Després de quinze dies a casa ahir vam tornar a l’hospital.
Les meves analítiques estaven força bé tot i que les plaquetes els costen espavilar. Encara han seguit baixant una mica pequè torna a sortir el punyetero EICH. Tenia l’esperança que em baixarien la cortisona però encara ens hem d’esperar quinze dies, com a mínim. Les meves doctores tenen por que si tornen a baixar la cortisona ràpid em tornin a sortir aquelles pupes a la boca que tant i tant em van fer patir. Sabeu que fins i tot m’ha quedat una gran marca a la llengua en un dels llocs on hi tenia una d’aquelles súper llagues? Així doncs, mentrestant, jo infladeta de la cara i altra vegada fent sorollets a la nit que posen tan nerviosos als papes i els fa venir al cap els dos punyeteros mesos de l’estiu a l’hospital… esperem que al desinflar-me també marxin els sorollets.
Aquests dies em continuo trobant bé, a part dels mals de panxa que sovint tinc. La veritat és que els papes diuen que no paro. Fins i tot diuen que m’està sortint una mica de cara de bitxo. Això és perquè em trobo bé i estic recuperant el temps perdut. Menjo, camino, començo a parlar… i m’esvero d’allò més!!! I llavors no hi ha qui em faci dormir al vespre… Els papes se’ls veu tan contents quan em veuen tan bitxo… Esperem que duri… 
Tot i així, encara tancadeta a casa. I més ara que hi ha una empestada de grip!!! Però em deixen fer petites sortidetes a casa els avis, que ja s’han vacunat per la grip, és clar. Però no us penseu, em passo tot el dia jugant amb la meva súper cuineta. Que si caldo, que si cigrons, que si macarrons… la veritat és que no me’n canso mai. A casa sembla un restaurant! Per cert, l’altre dia em va venir a veure pel finestral de casa meva la meva cosineta Xènia i la seva mama. Em va fer riure tant…. Quina tarda tan divertida que vam passar… i això que estava darrere el vidre!!! Feia malabars amb mandarines, s’amagava i jo la cridava dient-li nenaaaaa!!! Ja veureu quan em deixin jugar amb nens… jo i la Xènia no pararem!! M’ha d’ensenyar tantes coses… és clar, és que ella ja és molt gran. Té 6 anys!!!!
I de moment, res més. Una fortíssima petarrufa pel meu amic Max i els seus papes, que la necessiten més que mai.
Abril
