Aquesta setmana ni el mal a la boca, ni el mal a la panxa, ni el xafament ni les dècimes de febre han baixat. Els papes han estat perseguint-me cada moment del dia amb el termòmetre!! Buff! Que pesats! Fins i tot jo he posat mil vegades el termòmetre al meu hipopòtam i a les figuretes del meu pessebre!!
I els papes tot el dia ben nerviosos. I és clar, jo només tenia ganes de braços de mama, de petons, de mimos…
Els papes m’han explicat que als nens, quan els surten les dents o queixals, s’ho passen molt malament perquè fa molt mal. Doncs a mi se m’ajunta tot. Us imagineu que us surtin queixals, tenir la boca plena de grans llagues i molt profundes, tenir la boca, la geniva i els llavis molt inflamats i amb dolor? i a sobre dècimes i mal de panxa? Doncs això és el que em passa a mi. Potser per això els papes em diuen que sóc molt soferta…
Finalment ahir vam anar a veure les doctores. Les meves analítiques han baixat una mica i la doctora m’ha tornat a posar la cortisona. Ostres, no…. Ara que ja havia deixat de vomitar, que m’havia quedat un tipet de nena normal…. Em tornaré a inflar….
Però bé, segons va dir la doctora, aquest EICH l’hem de controlar i que no vagi a més. Esperem que m’abaixin la dosi ben aviat i me la retirin de seguida que es pugui…
Maleït EICH… espero que tots els cops de bastons als tions l’espanti i no torni més!! Ja tinc ganes que tot es normalitzi una mica!!
A veure si aquests dies amb la cortisona m’eixereixo una mica més i puc disfrutar de les festes de Nadal a casa. De moment el tió de casa menja amb una gana… Espero que em cagui molta PACIÈNCIA!
Ah! I sabeu què? Diumenge ja seré una mica gran. Faré dos anys!!! I serà el meu primer aniversari que celebro a casa. Em sembla que als papes els fa una il.lusió… però això ja us ho explicaré un altre dia.
Una petarrufa,
Abril
