Només portem dos dies de la setmana i m’he passat els matins
a l’hospital. Esperem que la setmana acabi millor.
Ahir em van fer una analítica al meu ditet. Ja sé tan bé com
funciona tot això… només entrar, tot plorant, ja els dóno un ditet perquè em
punxin i em treguin la sang.
L’analítica va sortir força bé. Al llarg dels deu dies havia
baixat només una miqueta de plaquetes. Si no fos perquè avui m’havien de fer
una altra punció, no m’haguessin pas passat més plaquetes. Així doncs, ahir
plaquetes i avui plaquetes, quimio intratecal i punció al moll d’os. Apa! Res
més?
Avui, després de passar-me les plaquetes, m’han donat aquell
xaropet que em fa adormir. Aquesta vegada, però, m’he adormit molt dolçament ja
que ho he fet tranquil.lament a braços de la mama mentre ella em cantava una
cançó. Quina sort adormir-se així! ha dit l’anestessista. Ara bé, quan m’he
començat a despertar i ha entrat la mama… buf! ha fet l’anestessista. Quina
nena tan enèrgica!! I mira que li he posat una mica més d’anestèssia però ja
està com una moto!!
I és que he tingut un mal despertar… i després m’han hagut
d’aguantar una hora estirada perquè la químio es repartís bé per tot el cos!!!
I sense menjar! Jo prou que
cridava, plorava i els assenyalava on era el microones però no sé si no
m’entenien o ho feien veure. Sort que per calmar-me el pare ha tret el seu
violí i, juntament amb la mama, m’han tocat i cantat dolces cançons. Era
l’enveja de tots els nens de l’hospital de dia. Ara bé, això m’ha calmat només
una estona perquè se m’escapava la gana de mala manera!!
Quan m’han deixat he menjat però jo no em trobava del tot
bé. Ha vingut la doctora i ens ha dit que era normal que fins demà estigués
xafadeta i amb mal estar. Això que et posin líquid al cap es veu que fa estar
malament. Jo només sé que estava fatal, no sabia pas el que em passava.
I ara a esperar que els resultats siguin bons. Si no ens
truquen al llarg d’aquesta setmana… bon senyal!!
Ara m’han donat una setmaneta de vacances. Dimarts, el dia
del sant del papa i el meu, he de tornar a fer una visita de control. A veure
si de regal em baixen la
cortisona…
Esperem que aquets dies a casa estigui tranquil.leta i la
medicació ens deixi dormir a mi i als papes.
Una petarrufa,
Abril
Hola Bonica,
ResponEliminaquin fart de marejar-te, però vient tot el que fan els teus pares, no deixo de maravellar-me per l'energia i la força que tenen per ajudar-te a passar millor aquestes males estones. Es faran uns experts súper especials!!!!!! Tens tanta sort Abril, que quan siguin gran, i t'expliquem entre tots el que han fet, no podràs deixar d'emocionar-te per tenir uns pares tant ferms! Són la prova de l'amor més gran! una lliçó enorme per a tots nosaltres, que malgrat veure el que està passant al nostre costat, encara tenim moments de flaquesa per coses tant estúpides i supèrflues, que ens hauríem d'avergonyir. Però som humans, i malgrat ens sabem bé la lliçó, de vegades oblidem que cal agrair cada dia, que tenim sort! Llegir-te és un bany de realitat, una necessitat vital per posar-nos a lloc.
Que tinguis un bon cap de setmana, i per Sant Jordi, les notes de Mozart i Chopin, seran de nou per tu, per la princesa més entrenyable.
Un petonàs!
La Teresa no podia dir millor el què també pensem els de casa nostra. I m'imagino que molts dels que et seguim.
ResponEliminaAbril, que passis una bona setmana, aquesta, la del teu sant i el del pare serà ben especial. Us felicitem a l'avançada!
I us enviem un petonàs per tota la família!
Hola Abril!!!
ResponEliminaQuants dies sense escriure't, oi???? Em sap greu, però és que últimament tenim problemes amb la conexió a internet als vespres, i com que aquest és l'únic moment que té la mama per poder-te escriure, no hi havia manera!!!
Et llegim quasi cada dia, i pensem molt amb tu i els teus papes, però els meus també van molt de vòlit i no parem!!
Com has estat aquesta setmana de vacances? t'has trobat més bé a casa?? Segur que si! Va, que demà és un dia molt especial per tu, pel teu papa, per tots els jordi's i Jordines, i per tots els enamorats!!! Desitgem que el control de demà al'hospital surti bé i puguin reduïr-te la dosi de cortisona.
Durant aquests dies a casa també han passat moltes coses: ja he fet 1 any!!!!, i m'han regalat un tricicle molt xulo per sortir a passejar. Tinc unes ganes que et posis bona i poguem trobar-nos amb la Vinyet!! jugarem, passejarem, cantarem...
T'envio una abraçada gegant i un petó ben dolç 8ara ja en sé fer!), i als teus papes també els enviem una abraçada gegant plena d'admiració i d'ànims.
Ah!, i una grapadet més de pessigolles contra la cortisona!
Clara, Anna i Marc
Un ocellet m'ha dit que avui celebres el sant... que tinguis mooolt bona diada!!!!
ResponEliminaun beseet
Hola Abril preciosa,
ResponEliminaMoltes felicitats !! ja se que avui celebres el teu sant i també és el del teu pare. FELICITATS pels dos. esperem que malgrat avui hagis tornat a anar a l' hospital tot hagi anat molt bé i que hagis passat un bon dia
Molts petonets i sades de tots el de casa i un de meu molttttttttt especialllllllll muak
Xènia