Com que les meves analítiques estan força bé, la doctora m’ha donat permís per fer aquest concert. Això sí, sense que ningú em toqui ni s’acosti massa i, és clar, amb la meva mascareta. Uff!! A veure com va… perquè últimament em costa molt respirar amb ella, m’hi poso molt nerviosa i cada vegada és pitjor… En tinc unes ganes… Això d’estar enmig d’una orquestra… és una sensació increïble! Ara els violins, ara els cellos i, enmig, el so dels meus picarols imitant aquells cavalls que sortien a passejar…. Uix… és que ja m’hi trobo!!!
No us penseu, el paper que tenim els nens a l’orquestra és molt i molt important, eh? Hem d’estar molt concentrats i hem de saber quan hem de tocar, ara fluix, ara fort… però és una passada!! Vinyet, Cassià, Clara, Marta… esteu a punt???
Els papes m’havien dit que estaríem força dies sense anar a l’hospital però ahir ens van trucar que dimarts tenim visita amb la cirurgiana pediàtrica. Sabeu què vol dir això? Doncs que ben aviat em donaran aquell xaropet per adormir-me i em treuran el port-a-cath i em faran una laringeoscòpia al coll. Uix… no en tinc pas ganes… però els papes diuen que una cosa més que tindrem!!
Aquests dies que fa solet he sortit estonetes a jugar al meu jardí. I ha vingut a veure’m la tietaMontserrat, la tieta Maria i el tiet Llorenç. Em van veure tan enfeinada donant menjar als meus ninotets, portant-los d’aquí cap allà… que ens ho vam passar d’allò més bé.
Doncs res, us deixo que he d’anar a assajar. És que aquestes partitures… de vegades costen una mica d’entendre…
Una petarrufa,
Abril
.jpg)
