1 de març de 2013
Coi de virus… ahir vam anar a l’hospital i ens hi vam tornar
a passar un munt d’hores. Jo estava tan enrabiada i empipada… i els pobres
papes feien unes cares…
Les meves plaquetes tornaven a estar baixes i el virus havia
tornat a sortir positiu. Això volia dir tornar a fer aquell tractament tant
llarg i fort i passar-me plaquetes. I es veu que el més segur és que la setmana
que ve haguem de tornar a fer tot aquest tractament…I això vol dir més
cortisona!
Jo estava molt nerviosa i enrabiada perquè ja n’estic farta
d’hospitals, infermeres, punxades… i només plorava que volia marxar. I és clar,
em miraven la tensió i sortia al capdemunt. Els papes ja no sabien què fer per
entretenir-me. Sort de l’ipad… ah! I dels companys de feina de la mama que li
van enviar una bonica felicitació i que jo em vaig mirar un munt de vegades. No
sé per què, però vaig veure que a la mama se li escapava alguna llagrimeta… Em
sembla que li va agradar molt.
Quan a la tarda vaig arribar a casa, només volia els braços
de la mama. Estava cansada i, cosa estranya en mi, a les 9 del vespre ja era al
llit.
Com sempre, la nit ha estat mogudeta i quan m’he llevat la
mama m’ha trobat calenta i m’havia pujat la febre. Fins a 38!! Jo estava molt
cansadeta i només volia estar sobre la mama. Els papes els he vist molt
nerviosos. Ja es pensaven que ingressàvem de nou. Hem trucat a les doctores de
la tripulació i ens han dit que segurament era del tractament que ahir em van
donar pel virus. Que sense prendre’m res controléssim que no pugés més.
Efectivament, la febre ha anat baixant i després del dinar ja no en tenia.
Buff!! Menys mal… Imagineu-vos que en són de forts aquests medicaments que em
dónen…
Per cert, sabeu que ja he començat a menjar el menjar de la
mama? A part dels potitos hi ha més gustos i textures!!! He provat les
salsitxes de pollastre, i el pernil dolç!!! Ah! I he recuperat el bon gust de
les patates, la pastanaga… uhmmm… i un caldo amb estrelletes que no paro de
demanar-ne!! És que havia perdut una mica la gana i havia avorrit els
“potitos”.
A veure la setmana vinent. Em sembla que també serà tan
difícil com aquesta. Les infermeres ja els van dir als papes que molta
paciència que seria lent… doncs paciència. Què hi farem!!
Una petarrufa i que pugin les analítiques!!!!!
Abril
Abril, preciosa!!!!
ResponEliminaSaps què?! Avui fa un solet preciós aquí a on viu la tieta i el tiet de lluny. Cosa beeeen estranya... Així que mira, avui t'enviem tooota la seva energia perquè t'ompli de forces a tu i als papes per fer fora aquest virus estúpid i per fer que la setmana passi ràpid i amb molt d'èxit! Ja veuràs com sí...! Pobrissones, quin aniversari que vau celebrar amb la marona, eh? Però segur que tu las vas omplir de petonets tot i les hores d'hospitals i aquesta medicació tan forta... i això, per la marona, segur que va ser el millor regal del món mundial!!! Ara que a la marona encara li esperen els petonets de la tieta... els té beeeen guardats per quan us vingui a veure. I és que ja queda moooolt poquet, eh?!?! :-) Preciosa, descansa molt i a fer fora aquest virus empipador, ok?!?!?!
Milions de petonets!!!!!!!!!!
PD: Per cert, ja et mires sovint la tortugueta que et van enviar els tiets de lluny? Segur que en setmanes com aquestes ella també et dóna un cop de mà! ;-)
Hola Abril,
ResponEliminaLes bessonetes Bruna i Arlet t'enviem un fort petó per a tinguis molta força per fer fora aquest virus que et fa la guitza.
Nosaltres també ens estem fent grans com tu, i sabem que quan totes tres siguem més grandetes i puguem sortir al carrer a jugar als gronxadors, segur que ens farem uns tips de riure que et diran que aquell virus ja ha desaparegut.
Ànims Abril, saps que nosaltres pensem molt en tu... i ja tenim ganes de passar un dia juntes! Tot arribarà petita Abril!
Bruna i Arlet.
Hola Abril!
ResponEliminaEstic convençuda que aquest virus marxarà i deixarà de molestar-te a tu i als papes! Ets una nena tant valenta que segur que el faràs fora ben aviat! Menja totes les sopetes de la mama que són les més bones per recuperar l'energia i la força! Segur que les analítiques s'aniran posant al nivell que toca! I sobretot, els hi fas moltes rialles als papes, que aquest és el millor medicament per recuperar la força i tu ets una gran experta amb el somriure! Ah, i he vist que la mama ha fet anys? Doncs resulta que és un peixet com jo! Ja deia jo que m'agradava tant la teva mama! :) Fes-li tants petons com anys ha fet, i que segur que ben aviat podrem celebrar tots junts les millors festes! La primavera està apunt d'arribar, i amb ella, una energia renovada!
Com que aquesta setmana tenim concert amb el papa, li donarem força, ànims i molta energia! No pateixis que el cuidarem molt!
Un petó molt gran Abril!
ostres mossa si que és llarg i costerut aquest viatge!!
ResponEliminaBé molts ànims per tu els teus papes i tots els que estan a prop de vosaltres perquè pogueu mantenir els ànims i tirar endavant amb molta força.
T'enviem un abraçada ben forta per ajudar-te a aguantar les hores d'hospital.
Requete muach
Hola guapi, caram amb el recoi de virus. Saps què, demà quan vaig a córrer per la muntanya m'aturaré al mig del bosc i en silenci esperaré a que aparegui algun minairó. Llavors li demanaré que et vinguin a veure una altra vegada i que t'ajudin a fer fóra aquest virus dolentot. Segur, segur que em diran oi tant!! ara ja et coneixen, ja saben on trobar-te i sou bons amics.
ResponEliminaEstem convençuts que t'ajudaran a superar aquest mal moment.
una forta, llarga i dolça abraçada del Martí, la Rita, la Txell i el Pep!
Abril, preciosa!!!! Que no veus el nas de la tieta...?!?!?! Ja el treu per la cantonada...!!!! Sí, sí, sí, la tieta de lluny ja arriba demà!!! Et vindrà a fer una visiteta molt ràpida però et farà tants "mimos" i petonets que fins i tot el coi de virus en quedarà ben tip de tanta tieta i marxarà ben lluny!!!! Oi que bé!¿ Preciosa, dorm moltíssim i així tindràs a la tieta de lluny al teu costat més aviat!!!!
ResponEliminaMuuuuaaaaaaaaaa!!!