27 de setembre de 2013
Ahir vaig tornar a l’hospital. Ens hi vam passar tot el matí, com sempre, però el més important és que a dormir ja érem els tres a casa.
Com cada vegada, primer em van fer la punxadeta al dit per a fer-me l’analítica. Bufff! Ens vam haver d’esperar tanta estona… jo, mentrestant, vaig jugar a metges a la sala de jocs. Vaig curar a tres nines que, pobres, feien una mala cara…
Després de l’analítica vam anar a esmorzar i ens vam haver de tornar a esperar molta estona per la visita. Quan vaig entrar, vaig tornar a fer una bona llengota a la meva doctora. Aquesta vegada, però, no me la va tocar. Es veu que en els cultius que em va fer dilluns no ha sortit res, però la meva llaga és enorme. M’ocupa tota la punta de la llengua!! Segurament és una mena de fong que, gràcies als antibiòtics que prenc l’estic posant força a ratlla… La sorpresa va ser quan la doctora ens va dir que les meves analítiques s’havien mantingut des del dilluns. Que els leucos i l’hemoglobina es mantinguin, ja ho sabíem dels últims dies, però les plaquetes, que sempre em baixen… doncs aquesta vegada s’havien mantingut. Potser les meves analítiques volen fer un tomb i estabilitzar-se d’una vegada!!! Ja tocaria!!! I, si no hi ha res de nou, fins dijous no hi he de tornar! Ah!! I una altra bona notícia!! M’han tornat a baixar una mica la cortisona!!!
Doncs res més, una setmana sencera per jugar, moure’m i fer exercici, que diuen els papes que no paro quieta aquests últims dies. No volien això? Així, i amb l’ajuda de la Gemma, aviat se’m posaran les cames fortes i caminaré altra vegada.
Una petarrufa,
Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada