic fent un canvi... Que m'estic tornant un bitxo gros!!! Acostumats a tenir una nena tranquil.la i callada... Ara no paro!!! Però, com diuen els meus avis, això és molt bon senyal. No calen els resultats de les analítiques. Això ho diu tot!!!
Però els papes encara esperen ansiosos els resultats de les analítiques.
Per cert, potser que us expliqui què han dit els meus doctors de bata blanca, no?
Doncs vaig anar al meu otorrino i, aquesta vegada, em va agradar molt. Sabeu per què? Doncs perquè no va obrir el seu maleït maletí i no em va posar aquell tub fastigós al nas. Com que els papes li van dir que els sorollets a la nit havien baixat, doncs a esperar a la pròxima visita a veure què...
I la meva hematòloga va dir que, tot i tenir algun petit brot d'EICH que se'm manifesta amb cabells dèbils i crostetes al cap, estic molt bé. Aquesta vegada m'ha donat dos mesos fins al pròxim control!!! Aquest és el meu récord!!! Però a la següent visita em posaran una via perquè em donaran aquell xaropet que em fa dormir i em faran una punció medul.lar per a comprovar que la meva medul.la continua treballant bé i està sana del tot. Mira que m'ho han fet vegades, eh? Però la mama no pot pensar en aquest moment... I els papes ja estan nerviosos pels resultats.... Esperem celebrar-ho bé per les festes de Nadal!!!! És que aviat farà dos anys del meu transplantament!!!
Aquesta setmana va tocar tornar a posar vacunes. Aquesta vegada també van punxar als papes!!! Tocava vacuna de la grip!!
Ostres, feia dies que no us deia res i avui tela marinera!
Doncs res, me'n vaig a dormir perquè demà me'n vaig d'excursió amb els nens de la meva escola. Anem al bosc a buscar bolets!!!! Els papes m'han dit que hauré de caminar molt. Ostres, a veure com aguanto perquè després de tot el que he passat, només fa 9 mesos que camino! Però em fa tanta il.lusió anar d'excursió amb els meus amics....
Una petarrufa plena d'energia per l'Ivet, que necessita força per eliminar el maleït virus. I també una per a l'Aniol.
Abril
Faig tantes coses que podria escriure un llibre sencer i, al final, us avorriria i tot!! Estic descobrint tantes coses a la vegada, que cada dia és una sorpresa.
M'encanta anar a l'escola. He fet un munt d'amics i estic aprenent tantes coses... Cançons, contes, jocs, pintar, cantar, ioga... Tot m'agrada tant.... I m'hi he adaptat tan bé... Hi vaig només als matins perquè la meva doctora i els papes diuen que he d'anar a poc a poc. Massa coses noves de cop però, que no ho veuen que sóc tan feliç a l'escola!!! Ai els papes... Sempre amb la por al cos... Suposo que és inevitable.
Arribo tant cansada que molts dies ja m'adormo al cotxe i, els altres, estic tan excitada que no vull pas fer migdiada. Vull jugar i sortir a passejar tota la tarda!!! Això sí, els dies que no he fet migdiada, als vespres estic rebentada i la soneta em ve tan de pressa als meus ullets... I això és tan estrany amb mi...
I els caps de setmana tampoc paro a casa, no us penseu. Ja he estat prou temps tancada!! Que si música amb altres nens, al parc, a jugar amb la meva súper cosineta Xènia... I sabeu què? Vaig anar a Andorra amb els papes i vaig anar a dos concerts i part d'un assaig!! Sí, sí, i ho vaig aguantar súper bé!!!Ah!! I amb els papes també he fet la meva primera gravació per una cançoneta per a la meva classe. La classe dels picapolls!!!
Però també us he de dir que els papes em diuen que estic fent un canvi... Que m'estic tornant un bitxo gros!!! Acostumats a tenir una nena tranquil.la i callada... Ara no paro!!! Però, com diuen els meus avis, això és molt bon senyal. No calen els resultats de les analítiques. Això ho diu tot!!!
Però els papes encara esperen ansiosos els resultats de les analítiques.
Doncs vaig anar al meu otorrino i, aquesta vegada, em va agradar molt. Sabeu per què? Doncs perquè no va obrir el seu maleït maletí i no em va posar aquell tub fastigós al nas. Com que els papes li van dir que els sorollets a la nit havien baixat, doncs a esperar a la pròxima visita a veure què...
I la meva hematòloga va dir que, tot i tenir algun petit brot d'EICH que se'm manifesta amb cabells dèbils i crostetes al cap, estic molt bé. Aquesta vegada m'ha donat dos mesos fins al pròxim control!!! Aquest és el meu récord!!! Però a la següent visita em posaran una via perquè em donaran aquell xaropet que em fa dormir i em faran una punció medul.lar per a comprovar que la meva medul.la continua treballant bé i està sana del tot. Mira que m'ho han fet vegades, eh? Però la mama no pot pensar en aquest moment... I els papes ja estan nerviosos pels resultats.... Esperem celebrar-ho bé per les festes de Nadal!!!! És que aviat farà dos anys del meu transplantament!!!
Aquesta setmana va tocar tornar a posar vacunes. Aquesta vegada també van punxar als papes!!! Tocava vacuna de la grip!!
Ostres, feia dies que no us deia res i avui tela marinera!
Doncs res, me'n vaig a dormir perquè demà me'n vaig d'excursió amb els nens de la meva escola. Anem al bosc a buscar bolets!!!! Els papes m'han dit que hauré de caminar molt. Ostres, a veure com aguanto perquè després de tot el que he passat, només fa 9 mesos que camino! Però em fa tanta il.lusió anar d'excursió amb els meus amics....
Una petarrufa plena d'energia per l'Ivet, que necessita força per eliminar el maleït virus. I també una per a l'Aniol.
Abril
dimarts, 16 de setembre del 2014
Dia + 656
15 de setembre de 2014
Il.lusió, emoció, por, alegria, nerviosisme...
Quantes emocions juntes hem viscut avui jo i els papes... Al llarg d'aquests dos anys i mig hi ha hagut tants moments que ens pensàvem que aquest dia no arribaria o, si arribava, seria tan endavant...
I el dia ha arribat. I més aviat del que ens pensàvem! Avui, amb unes ganes enormes, he anat a l'escola i no he plorat gens ni mica. Era tanta la il.lusió que tenia per estar envoltada de tants nens... Ara bé, d'aquí a uns dies ja ho veurem.
Avui també hem pensat molt en tots aquells nens que, per culpa d'aquesta maleïda malaltia o de tantes altres, no han pogut anar a l'escola i s'han hagut de quedar lligats en aquelles màquines dels hospitals. I també en totes aquelles estrelletes que des del cel brillen i brillen amb força perquè no ens oblidem que ells van lluitar d'allò més.
Quantes emocions juntes hem viscut avui jo i els papes... Al llarg d'aquests dos anys i mig hi ha hagut tants moments que ens pensàvem que aquest dia no arribaria o, si arribava, seria tan endavant...
I el dia ha arribat. I més aviat del que ens pensàvem! Avui, amb unes ganes enormes, he anat a l'escola i no he plorat gens ni mica. Era tanta la il.lusió que tenia per estar envoltada de tants nens... Ara bé, d'aquí a uns dies ja ho veurem.
Avui també hem pensat molt en tots aquells nens que, per culpa d'aquesta maleïda malaltia o de tantes altres, no han pogut anar a l'escola i s'han hagut de quedar lligats en aquelles màquines dels hospitals. I també en totes aquelles estrelletes que des del cel brillen i brillen amb força perquè no ens oblidem que ells van lluitar d'allò més.
A tots ells la meva petarrufa especial.
Abril
Abril
diumenge, 14 de setembre del 2014
Dia + 655
14 de setembre de 2014
Ostres! Perdoneu-me. Fa dies que no us dic res. Tot va bé, el que passa és que portem uns dies que no parem. Que si fer excursions amb els papes, anar al parc, a casa dels avis, de compres amb la meva tieta de lluny que ja no és tan lluny, a jugar amb la Mar, el Lluc, la Xènia, el Bruno... La qüestió és no quedar-me a casa. Ja m'he passat massa temps tancada!
Ah!! I als matins ja no tinc la mama amb mi. Ja ha començat a treballar a l'escola. Pobre, em sembla que em troba tan a faltar... Quasi tres anys juntes sense separar-nos ni un moment!!! Sort que li faig unes rebudes que li fan canviar la cara!!!
La setmana passada vam anar a veure la meva doctora. Les meves analítiques continuen bé però encara m'he de prendre els meus deu xaropets diaris!!! Però bé, si em trobo bé, què més puc demanar? Ara, però, a la llista de medicaments hi he d'afegir un xaropet que la mama em posa al cap seguit d'un bon massatge. Això sí que m'agrada. I és que el coi d'EICH crònic ara em fa la punyeta al cap. Tinc molt pocs cabells perquè em cauen i, els que tinc, són molt dèbils i, a més a més, tinc tot el cap ple d'unes crostetes que em van caient. Però sabeu què? Aquest EICH rai... Em deixa fer de tot. Em trobo bé i a més a més he guanyat dos massatges al dia...
Divendres vaig anar amb una nova doctora que m'anirà controlant com vaig creixent. Sabeu què m'ha dit? Doncs que estic molt per sota de la talla que hauria de fer. Però no us penseu que això vol dir que sigui petita, eh? Perquè... Sabeu on aniré demà??? A un lloc on hi van els nens grans. Sí, sí, a l'escola !!! Tinc tantes ganes de jugar amb els nens... Ja ho va dir la meva doctora... He de començar a fer el que fan els nens i que els papes es comencin a treure les pors que porten a sobre. I com que a la meva doctora sempre se li ha de fer cas... Doncs apa! A l'escola s'ha dit!!! En tinc tantes ganes... I els papes tenen tanta por... Que si els bitxets que volten per la classe, que si estaré bé... I és clar que estaré bé!!! Ja conec a la meva mestra, la Sònia, i em va agradar molt. Segur que ens entendrem súper bé. I a més a més, com diu la mama de la Ivet, què és l'adaptació a l'escola comparat amb el què hem passat? No creieu que és pitjor l'adaptació a la UCI?
Doncs ja ho veieu, sembla que comencem una mica de normalitat....
Una petarrufa,
Abril
Ostres! Perdoneu-me. Fa dies que no us dic res. Tot va bé, el que passa és que portem uns dies que no parem. Que si fer excursions amb els papes, anar al parc, a casa dels avis, de compres amb la meva tieta de lluny que ja no és tan lluny, a jugar amb la Mar, el Lluc, la Xènia, el Bruno... La qüestió és no quedar-me a casa. Ja m'he passat massa temps tancada! Ah!! I als matins ja no tinc la mama amb mi. Ja ha començat a treballar a l'escola. Pobre, em sembla que em troba tan a faltar... Quasi tres anys juntes sense separar-nos ni un moment!!! Sort que li faig unes rebudes que li fan canviar la cara!!!
La setmana passada vam anar a veure la meva doctora. Les meves analítiques continuen bé però encara m'he de prendre els meus deu xaropets diaris!!! Però bé, si em trobo bé, què més puc demanar? Ara, però, a la llista de medicaments hi he d'afegir un xaropet que la mama em posa al cap seguit d'un bon massatge. Això sí que m'agrada. I és que el coi d'EICH crònic ara em fa la punyeta al cap. Tinc molt pocs cabells perquè em cauen i, els que tinc, són molt dèbils i, a més a més, tinc tot el cap ple d'unes crostetes que em van caient. Però sabeu què? Aquest EICH rai... Em deixa fer de tot. Em trobo bé i a més a més he guanyat dos massatges al dia...
Divendres vaig anar amb una nova doctora que m'anirà controlant com vaig creixent. Sabeu què m'ha dit? Doncs que estic molt per sota de la talla que hauria de fer. Però no us penseu que això vol dir que sigui petita, eh? Perquè... Sabeu on aniré demà??? A un lloc on hi van els nens grans. Sí, sí, a l'escola !!! Tinc tantes ganes de jugar amb els nens... Ja ho va dir la meva doctora... He de començar a fer el que fan els nens i que els papes es comencin a treure les pors que porten a sobre. I com que a la meva doctora sempre se li ha de fer cas... Doncs apa! A l'escola s'ha dit!!! En tinc tantes ganes... I els papes tenen tanta por... Que si els bitxets que volten per la classe, que si estaré bé... I és clar que estaré bé!!! Ja conec a la meva mestra, la Sònia, i em va agradar molt. Segur que ens entendrem súper bé. I a més a més, com diu la mama de la Ivet, què és l'adaptació a l'escola comparat amb el què hem passat? No creieu que és pitjor l'adaptació a la UCI?
Doncs ja ho veieu, sembla que comencem una mica de normalitat....
Una petarrufa,
Abril
dimecres, 20 d’agost del 2014
Dia +630
20 d'agost de 2014
Una imatge val més que mil paraules!!! Oi que avui no cal que us digui massa coses? Feia tant temps que els papes volien veure aquestes imatges....
És que això vol dir moltíssim. Vol dir que les meves analítiques van bé, que m'estic recuperant molt bé i que, de mica en mica, anem deixant enrere un malson que ha durat massa temps i que puc fer quasi tot allò que fan els nens de la meva edat.
Quanta paciència per arribar fins aquí.... Quantes hores d'hospital!!!, quantes punxades... Però ara no cal pensar-hi. Tot i que el camí encara no s'ha acabat, sóc aquí jugant amb nens. Quina emoció!!! Després de dos anys llargs he sabut què era jugar amb nens!!
Aquests dies els papes han hagut de deixar una mica les pors de banda i deixar-me acostar al món dels nens. Mare meva!! I com m'agrada! Això sí, primer me'ls miro de lluny, els observo, els toco... I fins i tot de vegades se m'escapa alguna abraçada i els dono la mà!!! Saben tantes coses els nens... Ja tinc ganes d'anar a escola i aprendre tot el que saben fer. I jo els ensenyaré les coses que sé fer jo.
Ens vam retrobar i jugar amb els nens que anàvem fins que em vaig posar malalta. Que grans i guapos
que s'han fet!! L'Arnau, l'Aina, l'Emma... Fins i tot vam jugar a fer de bastoners!!! També vaig jugar amb la Bruna, l'Arlet, el Pau i la Mel!!! Tobogans, gronxadors, pilotes...
I l'Aina i la Vinyet??? Ostres... Mentre els papes sopaven no vam parar de jugar. Al sorral, a fer els gatets... I fins i tot ens vam remullar els peus a la piscina!!! Quines merderes que estem fetes les tres juntes...
I també vaig anar d'excursió amb dos nens molt guapos. En Guim i
el Bernat. Ostres!! I amb ells no vam parar de ballar!! Com que porten la Patum a la sang, tots tres, amb les nostres maces, no vam parar de ballar totes les danses de la Patum!! Quin cansament!!! I és que ells sembla que no es cansin mai!! Porten una marxa....
Quants amics que tinc... Ja ho diuen els papes que tenir amics és molt important... Només espero trobar-me bé i jugar i jugar amb ells cada dia! Prefereixo jugar amb tots ells que no pas passar-me hores a l'hospital i veure'ns pel vidre del menjador de casa.
Avui vull enviar la meva petarrufa especial i plena d'energia a la petita gran Ivet i als seus papes que porten uns dies molt durs. Ànims Ivet!! Aviat també jugarem juntes!!! Ja ho espero!!
Abril
És que això vol dir moltíssim. Vol dir que les meves analítiques van bé, que m'estic recuperant molt bé i que, de mica en mica, anem deixant enrere un malson que ha durat massa temps i que puc fer quasi tot allò que fan els nens de la meva edat.
Quanta paciència per arribar fins aquí.... Quantes hores d'hospital!!!, quantes punxades... Però ara no cal pensar-hi. Tot i que el camí encara no s'ha acabat, sóc aquí jugant amb nens. Quina emoció!!! Després de dos anys llargs he sabut què era jugar amb nens!!
Aquests dies els papes han hagut de deixar una mica les pors de banda i deixar-me acostar al món dels nens. Mare meva!! I com m'agrada! Això sí, primer me'ls miro de lluny, els observo, els toco... I fins i tot de vegades se m'escapa alguna abraçada i els dono la mà!!! Saben tantes coses els nens... Ja tinc ganes d'anar a escola i aprendre tot el que saben fer. I jo els ensenyaré les coses que sé fer jo.
Ens vam retrobar i jugar amb els nens que anàvem fins que em vaig posar malalta. Que grans i guaposque s'han fet!! L'Arnau, l'Aina, l'Emma... Fins i tot vam jugar a fer de bastoners!!! També vaig jugar amb la Bruna, l'Arlet, el Pau i la Mel!!! Tobogans, gronxadors, pilotes...
I l'Aina i la Vinyet??? Ostres... Mentre els papes sopaven no vam parar de jugar. Al sorral, a fer els gatets... I fins i tot ens vam remullar els peus a la piscina!!! Quines merderes que estem fetes les tres juntes...
I també vaig anar d'excursió amb dos nens molt guapos. En Guim i el Bernat. Ostres!! I amb ells no vam parar de ballar!! Com que porten la Patum a la sang, tots tres, amb les nostres maces, no vam parar de ballar totes les danses de la Patum!! Quin cansament!!! I és que ells sembla que no es cansin mai!! Porten una marxa....
Quants amics que tinc... Ja ho diuen els papes que tenir amics és molt important... Només espero trobar-me bé i jugar i jugar amb ells cada dia! Prefereixo jugar amb tots ells que no pas passar-me hores a l'hospital i veure'ns pel vidre del menjador de casa.
Avui vull enviar la meva petarrufa especial i plena d'energia a la petita gran Ivet i als seus papes que porten uns dies molt durs. Ànims Ivet!! Aviat també jugarem juntes!!! Ja ho espero!!
Abril
dissabte, 26 de juliol del 2014
Dia +604
25 de juliol de 2014
Ostres!!! Us havia d'escriure ahir però he estat un parell de dies toveta i fins ara no he pogut fer-ho. No us espanteu, estic bé.
El que passa és que dijous vaig haver d'anar a l'hospital i, a part del control, em van posar més vacunes. Aquesta vegada m'han fet força reacció i he passat la nit molt enfebrada i amb nàusees. A més a més m'ha sortit una granisa per tot el cos. Esperem que tot sigui per les vacunes!! Tot i així, amb xaropet màgic i amb mimos dels papes, tot passa. Res a veure amb els efectes secundaris de la químio!!! No us preocupeu que estaré la mar de bé ben aviat.
La doctora em va dir que feia molt bona cara. Que havia crescut una miqueta i que les meves analítiques estan molt bé. I m'han donat un munt de dies de vacances!!! També m'ha dit que ja podia sortir més i fer una vida més "normal" de mica en mica. És que he estat tan bé aquests dies... I com m'agrada trobar-me bé!!! És genial!!! Quina sensació tan fantàstica!!! Sense mals de panxa, ni a les cames, ni a la pell.... Trobar-se bé... Simplement és genial!!! I com que em sento així de bé no paro al llarg de tot el dia.
M'encanta jugar al parc i veure als nens jugar, encara que sigui amb una mica de distància i fent aquelles aterrissades que et peles el nas i els genolls.
M'encanta passejar amb el meu súper tricicle que em va regalar el meu cosinet Ferran.
M'encanta fer petites excursions amb els papes.
M'encanta sortir a passejar amb els avis i veure els nens que hi ha al carrer.
M'encanta tenir la tieta de lluny ben a prop.
M'encanta fer concerts als papes i avis.
M'encanta dirigir una orquestra.
M'encanta anar a sopar a casa els tiets.
M'encanta banyar-me a la meva piscineta.
M'encanta fer una sessió de fotos amb la meva tieta Carme i tiet Albert.
M'encanta tenir el papa a casa i jugar amb ell.
M'encanta la visita de la Marta i el Gerard amb tooots els cosins!!!
M'encanten les celebracions familiars.
...
M'encanta trobar-me bé!!!
Una petarrufa,
Abril
Ostres!!! Us havia d'escriure ahir però he estat un parell de dies toveta i fins ara no he pogut fer-ho. No us espanteu, estic bé.El que passa és que dijous vaig haver d'anar a l'hospital i, a part del control, em van posar més vacunes. Aquesta vegada m'han fet força reacció i he passat la nit molt enfebrada i amb nàusees. A més a més m'ha sortit una granisa per tot el cos. Esperem que tot sigui per les vacunes!! Tot i així, amb xaropet màgic i amb mimos dels papes, tot passa. Res a veure amb els efectes secundaris de la químio!!! No us preocupeu que estaré la mar de bé ben aviat.
La doctora em va dir que feia molt bona cara. Que havia crescut una miqueta i que les meves analítiques estan molt bé. I m'han donat un munt de dies de vacances!!! També m'ha dit que ja podia sortir més i fer una vida més "normal" de mica en mica. És que he estat tan bé aquests dies... I com m'agrada trobar-me bé!!! És genial!!! Quina sensació tan fantàstica!!! Sense mals de panxa, ni a les cames, ni a la pell.... Trobar-se bé... Simplement és genial!!! I com que em sento així de bé no paro al llarg de tot el dia.
M'encanta jugar al parc i veure als nens jugar, encara que sigui amb una mica de distància i fent aquelles aterrissades que et peles el nas i els genolls.
M'encanta passejar amb el meu súper tricicle que em va regalar el meu cosinet Ferran.
M'encanta fer petites excursions amb els papes.
M'encanta sortir a passejar amb els avis i veure els nens que hi ha al carrer.
M'encanta tenir la tieta de lluny ben a prop.
M'encanta fer concerts als papes i avis.
M'encanta dirigir una orquestra.
M'encanta anar a sopar a casa els tiets.
M'encanta banyar-me a la meva piscineta.
M'encanta fer una sessió de fotos amb la meva tieta Carme i tiet Albert.
M'encanta tenir el papa a casa i jugar amb ell.
M'encanta la visita de la Marta i el Gerard amb tooots els cosins!!!
M'encanten les celebracions familiars.
...
M'encanta trobar-me bé!!!
Una petarrufa,
Abril
dimarts, 22 de juliol del 2014
Dia + 600
21 de juliol de 2014
Sí, sí! Ho heu vist bé!! Ja porto 600 dies amb la meva nova medul.la!!! Si mirem enrere... He fet molt i molt camí. Tot i així, tot i que cada dia puc fer més coses, encara cal anar amb molt de compte ja que queda molt camí a fer. Fa molts dies que no teníeu notícies meves, oi? Doncs això és molt bona senyal. Fa tants dies que no vaig a l'hospital ... Però avui no us vull parlar ni d'hospitals, ni d'eich, ni de leucos, ni de punxades...
Avui us vull explicar dos dies fantàstics que vaig passar amb els papes. La meva primera SORTIDA. Dos dies a Andorra. Dos dies fora de casa. Una nit lluny del meu llitet però res de llits d'hospital!
Tot i que el papa hi va anar a treballar, els tres vam disfrutar molt. Jo descobrint moltíssimes coses i els papes veient com disfrutava de la VIDA. Per uns moments es van sentir uns pares "normals". I en alguns moments fins i tot diria que es van oblidar de la maleïda malaltia. Tot i així us he d'explicar que quan vaig entrar a l'ascensor de l'hotel no ho veia gaire clar. Vaig agafar-me fort al coll del papa i fins i tot em vaig posar a tremolar. Fins que no vam entrar a l'habitació i vaig veure que no hi havia aquells llits de baranes, ni bombes de medicació.... No em vaig relaxar. Després ja em va passar. Vaig entendre que allà no hi havia bates blanques. Érem els tres junts a punt de passar dos dies inoblidables.
I així va ser. M'ho vaig passar tan bé... Després d'una llarga migdiada vam anar a escoltar el concert de l'Orquestra de Cambra d'Andorra, l'Orquestra que toca el papa i que tantes vegades la mama m'havia dit que aniríem a escoltar. La mama no tenia clar si aguantaria el concert però com que era a l'aire lliure...podíem marxar en qualsevol moment. Però... I per què no l'havia d'aguantar? Em vaig quedar embobada escoltant aquella magnífica música que sortia dels instruments de corda . Quina meravella!! I el meu papa era allà... Jo no el parava de mirar. Fins i tot em vaig posar a ballar suaument en alguna d'aquelles músiques. Ah! I a més sabeu a qui vaig veure? El Pep dels Minairons!!! Que bonic... I per si no n'hi hagués prou, el Gerard, en nom de l'orquestra, em van dedicar el bis. Fa dos anys ja me'l van dedicar però jo estava molt malaltona ingressada a l'hospital. Aquesta vegada sí. Jo era allà, disfrutant de la música de l'orquestra.
Però això no és tot. L'endemà al migdia, en una altra plaça d'Andorra, l'orquestra va fer una
"performance" i la gent que passava per allà podia dirigir-la. Doncs quan la Teresa de l'orquestra em va dir si volia sortir a dirigir l'Orquestra del papa, jo no m'hi vaig pensar dues vegades. I tant que sí! I tota decidida vaig agafar la batuta i em vaig posar a dirigir un fragment de la petita Serenata nocturna de Mozart. Quasi res!!! Els papes no s'ho podien creure veure'm a dirigir allà a davant de tothom. Sense vergonya. Com si ho hagués fet tota la vida !! Però és que un dia que sortim.... Ho he d'aprofitar al màxim! Mireu si ho vaig fer bé que, un cop acabada la música, vaig aplaudir als músics i vaig saludar. Llavors la gent es va posar a riure. Encara no sé per què! Els papes sempre diuen que si t'aplaudeixen has de saludar. Doncs això és el que vaig fer. Saludar.
Ara a esperar a dijous que tinc una altra sortida. Aquesta vegada, però, a l'hospital. I tocarà altra vegada punxades!! Però ara no cal pensar-hi. Encara em queden uns dies per anar a passejar, banyar-me a la piscineta de casa...
Una petarrufa,
Abril
Sí, sí! Ho heu vist bé!! Ja porto 600 dies amb la meva nova medul.la!!! Si mirem enrere... He fet molt i molt camí. Tot i així, tot i que cada dia puc fer més coses, encara cal anar amb molt de compte ja que queda molt camí a fer. Fa molts dies que no teníeu notícies meves, oi? Doncs això és molt bona senyal. Fa tants dies que no vaig a l'hospital ... Però avui no us vull parlar ni d'hospitals, ni d'eich, ni de leucos, ni de punxades... Avui us vull explicar dos dies fantàstics que vaig passar amb els papes. La meva primera SORTIDA. Dos dies a Andorra. Dos dies fora de casa. Una nit lluny del meu llitet però res de llits d'hospital!
Tot i que el papa hi va anar a treballar, els tres vam disfrutar molt. Jo descobrint moltíssimes coses i els papes veient com disfrutava de la VIDA. Per uns moments es van sentir uns pares "normals". I en alguns moments fins i tot diria que es van oblidar de la maleïda malaltia. Tot i així us he d'explicar que quan vaig entrar a l'ascensor de l'hotel no ho veia gaire clar. Vaig agafar-me fort al coll del papa i fins i tot em vaig posar a tremolar. Fins que no vam entrar a l'habitació i vaig veure que no hi havia aquells llits de baranes, ni bombes de medicació.... No em vaig relaxar. Després ja em va passar. Vaig entendre que allà no hi havia bates blanques. Érem els tres junts a punt de passar dos dies inoblidables.
I així va ser. M'ho vaig passar tan bé... Després d'una llarga migdiada vam anar a escoltar el concert de l'Orquestra de Cambra d'Andorra, l'Orquestra que toca el papa i que tantes vegades la mama m'havia dit que aniríem a escoltar. La mama no tenia clar si aguantaria el concert però com que era a l'aire lliure...podíem marxar en qualsevol moment. Però... I per què no l'havia d'aguantar? Em vaig quedar embobada escoltant aquella magnífica música que sortia dels instruments de corda . Quina meravella!! I el meu papa era allà... Jo no el parava de mirar. Fins i tot em vaig posar a ballar suaument en alguna d'aquelles músiques. Ah! I a més sabeu a qui vaig veure? El Pep dels Minairons!!! Que bonic... I per si no n'hi hagués prou, el Gerard, en nom de l'orquestra, em van dedicar el bis. Fa dos anys ja me'l van dedicar però jo estava molt malaltona ingressada a l'hospital. Aquesta vegada sí. Jo era allà, disfrutant de la música de l'orquestra.
Però això no és tot. L'endemà al migdia, en una altra plaça d'Andorra, l'orquestra va fer una
"performance" i la gent que passava per allà podia dirigir-la. Doncs quan la Teresa de l'orquestra em va dir si volia sortir a dirigir l'Orquestra del papa, jo no m'hi vaig pensar dues vegades. I tant que sí! I tota decidida vaig agafar la batuta i em vaig posar a dirigir un fragment de la petita Serenata nocturna de Mozart. Quasi res!!! Els papes no s'ho podien creure veure'm a dirigir allà a davant de tothom. Sense vergonya. Com si ho hagués fet tota la vida !! Però és que un dia que sortim.... Ho he d'aprofitar al màxim! Mireu si ho vaig fer bé que, un cop acabada la música, vaig aplaudir als músics i vaig saludar. Llavors la gent es va posar a riure. Encara no sé per què! Els papes sempre diuen que si t'aplaudeixen has de saludar. Doncs això és el que vaig fer. Saludar. Ara a esperar a dijous que tinc una altra sortida. Aquesta vegada, però, a l'hospital. I tocarà altra vegada punxades!! Però ara no cal pensar-hi. Encara em queden uns dies per anar a passejar, banyar-me a la piscineta de casa...
Una petarrufa,
Abril
diumenge, 22 de juny del 2014
Dia +570
21 de juny de 2014
Finalment us escric.
Finalment us escric.
Ahir no vaig poder fer-ho perquè tenia més mamitis del normal. Però no us preocupeu, estic bé. Només que em van posar més vacunes i, és clar, estava més toveta. Però els "mimos" de la mama ho curen tot i, avui, ja estic la mar de bé. Aquests efectes secundaris rai... Els de la químio i transplantament fan més la punyeta...
Doncs sí, vam anar a l'hospital a veure la meva doctora. Aquesta vegada amb el meu avi perquè el papa treballava i no va poder venir. Primer l'analítica . No vaig plorar gens ni mica. Al contrari, era jo qui els deia a les infermeres el que havien de fer.
Després vam anar a la plaça a esmorzar. Jo no vaig parar de córrer amunt i avall i donant menjar als coloms. Els cridava perquè vinguessin però ells s'escapaven...
Després no m'ho vaig passar tan bé. Després de fer una bona caminada a peu jo soleta, em van posar un munt de vacunes. Als dos braços i a una cuixa. Ja em podia abraçar i fer petonets la
mama... Que no van parar de punxar-me. I jo prou que deia prou mama, prou!!!
Sort que després vam anar a la sala de jocs de planta i vaig poder jugar amb aquella cuineta que tantes hores hi havia passat l'any passat .... Ah! I també vaig veure l'Ivet que, la pobre, encara està lluitant contra el seu exèrcit de bitxets....
I després d'esperar més de dues hores més la meva doctora em va visitar. Les meves analítiques continuen igual de bé. M'han baixat més la cortisona i m'han dit que el mes que ve puc anar a escoltar el papa com toca a la seva orquestra. Serà a l'aire lliure i així encara hi haurà menys perills. Mica en mica anem fent passets endavant!!! En tinc unes ganes....
I ara fins d'aquí a quatre setmanes que, a part de l'analítica, més vacunes i la visita amb la meva doctora, es veu que també em faran anar amb un altre metge que es diu endocrí per veure com va el meu creixement perquè els papes diuen que, tot i que sóc molt gran, sóc petitona... Vaja!! Serà que ells són els gegants del pi!!!!
Ah!! I no sé per què, totes les infermeres i doctores em deien que estic tan canviada. Em miraven i reien. Ara es veu que els faig gràcia.... És que ja faig cara de nena. No com fins ara que, pobreta de mi, entre que estava tan inflada, el pèl que em feia sortir la medicació... Ufff! I és que ara em trobo bé. Tan fàcil com això!!!
Apa, doncs, a aprofitar aquests dies de solet perquè vull anar a passejar, al parc.... Carai!! Em faltaran dies!
Una petarrufa,
Abril
Després vam anar a la plaça a esmorzar. Jo no vaig parar de córrer amunt i avall i donant menjar als coloms. Els cridava perquè vinguessin però ells s'escapaven...
Després no m'ho vaig passar tan bé. Després de fer una bona caminada a peu jo soleta, em van posar un munt de vacunes. Als dos braços i a una cuixa. Ja em podia abraçar i fer petonets la
I després d'esperar més de dues hores més la meva doctora em va visitar. Les meves analítiques continuen igual de bé. M'han baixat més la cortisona i m'han dit que el mes que ve puc anar a escoltar el papa com toca a la seva orquestra. Serà a l'aire lliure i així encara hi haurà menys perills. Mica en mica anem fent passets endavant!!! En tinc unes ganes....
I ara fins d'aquí a quatre setmanes que, a part de l'analítica, més vacunes i la visita amb la meva doctora, es veu que també em faran anar amb un altre metge que es diu endocrí per veure com va el meu creixement perquè els papes diuen que, tot i que sóc molt gran, sóc petitona... Vaja!! Serà que ells són els gegants del pi!!!!
Ah!! I no sé per què, totes les infermeres i doctores em deien que estic tan canviada. Em miraven i reien. Ara es veu que els faig gràcia.... És que ja faig cara de nena. No com fins ara que, pobreta de mi, entre que estava tan inflada, el pèl que em feia sortir la medicació... Ufff! I és que ara em trobo bé. Tan fàcil com això!!!
Apa, doncs, a aprofitar aquests dies de solet perquè vull anar a passejar, al parc.... Carai!! Em faltaran dies!
Una petarrufa,
Abril
dimarts, 17 de juny del 2014
Dia +565
16 de juny de 2014
Quants dies sense explicar-vos res!!! M'haureu de perdonar però és que no paro. Ara que ha arribat el bon temps sembla que jo també m'he despertat i no paro d'anar amunt i avall tot el dia. Em canso tant que fins i tot tinc més gana. Ara bé, vull aprofitar tant el temps perdut que al vespre, quan els papes em fan anar a dormir, no hi ha maneres!! I mira que em canso un munt durant el dia, però això de relaxar-me i anar al llit... Diguem que ja hi he estat prou temps sobre un llit. Jo prefereixo moure'm i no parar. Els papes diuen que fins i tot m'està sortint una cara de bitxo... Però ara estic fent el que fa qualsevol nen de la meva edat. I és que em trobo molt bé.
He conegut què és anar a jugar al parc. Això sí, sense nens. Encara no em deixen jugar amb nens. Ostres... M'ha encantat!! No paro de dir als papes més, més, més!!! I les meves cames s'han fet tan fortes que, finalment, han après a pujar el tobogan!!! Mira que m'ha costat agafar el to muscular després de tanta cortisona... Ah!! I sabeu què? Els papes m'han posat una piscineta petita al jardí. Uix com m'agrada l'aigua....
Per cert, que explicant-vos tot el que faig ja no pensava a dir-vos el que em va dir l'otorrino.
Aquesta vegada sí que em va agradar anar amb el meu doctor del coll. Només em va escoltar i va parlar amb els papes. Jo tenia una por que tregués aquell maletí que tan temo on hi ha aquell tub que em posen pel nas i tan malament m'ho fa passar...És que encara faig força sorollets a la nit...
El doctor creu que a mesura que vagi creixent tot s'anirà enfortint. De totes maneres em vol veure al setembre i, llavors sí, treurà el maleït maletí.
Ah!! I aprofitant que era a l'hospital , vaig anar a veure la meva amiga Ivet que fa molts i molts dies que està intentant guanyar a un exèrcit de bitxets que fa dies li està fent la punyeta. Li vaig portar una cuineta petita com la meva perquè jo sort en vaig tenir d'ella quan estava a l'hospital!! Espero que l'ajudi a passar les hores tal i com em va ajudar a mi.
I dijous em toca visita amb la meva doctora. A veure com van les meves analítiques. A veure si la medul.la treballa bé tot i les vacunes que em van posar. Ah!!! I després més vacunes!!! Aiaiaiai
I canviant de tema, recordeu que l'any passat tots vosaltres vau enviar un missatge al mòbil per tal de recaptar diners per a la meravellosa feina que fa la Fundació Carreras? Doncs aquest any hi tornem a col.laborar. Estem tan agraïts amb la seva feina... Si no fos per a ells segurament jo ara no seria aquí explicant-vos tantes coses. És per això que us voldria demanar, altra vegada, la vostra petita ajuda.
Una forta petarrufa per a tots vosaltres
Abril
Quants dies sense explicar-vos res!!! M'haureu de perdonar però és que no paro. Ara que ha arribat el bon temps sembla que jo també m'he despertat i no paro d'anar amunt i avall tot el dia. Em canso tant que fins i tot tinc més gana. Ara bé, vull aprofitar tant el temps perdut que al vespre, quan els papes em fan anar a dormir, no hi ha maneres!! I mira que em canso un munt durant el dia, però això de relaxar-me i anar al llit... Diguem que ja hi he estat prou temps sobre un llit. Jo prefereixo moure'm i no parar. Els papes diuen que fins i tot m'està sortint una cara de bitxo... Però ara estic fent el que fa qualsevol nen de la meva edat. I és que em trobo molt bé.
Per cert, que explicant-vos tot el que faig ja no pensava a dir-vos el que em va dir l'otorrino.
Aquesta vegada sí que em va agradar anar amb el meu doctor del coll. Només em va escoltar i va parlar amb els papes. Jo tenia una por que tregués aquell maletí que tan temo on hi ha aquell tub que em posen pel nas i tan malament m'ho fa passar...És que encara faig força sorollets a la nit...
El doctor creu que a mesura que vagi creixent tot s'anirà enfortint. De totes maneres em vol veure al setembre i, llavors sí, treurà el maleït maletí.
Ah!! I aprofitant que era a l'hospital , vaig anar a veure la meva amiga Ivet que fa molts i molts dies que està intentant guanyar a un exèrcit de bitxets que fa dies li està fent la punyeta. Li vaig portar una cuineta petita com la meva perquè jo sort en vaig tenir d'ella quan estava a l'hospital!! Espero que l'ajudi a passar les hores tal i com em va ajudar a mi.
I dijous em toca visita amb la meva doctora. A veure com van les meves analítiques. A veure si la medul.la treballa bé tot i les vacunes que em van posar. Ah!!! I després més vacunes!!! Aiaiaiai
I canviant de tema, recordeu que l'any passat tots vosaltres vau enviar un missatge al mòbil per tal de recaptar diners per a la meravellosa feina que fa la Fundació Carreras? Doncs aquest any hi tornem a col.laborar. Estem tan agraïts amb la seva feina... Si no fos per a ells segurament jo ara no seria aquí explicant-vos tantes coses. És per això que us voldria demanar, altra vegada, la vostra petita ajuda.
Una forta petarrufa per a tots vosaltres
Abril
divendres, 30 de maig del 2014
Dia +547
29 de maig de 2014
Avui fa un any i mig que vaig néixer per segona vegada. Un any i mig de la meva nova medul.la. Així doncs... A celebrar -ho bé! XIN-XIN!
Una petarrufa
Abril
dilluns, 26 de maig del 2014
Dia +544
26 de maig de 2014
Avui no us explicaré res d'hospitals ni punxades.
Avui us explicaré una cosa molt especial del cap de setmana. Després de passar un dissabte molt xafadeta degut al munt de punxades que em van fer per posar-me les vacunes, el diumenge estava la mar de bé. Vaja, que si els efectes secundaris de les vacunes són aquests rai!! Comparat amb els efectes secundaris de la químio.... Això està xupat!
Doncs el que us deia, com que estava la mar d'eixerida i, al migdia, durant una estona va sortir el solet... Doncs els papes em va portar a la festa d'aniversari del meu tiet Josep Maria.
Va ser molt més que una festa d'aniversari. Durant una estona vaig poder estar amb la família del papa!!! I sense finestrals entremig !!!! Tiets, cosins... Això sí! Al jardí de casa el tiet i...sense poder jugar ni amb la Berta, ni l'Anna, ni el Pol ni el Roc. Això sí, vaig poder jugar amb la meva nina Anna que me l'emporto a tot arreu.
Em sembla que van estar tan contents... Les cares que van fer al veure'm arribar ho deien tot. És que ningú s 'ho esperava. Quin regal que li vaig fer al meu tiet Josep Maria....
Després de menjar els meus macarrons soleta, com que es va girar una mica de vent, els papes em van portar a casa. No fos cas que m'encostipés i hagués de tornar a visitat l'hospital...
Ah!! I sabeu què? Finalment avui he pogut estrenar el meu paraigües, encara que hagi sigut al meu jardí. Ja m'ha agradat ja, però tinc unes ganes que arribi el sol solet i la caloreta per poder anar a passejar....
I avui la meva petarrufa és per al meu tiet Josep Maria. Felicitats tiet!
Abril
Avui us explicaré una cosa molt especial del cap de setmana. Després de passar un dissabte molt xafadeta degut al munt de punxades que em van fer per posar-me les vacunes, el diumenge estava la mar de bé. Vaja, que si els efectes secundaris de les vacunes són aquests rai!! Comparat amb els efectes secundaris de la químio.... Això està xupat!
Doncs el que us deia, com que estava la mar d'eixerida i, al migdia, durant una estona va sortir el solet... Doncs els papes em va portar a la festa d'aniversari del meu tiet Josep Maria.
Després de menjar els meus macarrons soleta, com que es va girar una mica de vent, els papes em van portar a casa. No fos cas que m'encostipés i hagués de tornar a visitat l'hospital...
Ah!! I sabeu què? Finalment avui he pogut estrenar el meu paraigües, encara que hagi sigut al meu jardí. Ja m'ha agradat ja, però tinc unes ganes que arribi el sol solet i la caloreta per poder anar a passejar....
I avui la meva petarrufa és per al meu tiet Josep Maria. Felicitats tiet!
Abril
divendres, 23 de maig del 2014
Dia +541
23 de maig de 2014
23 de maig. Sempre recordarem aquesta data. Avui fa dos anys que el que ens deien que era un simple constipat que ja passaria quan canviés el temps va passar a una leucèmia de molt alt risc i amb molt mal pronòstic.
Dos anys que donaven al papa i a la mama una de les pitjors notícies que poden rebre uns papes. Amb tan sols cinc mesos acabats de fer la meva vida penjava d'un fil molt prim.
Però també fa dos anys que vaig decidir lluitar i lluitar al costat dels papes i aferrar-me a la poca esperança de vida que tenia. No podia ser perdre'm les coses tan boniques que m'esperava i veure com teníem a tanta i tanta gent al costat per ajudar-nos a tirar endavant. Metges, família, amics, companys de feina.... Junts ho hem aconseguit. Ha estat llarg però després de dos anys, tot i que amb la boca petita, puc dir que em trobo bé ( tot i els espants que sovint dono als papes). Han estat dos anys molt llargs i durs ple d'entrebancs però avui ja us puc dir que cada vegada em falta menys per a fer-vos una petarrufa en directe a tots aquells que heu estat al meu costat. I és que ahir em van posar les primeres vacunes. Comencem una nova etapa tot i que, com sempre, encara hem de vigilar molt i estar a l'aguait per a qualsevol cosa per petita que sigui.
Ahir era dia d'hospital. Tocava control amb les meves doctores. Tot i la infecció que vaig tenir la
setmana passada les meves analítiques estan bé, encara que han baixat una miqueta degut aquest exèrcit de bitxets que van venir a fer-me la punyeta.
23 de maig. Sempre recordarem aquesta data. Avui fa dos anys que el que ens deien que era un simple constipat que ja passaria quan canviés el temps va passar a una leucèmia de molt alt risc i amb molt mal pronòstic.
Dos anys que donaven al papa i a la mama una de les pitjors notícies que poden rebre uns papes. Amb tan sols cinc mesos acabats de fer la meva vida penjava d'un fil molt prim.
Però també fa dos anys que vaig decidir lluitar i lluitar al costat dels papes i aferrar-me a la poca esperança de vida que tenia. No podia ser perdre'm les coses tan boniques que m'esperava i veure com teníem a tanta i tanta gent al costat per ajudar-nos a tirar endavant. Metges, família, amics, companys de feina.... Junts ho hem aconseguit. Ha estat llarg però després de dos anys, tot i que amb la boca petita, puc dir que em trobo bé ( tot i els espants que sovint dono als papes). Han estat dos anys molt llargs i durs ple d'entrebancs però avui ja us puc dir que cada vegada em falta menys per a fer-vos una petarrufa en directe a tots aquells que heu estat al meu costat. I és que ahir em van posar les primeres vacunes. Comencem una nova etapa tot i que, com sempre, encara hem de vigilar molt i estar a l'aguait per a qualsevol cosa per petita que sigui.
Ahir era dia d'hospital. Tocava control amb les meves doctores. Tot i la infecció que vaig tenir la setmana passada les meves analítiques estan bé, encara que han baixat una miqueta degut aquest exèrcit de bitxets que van venir a fer-me la punyeta.
Però ahir em vaig endur un munt de punxades. Dues per l'analítica ja que dels meus ditets rajava poca sang. Es veu que estava garrepa. I tres per les vacunes. Uix... Aquestes no em van agradar gens però els papes em van dir que si volia jugar amb nens me les havien de posar. Doncs quin remei. I vaig plorar un munt, però encara vaig plorar més quan vaig veure que el meu avi no era al meu costat. Els meus plors els van sentir tot l'hospital. Vaig plorar tant que el doctor va haver d'anar-lo a buscar a la sala d'espera. És que un dia tan important com les meves primeres vacunes després de tot el que m'ha tocat passar, ho volia fer en companyia del meu avi.
I res més, com una nena valenta altra vegada a casa a aprofitar el temps i a esperar que encara faci més bon temps per a poder sortir a passejar.
Una petarrufa
Abril
I res més, com una nena valenta altra vegada a casa a aprofitar el temps i a esperar que encara faci més bon temps per a poder sortir a passejar.
Una petarrufa
Abril
dijous, 15 de maig del 2014
Dia +532
14 de maig de 2014
Sí, sí!!! Us ho podeu creure!!!
Avui he d.ormit a l'hospital!! Una setmana justa de baixar a urgències perquè m'ofegava per la meva laringitis i ahir vam haver de córrer un altre cop. Els moquets no m'havien marxat, continuava la tos i tot el dia vaig tenir unes decimetes de febre i a la tarda vaig fer un bon pic de febre. Després que les doctores de bata blanca m'enredessin d'allò més i de no deixar-me dormir una estoneta tranquil.la, ens van dir els resultats de l'analítica que em van fer. Sembla ser que tinc una infecció. Un exèrcit de bitxets ha decidit fer-me la punyeta ara que semblava que tot anava bé i ja podia sortir miquetes... Cal veure, però, si és un exèrcit de virus o bacteris. De moment més xaropets per a eliminar els intrussos i hospital per veure com evoluciono. A la matinada, quan les bates blanques m'han deixa tranquil.la, he descansat força bé. Clar que al costat del papa i la mama no costa gaire...
Avui he dormit quasi tot el matí. M'han fet més analítiques i aquestes diuen que tinc un munt de bitxets dolents donant-me la tabarra. Ara bé, encara no coneixem el seu nom... I la febreta l'he anat controlant sense que m'haguessin de donar cap xaropet per fer-la baixar. De moment, però, com que les doctores de bata blanca saben que jo faig tanta bondat i em prenc els xaropets tan bé (quin remei em queda...) m'han deixat anar a casa. Deu dies d'un antibiòtic molt més fort i a veure si guanyo la batalla.... Ah! I esperem que tot i aquest entrebanc el dia 22 puguem posar les vacunes que tant i tant esperem....
Doncs res, a fer bondat i a creure. Si em poso bé del tot aviat em deixaran tornar a sortir a passejar! I avui una forta petarrufa a la meva amigueta Ivet que, tot i que encara li queda un viatge molt llarg, ahir ja va sortir del seu camp base.
Abril
Avui he d.ormit a l'hospital!! Una setmana justa de baixar a urgències perquè m'ofegava per la meva laringitis i ahir vam haver de córrer un altre cop. Els moquets no m'havien marxat, continuava la tos i tot el dia vaig tenir unes decimetes de febre i a la tarda vaig fer un bon pic de febre. Després que les doctores de bata blanca m'enredessin d'allò més i de no deixar-me dormir una estoneta tranquil.la, ens van dir els resultats de l'analítica que em van fer. Sembla ser que tinc una infecció. Un exèrcit de bitxets ha decidit fer-me la punyeta ara que semblava que tot anava bé i ja podia sortir miquetes... Cal veure, però, si és un exèrcit de virus o bacteris. De moment més xaropets per a eliminar els intrussos i hospital per veure com evoluciono. A la matinada, quan les bates blanques m'han deixa tranquil.la, he descansat força bé. Clar que al costat del papa i la mama no costa gaire...
Avui he dormit quasi tot el matí. M'han fet més analítiques i aquestes diuen que tinc un munt de bitxets dolents donant-me la tabarra. Ara bé, encara no coneixem el seu nom... I la febreta l'he anat controlant sense que m'haguessin de donar cap xaropet per fer-la baixar. De moment, però, com que les doctores de bata blanca saben que jo faig tanta bondat i em prenc els xaropets tan bé (quin remei em queda...) m'han deixat anar a casa. Deu dies d'un antibiòtic molt més fort i a veure si guanyo la batalla.... Ah! I esperem que tot i aquest entrebanc el dia 22 puguem posar les vacunes que tant i tant esperem....
Doncs res, a fer bondat i a creure. Si em poso bé del tot aviat em deixaran tornar a sortir a passejar! I avui una forta petarrufa a la meva amigueta Ivet que, tot i que encara li queda un viatge molt llarg, ahir ja va sortir del seu camp base.
Abril
dijous, 8 de maig del 2014
Dia +527
7 de maig de 2014
Aquesta nit tela marinera!!! He donant un bon espant als papes i a mi mateixa, no us penseu... Tan bé que estava i, de cop, a dos quarts de quatre de la matinada m'he posat a estossegar i a ofegar-me. Em costava tan respirar... I feia un sorollam que no ha fet gens de gràcia als papes. I ja els veu corrents a posar-me la jaqueta i cap a la Vall d'Hebron s'ha dit!!! Sort que no hem trobat cotxes i ens han agafat de seguida. La doctora que m'ha mirat ho ha vist clar de seguida. Una laringitis. Pensareu que és poca cosa, i que no serà pas ni la primera ni l'última que agafaré, però amb el meu historial... el que passa és que jo ja tinc poc pas d'aire per la corda vocal paralitzada i amb la inflamació fa por que em quedi molt poc espai per a respirar. I és clar, l'espant és més gran. Els papes ja s'imaginaven UCI i una nova traqueostomia!!! Però tot va quedar en un nou espant. Tots fossin així.... Em van donar més cortisona i... cap a casa!!!! Que bé!!!
Ara m'ho passo tan bé a casa... Penseu que em passo moltes estones jugant al meu jardí. Això sí, rentant-me les mans constantment i els papes no em deixen tranquil.la ni un moment. Tota l'estona controlant el que toco i deixo de tocar. Però que em toqui l'aire diuen que és molt bo perquè el solet porta moltes vitamines i que m'ajudarà a créixer i a posar-me ben forta!!
Per cert, he descobert la jardineria i m'encanta. Tot el dia estaria regant les meves floretes!!!
Doncs res més.
A veure si ara puc estar tranquil.leta fins el dia 22 que tinc visita i toca punxades. Les famoses vacunes que tan esperen els papes!! Esperem que les analítiques continuïn igual de bé tot i aquesta laringitis. Ostres... I mira que vigilem amb els papes...
I avui, una forta petarrufa per a la meva tieta de lluny que me l'estimo moltíssim!!!
Abril
Aquesta nit tela marinera!!! He donant un bon espant als papes i a mi mateixa, no us penseu... Tan bé que estava i, de cop, a dos quarts de quatre de la matinada m'he posat a estossegar i a ofegar-me. Em costava tan respirar... I feia un sorollam que no ha fet gens de gràcia als papes. I ja els veu corrents a posar-me la jaqueta i cap a la Vall d'Hebron s'ha dit!!! Sort que no hem trobat cotxes i ens han agafat de seguida. La doctora que m'ha mirat ho ha vist clar de seguida. Una laringitis. Pensareu que és poca cosa, i que no serà pas ni la primera ni l'última que agafaré, però amb el meu historial... el que passa és que jo ja tinc poc pas d'aire per la corda vocal paralitzada i amb la inflamació fa por que em quedi molt poc espai per a respirar. I és clar, l'espant és més gran. Els papes ja s'imaginaven UCI i una nova traqueostomia!!! Però tot va quedar en un nou espant. Tots fossin així.... Em van donar més cortisona i... cap a casa!!!! Que bé!!!
A veure si ara puc estar tranquil.leta fins el dia 22 que tinc visita i toca punxades. Les famoses vacunes que tan esperen els papes!! Esperem que les analítiques continuïn igual de bé tot i aquesta laringitis. Ostres... I mira que vigilem amb els papes...
I avui, una forta petarrufa per a la meva tieta de lluny que me l'estimo moltíssim!!!
Abril
dissabte, 26 d’abril del 2014
Dia +513
25 d’abril de 2014
Ahir tocava hospital i, ja ho veieu, fins avui a la nit no he pogut escriure. És que no paro. Ara que em trobo bé només tinc ganes de jugar al jardí i fer moltes coses.
Però comencem pel més important. Després de passar-nos un munt d’hores a l’hospital perquè semblava que els resultats de les meves analítiques no volien sortir, l’espera va valdre la pena. Les analítiques estaven molt bé. Tant que només prendré cortisona un parell de dies a la setmana i, atenció, d’aquí a un mes comencem les VACUNES!!!! Sí, sí. Ho heu llegit bé! Això vol dir que ben aviat podré començar a fer vida “normal” si no hi ha cap sorpresa d’última hora. Podré jugar amb nens i no caldrà veure’ls des de darrere el vidre de casa!!! Estem tan contents…
Esperem que la baixada de cortisona no faci despertar el ditxós EICH. De moment, a part de sortir-me una mena de caspa que sembla la crosta làctea dels nadons i tenir uns cabells molt fins, dèbils i esclarissats, sembla que aquest es queda quietó. Que duri que ja m’ha fet prou la guitza!!
Els avis, els meus padrins, també em van regalar dues mones de Pàsqua!!! Uix que n’eren de bones! Però no us penseu, jo també en vaig fer una. I de xocolata!!! Fins i tot hi vaig posar un ou, lacasitos i un munt de plumes de colors!! Aquesta vegada el joc de cuinetes que tan m’agrada anava de debò!!!
A part d’això ja podem començar a sortir una miqueta sempre i quan no anem en llocs tancats i, sobretot, la gent no m’agafi ni em toqui. Ja hem fet alguna passejada i… estic descobrint tantes coses… Com m’agrada sortir a passejar… I quin dia tan bonic el de Sant Jordi, eh? Roses i llibres!!! El Sant del papa i el meu!!! Vaig sortir a passejar amb els papes i el papa em va regalar una rosa i dos llibres. M’agraden tant els contes… i és que amb la mama ens passem tardes senceres explicant un conte i un altre… mai me’n canso!
Ah! Sabeu que em va venir a veure la Xènia? La meva súper cosineta que tantes coses m’ensenyarà aviat! Ah! I també dos nens guapíssims. En Guim i en Bernat!! Com que porten la Patum a la sang, em van regalar una maça infantil de la Patum i em van ensenyar com ho havia de fer per portar-la. Ja em van dir que ben aviat em volien veure per la Patum infantil… però espero que ells m’hi acompanyin!!
Ja ho veieu, sembla que, finalment, anem per bon camí. Ja cal que descansi perquè aquest estiu no hi haurà qui em pari!
Una petarrufa,
Abril
Ahir tocava hospital i, ja ho veieu, fins avui a la nit no he pogut escriure. És que no paro. Ara que em trobo bé només tinc ganes de jugar al jardí i fer moltes coses.
Esperem que la baixada de cortisona no faci despertar el ditxós EICH. De moment, a part de sortir-me una mena de caspa que sembla la crosta làctea dels nadons i tenir uns cabells molt fins, dèbils i esclarissats, sembla que aquest es queda quietó. Que duri que ja m’ha fet prou la guitza!!
Els avis, els meus padrins, també em van regalar dues mones de Pàsqua!!! Uix que n’eren de bones! Però no us penseu, jo també en vaig fer una. I de xocolata!!! Fins i tot hi vaig posar un ou, lacasitos i un munt de plumes de colors!! Aquesta vegada el joc de cuinetes que tan m’agrada anava de debò!!!
A part d’això ja podem començar a sortir una miqueta sempre i quan no anem en llocs tancats i, sobretot, la gent no m’agafi ni em toqui. Ja hem fet alguna passejada i… estic descobrint tantes coses… Com m’agrada sortir a passejar… I quin dia tan bonic el de Sant Jordi, eh? Roses i llibres!!! El Sant del papa i el meu!!! Vaig sortir a passejar amb els papes i el papa em va regalar una rosa i dos llibres. M’agraden tant els contes… i és que amb la mama ens passem tardes senceres explicant un conte i un altre… mai me’n canso!
Ah! Sabeu que em va venir a veure la Xènia? La meva súper cosineta que tantes coses m’ensenyarà aviat! Ah! I també dos nens guapíssims. En Guim i en Bernat!! Com que porten la Patum a la sang, em van regalar una maça infantil de la Patum i em van ensenyar com ho havia de fer per portar-la. Ja em van dir que ben aviat em volien veure per la Patum infantil… però espero que ells m’hi acompanyin!!Ja ho veieu, sembla que, finalment, anem per bon camí. Ja cal que descansi perquè aquest estiu no hi haurà qui em pari!
Una petarrufa,
Abril
dilluns, 14 d’abril del 2014
Dia +500
12 d'abril de 2014
Sí, sí!! Com ho veieu!!! Avui fa 500 dies que el meu àngel de la guarda em va donar la segona oportunitat de viure!! 500 dies és molt. Moltíssim i, evidentment, a casa ho hem volgut celebrar com cal!! I és que he d'aprofitar molt el temps perdut. Ara que fa bo i em deixen sortir una miqueta, sempre i quan sigui a l'aire lliure i no estigui en contacte directe amb la gent, només vull estar al jardí i anar a passejar.
Per cert, ara que dic jardí... Sabeu què ha passat? Doncs al meu jardí hi tinc un petit estany ple de peixets de colors. Bé, tenia. Perquè l'altre dia un ocellot molt gran es va aturar al jardí de casa i quan va veure els meus peixets se'ls va cruspir tots. I la mama que li va fer gràcia veure aquell ocellot bebent aigua de l'estany... Però no bebia no... Es va cruspir tooooots els peixos!!!! I jo que cada dia els hi donava menjar...
Divendres vam anar a passejar per l'hospital. No és el millor lloc per anar a passejar, creieu-me...
Vam anar a veure el meu otorrino i ens va explicar els resultats de la laringoscòpia que em van fer el dia de l'operació. Sembla ser que tot està força bé tot i l'engruiximent de la part subglòtica degut, segurament, a tota la medicació acumulada. Haurem d'anar fent el seguiment a veure si es posa tot normal... Ah! I encara tinc una corda paralitzada. PARALITZADA???? Amb els crits que faig!!! Ja la despertaré, ja...
Sabeu què vaig fer després de la visita? Doncs primer vaig anar a visitar la meva amiga Ivet a la finestra del seu camerot i, després, vam pujar a Montserrat a posar dos ciris a la Moreneta. Un per a mi i un per a l'Ivet. Perquè ens ajudi a recuperar-nos del tot.
Ostres... Els papes em van fer caminar un munt i vaig sentir unes campanes que ressonaven per tota la plaça!!!! I com m'agrada sortir a passejar.... I més ara que per tot arreu hi ha tantes floretes...
Ostres!! Com la cançó que aquests dies em canta la mama... "A mi m'agrada passejar... Per on hi ha floretes...". La coneixeu? Ens fem un fart de ballar...i jo no paro de riure i riure...
Bé. Per avui res més. Dimarts altra vegada a l'hospital. Aquesta vegada a veure la cirurgiana.
I avui una gran i dolça petarrufa a la meva tieta de lluny!!!
Abril
Per cert, ara que dic jardí... Sabeu què ha passat? Doncs al meu jardí hi tinc un petit estany ple de peixets de colors. Bé, tenia. Perquè l'altre dia un ocellot molt gran es va aturar al jardí de casa i quan va veure els meus peixets se'ls va cruspir tots. I la mama que li va fer gràcia veure aquell ocellot bebent aigua de l'estany... Però no bebia no... Es va cruspir tooooots els peixos!!!! I jo que cada dia els hi donava menjar...
Divendres vam anar a passejar per l'hospital. No és el millor lloc per anar a passejar, creieu-me...
Vam anar a veure el meu otorrino i ens va explicar els resultats de la laringoscòpia que em van fer el dia de l'operació. Sembla ser que tot està força bé tot i l'engruiximent de la part subglòtica degut, segurament, a tota la medicació acumulada. Haurem d'anar fent el seguiment a veure si es posa tot normal... Ah! I encara tinc una corda paralitzada. PARALITZADA???? Amb els crits que faig!!! Ja la despertaré, ja...
Ostres... Els papes em van fer caminar un munt i vaig sentir unes campanes que ressonaven per tota la plaça!!!! I com m'agrada sortir a passejar.... I més ara que per tot arreu hi ha tantes floretes...
Ostres!! Com la cançó que aquests dies em canta la mama... "A mi m'agrada passejar... Per on hi ha floretes...". La coneixeu? Ens fem un fart de ballar...i jo no paro de riure i riure...
Bé. Per avui res més. Dimarts altra vegada a l'hospital. Aquesta vegada a veure la cirurgiana.
I avui una gran i dolça petarrufa a la meva tieta de lluny!!!
Abril
dilluns, 7 d’abril del 2014
Dia + 495
7 d’abril de 2014 Des d’ahir a dalt del cel hi brilla una nova estrella.
El meu besavi ha pujat al cel per a converir-se en una bonica estrella que, de ben segur, m’enviarà un munt d’energia per ajudar-me a recuperar del tot. Sé que em protegirà en tot moment.
Una forta petarrufa besavi Miquel!
T’estimo!!
Abril
dijous, 3 d’abril del 2014
DIA + 491
3 d’abril de 2014
Després d’uns quants dies d’hospital (visites, operació, més visites…) sembla que m’han tornat a deixar una mica tranquil·la. Dic una mica perquè allà on em van fer la ferida per treure’m el port-a-cath ara m’hi han de fer les cures. Sort que me les fa la meva mama i, tot i que em poso a tremolar perquè no m’agrada gens, sempre és millor que les doctores o les infermeres.
Estic tan escarmentada en tot el que m’han fet aquests dos anys que no me’n refio de cap bata blanca. Ara que començava a dormir una mica bé, doncs sant tornem-hi! Em desperto cridant i plorant. En un tres i no res m’aixeco del llit. És que tinc malsons. Sommio que sóc a l’hospital i que les bates blanques fan de les seves… i la pobre mama allà donant-me la mà i acaronant-me tota la nit perquè em relaxi! Fins i tot no em vull estirar al llit per por!
També he perdut del tot la gana. Suposem que és per la baixada de cortisona, tot i que ja fa força setmanes que prenc la mateixa dosis. I mira que els papes em donen tots els capricis!! I fins i tot algun dia he fet alguna vomitada d’aquelles que tela marinera!!!
Ah! sabeu què? Els papes m’han apuntat a l’escola!! Sí, sí! Això vol dir que ja no sóc tan petita. Quan la meva doctora em deixi aniré a l’escola. No sabem si serà el curs vinent o l’altre, però de moment ja tinc la plaça reservada! El més important és que jo em trobi bé. I sabeu què vol dir això? Doncs que ja no sóc tan petita!!! Ara bé, primer m’han de treure del tot la cortisona i posar-me les vacunes perquè estigui més forta perquè a l’escola hi corren molts bitxos!! A veure si aquesta primavera em treuen aquest coi de xaropet i aviat puc jugar amb els nens sense finestres entremig!!
Mentrestant jo continuaré a casa fent les meves coses. Jugant a titelles, tocant instruments, cantant cançons, jugant amb jocs, fent menjars, pintant… Per cert, no us vaig ensenyar el regal que li vaig fer al papa pel dia del pare? Vaig trigar dies a fer-lo però va valdre la pena perquè li va agradar molt.
I avui una forta petarrufa pel meu besavi Miquel que necessita un munt de petarrufes per agafar moltes forces perquè… Avi…. Hem de jugar molt, eh? M’has de deixar el teu bastó que jo el faig servir de cavallet!! I has de veure la cara de bitxo que m’està sortint!!!
Abril
Després d’uns quants dies d’hospital (visites, operació, més visites…) sembla que m’han tornat a deixar una mica tranquil·la. Dic una mica perquè allà on em van fer la ferida per treure’m el port-a-cath ara m’hi han de fer les cures. Sort que me les fa la meva mama i, tot i que em poso a tremolar perquè no m’agrada gens, sempre és millor que les doctores o les infermeres.
Estic tan escarmentada en tot el que m’han fet aquests dos anys que no me’n refio de cap bata blanca. Ara que començava a dormir una mica bé, doncs sant tornem-hi! Em desperto cridant i plorant. En un tres i no res m’aixeco del llit. És que tinc malsons. Sommio que sóc a l’hospital i que les bates blanques fan de les seves… i la pobre mama allà donant-me la mà i acaronant-me tota la nit perquè em relaxi! Fins i tot no em vull estirar al llit per por!
També he perdut del tot la gana. Suposem que és per la baixada de cortisona, tot i que ja fa força setmanes que prenc la mateixa dosis. I mira que els papes em donen tots els capricis!! I fins i tot algun dia he fet alguna vomitada d’aquelles que tela marinera!!!
Ah! sabeu què? Els papes m’han apuntat a l’escola!! Sí, sí! Això vol dir que ja no sóc tan petita. Quan la meva doctora em deixi aniré a l’escola. No sabem si serà el curs vinent o l’altre, però de moment ja tinc la plaça reservada! El més important és que jo em trobi bé. I sabeu què vol dir això? Doncs que ja no sóc tan petita!!! Ara bé, primer m’han de treure del tot la cortisona i posar-me les vacunes perquè estigui més forta perquè a l’escola hi corren molts bitxos!! A veure si aquesta primavera em treuen aquest coi de xaropet i aviat puc jugar amb els nens sense finestres entremig!!
I avui una forta petarrufa pel meu besavi Miquel que necessita un munt de petarrufes per agafar moltes forces perquè… Avi…. Hem de jugar molt, eh? M’has de deixar el teu bastó que jo el faig servir de cavallet!! I has de veure la cara de bitxo que m’està sortint!!!
Abril
dissabte, 29 de març del 2014
Dia +485
28 de març de 2014
Ui, ui, ui... Quantes coses que us he d'explicar avui...
Feia tants dies que estava tranquil.leta dormint a casa... Que ara porto un parell de dies que tela marinera!!!
Ahir em vaig haver de llevar molt d'hora perquè em tocava anar a veure les meves doctores de bata blanca. Analítica i visita. I tot sense que em saltés ni una sola llàgrima. És clar, és que ja me les conec tan bé... I ja sé què em faran en tot moment. I sabeu què? Tot i que els leucos han baixat, la resta d'analítica estava molt bé. Tot així encara he de continuar amb la micona de cortisona que em donen...
Ah! I vaig anar a veure la Ivet al seu camerot. Està tan guapa pelona... Que valenta que és... Té una lluita constant amb exèrcits de bitxets i ella allà, al peu del canó!!! És una gran lluitadora!!!
I avui.... Ui avui!!!! No heu sentit uns grans crits cap al migdia?
I mira que la mama ja m'ho havia explicat però quan arriba el moment... Sort que he tingut el meu Amic Mic en tot moment...
Avui encara ens hem llevat més d'hora. Tot just començava a treure el nas el sol solet. Tocava tornar a l'hospital. Després de fer una vomitada al cotxe, hem arribat a l'hospital i, a mesura que passava l'estona, jo ja m'he ensumat que això d'avui no era una simple visita. I això no m'agradava. Després d'esperar-me un munt d'hores m'han fet posar el pijama i m'han baixat a quiròfan. Quan m'han assegut a la camilla ja no ho he vist gens clar. Volia sortir i només cridava NO!!! MAMA!!!
Doncs sí, avui era el dia de la retirada del port-a-cath i de la laringoscòpia. M'han sedat, posat una via al braç i m'han donat aquell xaropet que em fa dormir. I ja no recordo res més fins que M'he despertat cridant i cridant. PAPA!!! MAMA!!!! I jo només veia bates blanques!!! Estava a reanimació i han hagut de cridar a la mama que entrés perquè cinc infermeres no podien amb mi. I fins i tot m'han hagut de tornar a sedar. Us ho podeu creure? Amb lo tranquil.leta que sóc jo!!!! Però és que d'aquelles bates blanques no me'n fiava ni un pèl. Moltes brometes i bones paraules però...alerta!!!
Ha vingut la mama però jo també volia el papa que, el pobre, no l'han deixat entrar.
I res, després a l'habitació i aquí estic altra vegada, dins d'aquesta mena d'hotel que tant temps m'hi he passat. Esperem, però, que aquesta vegada sigui poc.
I de tot plegat dir-vos que la cirurgia ha anat bé i que de la prova no en sabem res. A veure si en algun moment passa l'otorrino...
I per a vosaltres... Una forta petarrufa.
Abril
dimarts, 18 de març del 2014
Dia + 475
18 de març de 2014
Avui tinc un munt de coses per explicar-vos, i totes elles importants. En una setmana han passat moltes coses.
Primer de tot… doncs que dijous passat vaig haver d’anar a Urgències a l’hospital. Com que el papa treballava, m’hi va portar el meu tiet Albert. I sabeu per què? Doncs el dia abans caminant per casa vaig relliscar i em vaig fer un petit esguinç al peu. Pobres infermers de Sant Joan de Déu!!! Vaig fer uns crits quan em van fer les fotos als peus… que els vaig deixar ben sords!! I després pregunten a la mama si era normal que cridés així!! I què es pensen!! Doncs estic ben escarmentada amb les bates blanques… després de tot el que m’han fet … quan m’immoblitzen em recorda a la traqueostomia que em van fer i no puc. Al final, però, no em van enguixar el peu. Només quinze dies sense recolzar el peu a terra, gel, massatges…. Ara que començava a caminar!! però no us penseu, això d’anar tot el dia a coll dels papes i dels avis, que la mama em faci massatges… ja m’agrada, ja…
Diumenge a la tarda va ser el dia del concert. Quina passada!!! Estava ben ple!!! I jo, la Vinyet, la Clara, la Marta i en Cassià… allà enmig de l’orquestra mirant al papa que ens donés l’entrada!! Ho vam fer molt bé tot i que a mi ja em va costar ja arribar al final. És que amb la calor que feia i jo amb la mascareta i els meus problemes respiratoris… m’ofegava i respirava molt malament.
Però al final vam acabar, i bé!!! I tothom aplaudia tant… Va venir tanta gent a escoltar-nos… avis, amics, companys dels papes… fins
i tot el Lluc, el Genís, el Pau, l’Aina… Moltes gràcies a tots per compartir una estona amb la nostra música!
I avui a l’hospital. Aquesta vegada amb l’avi perquè el papa tocava el violí a l’orquestra. Avui, però, les doctores de bata blanca no eren les meves, i això no m’ha agradat gens. M’ha girat el dia i m’han fet posar de molt mal humor. I mira que n’he vist un munt de doctores! Cirurgiana, anestessista, les que m’han fet l’analítica… Així, doncs, ja està tot a punt per a ingressar i treure’m el port-a-cath i fer-me la prova del coll. Ara a esperar que truquin!
Després hem anat al camerot de l’Ivet. El més bonic de tot el vaixell. Jo li he portat un dibuix que li he fet d’uns peixets de colors però… cap de les dues teníem el dia. Jo empipada que només volia marxar de l’hospital i la pobre Ivet, carregada de febre a braços de la seva mama. I això que havia portat els titelles d’en Patufet per explicar-li el conte i fer-li passar una bona estona… Un altre dia petita Ivet, d’acord?
I res més. Ah! sí! Que em va venir a veure l’Aina a casa!!! Llàstima que va ser un vist i no vist perquè havia d’anar a l’hospital….
Avui una forta petarrufa pel meu besavi Miquel que fa uns dies que està envoltat de bates blanques i, m’ha dit un ocellet, que tampoc li agraden gens.
Abril
Avui tinc un munt de coses per explicar-vos, i totes elles importants. En una setmana han passat moltes coses.
Primer de tot… doncs que dijous passat vaig haver d’anar a Urgències a l’hospital. Com que el papa treballava, m’hi va portar el meu tiet Albert. I sabeu per què? Doncs el dia abans caminant per casa vaig relliscar i em vaig fer un petit esguinç al peu. Pobres infermers de Sant Joan de Déu!!! Vaig fer uns crits quan em van fer les fotos als peus… que els vaig deixar ben sords!! I després pregunten a la mama si era normal que cridés així!! I què es pensen!! Doncs estic ben escarmentada amb les bates blanques… després de tot el que m’han fet … quan m’immoblitzen em recorda a la traqueostomia que em van fer i no puc. Al final, però, no em van enguixar el peu. Només quinze dies sense recolzar el peu a terra, gel, massatges…. Ara que començava a caminar!! però no us penseu, això d’anar tot el dia a coll dels papes i dels avis, que la mama em faci massatges… ja m’agrada, ja…
Diumenge a la tarda va ser el dia del concert. Quina passada!!! Estava ben ple!!! I jo, la Vinyet, la Clara, la Marta i en Cassià… allà enmig de l’orquestra mirant al papa que ens donés l’entrada!! Ho vam fer molt bé tot i que a mi ja em va costar ja arribar al final. És que amb la calor que feia i jo amb la mascareta i els meus problemes respiratoris… m’ofegava i respirava molt malament.
Però al final vam acabar, i bé!!! I tothom aplaudia tant… Va venir tanta gent a escoltar-nos… avis, amics, companys dels papes… fins
i tot el Lluc, el Genís, el Pau, l’Aina… Moltes gràcies a tots per compartir una estona amb la nostra música!
I avui a l’hospital. Aquesta vegada amb l’avi perquè el papa tocava el violí a l’orquestra. Avui, però, les doctores de bata blanca no eren les meves, i això no m’ha agradat gens. M’ha girat el dia i m’han fet posar de molt mal humor. I mira que n’he vist un munt de doctores! Cirurgiana, anestessista, les que m’han fet l’analítica… Així, doncs, ja està tot a punt per a ingressar i treure’m el port-a-cath i fer-me la prova del coll. Ara a esperar que truquin!
Després hem anat al camerot de l’Ivet. El més bonic de tot el vaixell. Jo li he portat un dibuix que li he fet d’uns peixets de colors però… cap de les dues teníem el dia. Jo empipada que només volia marxar de l’hospital i la pobre Ivet, carregada de febre a braços de la seva mama. I això que havia portat els titelles d’en Patufet per explicar-li el conte i fer-li passar una bona estona… Un altre dia petita Ivet, d’acord?
I res més. Ah! sí! Que em va venir a veure l’Aina a casa!!! Llàstima que va ser un vist i no vist perquè havia d’anar a l’hospital….
Avui una forta petarrufa pel meu besavi Miquel que fa uns dies que està envoltat de bates blanques i, m’ha dit un ocellet, que tampoc li agraden gens.
Abril
dimecres, 12 de març del 2014
Dia +469
12 de març de 2013
Una setmaneta més a casona. Aquests dies em passo estonetes assajant música amb la mama. Recordeu que un dia vaig anar a l’hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona i, juntament amb una orquestra que dirigia el papa, jo, la Vinyet, la Marta, en Cassià… vam fer un concert pels nens malalts? Doncs es veu que ho vam fer tan bé que ara ens ha sortit el que els músics en diuen “bolo”. Sí, sí, i ben apropet de casa. L’orquestra Bacasis i els nens solistes que, per cert, tres dels que toquem hem estat molt i molt malaltons i hem viscut un munt de mesos a l’hospital, tocarem aquest diumenge, a les 6 de la tarda al local Catalunya d’Avinyó.
Com que les meves analítiques estan força bé, la doctora m’ha donat permís per fer aquest concert. Això sí, sense que ningú em toqui ni s’acosti massa i, és clar, amb la meva mascareta. Uff!! A veure com va… perquè últimament em costa molt respirar amb ella, m’hi poso molt nerviosa i cada vegada és pitjor… En tinc unes ganes… Això d’estar enmig d’una orquestra… és una sensació increïble! Ara els violins, ara els cellos i, enmig, el so dels meus picarols imitant aquells cavalls que sortien a passejar…. Uix… és que ja m’hi trobo!!!
No us penseu, el paper que tenim els nens a l’orquestra és molt i molt important, eh? Hem d’estar molt concentrats i hem de saber quan hem de tocar, ara fluix, ara fort… però és una passada!! Vinyet, Cassià, Clara, Marta… esteu a punt???
Els papes m’havien dit que estaríem força dies sense anar a l’hospital però ahir ens van trucar que dimarts tenim visita amb la cirurgiana pediàtrica. Sabeu què vol dir això? Doncs que ben aviat em donaran aquell xaropet per adormir-me i em treuran el port-a-cath i em faran una laringeoscòpia al coll. Uix… no en tinc pas ganes… però els papes diuen que una cosa més que tindrem!!
Aquests dies que fa solet he sortit estonetes a jugar al meu jardí. I ha vingut a veure’m la tieta
Montserrat, la tieta Maria i el tiet Llorenç. Em van veure tan enfeinada donant menjar als meus ninotets, portant-los d’aquí cap allà… que ens ho vam passar d’allò més bé.
Doncs res, us deixo que he d’anar a assajar. És que aquestes partitures… de vegades costen una mica d’entendre…
Una petarrufa,
Abril
.jpg)
Com que les meves analítiques estan força bé, la doctora m’ha donat permís per fer aquest concert. Això sí, sense que ningú em toqui ni s’acosti massa i, és clar, amb la meva mascareta. Uff!! A veure com va… perquè últimament em costa molt respirar amb ella, m’hi poso molt nerviosa i cada vegada és pitjor… En tinc unes ganes… Això d’estar enmig d’una orquestra… és una sensació increïble! Ara els violins, ara els cellos i, enmig, el so dels meus picarols imitant aquells cavalls que sortien a passejar…. Uix… és que ja m’hi trobo!!!
No us penseu, el paper que tenim els nens a l’orquestra és molt i molt important, eh? Hem d’estar molt concentrats i hem de saber quan hem de tocar, ara fluix, ara fort… però és una passada!! Vinyet, Cassià, Clara, Marta… esteu a punt???
Els papes m’havien dit que estaríem força dies sense anar a l’hospital però ahir ens van trucar que dimarts tenim visita amb la cirurgiana pediàtrica. Sabeu què vol dir això? Doncs que ben aviat em donaran aquell xaropet per adormir-me i em treuran el port-a-cath i em faran una laringeoscòpia al coll. Uix… no en tinc pas ganes… però els papes diuen que una cosa més que tindrem!!
Aquests dies que fa solet he sortit estonetes a jugar al meu jardí. I ha vingut a veure’m la tietaMontserrat, la tieta Maria i el tiet Llorenç. Em van veure tan enfeinada donant menjar als meus ninotets, portant-los d’aquí cap allà… que ens ho vam passar d’allò més bé.
Doncs res, us deixo que he d’anar a assajar. És que aquestes partitures… de vegades costen una mica d’entendre…
Una petarrufa,
Abril
divendres, 7 de març del 2014
Dia + 464
7 de març de 2014
Uhmmm… ja oloro el bon temps. Solet, aire lliure… això és el que m’espera si tot segueix així!
Sí, sí!! Ahir vaig anar a l’hospital a veure la doctora i ens va donar molt bones notícies! Tot i la baixada de cortisona les meves analítiques s’estan mantenint molt bé! Vam sortir tan contents de la visita…
Després de fer-me l’analítica, que per cert, aquesta vegada no vaig deixar anar ni una llàgrima, vam aprofitar molt bé el temps. Com que amb la mascareta a l'hospital em costa molt respirar i m’hi poso molt nerviosa, i a més a més feia molt bo, doncs els papes em van portar a veure el mar, els vaixells… Vam anar al port olímpic. Ara la doctora ja em deixa treure'm la mascareta a l'aire lliure sempre que no hi hagi molta gent. Sabeu qui em va acompanyar a veure el mar? Doncs la meva tieta de lluny que aquests dies ja no era tan lluny!! Sí, durant dos dies ha vingut a fer-me de tieta!! Ha estat curtet però intens. M’ha encantat jugar amb ella!!!
Ostres, i com m’agrada sortir a passejar, sentir l’aire que acarona la meva cara, sentir els ocells, les olors dels carrers, veure nens, gent enfeinada, gent que passeja… espero que aquesta primavera també ho pugui fer jo. Ara uns dies més a casona. A agafar forces, descansar, jugar…
I avui una forta petarrufa a l’Ivet. Una amigueta meva que està a punt de començar un viatge al seu camerot. Ella és una molt bona grumet, com jo. De ben segur que amb l’energia que tots li enviarem, arribarà a port ben aviat.
Abril
Uhmmm… ja oloro el bon temps. Solet, aire lliure… això és el que m’espera si tot segueix així!
Sí, sí!! Ahir vaig anar a l’hospital a veure la doctora i ens va donar molt bones notícies! Tot i la baixada de cortisona les meves analítiques s’estan mantenint molt bé! Vam sortir tan contents de la visita…
Ostres, i com m’agrada sortir a passejar, sentir l’aire que acarona la meva cara, sentir els ocells, les olors dels carrers, veure nens, gent enfeinada, gent que passeja… espero que aquesta primavera també ho pugui fer jo. Ara uns dies més a casona. A agafar forces, descansar, jugar…
I avui una forta petarrufa a l’Ivet. Una amigueta meva que està a punt de començar un viatge al seu camerot. Ella és una molt bona grumet, com jo. De ben segur que amb l’energia que tots li enviarem, arribarà a port ben aviat.
Abril
diumenge, 2 de març del 2014
Dia +359
2 de març de 2014
Quins dies tan divertits!! I sense hospitals!!!
Aquests dies hem fet coses diferents i, la veritat, és que m’han agradat molt. Tot i que jo no he sortit de casa no me n’he perdut ni una festa. Ho hem celebrat tot.
Vam començar celebrant el dijous llarder com Déu mana. Vam fer el pa amb tomàquet i vam menjar la truita i la botifarra d’ou!! Això sí, ben calentets a casona, que amb el fred que feia…
I ahir… semblava que els de casa meva s’haguessin tornat bojos!! Només llevar-me de la migdiada el pare i la mare em van venir a buscar cantant i ben disfressats i, de seguida, em va posar la disfressa de marieta de l’ull viu que m’havia fet la meva àvia.
Ostres… i al cap d’una estoneta arribaven avis i tiets tots ben disfressats. Quina gresca que vam fer!! Al començament no em feia massa gràcia. És clar, jo no ho havia viscut mai tot això. L’any passat no em trobava massa bé i els papes no estaven per disfresses. Però aquest any vam fer una bona festa! Tot i que jo no pogués sortir, la festa ens la vam muntar a casa.
Fins i tot la meva tieta de lluny no s’ho va voler perdre i, darrere l’ordinador, també anava ben disfressada!!! Ulleres, barrets, màscares, música… i com m’agrada la gresca….
Això sí, al vespre en un tres i no res em vaig quedar adormida. Estava rendida.
I per la resta… continuo força bé. Ara bé, la baixada de cortisona ja comença a fer de les seves. M’ha sortit una granisa a la cara, tinc moltes picors, he perdut la gana… però bé, mentres no passi d’aquí ja anem bé. Com diu la meva doctora, tot això ja ho posa al manual. Si és així… endavant! Només espero que no em tornin els mals a la boca. Ho vaig passar tan malament…
Ah! i una novetat!!! I molt important!!!! Després de més de dos anys ja dormo unes hores seguides!!! És que fins ara dormia tan malament… tirades de dues hores com a molt! A veure si de mica en mica tot es va posant a lloc…. Que ja treu el cap la primavera i tinc moltes ganes de fer petites sortides i veure món!!!
I res més, ara a esperar dijous a veure com estan les meves analítiques! I avui una petarrufa molt especial a tots els companys de feina de la mama que tan pensen en nosaltres. Per una estoneta van fer sentir la mama molt feliç i afortunada.
Abril
Quins dies tan divertits!! I sense hospitals!!!
Aquests dies hem fet coses diferents i, la veritat, és que m’han agradat molt. Tot i que jo no he sortit de casa no me n’he perdut ni una festa. Ho hem celebrat tot.
Vam començar celebrant el dijous llarder com Déu mana. Vam fer el pa amb tomàquet i vam menjar la truita i la botifarra d’ou!! Això sí, ben calentets a casona, que amb el fred que feia…I ahir… semblava que els de casa meva s’haguessin tornat bojos!! Només llevar-me de la migdiada el pare i la mare em van venir a buscar cantant i ben disfressats i, de seguida, em va posar la disfressa de marieta de l’ull viu que m’havia fet la meva àvia.
Ostres… i al cap d’una estoneta arribaven avis i tiets tots ben disfressats. Quina gresca que vam fer!! Al començament no em feia massa gràcia. És clar, jo no ho havia viscut mai tot això. L’any passat no em trobava massa bé i els papes no estaven per disfresses. Però aquest any vam fer una bona festa! Tot i que jo no pogués sortir, la festa ens la vam muntar a casa.Fins i tot la meva tieta de lluny no s’ho va voler perdre i, darrere l’ordinador, també anava ben disfressada!!! Ulleres, barrets, màscares, música… i com m’agrada la gresca….
Això sí, al vespre en un tres i no res em vaig quedar adormida. Estava rendida.
I per la resta… continuo força bé. Ara bé, la baixada de cortisona ja comença a fer de les seves. M’ha sortit una granisa a la cara, tinc moltes picors, he perdut la gana… però bé, mentres no passi d’aquí ja anem bé. Com diu la meva doctora, tot això ja ho posa al manual. Si és així… endavant! Només espero que no em tornin els mals a la boca. Ho vaig passar tan malament… Ah! i una novetat!!! I molt important!!!! Després de més de dos anys ja dormo unes hores seguides!!! És que fins ara dormia tan malament… tirades de dues hores com a molt! A veure si de mica en mica tot es va posant a lloc…. Que ja treu el cap la primavera i tinc moltes ganes de fer petites sortides i veure món!!!
I res més, ara a esperar dijous a veure com estan les meves analítiques! I avui una petarrufa molt especial a tots els companys de feina de la mama que tan pensen en nosaltres. Per una estoneta van fer sentir la mama molt feliç i afortunada.
Abril
divendres, 21 de febrer del 2014
Dia +450
21 de febrer de 2014
Ahir al matí els papes em van haver de despertar, cosa estranya en mi, perquè tocava anar a l’hospital. Quan em van dir a on anàvem jo ja els ensenyava el dit que li donaria a la infermera per a fer l’analítica.
Un cop em van fer la punxada al dit, la sang costava una miqueta de sortir i la infermera vinga apretar, vinga apretar… i la mama ben contenta!! És que això podia ser un bon senyal. Podria ser que les meves plaquetes haguessin remuntat!!
Després d’esperar-nos un munt d’hores a l’hospital amb aquella mascareta que em fa respirar tan malament, la doctora ens va visitar. Va veure que les meves cuixetes ja hi començava a haver “xixa” i que havia guanyat pes. I… la bona notícia va ser que les analítiques, tot i haver rebaixat la cortisona ara feia 15 dies, havien remuntat. Fins i tot les plaquetes estaven força bé. Ah! I una altra cosa important, que aquests últims dies amb menys cortisona també m’he continuat trobant bé i sense pupes a la boca!!
Ara bé, els papes van comentar a la doctora que m’estan caient molt els cabells i que tinc unes clapes que Déu n’hi do!! I sabeu què ens va dir? Doncs que era el punyetero “EICH” que em torna a tocar els nassos. Es veu que ara és un EICH crònic que, enre altres coses, m’afebleix els cabells i que durant una temporada em farà la guitza. Mentres no em tornin els mals a la boca ni em faci baixar les analítiques…. ara que ja em deixen menjar pa amb tomàquet!!! Ahh! i m’ho descuidava! M’han rebaixat més la cortisona! Provarem de prendre’n dia sí i dia no i a veure com va. I si així em desinflo una miqueta… doncs sempre respiraré millor! I si surten pupes… doncs tornarem a pujar la dosis!
I per la resta… encara esperant que em cridin per entrar a quiròfan perquè em treguin el port-a-cath infectat i em mirin el coll per veure si tinc prou espai per a respirar. És que els sorollets a la nit són força escandalosos encara…
I pel que fa les meves hores a casa… és que no paro! Fins i tot em fan mal les cames de tant seure i aixecar-me!! Ah! i aquests dies m’he passat moltes estones pintant amb pintures. I perquè em relaxi i pugui respirar més tranquil.lament amb la mama hem fet sessions de massatges… uix com m’agrada això de posar música, treure’m la samarreta i que em facin massatges. Em relaxo tant…
I per avui res més. Ara ja tinc feina a preparar la nostra festa de carnestoltes!! Què us pensàveu? Jo encara que no pugui sortir de casa també tindré la meva festa de carnestoltes!!
Una petarrufa,
Abril
Ahir al matí els papes em van haver de despertar, cosa estranya en mi, perquè tocava anar a l’hospital. Quan em van dir a on anàvem jo ja els ensenyava el dit que li donaria a la infermera per a fer l’analítica.
Un cop em van fer la punxada al dit, la sang costava una miqueta de sortir i la infermera vinga apretar, vinga apretar… i la mama ben contenta!! És que això podia ser un bon senyal. Podria ser que les meves plaquetes haguessin remuntat!!
Després d’esperar-nos un munt d’hores a l’hospital amb aquella mascareta que em fa respirar tan malament, la doctora ens va visitar. Va veure que les meves cuixetes ja hi començava a haver “xixa” i que havia guanyat pes. I… la bona notícia va ser que les analítiques, tot i haver rebaixat la cortisona ara feia 15 dies, havien remuntat. Fins i tot les plaquetes estaven força bé. Ah! I una altra cosa important, que aquests últims dies amb menys cortisona també m’he continuat trobant bé i sense pupes a la boca!!
Ara bé, els papes van comentar a la doctora que m’estan caient molt els cabells i que tinc unes clapes que Déu n’hi do!! I sabeu què ens va dir? Doncs que era el punyetero “EICH” que em torna a tocar els nassos. Es veu que ara és un EICH crònic que, enre altres coses, m’afebleix els cabells i que durant una temporada em farà la guitza. Mentres no em tornin els mals a la boca ni em faci baixar les analítiques…. ara que ja em deixen menjar pa amb tomàquet!!! Ahh! i m’ho descuidava! M’han rebaixat més la cortisona! Provarem de prendre’n dia sí i dia no i a veure com va. I si així em desinflo una miqueta… doncs sempre respiraré millor! I si surten pupes… doncs tornarem a pujar la dosis!I per la resta… encara esperant que em cridin per entrar a quiròfan perquè em treguin el port-a-cath infectat i em mirin el coll per veure si tinc prou espai per a respirar. És que els sorollets a la nit són força escandalosos encara…
I per avui res més. Ara ja tinc feina a preparar la nostra festa de carnestoltes!! Què us pensàveu? Jo encara que no pugui sortir de casa també tindré la meva festa de carnestoltes!!
Una petarrufa,
Abril
Subscriure's a:
Missatges (Atom)