I que bé que s’hi està a casa!! Ja portem molts dies sense trepitjat l’hospital. I em sembla que encara ens en queden uns quants…
Estem esperant que les meves doctores de la bata blanca ens truquin per si han trobat un dia per anar a quiròfan. Aprofitaran per a fer-me una prova al coll i per a fer la famosa PROVA de l’any de transplantament. Uauhhh!! Aviat farà un any que vaig entrar en aquella mena de camerot per reemprendre un viatge ple de pors, neguits, incerteses… Encara ens queda molt per arribar a bon port, però hem fet molt camí! Un any i mig lluitant aviat està dit!!!
Continuo sense tenir gens de gana i vomitant moltes vegades allò que, amb esforç, m’ha costat tant entrar. La mama ja no sap què fer-me per menjar!! Això sí, una cosa que sovint em ve de gust és la vainilla que hi ha dins d’uns gelats petits que tenen els papes. Almenys, quan vomito, si em menjo una mica de gelat de vainilla… és un làctic i calòric, que és el que ara necessito… És que prendre tanta medicació amb la panxa buida… als papes no els fa gens de gràcia!!
Quan els avis em van veure amb aquell vestit… van riure molt. Ai coi… no sé pas què els feia tanta gràcia… Jo només els volia fer un petit concert que, amb els papes, feia dies i dies que estàvem assajant…
Ostres!! I també ens vam passar dues tardes fent panellets!!!Que bé m’ho vaig passar i quina cuina tan bruta que vam deixar… A mi el que em va agradar més va ser posar els pinyons i les ametlles. De vegades apretava tant que els deixava ben deformats. En van sortir tants… i es veu que ens van quedar boníssims. Llàstima que jo no en puc menjar perquè porten fruits secs…
A veure si ben aviat us puc explicar més novetats.
Una petarrufa,
Abril
Ei ei ei!!!! No havíem vist mai una castanyera tan i tan guapa!!!!
ResponEliminaEns alegrem tant que pugueu gaudir d'aquests moments.
Com passa el temps, d'aquí no res un any ja del transplantament i mira com estàs de guapa.
Una abraçada a tots 3!!!!
Hola Abril,
ResponEliminaestàs guapíssima de castanyera! Quina disfressa més xula que t'ha fet l'àvia! Segur que quan arribi el Carnestoltes, te'n farà una altra que serà l'estrella de la festa!
Saps què? Diuen que cal menjar molt per ser ben forta! Segur que els menairons del Pep, et faran venir gana i si no, ja els hi demanarem que facin una bona feina per ajudar-te a obrir aquesta boca tant guapa que tens.
Estic molt contenta de llegir les teves paraules, i tal i com bé dius, sembla que tot es va posant al seu lloc. Doncs és ben cert que aviat farà un any del teu trasplantament, i tots el recordem amb molta emoció! S'haurà de celebrar oi?
Un petó enorme princesa i continua tant maca com fins ara, que ets un sol d'aquells tant grans!
Hola Abril!!
ResponEliminaQuines bones notícies que ens expliques!! Està mooolt bé això d'espaiar les visites a l'hospital i, si a més, tenim festetes pel mig.. genial!!!
Un beset!!!
Ah!! i una cançoneta.. que fa molt que no te'n deixo cap.. aprofitatn que finalment l'hivern s'ha decidit a entrar, una petita història d'hivern. Abriga't eh!!