23 de febrer de 2013
Quina setmaneta… Només faltava això: Virus positiu!!!! Ara
cal desactivar-lo de seguida!!!
Tan bé que anàvem i finalment la doctora ens va trucar a
casa que un virus que té un nom ben estrany, Epstei Barr, havia sortit
positiu. Buff! Teníem una por que això fos molt greu i que haguéssim de passar
una bona colla de dies a l’hospital… Per sort, per matar aquest bitxo en un
principi havíem de fer un tractament urgent a l’hospital de dia. Ara bé,
caldria paciència perquè aquest durava moltes hores.
Ahir a les nou del matí ja érem a l’hospital i no en vam
sortir fins a mitja tarda!! Jo ja em pensava que se’m quedaven allà… Després de
punxar-me, em van haver de donar
una premedicació perquè la medicació se’m posés bé. Entre altres coses em van
donar un munt de cortisona!!! Ostres!! Encara m’inflaré més… Després em van
passar la medicació. Primer molt a poc a poc i després l’anaven pujant de mica
en mica. Cada deu minuts m’havien de mirar les constants, la pressió, la febre,
mirar si em posava vermella, si estava irritable… Com volien que estigués si no
irritable… És que ja n’estic farta de tanta medicació i punxades, i visites als
hospitals… A veure quin dia s’acaba tot això…
I és que era tan forta la medicació… però més forta sóc jo
perquè la vaig acceptar molt bé. En les següents analítiques veurem si ja l’hem
matat del tot. Si no, haurem de repetir el tractament...
Mentre estava a l’hospital de dia amb la medicació em van
venir a veure uns pallassos. Pobres… cantaven tan malament… cantaven la cançó
d’un peixet al fons de l’estany i quasi ni la reconeixia… M’agrada més com me
la canta la mama. Com que no em va agradar gens, no vaig parar de fer-los
llengotes!!
Ara em donen uns dies de festa d’hospital. Dimarts hi
tornarem a fer analítica i visita. A veure…
Tot i així torno a estar una mica neguitosa. Això d’anar
tant a l’hospital i que em remenin i em punxin… què voleu que us digui, no m’hi
acabo d’acostumar…
Una petarrufa
Abril
Òndia Abril, quina marató que estàs fent. I com aguantes! Ets molt valenta.
ResponEliminaSegur que aquest virus tant lleig l'hauràs tret del teu cosset. I ara a descansar.
Gràcies per tenir-nos informats. Pensem en tu a cada minut...
Fes molts petonets als pares. I si podem ajudar en res, ja ho sabeu!
Una abraçada,
Eva
Hola amigueta meva,
ResponEliminaufff quants dies sense escriure al teu blog... mira que la mama l'obre tot sovint, però diu que no sóc tan trasto que no li deixo ni un moment de tranquil.litat per ajudar-me a escriure't!
Òndia tu, aquests grans, ja hi tornen amb les paraules estranyes... no sé pas perquè es compliquen tant la vida amb aquestes paraules, és més fàcil fer servir les nostres, com el mam, el rum-rum, el ring... oi que si?? Espero que aquest virus que té aquest nom tan estrany marxi ben aviat i et deixi ben tranquil.la. Jo per si un cas començo a bufar ben fort ( que ara ja en començo a saber) i aviam si entre tots el podem fer fora!! ffffffffffffffffff... fora virus dolent! no t'hi volem!!!!
Tinc moltes moltes moltes ganes de veure't petitona, de jugar amb tu, de fer-te un petonet bavejat i de fer aquell concert amb els nostres amiguets. El meu papa ja es comença a preparar cançons amb la guitarra.
Fes un petonet amb baves als teus papes de part meva i els meus papes us envien una forta abraçada.
Fins molt aviat, continuaré pensant en tu cada dia.
Vinyet
Abriiiiiiiiil, que fa molts dies que no escrivia res!!
ResponEliminaPerò clar, al tenir-te a casa i poder venir cada cap de setmana a fer el burro amb tu, ja et puc explicar coses directament i cara a cara (o millor dir, cara a màscara! ji ji)
Res que continuïs tan valenta com fins ara, i mica en mica ja veuràs que vindrà el bon temps! :)
Un peterronet!
Preciosa Abril!!!!!!!
ResponEliminaEls tiets de lluny t'envien les millors energies del món mundial perquè avui els amics de la bata blanca et donin mooooolt bones notícies!!! Ni virus ni res dolent, entesos!??!?! Vinga, viiiinga valenta, que tu pots!!!!
MuuuuuUuuUuuUUUUuuUAaAAaaaAAAaaaAAaa!!!!
Abril guapissima!
ResponEliminaOstres... així que ara un virus estrany??? renoi... Pero tu que ets tan valenta el faràs fora de seguida, i si cal ajudarem a la Vinyet a bufar ben fort per dur-lo ben lluny.
Un petonet ben fort.
Pol, Cèlia, Elena i Jordi.