Gràcies donants!

17 de setembre de 2016

DIA MUNDIAL DEL DONANT DE MEDUL·LA

Hi ha molta gent que pregunta als papes què poden fer per ajudar-me. Doncs hi ha una cosa que molta gent pot fer. I no només per a mi sinó pel munt de nens i nenes i adults que necessiten un àngel de la guarda com un dia jo vaig necessitar i que vés a saber si n'hauré de tornar a necessitar un altre...

Donar VIDA en VIDA ha de ser genial. Saber que gràcies a una Puxadeta de no res pots salvar una vida... Una part de tu ha salvat a un nen, un adult... Ha de ser de les millors coses que et poden passar a la vida. No trobeu?

Penseu que jo m'enduc un munt de punxades i... No passa pas res!!

Ser donant no fa mal i pots salvar una vida. Tan de bo us animeu a ajudar el munt de nens que ho necessiten per a poder anar a l'escola i VIURE com es mereixen...

Si teniu entre 18 i 55 anys us animo a informar-vos a la Fundació Carreras o a preguntar-nos què cal fer per a salvar una VIDA. Qui sap si un dia sereu vosaltres que necessitareu el vostre àngel de la guarda...

Una petarrufa, petits grans herois.

Abril 

Olor de farigola

14 de setembre de 2016

Aquesta setmana tots els meus companys d'escola han començat un nou curs, P5!! I que grans que som ja... Encara recordo les cares de barreja d'emocions dels papes el primer dia de p3... Alegria, entusiasme, il.lusió... Però també de pànic, nervis, por... Després de tot el que vaig passar quan era petita, poder començar la rutina de qualsevol nen de p3... mai s' ho haguessin imaginat.

El p4 va tornar el malson. A mig curs vaig despertar del dolç somni de portar una vida de nena normal. Sana i feliç. El què hauria de ser en qualsevol nen.

I aquest curs els meus companys ja fan p5. I jo, de moment, a casa. Però amb l'esperança de poder tornar ben aviat amb ells. En tinc moltes ganes. Ja fa més de sis mesos que sóc lluny d'ells. Em moro de ganes de jugar amb ells, de veure els petits de l'escola que han entrat aquest curs, de conèixer l'Eva i l'Irene que seran les meves noves mestres, de fer ioga amb la Gemma, de rondinar perquè la mama em desperta d'hora per anar a l'escola...

I una cosa que em fa moltíssima il.lusió fer i que els papes em van prometre que aquest curs faria. Ballet clàssic. Tan de bo m'hi deixin apuntar encara que el curs ja hagi començat.... Tinc tantes ganes de lluir un tutú i de ballar i ballar sense parar...

Uff... Però de moment aquí estic. A casa. Tot el dia amb la mama, el papa i l'Alba. Esperant que els CARTS aguantin, i les analítiques pugin. Però no us penseu, a casa també vaig fent feina d'escola. M'agrada, però no és el mateix.

Tinc ganes de sentir l'olor de les farigoles, perquè com em va dir la meva amiga Emma, ara ja hem deixat de ser espinacs i ens hem convertit en farigoles. Com els trobo a faltar... Faré cas a l'Emma i menjaré molta fruita i verdura per a posar-me molt forta i poder formar part ben aviat d'una farigola més de la classe. De moment els enyoro moltíssim i els envio una forta petarrufa per a tots ells!! Ah!! I no m'oblideu, eh? Ben aviat em tindreu aquí per a jugar i treballar!!

Dilluns analítica. A veure si amb aquestes pluges les meves defenses donen una sorpresa i pugen i pugen.... Les farigoles necessiten pluja per a créixer, no?? Doncs a veure!!

Una petarrufa,

Abril