I quin vespre i nit el d’ahir… quan va venir la mama ja tenia febre una altra vegada. I ha pujat, pujat… i no em baixava de cap de les maneres. I jo només volia estar als braços de la mama i gemegava i gemegava. Fins i tot ha vingut una doctora de la tripulació, m’han tret més sang i han vist que la febre venia d’una infecció. Però a on? Han dit que havíem d’esperar els resultats del cultiu d’ahir per saber a on era. Quins nervis els papes… Després m’han canviat la medicació. Al final, al cap de moltes hores, m’ha anat baixant i després jo m’he animat i volia jugar. Quasi era la 1 de la matinada i jo li deia a la mama que no volia dormir.Només despertar-me al matí ja han tornat a punxar-me el dit per una prova que em fan. Després li han dit a la mama que ja tenien els resultats i que l’infecció venia del catéter. Quina sort!!! Com que han dit que ja estic força bé i com que m’havien tret aquell menjar tan estrany… doncs que em treien els catéters del coll i ara em passarien els xaropets pel port-a-cath, una mena de capsuleta que tinc a sota a la pell del pit, i que porto des que tenia 5 mesos. Uff! Quin fart de plorar que m’he fet quan m’han tret els catéters i m’han punxat al pit… I mira que sóc valenta! Però he quedat tan esgotada que quan ha vingut el papa, després del bany, m’he posat bé als seus braços i he fet una bona dormida.
Ara ja no porto aquell gorret de grumet. Ara més aviat semblo un petit buda simpàtic. Però espereu que d’aquí a uns mesos em sortiran unes melenes que ningú em coneixerà!!
Aquest matí l’hem salvat, però, amb un bon esmorzar. Una tassa de llet amb galetes de xocolata!!! No les havia provat mai i m’han agradat molt! Ja era hora que em portessin una cosa bona… La mama me les sucava a la llet i jo me les menjava amb un gust… després volia que mengés maries! Si home! Jo volia les de xocolata!! M’han quedat uns morritos…
Al matí m’ha vingut a veure l’Àngel, la Gemma i la Marta. La mama ha estat molt contenta. Se m’ha girat una feina ara… he de pescar un munt de peixos que m’han portat amb una canya!! A veure si me’n surto, ja us ho explicaré.
A la tarda ha vingut una altra amiga de la mama, l’Elena, amb els seus dos nens que ja són molt grans. El Pol i la Cèlia. Sabeu què m’han fet? Dues llufes!!! I me les han penjat a la finestra del camerot. I sabeu què més? M’han fet un concert tan bonic… el Pol tocava l’ukelele súper bé i la Cèlia cantava amb una veueta tan fina… ui com m’ha agradat… els he aplaudit i tot i jo no parava d’assenyalar l’ukelele perquè em cantessin més cançons. La mama m’ha dit que toquen tan bé el contrabaix i el trombó!! Ja tinc ganes de sentir-los!!! També m'han portat una capseta de "leucoenergia" que ni a les farmàcies es troba. De ben segur que ara els leucos pujaran amunt, amunt...
I després… han vingut els millors avis del món. Uix… com me’ls estimo…
Ah! I al llarg de tot el dia he tingut unes dècimes de febre i prou. Esperem que amb el xaropet que em donen aquesta febreta marxi aviat…
Avui sí que vaig a dormir d’horeta que estic cansada de totes les coses que m’ha fet aquesta tripulació. Espero que aquesta nit sigui més tranquil.la.
Una petarrufa,
Abril
Abril, que vas a la mateixa perruqueria que el papa??? :)
ResponEliminaVinga Abril, un pas nés, que ja queda menys!
ResponEliminaDéu te guard, Abril,
ResponEliminaTu encara no ens coneixes. Els teus papes sí. I ens coneixen des que eren molt petits. Una mica més grandets que tu, sí, però no et pensis, no gaire més.
Mira, ja et diem qui som: som els tres Reis de l'Orient. I som molt i molt antics. Ui, si en som! Quan siguis una mica més grandeta, els papes ja te l'explicaran, la nostra història. De moment, només t'avancem que, entre altres coses, nosaltres també som mags. Sí, una mica com l'Andreu, el màgic Andreu que tu ja coneixes, perquè un dia el vas trobar aquí, a l'hospital, i et va fer alguns trucs de la seva màgia. I va posar un nas molt vermell i tot rodó al papa, te'n recordes? Per això també ens diuen “els Reis Mags”. Però la nostra màgia és molt diferent de la que et va fer l'Andreu. Hi ha una nit, cada any, que nosaltres som a tot arreu del món i portem joguines a tots els nens i nenes que durant l'any han fet molta bondat. I si n'hi ha algun que no n'ha fet gaire, li portem carbó. I com ho sabem? És molt fàcil. Som mags, no? I per què ho fem, això? Ja ho vam començar amb aquell nen d'aquella història tan bonica que et va mig explicar la tieta de lluny, la història d'aquell nen que va néixer molt lluny d'aquí ja fa molts i molts anys, i que va ser molt important per a tots els homes i dones, i nens i nenes del món. Ja te l'acabaran d'explicar un dia els papes aquesta història. Li vam portar uns regalets, com et van portar a tu, quan vas néixer, els avis, tiets i amics dels papes. I mira, des d'aquell dia, no hem deixat mai de fer-ho.
Doncs mira, aquella nit ja és molt a prop. Segurament que tu encara seràs a la cabina d'aquest vaixell. Però no passa res. Nosaltres tenim totes les altres nits de l'any lliures. Esperarem que ja siguis a casona i estiguis ben valenta, i la nit que menys t'ho esperis, vindrem nosaltres, tots tres, i et deixarem un munt de joguines, perquè com que tot aquest temps que has estat malaltona has fet tanta bondat, t'has portat d'allò més bé, ho has fet tot de meravella i has estat tant i tant valenta, creiem que te'ls has ben guanyat.
Ah, i com que ja veus que, encara que siguem molt i molt antics, també som molt moderns, si ens vols demanar alguna cosa que et faci gràcia a tu o als teus papes, pots entrar al nostre web on podràs escriure'ns la teva carta. És aquest: reismags.cat
Per cert, felicitem els teus papes per la manera com t'han cuidat i pel blog tan bonic que han fet. Tot i que nosaltres ja hem anat seguint en viu i en directe tot el procés des del primer dia, perquè ho veiem tot, també ens ha fet gràcia obrir-lo cada dia. És fantàstic, com ho ets tu i ells mateixos.
Apa, valenta, nosaltres et continuarem seguint dia a dia, hora a hora, minut a minut, i esperem que ben aviat et veurem ja feliç i contenta a casa teva, del tot sana i forta per sempre més.
Una forta abraçada dels tres Reis de l'Orient,
Melcior, Gaspar i Baltasar
CARTA ALS REIS
ResponEliminaBenvolguts Reis d'0rient,
jo us vull demanar,
aquests bonics regals
que no es poden comprar.
Tot un sac ple de temps
per poder compartir
amb aquells que estan sols
que no tenen amics.
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!
Una font de salut
per poder regalar
als malalts que pateixen
per poder-se curar.
Un paquet de petons
per poder-los donar
als infants d'aquest món
que no són estimats.
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!
Un grapat de somriures
per anar repartint
als que no saben riure
i els cal un somrís.
Una llavor de pau
per poder-la sembrar
per tot aquest planeta
i que es pugui escampar.
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!
I per mi us demano
-i no us sembli estrany-
un bon sac de paciència
tots els dies de l'any.
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!